Elpidio Da Silva Pacheco. España no es país para jueces.

mayo 29, 2018

Acto importante en Granollers con Elpidio Da Silva Pacheco el Jurista castigado con 17 años y medio de inhabilitación tras una trayectoria judicial grandísima, reprimido por pensar, por sus declaraciones contundentes sobre corrupción el año 2013 y, por enviar a prisión a Miguel Blesa.

Así le presentó Joan Garriga, abogado e historiador que recordó su trayectoria, invitado a Granollers para una charla-debate organizada por Òmnium y ANC, sobre la situación que vive Catalunya.

Elpidio Da Silva argumentó: desde que empecé a trabajar hablar de corrupción es pendencial.

Intento transcribir pensamientos que lanzó al aire y luego se debatieron largamente.

-Me siento satisfecho en Catalunya. Es motivo de orgullo comprobar  que hay un pueblo que no quiere vivir con corruptos, en un Estado donde el sistema es la corrupción. En Catalunya no se ha cometido ningún delito.

-La judicialización política es obra de los corruptos, organización criminal que existe en España relacionada con la calle Génova.

-El partido del Gobierno lleva el Estado a la quiebra con deudas millonarias que hipotecan el futuro de España, con el empobrecimiento pertinente de la ciudadanía.

-Catalunya pone de manifiesto los mecanismos perversos con dos causas preferentes: Corrupción financiera con más de 300 mil familias que lo han perdido todo con las quiebras de los bancos sin ninguna resolución por parte del Gobierno y la Corrupción política

-Magistrados incluidos, España no es país para jueces, ahora aplastan a los pequeños.

-No aceptan el Estatut a pesar de haber sido votado por el Parlament con la oposición del PP con Aznar y sus corruptos. Corrupción nacional en la justicia española. No han escrito una sola línea en la Historia Judicial.

-La vida es como es, dijo en un momento determinado Mariano Rajoy Jefe de Gobierno. Los catalanes reclaman el Estatut de Autonomía igual que Euskadi y Galicia, los que desde la desaparición de Franco forman parte de la Constitución 1978. Pero, Mariano, no puede sentarse ni hablar…La Constitución ya no está en vigor, Catalunya intervenida. ¿Trascendencia? Solo la del Espíritu Santo.

-Corrupción galopante también en la Universidad. No se puede ser antisistema de España. Ya los años 90 se les fueron de las manos las Cajas de ahorro. Solo quedan dos, las otras, igual que el Banco Popular, se las han “pulido” por métodos escabrosos. Su anhelo, dividir Catalunya.

-¿España? Grupo de corrupción masivo, mala gestión de las “cremas” del PP capaces de obtener títulos y masters justo el tiempo de firmar, frente a las familias sencillas. Gobierno de un país que lo ha llevado a la ruina en 7/8 años feroces. Han arruinado la vida de muchos que han perdido todo lo que tenían.

-Catalunya no quiere callarse, desequilibra el resto de España. El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya vive momentos difíciles. Su Movilización es pacífica-legal. Es preciso plantarse. No callar.

-En España No existe Separación de poderes ni compromiso ni Ley. Los nombramientos de cargos son ilegales con una cúpula peligrosa.

-En Catalunya No existe rebelión ni Sedición, simplemente se trata de un conflicto entre castellanos-catalanes dentro de un Poder Constituyente. Un juez no lo puede controlar. España se vertebra en un conjunto de Naciones NO controlable.

-La intelectualidad española, en la democracia, goza de menos Libertad que en la época de Franco. Las susodichas Libertades democráticas están maquilladas. La Justicia española no defiende a las personas: es tirana, altera las normas sagradas, los Derechos de las personas. Es una justicia que apalea. La Historia nos dará la razón.

-¿Qué pasa con los jueces? Han estudiado cual papagayos: cantan temas, recitan. ¿Cantas bien? En una hora ya eres juez, método bárbaro. Impensable en ningún lugar del mundo.

-Revisen las Editoriales los libros de texto para descubrir qué esperan de un juez, los que acaban en el Tribunal Supremo 3/4 mil euros al mes. Se han repartido todos los cargos de Jueces para la Democracia, gran sesgo, ninguna respuesta crítica.

-¿Jueces 2012? Hipotecas. Suicidios. ¿Confianza en Europa? Jean-Claude Juncker podrido. Consejo europeo corrupto. España la salsa del sector público-corruptor. El sistema capitalista que antes controlaba  la bola de Franco. ¿Banco de España? Corrupción en diferentes niveles. No respetan a nuestro pueblo atacan a políticos, alcaldes, mucho maquillaje.

-¿Europa? En absoluto modélica.

¿Diagnostico? España debe ser tutelada, intervenida. Bloqueo total por falta de supervisión y garantías. El Código penal es el hijo pequeño copiado del alemán. Aquí no se ha inventado nada. Es imprescindible acabar con muchas instituciones, regular la rebelión, sin sangre. Competencia del Senado.

-Prevaricación total con el cese del President de Catalunya. NO existe causa alguna para cesarle. Tampoco se pueden cesar los Gobiernos, Sí convocar elecciones cual hacen los otros países.

-Pero, No aceptaron los resultados. Es el derrumbe de la Democracia española. El 155 aniquila la Constitución. Heterodoxia sin intervención del Congreso de los Diputados.

Tras su alocución el Debate se prolongó más de una hora.


Granollers per la República!

abril 28, 2018

Extraordinària moguda a Granollers per escoltar personalitats reconegudes pels seus clams a favor de la independència i la República, convocada per l’ANC i Òmnium Cultural.

Llibertat d’Expressió en el món de la Comunicació amb Bea Talegón directora d’Opinió de Diario 16. Maiol Roger Cap de política de l’Ara. Carme Arenas presidenta del PEN Català. Josep Casullers Cap de Redacció de Vilaweb.

Llibertat d’Expressió en el món de la Cultura amb Valtònyc. Francesc Ribera -Titot, de Brams-. Mariona Casanovas actriu. Laura Medina-Col-lectiu Iridia-.

Llibertat d’Expressió a les Xarxes socials amb David Aranda -d’Alerta Solidària. Mariona Dinarès -Directora del ProgramaPopart de Catalunya Ràdio-. Alex Romaguera -periodista de la Directa. Ismael Peña -Professor de la UOC-.

Cada cop pitjor amb Silencis del poder a totes les societats, assassinats, empresonaments, control de missatges. Periodistes que menteixen, Governs que expliquen la seva pròpia mentida: Trump-Rajoy.  És greu la censura tot i que n’hi ha altra pitjor que és l’autocensura que arrela a partir de la por en tocar certs temes.  Hem d’aplicar-nos a no perdre el valor de les paraules, va senyalar Maiol Roger.

Josep Casulleras va emfatitzar sobre els Límits de la Llibertat d’Expressió com combatre-ho. La censura i l’autocensura en mitjans de tirada espanyola. Relats oficials difamatoris sobre la unitat d’Espanya al preu que calgui: d’artistes, de mitjans d’expressió i la censura per controlar aquests discursos. Hem vist desaparèixer grans professionals, articulistes notoris non grats que l’entramat legal ha titllat de propagar delictes d’odi respecte els CDR, les Manifestacions al carrer, les el.leccions l’1 d’Octubre.

Bea Talegón, molt punyent va dir: Las mentiras  no son solo un sesgo afín a sus ideas ya que los medios desinforman, manipulan aunque, gracias a los medios, podemos contrastar realidades. Antes, en el conflicto vasco, no teníamos información de primera mano. Siguen los secretos de Estado para generar opinión al entorno de la sociedad vasca: los asesinos y sus víctimas. Ahora, aquí, se habla de terroristas-violentos, los CDR, con imágenes terribles de contenedores ardiendo, imágenes que decían Police…No eran de aquí.  Ni un solo medio en España es independentista, todos son Unionistas. Lamentó que exista una burbuja: la lingüística, por lo que resulta difícil acceder a información real. Afirmó que TV3, la más veraz.

Francesc Ribera va ser molt dur en el seu parlar: Repressió per produir autocensura de l’Estat espanyol. Lluita anti repressiva del propi carcel.ler que sap el què ha de fer. Entretén a la gent a perdre la feina mentre diu que trauran els presos polítics. Vull dir-los que no estan sols. No demanem res a les autoritats de fora! FEM la República i destruïm l’Estat feixista!

Laura Medina va ressaltar la Llei mordassa de l’any 2015 per reprimir normatives sempre repressives contra els Drets civils, que el Codi penal castiga i re formula en terrorisme i executa, posant en marxa l’Estat d’excepció. La pèrdua del valor de la paraula, va estar en boca de tots els ponents.

Van comentar que la UE és un Club elitista de 400 famílies sense capacitat crítica, a costa d’una població analfabeta, emmudida davant programes infectes sense capacitat de discernir entre el be i el mal. La situació d’Espanya? Van retreure els canals informatius com a una via malsana per informar-se. Canals que haurien de desaparèixer.

Aquí sois como la Pirenaica en tiempos pasados. La situación de España es difícil con el mal llamado conflicto catalán: ha dejado a los españoles en estado de shock. Amordazan a los profesionales, han caído todos en audiencia. Ahora inyectan publicidad gubernamental.

Valtònyc -Josep Miquel Arenas Beltrán- va ser molt dur titllant la forta repressió amb la que el Codi penal castiga. No puc cantar la meva ideologia i intencions. M’ha jutjat l’Audiència Nacional amb un Tribunal d’excepció: Apologia terrorista per fer una sàtira contra el rei. La Corona s’injuria sola, cal fer-la fora, crear un Estat nou. O perquè parlo de la precarietat capitalista quan denuncio els que furguen contenidors. Va parlar de la Llibertat per Jiménez Losantos. De les amenaces a Puigdemont, a Carmena, a Anna Gabriel. La Llibertat d’expressió ha de servir per protegir les persones en risc, ni Institucions ni policies. El Rei te qui el protegeix, NO una dona violada…Hem d’anar cap a un país nou, NO 40 anys enrere.

Mariona Casanovas va comentar que, davant la deriva autoritària de la censura, els artistes son el germans pobres de la societat. Volen fer callar la veu dels artistes, titellaires, pallassos o aquells que es posen un nas vermell.  Tots tenim l’espasa damunt del cap. Va criticar l’IVA que Montoro exigeix: el 21% retroactiu per Cultura, les actuacions de la jutgessa Carmen Lamela. Volen prostituir els escenaris, acabar amb la Paraula. Demanem la Defensa de l’Expressió artística. Defensem la Llibertat. Que NO empresonin les Paraules ni els Pensaments!

La tercera Taula va seguir amb el mateix to, el públic no es movia, restava amatent a tot el què es deia, abraçant els Ponents, agraint les intervencions. Fent se fotos amb ells.

La participació dels assistents a tots els Debats, van constatar la implicació que nosaltres, el poble ras, sentim en aquests moments dolorosos de llibertats retallades, d’opressió i presó per a tants companys de vida que, com nosaltres, només clamen justícia i llibertat.

Pregunta repetida: per què alguns grans artistes no es manifesten? És que no saben què passa? Ens fan sentir avergonyits. La por ofega. A través de la Paraula defensem la llibertat d’expressió.

Resposta contundent: passa que els d’esquerres, de l’Estat espanyol, NO son tant d’esquerres com asseguren, va dir un ponent. Altre: No es solidaritzen perquè son uns merdes”. I va afegir, no estem aquí per a fer judicis morals, ens hem de posar a fer feina ja…

Algú hi va afegir Solidaritat No és escriure un Twiter. Hem de deixar de creure en miracles, els Drets no es regalen, s’han de guanyar!

Jo penso que hem de fer una revisió dels Pecats capitals que estudiàvem al Catecisme, endevinar quin  pecat els ha portat a presó:  de pensament? De Paraula? D’obra? D’Omissió? Segur que és indesxifrable.

El fotògraf Jordi Ribó va voler immortalitzar la tarda fent fotografies dels assistents.

Si a la Plaça Maluquer plena a vessar les persones romanien atemptes les disquisicions de la taula i el públic, aplegats davant el Refugi que, l’Ajuntament no va deixar obrir, per a col.locar-hi les fotos dels nostres empresonats, que van situar a terra, de forma espectacular compartint fotos de l’interior del Refugi,

la Plaça Perpinyà  va aplegar Espectacles i Música per infants les primeres hores, i de Poesia i Música fins hores tardanes per a tothom i que van titular:  Escamot de Sons i Versos per a tots els públics a càrrec de reconeguts artistes que van fer les delícies d’un públic amatent a sons i paraules.

Sortosament, sempre ens quedarà la Música, la Paraula, la Poesia, l’Art, l’Amistat. Ningú ens ho pot arrabassar. Gràcies a tots els que ho han fet possible: als organitzadors als ponents als voluntaris.

 

 

 

 


Com cada dimarts a la Porxada de Granollersper exigir la llibertat dels presos polítics

marzo 28, 2018

Organitzat per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya ahir vam manifestar-nos, com cada dimarts, a l’entorn de la Porxada de Granollers, per reclamar la Llibertat dels Presos Polítics. Per exigir al Govern de Madrid, el que ens vol anihilar amb el 155 que plana sobre nosaltres i les nostres institucions que s’acabi tant dolor i autoritarisme.

Ja n’hi ha prou! Volem governar-nos com a Poble que som i, convertir-nos en República per a decidir sobre les nostres vides,  pel futur de la nostra Nació Catalana que volem lliure i en Pau.

Em sento amb el compromís  de reclamar-ho,  no solament en nom propi sinó amb el de molts que ja no hi són, entre d’altres el meu estimat espòs Oriol Muntanya i el meu fill Marc, també traspassat.

A l’acabar les voltes a l’entorn de la Porxada, Monument emblemàtic de la nostra ciutat Granollers, vam anar al Ple de l’Ajuntament per demanar la dimissió del representant socialista del nostre Ajuntament al Parlament de Catalunya Jordi Terrades, pel suport que des del seu partit PSOE-PSC dona al PP i a Ciutadans contra el nostre poble català. NO hi estem d’acord.


A %d blogueros les gusta esto: