Paraula de Poeta. Berga per la Llibertat

septiembre 10, 2018

Ahir diumenge, 9 de setembre, Vetllada de catalanitat a Berga, PARAULA DE POETA, amb la col-laboració de l’Ajuntament i TeatRe -amb R de República-, la col.aboració de moltes entitats, sota la Direcció de l’actor-poeta Enric Majó, grandiloqüent, ànima i estendard de l’encontre,  sense el qual no hauria estat possible. Gràcies!

Músics-Actrius-Actors-Polifònica de Puigreig i 30 poetes dels Països catalans van alimentar el nostre esperit a partir de les seves Paraules, de la seva Música. El clam unitari :Llibertat i República. Anhels fets obra, dins el Teatre de la vila, on va dur-se a terme l’acte, previst en un principi a la Plaça de Sant Pere però que la presència de la pluja va impedir dur a terme en aquell espai.

El referent eren els PRESOS i Exiliats. Ens acompanyava Laura Masvidal de Forn, que de forma generosa i serena va resistir aquell dur embat, escoltar els reclams sovintejats de Llibertat presos Polítics que de tant en tant ressonava dins el Teatre. Gràcies amiga pel teu bon fer i compromís.

Fotos dels presos i exiliats van ser mostrades a l’escenari. L’aplaudiment no s’acabava

3 hores d’emoció continguda en un acte que presentaven Joel Joan i Anna Sahun. Calia, de tant en tant, respirar fons per contenir l’emoció: amb les emotives paraules de la majoria com Joan Lluís Bozzo, o  l’alcaldesa Montse Venturós.

Poesies d’alguns per a mi especials com la de Carme Sansa NO PASSARAN d’Apel-les Mestres acompanyada del Tabal. La de Manuel Forcano SENTO QUE CREMO, que va llegir la Mariona Casanovas.

Bon muntatge intercalant Paraula i Música. Excel.lents Xavir Guitó al piano, Jaume Badrenas amb el Saxo, Ricard Lebourgeois a la percusió amb el tabal que va sonar quan van sortir les fotografies dels presos i exiliats i quan la Carme Sansa va recitar No passaran. La Polifònica de Puigreig sota la Direcció de Josep Mª Conangla i Emmanuel Niubó excelsa, interpretant cançons tradicionals que, amb gran entusiasme els assistents intentàvem fer de Cor. Vam escoltar amatents el Ball de l’Àliga de la Patum, present tota la vesprada.

Uns i altres van ressaltar la Necessitat d’Estimar, la Llibertat de Treballar, d’Emancipar-se del Tedi.  Van recordar, per si algú ho ha oblidat, que no estem sols, que som molts, que no podem defallir.

Que únicament trobarem la riba i tornarem a casa si som capaços de sobreposar-nos als malestrucs.

Les nostres armes: Paraula i amor…Si aquest lema fos actiu, No tindríem PRESOS ni EXILIATS POLÍTICS. Tots som necessaris. El món és de tots per a tots.

No oblidem que fa anys existia un Moviment que tenia un Lema que a molts frapava: Fem l’Amor, No la guerra. Doncs Sí AMOR en majúscula és la proposta d’ahir endegada per L’Enric Majó i, estic convençuda, de que anit es va fer una bona sembra. La llavor donarà fruit.

GRÀCIES de tot cor. Millor dit, de molts cors…

Fotos: Carme Sansa i Pep farràs

 


Jordi Sánchez Picanyol, t’enyorem!

febrero 21, 2018

Hola Jordi, molt temps sense veure’t, sense escoltar-te. Sense conspirar ni parlar de les nostres famílies, tu de l’esposa i els teus fills. Jo, de fills-néts-besnéts. Avui he rebut una Carta teva. No saps com t’ho estimo.  Gràcies. M’ha fet molt feliç.

Em consta que t’enyoren, t’estimen, que et volenja  a casa Què podem fer?

Aquest Gobierno del 155 no vol ni pot entendre que som gent de pau.  Que petits i grans treballem per causes justes.  Ara, per la Independència, i per la República d’aquesta Catalunya que tant estimem.

M’agrada també tenir a prop els amics que estimo. Mirar els hi els ulls, abraçar -los, enraonar xiuxiuejant, sense soroll, de tot allò que ens interessa:

Pensaments, ànims, esperances, amors i il.lusions compartides. També de la feina, de la família, d’aquell amic esgarriat que tots tenim i, ens amoïna. D’aquells amb els quals vam compartir projectes solidaris i ara estan molt lluny, pel que fa al pensament.

D’aquella Associació Catalunya Llibertats, constituïda a instàncies de Danielle Mitterrand persona excepcional que vaig tenir la sort d’acompanyar fins a la seva mort. Ens va permetre compartir activitats amb gent extraordinària.

Te’n recordes d’un Cicle de Conferències fetes per dones a la Pedrera? Danielle Mitterrand. Rigoberta Menchú. Anisa Boumedienne, entre altres?

Ara, ens dol no tenir-te a prop en aquelles trobades que compartíem. Ara hi hem assistit però tu, hi faltaves.

Tots hem pensat que et direm quan recuperis la Llibertat robada per aquest Estat autoritari que no ens estima. Que no entén res del què fem, d’allò què volem i, no dubto que conquerirem.

Em consta que llegeixes molt, que menges poc, que el fred us aclapara.

Et recomano d’escriure en un Diari tot allò que et passi pel cap en aquests moments ja massa llargs, lluny de casa, de la feina.

Gràcies per haver servit, juntament amb el Jordi Cuixart de “caps de turc” d’aquesta malaurada història que ja fa massa que dura.

On s’és vist tanta crueltat per part d’un Govern caduc, que no vol perdre prebendes, no importa el preu?

Ara, però, ha topat contra el mur català, invencible, que no atén a lamentacions. La tossuderia de tots no te límits.

No dubto que, ben aviat, tot quedarà com un mal somni.

Ànims Jordi, aviat a casa, perquè així ho hem decidit el poble!


De llibertats i diferències. Museu de Granollers

octubre 24, 2017

Dijous 26 d’octubre, a les 8 del vespre

Taula rodona
De llibertats i diferències

Una conversa al voltant de la llibertat que comporta l’activitat artística. Un diàleg per apropar-nos al goig de les diferències com a font de riquesa. Un testimoni de reconeixement a Simone de Beauvoir i a totes aquelles persones que s’aventuren en el camí no sempre fàcil de ser elles mateixes.
 
A càrrec de Nora Ancarola (artista visual), Eulàlia Valldosera (artista visua), Pilar Bonet (professora història de l’art a la UB) i Esteve Plantada (escriptor)

Modera: M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere

Activitat a l’entorn de l’exposició J’accepte la grande aventure d’être moi. Exposició homenatge a Simone de Beauvoir, que restarà oberta fins el diumenge  29 d’octubre.


Cançó de les mans. Raimón 1964

diciembre 19, 2016

les-mansSempre m’ha enamorat aquesta cançó del gran músic-poeta-cantant Raimón: paraules profundes, sense res que hi falti, res que hi sobri. Quanta raó contenen! Tristament vigent al llarg dels anys.
Gràcies Raimon! La Teva crítica segueix vigent quan, unes poques mans fan i desfan, roben, maten, enganyen, traeixen. Al seu antull les nostres vides, el nostre esdevenidor.
Fins quan? Ja n’hi ha prou!

De l’home mire
sempre les mans.

Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai.

Mans dels que maten, brutes;
mans fines que manen matar.
Mans tremoloses, eixutes,
mans tremoloses,
mans dels amants.

De l’home mire
sempre les mans.

Mans tan dures
dels que passen fam.
Mans tan pures
de quan érem infants.

De l’home mire
sempre les mans.


A %d blogueros les gusta esto: