T’estim!

octubre 14, 2018

Uns bons amics m’han enviat unes lletres des de lluny,

Son de viatge i, a la signatura, hi han posat aquesta imatge que agraeixo.

També la paraula te fortes connotacions per a mi.

M’ha fet pensar amb els dibuixos i mots dels meus fills o néts quan eren petits.

Des d’aquí us ho agraeixo i desitjo que sigueu feliços sempre!

Jo també Us estim. Un petó ben gros.


Esmorzars de forquilla amb Joan Garriga i Clariana. Fonda Europa

noviembre 23, 2017

Ahir dimecres 22 de novembre, convidats pel grup Clariana -SalutBenestarSaviesa- amb el que la Teresa Batlles belluga molta cultura i coneixements, el Joan Garriga advocat-historiador i jo, hem anat a parlar de temps passats, d’un país que maldava per aixecar el cap, sotmès a la guerra incivil que tants danys i morts va causar.

Ho hem fet a partir del meu llibre Records I 1937/1944, la meva infantesa al Pont de Vilomara poble on vaig néixer, a l’Hostal del poble, on vaig viure els primers set anys de vida amb la meva família. Per què fins els set anys? Perquè el mes de setembre de 1944 em van portar a Granollers a casa d’uns oncles, on la meva vida va fer un gran gir. Si al poble era una nena feliç, malgrat la migradesa del moments la vida dels infants seguia el seu camí. L’escola, els jocs, els berenars a la font, la pesca al riu Llobregat. A Granollers tot va ser diferent, em va costar adaptar-me a la nova vida.

Al voltant d’una gran taula a la Fonda Europa, on solen fer aquestes trobades, hem parlat d’aquells anys, de les vicissituds viscudes per una nena que, de sobte, surt d’un petit llogarret i arriba a una ciutat on tot és diferent:  la gent, els infants, la família, l’escola.

El Joan Garriga ens ha fet forta dissertació sobre aquells temps, quan la guerra i la misèria era el pa de cada dia, vicissituds de la nostra ciutat i la seva gent. El Bombardeig, la postguerra però va fer també un repàs de coses avui inusuals que van formar part de les nostres vides i van causar impacte amb els assistents. Tant, que alguns han decidit recollir totes aquelles andròmines per a molts desconegudes i obrir un espai on es pugui guardar i ser admirades pel gran valor que tenien en temps passats.

Gràcies a tots el amics que ens vàreu acompanyar. La Tertúlia va durar unes quatre hores i vam decidir reveure’ns en una propera sessió. Tots vam aprendre coses que no sabíem i van fer noves amistats.

 


Per què fa por la Independència?

octubre 19, 2017

Dol quan persones amigues que estimes, tenen por del què està passant, i, asseguren que hi ha massa violència….Jo els demano: no per part dels que sortim al carrer oi?

Ho fem amb gran humilitat, educació, sense aldarulls… Malgrat tot, molts no hi estan d’acord. Entenc que no sigui del seu grat però, si us plau, NO  ens atribuïu males maneres d’actuar, com fa l’Estat espanyol.

Aquest sí que  ens ha menystingut, “ninguneado” com diuen ells.

La nostra força és, justament, la nostra fermesa, la nostra manera d’actuar sense soroll malsà, només amb alguns càntics i clams d’esperança, sense maltractar ningú.

Necessitem que, ben aviat, arribi la solució. No m’agradaria perdre alguns amics que, en aquestes situacions, es fan escàpols, per no parlar del tema. Em fa mal el cor i, potser, és la mateixa situació que es troben ells….

En aquestes ocasions penso: quina sort tenen els ocells, poden volar al seu atzar, sense donar explicacions i tornen, quan el temps és favorable!

 


JOC d’AMFITRIONS. Avui dissabte Olot. Demà diumenge Granollers

octubre 15, 2016

Avui hem vist com els Amfitrions del Nord iniciàvem el JOC a Olot de la ma de l’Albert.
Va ser interessant la Jornada que vam viure a la capital de la Garrotxa. Per a tots va ser una gran experiència, la primera que vivíem plegats els companys de la Catalunya Nord.

granollers-joc-amfitrions

Demà diumenge, a les 22h, a VOTV, serà el torn de Granollers, i espero que la passejada que vam organitzar al llarg d’aquell diumenge, acomboiada per molts amics, sigui digna del Joc.
Espero no defraudar-vos. Jo, m’ho vaig passar molt be. Veurem si el resultat és l’esperat.
Un cop vista la gravació, agrairé la col-laboració i ajut de tots els que em van acompanyar, que van ser molts.
Començo per donar-les a la família Aumedes, que ens van proveir d’aquests magnífics caps grossos amb els que vam caminar des de “Roca Umbert, Fàbrica de les Arts”, on vaig rebre els visitants, fins a la Fonda Europa on passaríem la primera prova, la gastronòmica juntament amb el Ramón Parellada.
Vist l’episodi en parlarem. Jo encara no se què, ni com ha sortit…
Des d’ara, però, gràcies.


Joc d’Amfitrions de la Xarxa. Demà gran final a Reus.

mayo 20, 2016

De nou ens retrobarem avui amb els companys que, durant sis setmanes, vam passejar-nos per diferents pobles i ciutats, mostrant les meravelles de cadascuna.

"Joc d'amfitrions". Concurs. Reality de les teles locals. Logotip.

“Joc d’amfitrions”. Concurs. Reality de les teles locals. Logotip.

Agradable experiència la de descubrir sempre, alguna cosa que, només els “locals” saben. Olot, Granollers, Girona, Súria, Vic, Ribes de Freser, van ser ben representats per homes-dones tres i tres, que vam intentar mostrar el millor que tenim.
Ens acompanyaran els Directors-tècnics-càmeres, un equip molt ben trobat, un a gran familia, gent preparada, d’aquells que saben què fan.
Tot i que desconeixem el programa, segur que serà interessant.


Espai Brossa. Festa de Nadal amb els Amics

diciembre 15, 2015

Vetlla extra la d’ahir, a l’Espai Brossa, rodejats d’amics. Paraules del President Hermann Bonnin com sempre d’agraïment als assistents, els que fan possible el miracle de seguir dempeus aquest Teatre prodigiós, i desitjar a tots unes bones festes de Nadal. Transcric unes paraules de diferents autoritats del món de la Cultura-Art, que reflecteixen què suposa aquest Espai a la ciutat de Barcelona.

amics Brossa

La Munt Plans va fer de presentadora exquisida, per mostrar diferents tasts del espectacles que s’aniran servint aquesta Temporada. Costaria decidir, tots engrescadors.
Prefereixo no nomenar-los, ho aniré fent cada vegada que comenci el nou. Gent extra que desenvolupa el seu saber per a fer feliços els altres, a part de gaudir del goig del seu talent al servei del teatre.
Va ser tot meravellós, difícil escollir.ne un, en especial.
Extra la Nadala del Ferran Ycobalzeta, jo diria que el seu enginy poètic creix amb els anys.
Va culminar amb una Coral de gent que estima la música, que assaja cada setmana, que va invitar als assistents a sumar-s’hi…Tots ens hi vam interessar.
Difícil d’explicar, cal veure en directe tot el que ens van oferir.
Va ser una nit per reconciliar-se amb la Humanitat, aquella que sovint tractem de perversa… Hi ha gent fantàstica que necessita comunicar-se, i ho fan actuant, cantant, o, simplement, trobant-se per a contemplar la Lluna plena cada mes, o per sopar, després d’assajar amb el grup coral.


Comiat a Josep Uclés

septiembre 13, 2013

Comiat UclesSom molts els que hem volgut acompanyar a Uclés en aquesta darrera jornada, la dels adéus, la de fins aviat. M’han demanat si volia compartir algun pensament com amiga i admiradora d’aquest il.lustre artista-home-amic-lluitador, que va convertir la seva vida en lluita constant per la família, pels amics, pel país Catalunya, per l’art, per la dignitat. Presidia la sala, prop del feretre, una bella imatge, una obra de Uclés titulada: La teva presència. Presència que ens acompanyarà sempre més…

Adjunto allò que he dit, paraules sortides del cor, i un Poema que, m’agradaria que llegissin el dia que jo me’n vagi d’aquest món.

Adéu-siau Josep Uclés
La mort ens sobta sempre, més però, quan, és un ésser estimat el que se’n va. No cal que expliqui qui era el Josep, tots el coneixíem: artista, pare, parent, amic, lluitador nat, per tot el que li ha suposat viure. El darrer any, també contra la leucèmia que finalment li ha guanyat el pols.
La seva empremta romandrà per l’eternitat. La sort s’ha de guanyar treballant, insistint  i, és el que va fer el Pep sense defallir, en aquest difícil mon de l’art en el qual va reeixir. Uclés tenia un mon intern molt propi, impenetrable. Calia insistir molt per a conèixer segons què.  El seu art ha estat marcat per la fantasia, els somnis, però també  per la protesta, la recerca… Mai va ser gens conformista, ni petulant. Era un home generós, amant de la conversa, la sana discusió…
Trobarem a faltar la seva fina ironia, la seva tossuderia en allò que creia. T’estimem Josep. Fins a sempre.

Poema de Charles Peguy

“ La mort no és res: jo tan sols sóc a l’altre costat.

Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.

El que he estat per a vosaltres, ho seré sempre.

Anomeneu-me pel nom que sempre m’heu anomenat.

Parleu-me com sempre ho heu fet:

no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.

Continueu rient del que rèiem junts.

Reseu, somrieu, penseu en mi.

Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com

sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa.

La vida significa el que sempre ha significat,

l’eix és el que sempre ha estat, el fil no s’ha tallat.

Per què estar fora del vostre pensament,

simplement perquè sóc fora de la vostra vida?

Jo us espero. No sóc pas lluny,

just a l’altre costat del camí.”

 


A %d blogueros les gusta esto: