On va Catalunya?

julio 11, 2015

montserrat 9

Necessitem ens informin del què passa. No sabem on som, sí, sabem, on volem anar però, cal decidir el camí que ens hi portarà. En aquests moments son massa les opinions. Algunes, desfasades, fora de context. No podem seguir desfullant la margarida com si fossim adolescents amb el seu primer amor.
Acabem amb aquella referència, aquella dita de, Tants caps tants barrets… Necessitem una llista unitària amb els politics pertinents. Els que s’han mullat i treballat per tal d’aconseguir llibertat.
Algunes opinions de les que m’han arribat fan esfereir. Tothom ha de ser on li correspon, deixem de voler aconseguir que tothom estigui content, prebendes incloses.
Ningú sap cap on anem, què passarà el dia assenyalat, el 27S a Catalunya. Pero també hem de tenir previst, que passarà l’emdemà, un cop coneguts els resultats. Volem saber que tot està previst, ben estudiat. NO podem, com tantes vegades a la História. Necessitem fer ús del Seny, dir NO, a la rauxa! Sempre ens ha conduit pel mal camí. Ara és l’hora, actuem amb responsabilitat


La Fundació Martí l’Humà i Oncovallès opten per la Medicina a l’abast.

enero 17, 2014

Més d’un centenar de persones van assistir,hernandez bronchuddimarts, a la 1a sessió de l’Aula de la Universitat a l’Abast de la FUMH de La Garriga, que en aquesta ocasió, de bracet amb Oncovallès, van presentar un ponent d’excepció: el Dr Miquel Hernández-Bronchud amb un tema candent. Consell Genètic, Genètica i prevenció del Cáncer.
Santi Cucurella President de la FUMH va presentar l’acte. Pere Cladellas President d’Oncovallès va presentar el ponent. La responsable d’Oncovallès a La Garriga Matilde Arnau va donar la benvinguda als assistents.
El Dr Bronchud, és un Metge oncòleg de gran prestigi, científic, màster en Biologia Molecular, llicenciat primer i doctorat més tard per la Universitat d’Oxford . Tenim la sort de tenir-lo a prop, a l’Hospital de Granollers des de fa 17 anys. La seva responsabilitat, en aquests moments, és coordinar el programa de Consell Genètic contra el càncer de predisposició hereditària , tot i que, fins fa relativament poc, alguns ens asseguraven que no existia aquest risc hereditari. Altra àrea d’interès seva és investigar y utilitzar les cèl·lules mare sanguínies, i el desenvolupament d’una hormona que incrementa la producció de glòbuls blancs, per a ser utilitzada per la prevenció d’infeccions en malalts tractats amb Quimio-Radio i amb pacients amb SIDA. Des de el seu descobriment, aquesta hormona o G-CSF s’ha fet servir arreu del mon en més de 20 milions de persones.
Des de la seva fundació fa 11 anys, el Dr Bronchud presideix el Comitè Mèdic de la nostra Fundació Oncovallès.
De forma planera però amb profunditat ha resumit el tema , com és usual en ell, deixant clara la situació d’aquest “botxí de malaltia” que, fins fa poc matava sense pietat, i ara, amb la prevenció i controls, ha deixat de fer estralls a la nostra societat. Que els últims 20 anys, les morts per càncer de mama han minvat. Fa vint anys, només un 44% d’afectades el superava, actualment està en el 80%, gràcies a la prevenció, i descoberta de la malaltia en moments inicials, però també, gràcies als tractaments nous i a la cirurgia.
Va ressaltar la necessitat de prevenció, en una societat cada dia més longeva, gràcies a la ciència. L’oxidació, la pèrdua de líquids en la gent gran fa que necessitin major hidratació i una dieta saludable . Va recomanar beure molta aigua, evitar tòxics com el tabac, alimentació saludable, i, molta activitat física, NO sedentària.
Que el 90% dels càncers son adquirits, només un 10% son de predisposició hereditària.
Interessant roda de preguntes que, no cal dir, el Dr. Bronchud va aclarir, per a treure pors. Des d’Oncovallès, agraïm, a la FUMH, la possibilitat d’oferir aquests coneixements que poden educar i ajudar a recuperar la tranquil·litat a molts pacients.

Montserrat Ponsa


Jaume Rodri, Homenatge a Puig a La Garriga

junio 14, 2013

Una interessant escultura de Jaume Rodri, va ser inaugurada al Casino de la Garriga en homenatge al que va ser regidor d’aquella población Rafel Puig, soci també del Casino. Puig, que va morir de forma sobtada el mes de febrer d’enguany, era company de billar de Rodri. Segons comentava Rodri: el Rafa deia sempre que teníem de fer una Font justament en el lloc on ara hem ubicat l’escultura: La Font d’en Rafa. L’imaginació de Rodri no te límits, l’ha acompanyada d’unas plaques de conglomerat sortides de la deixalleria, amb uns cisellats a manera de tocs de paddel -la font està justa davant les pistes-, que ha transformat en espai on seure prop de la font. A l’acte d’Inauguració hi van asistir la vidua i fills de Puig, acompanyats de l’alcaldessa Meritxell Budó i del President del casino Joan M. Moregó.

L’imaginació de Rodri demostra les grans possibilitats que ofereix el reciclatge. No cal esperar que l’economia sigui feble, tot pot esdevenir art si, les mans i la creació es posen en marxa. Naturalment a més a més d’inspiració cal ofici, i, el Jaume Rodri disposa de tot.

font rafa


La UAB formarà a investigadors per traslladar els seus projectes de recerca al mercat

mayo 17, 2013

Organitzat per primera vegada a Europa, el prestigiós programa internacional en innovació alimentària de la Universitat California Davis tindrà lloc del 27 al 31 de maig a la UAB

·         Els investigadors es formaran en aspectes clau del desenvolupament de negoci amb l’objectiu de que siguin capaços de dur al mercat amb èxit els seus projectes i contribuir, així, a dinamitzar un sector que és el de major facturació a Catalunya, juntament amb el químic i farmacèutic.


·         A Catalunya hi ha 3.500 empreses alimentàries, que representen el 23% del total de producció del sector alimentari espanyol, i ocupen una cinquena part dels treballadors de la indústria alimentària a Espanya.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acollirà del 27 al 31 de maig, i per primera vegada a Europa, el prestigiós Food & Health Entrepreneurship Program de la Universitat California Davis, un programa internacional de formació en innovació i transferència de tecnologia dirigit a investigadors que vulguin adquirir habilitats emprenedores per desenvolupar projectes en l’àmbit alimentari que puguin ser traslladats al mercat. Entre els inscrits hi figuren investigadors espanyols i procedents de països tan diversos com Anglaterra, Itàlia, Dinamarca, Nigèria i Finlàndia. 

“Estem molt satisfets de l’interès despertat entre els investigadors pel curs, un referent a nivell internacional i que no s’havia organitzBuenaventura Guamisat mai abans a Espanya. És un veritable esdeveniment que situa a la nostra Universitat com una de les punteres en la organització de programes internacionals especialitzats”, ha afirmat Buenaventura Guamis, director del Parc de Recerca UAB (PRUAB), entitat organitzadora del curs junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona, el seu Campus d’ Excel·lència Internacional (UAB-CEI), l’ Institut de Tecnologia i Investigació Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Alícia, amb el patrocini d’empreses com Danone i Gallina Blanca Star.

El programa té per objectiu prioritari aconseguir que la investigació que es realitza a la universitat no resti a l’àmbit purament acadèmic si no que es traslladi al mercat de la mà dels investigadors que han ideat i desenvolupat els projectes. Per això, una de les condicions per accedir al curs, limitat a un màxim de 40 participants, és que els investigadors hi acudeixin amb el seu propi projecte, que serà sobre el que treballaran durant la formació.

D’altra banda, una de les finalitats principals de la trobada serà establir xarxes entre els investigadors, empreses i inversors assistents, un factor que es considera clau per al desenvolupament dels projectes.“Amb aquesta iniciativa volem contribuir a estendre la cultura emprenedora a la  universitat, una de les claus per impulsar la innovació i la competitivitat de la nostra indústria”, explica el Dr. Buenaventura Guamis, director del PRUAB

Del laboratori al mercat

Desenvolupat per la Universitat California Davis des del 2006, el Food & Health Entrepreneurship Academy (FHEA) és el programa internacional de referència dirigit a investigadors universitaris de l’àmbit de l’ alimentació i la salut que busquen desenvolupar les seves habilitats emprenedores per a ser capaços de donar el pas necessari i convertir les seves investigacions en un projecte d’interès per la indústria alimentària, adaptat a les noves necessitats del mercat global.

Entre els principals reptes a què s’enfronta la indústria alimentària avui dia hi ha el manteniment de la qualitat dels productes altament peribles, la millora de les condicions de conservació, com aconseguir una major disponibilitat dels productes a preus assequibles o com generar menys embolcalls, entre d’altres.

Pegram Harrison, professor en emprenedoria de la Saïd Business School de la Universitat de Oxford i professor principal del programa explica que “es tracta de que els participants desenvolupin actituds sobre com aprofitar les oportunitats i les idees creatives perquè es converteixin en una realitat i que siguin rentables”.

El FHEP tindrà lloc per primera vegada a Europa, la setmana del 27 al 31 de maig del 2013, al PRUAB. Es tracta d’un curs molt intensiu, tancat a un màxim de 40 investigadors, empreses i inversors, amb l’objectiu que es puguin impulsar projectes reals de manera eficaç. Els investigadors participants en el programa treballaran per a desenvolupar projectes concrets en àrees com ingredients alimentaris, tecnologies, seguretat alimentària, genòmica nutricional o packaging, entre d’altres.

El curs, organitzat pel Parc de Recerca UAB (PRUAB), serà inaugurat pel rector de la UAB, el Dr. Ferran Sancho, pel vicerector de Projectes Estratègics i Planificació de la UAB, el Dr. Lluís Tort, i pel director del PRUAB, el Dr. Buenaventura Guamis, el 27 de maig a les 17.00 h i comptarà amb la presència d’experts internacionals com Pegram Harrison, Antti Tallgren, de l’Oficina Europea de Patents, Doris Bell, consellera científica y assessora en polítiques d’investigació per a la UE o Jaume Biarnés, xef de la Fundació Alícia, que organitzarà una sessió sobre innovació tecnològica aplicada a la gastronomia, entre d’altres.

Sobre el Parc de Recerca UAB (PRUAB)

El PRUAB és una fundació privada sense ànim de lucre, creada per tres entitats líders en investigació: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). La seva missió és impulsar i millorar les activitats de transferència de tecnologia i coneixements dels seus membres, promoure l’activitat emprenedora mitjançant la creació de noves empreses basades en la recerca i, en general, facilitar la interacció entre la recerca, el món empresarial i la societat. Actualment, està format per més de 30 centres i instituts d’investigació, i més de 4.000 investigadors.

A més dels departaments i grups d’ investigació de la UAB, el Parc inclou nombrosos centres i instituts d’investigació ubicats al campus de Bellaterra. Tots ells porten a terme la seva activitat al voltant de sis eixos temàtics bàsics: Biotecnologia i Biomedicina; Tecnologies de l’Alimentació i Sanitat Animal; Ciència de Materials i Energia (nanotecnologia i microelectrònica); Tecnologies de la Informació i la Comunicació; Ciències Socials i Humanitats; i Medi ambient i Canvi Climàtic.

 


L’edat mitjana dels ciutadans va pujant i no els preocupa la mobilitat, por Pedro Nueno en La Vanguardia

abril 28, 2013

Fa molts anys els nostres polítics, empresaris i personatges importants pensaven que la clau per al lideratge d’una ciutat era la mobilitat. Ja fa 40 anys el professor David Birch oferia als alumnes del màster de Harvard el curs El futur de la ciutat, sobre mobilitat urbana, sostenibilitat, atracció d’inversions i persones interessants, educació, sanitat, connectivitat amb el món i, en definitiva, lideratge global com a ciutat. Al MIT també interessava el tema i ja aplicaven les emergents tecnologies informàtiques a models per optimitzar la mobilitat urbana gestionant semàfors a partir de dades rebudes de sensors. Curiosament, en la recerca hi col·laborava una empresa de Barcelona que analitzava aquests mateixos problemes aquí. Al MIT van llançar un centre d’investigació sobre túnels que va ser on es va generar el túnel sota el canal de la Mànega.

De tornada a Barcelona després de viure aquella eufòria, em va sorprendre que l’eufòria per la mobilitat a la nostra ciutat era més ambiciosa encara que la que havia viscut a Boston. Vaig connectar amb aquells líders dels quals vaig rebre tota mena de suggeriments per muntar esdeveniments que permetessin aprendre i intercanviar idees a nivell internacional sobre mobilitat. Naturalment Frank Davidson del MIT i diversos professors de Harvard van venir a Barcelona a compartir les seves idees amb els nostres líders. Uns aconseguien omplir el subsòl de Barcelona de pàrquings (passeig de Gràcia, plaça Francesc Macià, plaça Catalunya…). D’altres perforaven túnels (Vallvidrera, la Rovira, Vielha). D’altres envoltaven Barcelona de cinturons ràpids (General Mitre, Ronda Litoral, Ronda de Dalt). I aquella gent estava plena d’il·lusió i projectes. Eusebio Díaz-Morera, Josep Miquel Abad, José Luis Cerón, Juan Entrecanales, José Lladó, Juan Molins, Carlos Ponsa, Rafael Suñol i molts més.

La setmana passada vaig tenir per aquí un empresari xinès amb la idea de crear molts llocs de treball de qualitat al nostre país. Ja ha contractat el seu primer responsable i ha comprat oficines. Està enamorat de Barcelona. I li encanta venir a l’Iese des de la seva casa a la plaça Catalunya en vint minuts, i de l’Iese a l’aeroport en vint minuts més. A Pequín, Nova York, Xangai o París, d’una punta a l’ altra o del centre a l’aeroport hi estàs més d’una hora.

Però això s’acabarà. L’edat mitjana dels ciutadans va pujant i no els preocupa la mobilitat. Volen estar tranquils de casa a la fleca i a pocs llocs més. Mitre donarà prioritat a creuar per qualsevol lloc (no hi haurà problema perquè els cotxes estaran encallats) i la Diagonal donarà prioritat a les bicicletes. En pocs anys les botigues estaran tancades perquè n’hi ha pocs que vagin a comprar en bicicleta. El passeig de Gràcia demostra que aparcar ajuda les botigues i sense mobilitat la qualitat perdrà atractiu. Les persones grans aconseguiran que ni els seus millors néts (que se n’hauran anat a l’estranger) vulguin tornar. Algú ho ha de dir.

A Barcelona, en aquella època, es va fer molt bona feina. A alguns els molestava… i, es van “carregar” molts d’aquells projectes pioners que desprès, passats els anys, s’han recuperat.


A %d blogueros les gusta esto: