Quadern del silenci. Laia Llobera-Jordi Pagés.

diciembre 9, 2019

image.png


Joan Garriga. Granollers, 31 de maig de 2015, 77è aniversari del bombardeig de maig de 1938.

junio 8, 2015

Paraules de l’amic Joan Garriga a l’acte de commemoració del Bombardeig sobre la nostra ciutat. Li he demanat de publicar-les. L’únic cami que mena a la Pau és, el de la PARAULA.

camins de paraules Can Jonch

Benvolguts tots,
Cada any, en aquesta data del 31 de maig, haig de reconèixer que, enl llevar-me, sento una espècie de malestar. El record de la brutalitat d’un bombardeig tan sagnant, em deixa consternat una i mil vegades. De nou m’ha passat avui, augmentat perquè ahir em trobava en un lloc, parlant dels papers de Salamanca, i la valoració que fèiem de que fins i tot amb el paper ens havien volgut esclafar la memòria: 72 tones de documents cremats al nostre país per les tropes franquistes, i 120 tones de papers enviats a aquell dipòsit de desmemòria o de memòria al servei de la repressió n’eren la prova. Bombes, desmemòria i silenci, són una estranya argolla contra les llibertat del nostre país. I només això, ja que la dictadura va procurar fer emmudir la democràcia i el poble.
Cada 31 de maig, tinc sensacions estranyes: les morts, els ferits, la brutalitat exercida contra la població, la llarga i continuada nit de la dictadura; la constatació de com encara hem de pidolar perquè es faci justícia anul·lant o revisant la gran quantitat de judicis il·legals que es van fer durant la Dictadura i com hem de recórrer a instàncies internacionals perquè l’Estat espanyol es nega a fer-ho; el mur contra el qual xoquem quan es demana que es processin als autors de crims de guerra com, per exemple, els pilots voluntaris dels avions italians que atacaren sense pietat la ciutat el maig de 1938: Lucci; Polimanti; Bonasorte; Boeri; Mallo, Ducatti; Bonano, Cesani; Ghera; Zerilli; Scarfini; Lussatto; Pinto, i els comandaments De Prato i Lamanna, tots ells identificats a través de la recerca obtinguda en els arxius italians, són fets prou rellevants per denunciar la impunitat amb la qual s’ha actuat, i de manera molt específica, contra el nostre país. Mai no els va passar res, ja que ni la pretesa justícia espanyola o italiana els ha encausat malgrat que com a voluntaris que actuaren en aquella acció, serien autors de crims contra la humanitat que no prescriuen, malgrat el pas del temps.
I malgrat el pas del temps, i sobretot per tot això, recordem amb molt dolor la memòria dels nostres morts i de les innombrables injustícies .
Tanmateix, quan sóc entre vosaltres, la petita angoixa pet la tragèdia de tantes tragèdies, en certa manera se m’esvaeix quan paleso any rere any que la tasca feta a través de les escoles, de les entitats, de les associacions, de particulars, del nostre ’Ajuntament, també d’altres Ajuntaments, d’institucions polítiques i de diversos mitjans de comunicació, dóna els seus fruits en l’avenç dels treballs sobre la memòria i la història. Enguany altra vegada la gent que es troba en aquest cementiri n’és una prova del que explico, i l’angoixa va quedant substituïda per una esperança que de mica en mica, malgrat les dificultats, penso que farà possible que, malgrat el silenci obligat per la Dictadura, les falsedats explicades, la tergiversació dels fets explicats, vagin quedant arraconats amb la quantitat de documents que van apareixen i demostrant la brutalitat de la repressió dels feixistes, molt més gran, planificada i de molta més de llarga durada que les morts causades pels republicans, vagi arraconant la narració oficial dels vencedors de la guerra i sustentadors de la Dictadura, i vagi surtin a la llum la versió real i la narració feta i recollida a través de molts dels nostres avis i pares que van sofrir la guerra, la transmissió que n’hem fet als nostres fills de tot allò que es va amagar o adulterar, i que siguem capaços, en llibertat i objectivitat, de poder explicar als nostres néts el que signifiquen uns senyals indicant el lloc on van caure bombes a la nostra ciutat. És l’esperança de permetre un món millor, la que ens empeny a explicar, interpretar i dir-los que hi ha coses que no haurien d’haver passat mai, i explicar-los de pas, un xic o un molt, Mauthausen, Buchenvald, Hiroshima, Nagasaki , Gernika o històries de tants altres pobles del nostre país, on els horrors de la guerra amb moltes de les seves facetes van deixar una petjada amarga.
Ras i curt, explicar i convidar-los a treballar pel perdó, però recordant-los que abans s’ha de practicar l’exercici de la justícia perquè la impunitat no pot quedar en no res. I convidar-los a treballar per la democràcia, per denunciar la guerra i totes les guerres, i per demanar-los que treballin per la democràcia.
Amics, que els nostres morts descansin en pau i que nosaltres, però, no descansem mai en exigir respecte i dignitat per a tots aquells que la mort els va segrestar la vida el 1938, sense oblidar que de nou les bombes van tornar a matar el gener de 1939 per causa d’una guerra que mai hauria d’haver començat. És un acte de justícia.


El Teatre Auditori de Granollers presenta l’adaptació familiar de ‘La Flauta Màgica’ de Mozart

marzo 19, 2014

L’espectacle familiar és una producció del Teatre Auditori de Granollers, l’Associació Cultural, l’Orquestra de Cambra i la Societat Coral Amics de la Unió Granollers. El Teatre Auditori de Granollers ha presentat avui en roda de premsa l’espectacle familiar ‘La Flauta Màgica’, una adaptació de la coneguda òpera de Mozart, fruit de la col•laboració entre el Teatre Auditori de Granollers, l’Associació Cultural, l’Orquestra de Cambra i la Societat Coral Amics de la Unió, que tindrà lloc a la Sala Gran del teatre elFlauta màgica diumenge 30 de març, a les 18 h.
A l’acte de presentació han assistit l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Granollers, Alba Barnusell; el director de la Societat Coral Amics de la Unió; la directora escènica de l’espectacle, Marta G. Otin; l’especialista de música de l’escola Salvador Espriu, Mara Gàlvez, així com dos nens de l’escola que formaran part d’aquest gran projecte col•lectiu.
Unes 150 persones pujaran a l’escenari per presentar l’adaptació familiar que Albert Romaní ha fet de l’òpera més coneguda del compositor Mozart. La coproducció comptarà, a més, amb la participació especial de 30 nens i nenes de 4t de primària de l’escola Salvador Espriu amb l’objectiu d’intensificar la relació amb el públic i seguir reforçant el pilar educatiu i formador dels espectacles familiars al teatre. Una proposta teatral, musical i de dansa que persegueix familiaritzar els nenes i nenes amb les arts escèniques, fent-los partícips d’un espectacle real i de qualitat.
Alba Barnusell ha estat l’encarregada de fer la presentació de l’obra i ha convidat a tots els assistents a no perdre’s l’oportunitat de “sentir-se novament orgullosos de la ciutat que tenim i dels seus artistes” en un projecte que uneix cultura i educació de forma estreta.
La Societat Coral Amics de la Unió aportarà un cor de 30 cantants, que tindran el pes principal en quant a la veu de l’espectacle, juntament amb la figura d’en Papageno, interpretada per Toni Marsol. Josep Vila ha explicat que es van decidir per aquesta òpera arran de l’èxit aconseguit en la darrera coproducció ‘Hänsel i Gretel’. “Adaptar a un públic familiar una òpera real, amb instrumentistes professionals, un cor de cantants i la participació de nens i nenes de les escoles de Granollers, ens va enriquir molt i vam pensar que havíem de continuar per aquesta línia”. Respecte a l’adaptació de ‘La Flauta Màgica’, Josep Vila ha destacat “la feina excepcional d’Albert Romaní, triant els fragments més coneguts i fàcils de reconèixer de l’obra. És una adaptació que farà gaudir al públic d’una música molt propera i coneguda durant tota l’hora”.
Un dels aspectes claus de l’adaptació ha estat la participació i la incorporació al seu programa de concerts de l’Orquestra de Cambra de Granollers. “Amb l’acompanyament de 30 músics professionals de l’Orquestra de Cambra, amb Corrado Bolsi al capdavant, hem fet un important pas endavant”.
Marta G. Otin, ha valorat molt positivament l’experiència de dirigir una obra com aquesta, tot i reconèixer la dificultat que ha suposat adaptar a un públic familiar l’obra de Mozart: “estem treballant molt perquè l’obra s’entengui a la perfecció”. Respecte al vestuari, Marta G. Otin ha explicat que “s’ha creat un vestuari perquè tothom reconegui fàcilment els personatges de l’òpera”. De fet, a banda de fer d’actors i cantants, “els nens i nenes de l’escola han ajudat a confeccionar el seu propi vestuari”, ha destacat la directora escènica.
Mara Gàlvez ha explicat, per la seva banda, com s’ha treballat a l’escola l’òpera ‘La Flauta Màgica’: “Portem treballant l’obra i el compositor des del mes de gener, de fet, hem treballat els continguts de música de 4t de primària a partir d’aquesta obra”. A banda de ‘La Flauta Màgica’ i el compositor, els alumnes han treballat la veu, els aspectes rítmics, les melodies, l’afinació, així com els exercicis de veu i respiració, tan importants pels cantants. “Ha sigut una experiència molt positiva pels nens i nenes i per l’escola, en general. Hem d’agrair que ens hagin escollit per estar dins d’un projecte de gran envergadura com aquest”, ha expressat Mara Gàlvez, afegint que, per els nens i nenes “pujar a un escenari per interpretar una obra com aquesta amb professionals de renom, serà una experiència que els marcarà de per vida”.
En Roger, un dels nens que farà de ‘guardià’ a l’òpera ha compartit les seves impressions amb els assistents: “pujar a l’escenari del teatre ens fa sentir més grans i ens ajuda a créixer. Ha sigut dur però la recompensa serà més gran”. La Clàudia, una de les ‘ratetes’ de l’obra, ha explicat que “m’ho he passat molt bé i he après moltes coses noves”.
Per a l’alcalde, Josep Mayoral, és essencial fer espectacles com aquests, arrelats a la ciutat i amb un clar component educatiu: “Granollers és ciutat educadora i projectes com aquests fan que creixi permanentment”. L’alcalde ha valorat el fet de crear un projecte col•lectiu que “transforma les persones i les enriqueix” i ha remarcat que “el teatre ha de ser un instrument al servei de la ciutadania per tal que expressi la seva creativitat”. El que veurem diumenge 30 de març, ha dit l’alcalde, “reflectirà la millor versió del teatre, amb artistes de la ciutat generant una història única i plena d’emocions”.
L’espectacle de diumenge serà presentat a les 17 h per David Puertas, a la Sala Petita i es completarà amb tres sessions escolars, que tindran lloc dilluns 31 de març i dimarts 1 d’abril i que acolliran uns 1600 nens i nenes de diverses escoles de Granollers i la comarca.


Inaguración 3èmes Journées du Reseau Taza Pour le Developpement

agosto 29, 2013

El Ministro de Estado Sr. Abdellah BAHA, y el presidente del Reseau Taza pour le Développement Lekbir El Harrak inauguraron, anoche, las Terceras Jornadas que, organizadas por esta entidad, versan sobre el agua l’Eau, source de vie.

Tras la Salutación de El Harrak, tomó la palabra el Ministro que destacó la importancia de la colaboración Ciudadanía-Asociaciones-Gobierno, único camino para conseguir un futuro digno. Puso emfasis en la importancia de la Educación y del Dialogo, único camino para salir adelante en este mundo sorpresivo en el que nos movemos. Siguió luego larga charla con los asistentes.montserrat 9


Poblet, La Cohesió social: valor i objectiu d’un Estat del benestar

junio 7, 2013

PobletInteressant Jornada en aquell meravellós marc que demà explicaré. Ens han  donat la Benvinguda el Rvd. P. Josep Alegre, Abat de Poblet i Antoni Garrell President de la Fundació Poblet. Ha dictat una Conferència Magistral Federico Mayor Zaragoza que ha fet una anàlisi molt acurada i genuina de la situació del nostre món: la Humanitat en el seu conjunt, equilibris i desequilibris. El món és sostenible? les politiques quant a desenvolupament social. Asimetries en el món globa: Pobresa i riquesa, llibertat i esclavatge. Escenaris de futur. Ha segui la intervenció de Salvador Giner President de l’Institut d’estudis Catalans: «Enquadraments de l’Estat del Benestar en un context de canvis de paradigmes».

Una Taula rodona moderada per Lidia Herdia, periodista de TV3, ha repassat l’actualitat sobre la Crisi que afecta la nostra Societat del B enestar, fins ara d’Excel.lència, de les més importants del món. Han fet bones aportacions: Rafel Suñol Economista, exPresident de la Federació de Mutualitats de Catalunya  «La percepció social sobre l’Estat del benestar».  Guillem López-Casasnovas, Catedràtic UPF i Conseller Danc d’Espanya «El finançament de l’estat del benestar». Antoni Giró, Rector de la UPC «la Universidad i la formació en una societat en crisi». Dr. Lluis Monset, Director General Associació Catalana d’establiments Sanitaris «Pot haver-hi benestar sense un sistema sanitari eficient i eficaç?»


A %d blogueros les gusta esto: