Paraules clau….

abril 26, 2017

En aquest món estrafolari que entre tots hem endegat, hi ha

PARAULES CLAU que hem de treballar:

 

 

Respecte. Dignitat. Valors. Memòria.

Època de Pau falsa. Rigor. Esperança.

El Valor de la Gent Gran.

Els Poders dels pocs que manen no son dignes. Deu diner.

Aprendre a viure. Mirar. Veure a l’altre. Generar espais.

Identitat. Honestedat. Corrupció.

Nos-Altres. Confiança. Amor

I jo, què puc fer?

Ensenyem a usar be el llenguatge. Si el perdem, tornarem a ser animals.

Generem Pau. La Pau és el camí.

Escoltem els joves. Si ells no hi son, el futur serà incert.

Els Centres Escolars son  baluards pel futur.

Resolució de conflictes a través de la Paraula, la Presència, les Arts.


Nadala2016. Joaquim Bosch

diciembre 22, 2016

Aquests dies m’arriben força nadales amb els millors desitgs de familiars i amics. Aquesta però, m’ha arribat al cor. Entranyable, poètica, plena d’amor. Des d’aqui, gràcies Quim, la teva amistat , m’honora. Comparteixo el teu anhel d’un Bon Nadal i millor 2017 per a tothom.

flor-de-nadal

Benvolguda Montserrat: Que el Nadal ens tusti el cor. Un petó. Quim

Sempre vaig amb papers guixats a les butxaques, i n’hi ha un per aquesta ocasió que diu:
Ara és la una de la nit. Surto d’un sopar de Nadal d’amics; concretament, dels companys i companyes de Pediatria. Plou unes gotes petites, tan petites que, pel poc pes, baixen de costat perquè el vent les fa voleiar. Quan passo per zones on hi ha llum, per vora d’una farola o per la llum d’un aparador encès, veig les gotes com s’il·luminen de blanc; veig com fan una corba mentre baixen; com si tinguessin vergonya de tocar al terra. O que no tenen pressa. Tampoc no tinc pressa.

Ara que he arribat a casa, que ningú no em fa córrer, triaré algunes ratlles per a vosaltres, encara amb el record dels petons de les gotes de pluja de la nit, i el record de l’abraçada del vent.

A l’hora d’escriure les adreces he apuntat cada nom i us he vist un per un. Així renovo el record.

Us escric per dues coses: per felicitar-vos i desitjar-vos un bon Nadal i un bon any 2017, i per dir-vos que som amics. Una forta abraçada


Circ Cric. El buit de l’altre…

mayo 1, 2015

Vetllada especial la d’avui vespre a Sant Esteve de Palautordera. Entranyable, de les que fan somniar, pensar. Els responsables, Camille Decourtye i Blai Mateu Trias, a la Carpa del Circ Cric.
blai camille

Difícil de definir, perque és un tot: art, poesia, dansa, malabarisme, teatre, mim, un cant d’esperança, d’amor…
Una parella que juga, busca, troba…
Com diu el programa, “un duet íntim en una escena minimalista, nua, una experiència, un viatge a través de l’univers complex de la parella.”
Una relació que s’insinua d’entrada, expectant…ingènua, respira amor. Encertada la música de fons, tango.
Ens han deixat sense respirar en alguns moments, els seus moviments, els seus jocs, ens sentíem còmplices d’una història d’amor, poc habitual en una carpa de circ. Però, a la seu del Tortell Poltrona tot és possible, més encara, si els actors son de casa, en aquesta ocasió el seu fill Blai, i la seva parella…
El Tortell diu sempre “el Blai és millor que jo.” En tot cas puc afirmar que el fill ha sortit a pare i mare, al Jaume i a la Montse.
Felicitats! No m’estranya que els Premis hagin sigut generosos.
S’ho mereixen per l’enginy en la trama, innovadora, una història d’amor i de vida tal com la desitgem, vertadera.
No podem viure sense l’altre, sentim el buit quan no el tenim a prop. Així ho sentim quan estimem.


A %d blogueros les gusta esto: