Catalunya guanya la Independència però es manté un impàs

octubre 10, 2017

“Catalunya guanya la Independència, fruit del resultat de les Urnes del Diumenge 1 d’Octubre”,  ha manifestat el nostre President Carles Puigdemont. Malgrat les forces d’ocupació, que van fer malvestats, vam votar i vam guanyar.

Hem escoltat el President des  d’uns espais habilitats a l’Arc de Triomf on hi havien aquestes palmeres extraordinàries, carregades de fruits -dàtils-.  La imatge grandiosa de palmeres/fills em sembla genial. Som un poble que no vol morir en mans al.lienes, com els dàtils volem romandre al redós de Catalunya la nostra pàtria.

Vet aquí el dilema: els perdedors d’Espanya volien anul.lar el què decidíssim, és a dir la Independència, però, el President, més àgil que els altres, l’ha Proclamat de forma solemne i, tot seguit -ha durat No més d’un minut-, l’ha suspès, donant-se uns dies per escoltar si s’escau, els Mediadors.

Quan hagin actuat ???, i fet la seva feina, serà aleshores que de forma majestuosa, el President Proclamarà la Independència del nostre país, Catalunya, de forma definitiva.

Grandíssim Discurs el que ha fet Puigdemont: Un repàs històric-minuciós de la nostra trajectòria, marcada sempre per la submissió a Espanya.  Una locució on no hi havia ni una ratlla  més del compte, ni una paraula de menys.

Ben articulat, fruit de moltes hores de treball: pensar, re-estudiar el passat, per trobar els temes que, molt candents pels que els hem viscut, no ho son tant per aquells que només ho han sentit per la transmissió de pares-avis o d’historiadors.

No s’ha descuidat res important, ha posat èmfasi amb els “robatoris i retallades” que ens han infligit al llarg de la Història des de l’Espanya.

Fets que gairebé consideràvem “normals” en temps de Dictadura, menys però, quan els que han tingut vara de poder i, ens eren i son propers, han seguit fen el paper d’estrassa, per dir-ho de manera fina, manipulant i apropant se als que manen per obtenir els seus favors encara avui.

A la pantalla hem vist el Parlament silenciós, el que no aplaudia. Hem corroborat que era un aigua barreig, fruit resultant de l’estrany maridatge dreta/esquerra.  Llastimós.

Em demano, què pensaran quan, dintre d’uns anys trobin aquestes imatges i escoltin certes intervencions? Què els hi explicaran als seus fills i néts?

Les frases que apareixen per Twiter son excelses. En robo una: “Quisimos ser Escocia y nos han obligado a ser Eslovenia. Eslovenia es independiente. Escocia no.

 


A %d blogueros les gusta esto: