NO TINC POR…

agosto 26, 2017

Consti que aquest és un sentiment que he modificat amb el pas dels anys. Vaig ser poruga fins que va morir el meu estimat marit fa ja 14 anys. Imagino que, amb ell, em sentia protegida, no em calia tenir en compte res especial. No m’avergonyeix  dir que sempre he mirat sota el llit abans d’anar a dormir. Què penses trobar-hi em deia ell, l’Oriol? Vivint en una casa amb jardí, prop del bosc, podria ser que hi trobés des d’una rata fins una serp, déia jo.

Vaig passar-ho molt malament quan la seva mort sobtada. De cop, em vaig sentir sola enmig d’una immensitat, situació que, perdura.

Però vaig decidir que no volia tenir por de res i, poc a poc, m’he anat sentint forta. M’aixeco quan, de nit sento un soroll, cosa que mai pensava podria fer.

He escrit aquest preàmbul per a dir que, davant l’adversitat, la única forma de guanyar, és anant directe al tema que ens amoïna, ara, el terrorisme, sempre, la mort…

Què podem fer? Ser conseqüents a les nostres vides, no minimitzar ni multiplicar les situacions siguin bones siguin dolentes, siguin extremes, com les que vivim ara.

Procurar fer el què cal en tot moment, ajudar, intentar comprendre molts per què…

Avui, a Barcelona, hi haurà la resposta de molts ciutadans, catalans i no catalans, dels que hi seran amb el cor i, d’altres, que faran acte de presencia per sortir a la foto i, poc més.

Siguem respectuosos amb tothom, no pensem que som millors ni pitjors, som gent de tota mena, grans, vells, joves amb diferents maneres de fer-pensar-decidir.

Per desventura meva, per culpa d’un genoll, NO podré anar a la MANIFESTACIÓ que recolzo amb cos i ànima.

El meu cor i el meu pensament seran allà entremig de tots els Manifestants, als que dic Gràcies. Tots podíem haver estat els damnats el dia 17. Els que estimem Barcelona i, de manera especial la Rambla de les Flors.

El meu record per a tots els que van morir, pels ferits, per les famílies. No els oblidarem mai. El 17 d’agost ha marcat una fita: Acompanyar i estar prop dels que pateixen. Germanor amb tots els ciutadans del món


Amor-Solidaridad-Esperanza

septiembre 5, 2015

El único remedio a los males que afectan a la Humanidad es inocular Amor-Solidaridad-Esperanza. La situación es crítica, perversa. Necesita de grandes dosis de efecto retardado.
Se trata de una pócima trivalente, eficaz, de acción probada. Se libera poco a poco pero, sin lugar a dudas, es la más efectiva.
No se encuentra en las farmácias, ningún Laboratorio farmacéutico ha conseguido elaborarla, ni producirla cual vacuna preventiva.
Su precio es 0. Se encuentra en el ambiente, en ls montañas, en los ríos, en el mar, en la familia.
Se respira pero no tiene masa, se percibe en el ambiente si somos capaces de buscarla, desearla con fervor.
Intentamos encontrarla dondequiera que esté, compartirla con nuestros allegados, amigos, desconocidos…
Todos estamos sedientos de ella, pócima maravillosa que, solo encuentran quienes la buscan con fervor, con pasión, cual canta Jacques Brel…


A %d blogueros les gusta esto: