Viure amb Dignitat

diciembre 30, 2019
AJUDA’NS A SEGUIR FENT REALITAT EL NOSTRE DESIG
Tanquem aquest any contents d’haver pogut tirar endavant els nostres

55 centres socioeducatius a través dels quals atenem a més de

7.000 infants, joves i famílies

que es troben en situació de gran vulnerabilitat socioeconòmica. 

El nostre desig per a l’any 2020 és seguir garantint la continuïtat dels

nostres serveis als barris que més ho necessiten i seguir treballant

per la igualtat d’oportunitats dels infants i joves més vulnerables. 

No podem acceptar que

1 de cada 4 infants a Catalunya visqui en risc de pobresa.

Fes-nos costat aquest any nou per poder transformar aquesta realitat.

GRÀCIES A TU, HO PODREM FER POSSIBLE!

Poemes, en la vetlla de Nadal

diciembre 24, 2019

Ai, quin fred que fa! Josep Carner

Ai, quin fred que fa!
Tinc les cames enrampades
Tinc les mans encaracaredes
Tinc el nas fet un glac…
Si això dura no sé pas…
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.

 

Prec de Nadal, El caminant i el mur.  Salvador Espriu

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

 

 


Nadal 2019…

diciembre 23, 2019

Quants records guardo en el cor d’aquests dies de quan amb nou fills petits, gaudíem plegats d’il.lusions i esperances.

-Anar a buscar molsa, boix grèbol, sorra, pedretes, per a fer el pessebre.

-Buscar el Tió, uns quants dies abans de Nadal per a donar.li menjar i beure. Presidia la Sala d’estar ben abrigadet, no fos cas que es posés malalt. Li donaven menjar cada dia, sovint en excés.

-Fer Felicitacions per a tota la familia, dibuixos alguns dels quals tinc guardats.

-Preparar algunes poesies per recitar després de dinar, enfilats dalt d’una cadira, quan encara tots érem a taula.

-Reservar entrades per anar a veure els Pastorets, any rera any. Els sabíem de memòria.

-Fer les Cartes a ses Majestats els Mags d’Orient als que tenien gran estima, cartes que no s’acabaven mai…

-Ah! i el Sopar dolç de la vetlla de Nadal: Xocolata amb nata, pa torrat amb mantega, coca, pa de pessic… Costum que perdura.

El dibuix l’ha fet el meu net Guiu


Des de la presó: “L’aïllament o fracàs de la via repressiva de l’Estat”

diciembre 22, 2019
 
omnium cultural
«Com a país sabrem cavalcar les tenebres que ens envolten»
Carlota Gurt

Estimadíssims socis,

L’Estat espanyol aguditza el seu aïllament de la justícia internacional, desatenent el mandat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides, inhabilitant a representants democràtics i condemnant a representants culturals. Per això, exigim un cop més que finalitzi la repressió contra el sobiranisme i els moviments socials, i encoratgem la ciutadania a continuar pressionant, des de la lluita noviolenta, perquè aquest clam majoritari sigui escoltat.

Aquest 2020 farà 10 anys de la sentència contra l’Estatut. I, malgrat tots els contratemps, hem sabut aturar la deriva antidemocràtica, hem madurat com a societat. Els vells cants de sirena ja no ens afalaguen, hem après a desemmascarar promeses que no es transformen en fets.

Defensem que només podrem avançar des de l’honestedat i el reconeixement de l’altre, alhora que reafirmem que la defensa dels drets humans i el reconeixement del dret a l’autodeterminació són els elements bàsics de tota negociació.

Perquè si hi ha una estratègia que clarament està fracassant és la via repressiva de l’Estat espanyol. El sobiranisme segueix dempeus, al carrer i a les urnes, i més determinat que mai a viure en democràcia i llibertat, que és l’única manera de viure dignament.

La història ens ensenya que tot és qüestió de voluntat política, com per exemple la recuperació de la Generalitat republicana. Per tant, i per prudència, mai no renunciarem a l’esperança, que també vol dir a no posar cap límit als nostres somnis.

No renunciarem a enfortir, també, el sentiment de pertinença des de la diversitat, amb la llengua i cultura catalanes com a principals instruments de cohesió social. Una autoestima col·lectiva com la que vam sentir a Santa Coloma de Gramenet per la 69a Nit de Santa Llúcia. Mirall d’una llengua viva com és el català, però que alhora exigeix revertir una greu situació de retrocés.

Amics i amigues, tercer Nadal entre reixes, però amb les conviccions reforçades. Em sento molt afortunat de poder compartir aquest camí amb tots vosaltres. I us demano que ens preparem per a un nou any on, un cop més, caldrà que estiguem disposats, des de l’empatia i la generositat, a donar el millor de cadascú de nosaltres.

Bones Festes a tothom i sí, feliç any nou!

jordi cuixartJordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 21 de desembre del 2019

És justa la Sentència? És just l’empresonament? NO!

diciembre 20, 2019

Son moltes les preguntes que ens hem fet des de fa més dos anys quan els Jordi’s van ser detinguts i empresonats.

Delicte? Incitar les masses davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat a Barcelona. Mentida, jo hi era present.

Van seguir després amb la resta de membres del Govern de Catalunya. Per què gent de Pau roman empresonada sense judici previ?

Va ser la primera gran farsa. Una gran comèdia digna d’un país malnomenat de  primer món. Però NO, era l’Espanya profunda la que volia guerra. Els catalans som gent de pau.

Farsa que van provocar els jutges escollits, amb el vist i plau governamental PP-PSOE , que segueix vigent.

Com s’elegeixen els Jutges? Quines condicions han de reunir que justifiquin la seva elecció?

Busquin seus noms, revisin seus CV. No calen explicacions. Manuel Marchena Gómez. Antonio del Moral García. Juan Ramón Berdugo Gómez. Andrés Martínez Arrieta. Luciano Varela. Andrés Palomo. Ana Ferrer -única dona ponent a la sentència-, la més correcte de tots.

Quina mena de justícia poden pregonar aquests Jutges i Magistrats emparats pel règim feixista, embolicats amb tot el que han tocat-defensat?

Les seves actuacions son i, han estat nefastes. Han obviat què signifiquen Drets Humans.

Al-liances i actuacions indiscriminades: PSOE, Banc Santander. Baltasar Garzón. Crims feixisme. Fòbia Homosexuals. Opus Dei. Gurtel. Manos Limpias. Narcotraficants. Botin.Doctrina Parot. Santiago Corella El Nani. Tortures a Euskadi. Van absoldre guàrdies civils, que havien torturat membres d’ETA. Qualificaven els drogadictes com a malalts perillosos. Han manegat-decidit al seu albur com els ha convingut.

Poden jutjar i castigar els que simplement tenim altre pensar? Per què han acusat als nostres amics de Sedició i Condemnat a Presó i Exili fa ja més de dos anys?

Què significa la paraula Sedició? Diu el Diccionari: Alçar.se públicament de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d’una llei, el lliure exercici de les funcions d’una autoritat corporació o funcionari per atacar la persona o els bens d’una autoritat o col-lectivitat. Considerat acte subversiu amb possibilitat de ser delicte.

Ni s’han alçat ni atacat ningú. Han-hem caminat de forma pacífica, hem exigit els nostres Drets.

NO poden acceptar que més d’un milió de persones de totes edats i procedències, nascuts aquí o arribats de qualsevol lloc de la geografia no només d’España sinó del món, sortim a carrers i places, cantem, caminem i reclamem la voluntat d’aconseguir la nostra pretensió, la que anys ha hem reclamat: la Independència. Sabem que arribarà!

Recordem encara aquelles paraules: Llibertat Amnistia i Estatut d’Autonomia que reclamàvem quan encara el Caudillo era viu i ens reprovava. Quan ens espiaven i denunciaven per no ser adictos al regimen. Sí, també a Granollers.

Injusta i ignominiosa condemna la dels nostres Presos politics. L’únic pecat? NO pensar igual que els seus botxins.

No es pot mantenir a presó sense judici més de dos anys gent de be, per exigir llibertat i justícia.

NO entenem la resposta d’Europa, ni la d’alguns partits dits catalans que governen.

No ens deixen marxar per l’amor que ens tenen? La única preocupació és el trasbals que suposarà, per a la seva economia, la nostra Independència.

No suporten el nostre pacifisme, les nostres maneres de fer, pensar, sentir, actuar.

Saben quin son els nostres anhels, per on no passarem.

Sàpiguen que Guanyarem el futur: Catalunya serà Independent.

Avui però: Exigim la Llibertat dels presos i Exiliats.


Aprovada la Congregació de Benedictines d’Espanya

diciembre 18, 2019

Cada Monestir de monges benedictines serà, a partir d’ara, autònom, amb capacitat per a modificar les regles. Fins els anys 60 eren de clausura. L’Abadessa serà la màxima autoritat.  No hi haurà Directors ni Assessors masculins, és un avenç important  que Roma ha aprovat. A Espanya existeixen 24 Monestirs, 5 dels quals a Catalunya:

  • Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona
  • Monestir de Sant Daniel de Girona
  • Monestir de Sant Benet de Montserrat
  • Monestir de La Santa Família de Manacor
  • Comunitat del Santuari de Santa Maria de Puiggraciós

Ja no dependràn dels Bisbes de la demarcació sinó, de la Federació Catalana de monges benedictines.  Segons han explicat les germanes, els ha ajudat molt Mñor Carballo de Galizia.

Hi ha poques monges a la majoria de Monestirs potser dues, tres, quatre. D’altres s’han vist obligats a tancar per falta de vocacions.

D’aquí la lluita per a salvaguardar l’autonomia i el bon fer. La negociació ha estat dura, llarga.


Projecte Can Santa Digna a Llerona

diciembre 15, 2019

Per què fa tanta por i alguns, no volen acceptar que prop seu hi hagi una Residència per acollir 42 joves emigrants menors -que han arribat sols, la majoria tenen 16 anys-, que, un grup de persones han creat, en un intent d’ajudar a nois sense sostre ni ofici, sense papers, que han travessat mars i muntanyes per arribar a Catalunya? En aquests moments tenen una Seu a Vic que acull 24 nois.

Van fer la presentació la Fundació Fontanilles impulsora del projecte al Casal de Llerona: Pere Molins Secretari de la Fundació. Pepa Arqué Directora Tècnica. Romina Llopart Directora del Servei 1ª acollida. Raimon Solá, Educador que, durant dues hores, van atendre i respondre les preguntes que els feien ciutadans de la zona interessats, majoritàriament, en la posta en marxa del projecte i el procés de legalització, donant resposta a les al.legacions. Les veus més crítiques van ser les d’alguns alguns veïns dels  Gorchs. I si no els acollim què passa? No és millor que els eduquem? van comentar el impulsors.

No és una empresa mercantil, Som una ONG molt fiscalitzada a retre comptes, va explicar el Pere Molins. Fa dos anys els atenem a diferents llocs, també a Vic.

En aquest mon estrany que plegats hem construït caldria felicitar-nos quan surten projectes com aquest que poden ajudar a integrar joves mancats de sostre i oferir-los caliu humà. La majoria de centres son a sols urbans. La possibilitat d’acollir los en zona rústica afavoreix la feina i les activitats.

La finca està molt protegida, l’han restaurat amb tota mena d’energies renovables protegint el medi Ambient, la llera del riu Congost i renovant el bosc de ribera. Consta de 2 masoveries una amb una família contractada per l’Entitat, l`altra pels serveis imprescindibles que acolliran 32 places residencials i altres 12 obertes. Es treballarà seriosament el tema oficis per obrir camins als nois.

És un repte que anirem seguint van explicar, tot i que fa dos anys hi estan treballant a partir dels procediments legals. Ara, pendents de les al.legacions que es puguin donar.

Van agrair a la Parròquia de Llerona i al Sr Rector la facilitat de poder fer aquest acte Informatiu.


A %d blogueros les gusta esto: