blog de Montserrat Ponsa

Entranyable acte, al Patronat de La Garriga, organitzat per la Fundació Universitària Martí l’Humà, en aquest II Memorial, per recordar la figura de Santi Cucurella, el promotor d’aquesta Fundació que va morir fa dos anys.

Isabel Clara Simó, presentada per Jordi Sedó, va enaltir la figura de Santi Cucurella al que coneixia feia molts anys, des que amb el seu espòs dirigien Canigó l’any 1979.

Va titular la xerrada  «Santi era un savi bo», un treballador incansable, una bona persona. No es dona sovint ja que, la vanitat i l’orgull  fa, que la majoria, procurin isolar-se dels altres.

Santi era un home inquiet que estimava el país, que creia en la intel-ligència i pugnava per aquell lema que molts pregonem:  «atreveix te a pensar».

Va insistir en les qualitats de Cucurella afirmant que «va obrir portes, mirava amb ulls globals la societat, no s’aturava amb les misèries humanes». Era un gran crític, un home d’idees i de curiositat inacabables.

Tots els presents vam estar d’acord amb els seus plantejaments, tal com va constatar el posterior Diàleg.

Acabades les conclusions, el públic va demanar a la Isabel de que parlés de Literatura. Ho va fer, de forma interessant-interactiva,  deixant a l’aire moltes qüestions: «una novela és sempre ficció» i va posar exemples dient que tots tenim dos ulls un que mira cap enfora, mentre l’altre ho fa cap endins…

«El lector és coautor, com deia Sartre, perquè quan l’autor posa fi a la novel.la, necessita que algú la llegeixi, que interpreti el text».

També va insinuar que «la novel.la, la literatura és Art, d’aquí que  serveix per despertar emocions, sentiments, no importa el què digui la crítica».

Va parlar d’obres que calia llegir Ulises de Joyce, Proust, Foucoud…»Consti que a mi, em costa llegir-los però em poso deures me’ls imposo.»

Sí va ressaltar la necessitat de llegir en veu alta, sobretot la Poesia.

La necessitat de fer Tallers de Lectura on, cadascú, explica seu punt de vista, tots vàlids, alguns que potser tu no has notat. “El jutge més vàlid és un mateix…»

Per acabar va retornar al Santi Cucurella dient que era un home-nen compromès, coherent, una gran persona.