Presos polítics. Els volem a casa

noviembre 14, 2017

Vergonyant la situació que viu el nostre país, repressió per part d’un Estat que fa figa, que te por de caminar sol. Com que necessita el nostre suport econòmic, no permet que ens en anem.

Diuen que enraonant la gent s’entén però, el diàleg ha estat sempre de sords…No volen escoltar-dialogar, simplement, volen imposar i, ho fan.

Curiosament els ciutadans de Catalunya ens hem enfortit. No tenim por de dir que volem ser lliures, que volem viure sense cuirasses, sense esglais.

És una situació com la que es produeix quan un fill vol emancipar se. Ha de tenir clar que, a partir d’aquell moment tota la responsabilitat serà seva, i haurà de fer front al que es presenti, en el moment que els deixem lliures per a decidir el seu futur.

Nosaltres ho tenim clar però els nostres “veladors” els que fins ara ens han “dirigit” -no pas amb l’estima necessària-  NO ens deixen marxar. Si tant ens volen, per què no s’ho han plantejat abans i ens han tractat millor?

De moment els EXIGIM que deixin en llibertat els Jordis, tot recriminant la inacceptable la forma en què els van empresonar. Pura vergonya! Ho estan disfressant de manera que, els de més enllà de l’Ebre es creuen el què els diuen des del Govern de la Nació, mentides inacceptables.

També cal que puguin tornar de l’exili els nostres governants… Sabem la trama que els havien preparat, amb grans dosis de ciència-ficció de la més burda.

Amics empresonats i exiliats: us volem a casa sans i estalvis. Les vostres famílies us necessiten i nosaltres, els vostres amics també. Som un poble que estima els seus com hem demostrat abastament.  Sense violència hem sortit a carrers i places, hem reclamat el vostre retorn amb gent arribada de tot Catalunya amb la que hem fet amistat.

Tots volem-exigim la vostra llibertat, escoltar les vostres experiències. No ens deixa dormir pensar amb la vostra soledat, gent acostumada a molta feina. Vet aquí que heu romàs en quietud inusitada, no buscada, tancats a pany i clau en lloc poc engrescador.

Us necessitem, vénen temps de feina grossa, la que vosaltres sabeu fer. Cal que ens ajudeu a reconquerir aquesta nostra vella-bella esperança, la Catalunya que ja havien somniat els nostres pares-avis i, ara, tenim a l’abast de la ma.

Que ningú escolti les veus de sirenes, com sempre nefastes, per enredar-esporuguir els menys valents.

Som-hi doncs! TOTS fora de la presó i de l’exili i, a treballar de valent.

 


Creu de Sant Jordi de la Generalitat per a sis bons amics

mayo 5, 2015

creus-2015

Acte entranyable al Liceu de Barcelona, presidit pels Molt Honorables Presidents: Artur Mas de la Generalitat i Nuria de Gispert del Parlament i el Conseller de Cultura Ferran Mascarell.
La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, s’atorga a persones i Entitats, en reconeixement de la seva exemplaritat en el pla cívic i cultural, l’excel.lència en la feina desenvolupada o, la defensa de la nostra identitat.
Entre els guardonats hi havia sis grans amics: Lluis Coromina Isern empresari i filantrop, el Dr.Carles Vallbona Calbó, Jordi i Josep Castells i Planes constructors d’escenografies, la Comunitat de monges Benedictines del Monestir de Sant Daniel de Girona en el seu mil.lenari, la Fundació Privada Vallès Oriental en el cinquantenari de la seva creació. Vull recordar el paper que hi va jugar l’amic Jaume Anfruns en la posta en marxa i la seva dedicació per a procurar, a les persones discapacitades, oportunitats de vida digne.
Boniques paraules d’agraïment en nom de tots per par de l’actriu Emma Vilaresau que va ressaltar que, a més de guardonar la grandesa-capacitat-talent, aquest premi hauria de fer-nos sentir l’orgull del què som, gent d’una Catalunya rica i plena, que, si fem esforços tots, haurà valgut la pena.
El President Mas va posar èmfasi amb les peculiaritats del nostre país capacitat de dialeg, acollidor, construït en la diversitat amb un projecte col.lectiu. País capaç de demostrar les seves iniciatives, de lluitar per causes justes i nobles. De sumar esforços per defensar les persones més vulnerables. Un País que, semblava enterrat sota cendres però, s’ha espavilat, tot i la manca d’expectatives.
La nostra societat és conscient, de que l’Estat no ho és tot. A Catalunya hem sabut organitzar-nos amb Entitats diverses per tal de defensar causes justes.
Som un país que demostra talent i creativitat, de projecció internacional. El nostre és un país harmònic no unitari. Plegats dibuixen fesomia i caràcter i, camina.


A %d blogueros les gusta esto: