1d’octubre: ja fa tres anys de la gran estomacada de la Policia als col.legis electorals

octubre 1, 2020

    • O ens declarem Independents o busquem altre racó de món que ens aculli i ens permeti viure amb llibertat de pensament, paraula i obra. Fa tres anys ho veiem proper, ho vam votar, ho vam guanyar però, forces superiors van decidir per nosaltres, el poble ras i ens ho van negar…
    • Què passa avui tres anys després? La lluita per a molts segueix mentre que les esperances d’altres flaquegen.
    • Falten conviccions, per a decidir quin és el camí que volem, i apartar-nos del que no ens ha de conduir a la llibertat somniada, la que anhelem per nosaltres i pels nostres descendents.
    • Diguem NO a la por dels dubitatius, d’aquells que mai haurien guanyat cap batalla, ni a peu ni a cavall…Consti que som gent de pau, no així els que ens volen negar el pa i la sal. Han ensenyat moltes dents i garrots…Recordem i no oblidem aquella data.

Caminem. El 2020 ens insta a fer-ho

enero 1, 2020

El 2020 ens convida a començar aquest any complicat, encara amb presos i exiliats sense que, els que han de moure fitxes ho facin i, a més a més, parlin d’estranyes aliances, casaments inaceptables amb els botxins.

Per caminar-viatjar compta molt la nostra intervenció. Pot ser àgil o complicada, sabedors de que el més important és no aturar.nos, si volem arribar al destí que ens hem marcat.

Recomano escoltar un cop més les 4 Estacions de Vivaldi, extraordimària manera de descobrir la vida, els elements que tenim a l’abast, la Naturalesa, l’esència humana, el nostre destí.

És una Música que nodreix cos i ànima. Insta a no PARAR-NOS  a descobrir noves maneres i comportments, sempre a prop de la gent.

Que aquest Any 2020 sigui generós i ens permeti trobar-nos.

Ah! No bufeu, els angelets d’aquesta imatge, una de les meves flors preferides, es podrien escapar lluny i, les vull a prop


Esperar? Què? De qui?

diciembre 28, 2019

Prou farsa politica. Que la Dignitat i l’Amor imperin i dominin el món.

No puc deixar de pensar amb aquestes families que estan passant el tràngol de tenir marits-esposes, pares-mares fills a presó o exili. Qui els ha castigat? En virtut de què? Que quin pecat parlem?

Sembla una noticia de Sants Innocents però, no ho és. És la vertadera realitat, la que ens manté en suspens fa més de dos anys 803 dies el Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i…si no actuem, els responsables, no tenen ganes, ni volen, ni saben com acabar…

SOM gent de seny però ja n’hi ha prou. Clamem, Exigim, Sortim al carrer i no tornem a casa fins que ells també hi siguin.

Paguem los amb la mateixa moneda: que siguin Magistrats i Jutges els que ocupin els seus llocs a presó, així sabran el pa que s’hi dona com deia la iaia Margarida.

Costa d’entendre que puguin dormir tranquils sabedors de les seves grans infàmies. Des del fons del meu cor EXIGEIXO: LLIBERTAT PRESOS I EXILIATS!

 


A %d blogueros les gusta esto: