Alguns ingenus, entre els que em compto, pensàvem haver-ho viscut tot. Doncs No! Sempre queden remanents amb els que no comptem. Avui, revisant agendes passades, he trobat un dinar al restaurant Pinotxo de Barcelona el dia 11 de març 2020, extra, convidada per un net. Ganes de tornar hi, però de moment, restem a l’espera… Massa fum…
El confinament s’allarga. L’hem hagut d’ampliar i aprendre a decicidir què cal obviar. Jo ho tinc clar. Avui, març de 2022, jo diria que, sobretot urgeix estimar i ajudar. Hi ha moltes necessitats urgents, massa persones ho passen malament… Si no treballen no mengen ni ells ni les seves famílies Ajudem prou? Segur que podem fer-ho millor.
Hem tingut molt temps per pensar, allò que massa no tenen costum de fer i tiren pel dret. Avui, març de 2022 ens adonem que urgeix decidir com actuar i sobreviure sense enganys en un nou món, on tot serà novedós. S’ha acabat aquella frase que, per a massa, era llei de vida cor que vols, cor que desitges. Hem d’estar contents de seguir vius, sota un sostre i, tenir un plat a taula calent.
El millor de la pandèmia és que ens ha a ajudat a saber discernir per on No hem de passar mai més. Jo, ho tinc clar, i tu?
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.