Per què hem de tenir un dia de la dona?

marzo 7, 2020

És un fet que Mai he entés. Les dones som les que maneguem la vida, les que la donem.

Som sers humans com ho son els homes. Per què no tenen ells el dia de l’home?

S’han d’extingir aquestes Proclames i que, tothom sàpiga que hi som, no importa el dia ni hora.

Imagineu un món sense dones? Com s’ho manegarien?

Cal treure del Calendari aquesta Proclama.

Segur que afectarà l’economia d’alguns que ofereixen duros a quatre pessetes per obsequiar la mare, l’esposa, la filla, l’àvia adhuc la sogre, l’amant.

Siguem seriosos. No emboliquem la realitat amb la ficció. Acabem amb tots els ismes… No n’hi ha cap de bo.

Volem ser estimades i desitjades cada dia, NO, un dia a l’any!


26 octubre 2017. Dubtes i turbulències

octubre 26, 2017

Catalunya camina, Catalunya avança malgrat els esculls que alguns, col.loquen per barrar li el pas. Tenim bons líders, saben què volen. També,  per on NO passaran.

Pensàvem que avui seria dia clau, ho ha estat de trobades, de diàleg, de compromís. De grans decisions: corroborar on no claudicaran.

Demà esperem que llueixi el sol i s’acabin dubtes i temors. Que el nostre Parlament decideixi el millor per aquest nostre maltractat país.

Cal destacar la generositat de la gent, de les ganes i bones maneres d’actuar, sense por, sense aixecar la veu, només les mans i les mirades esperant trobar allò que busquem: un futur millor per aquesta Catalunya que volem lliure de lligams i prejudicis. On tots siguem peces clau per a construir, plegats, el futur anhelat.

Com diu el nostre himne:

Ara es l’hora segadors, ara és l’hora d’estar alerta…Bon cop de falç!

 

 


Can Jonch Centre de Cultura per la Pau. Granollers

enero 10, 2017

Demà dimecres, 11 de gener de 2017 presentarem, a Can Jonch Centre de Cultura per la Pau, la Delegació de Fundació Cultura de Pau, des d’ara, amb seu a la nostra ciutat.

fundacion_cultura_paz-logoHo farem de la ma de Federico Mayor Zaragoza, i de tots els que ens hem acompanyat des de, fa uns mesos, intentant planificar el futur.

Serà a les 15’30h que rebrem a la premsa i, a les 16 h. hi haurà la presentació per part de Federico Mayor Zaragoza i jo mateixa, acompanyats per l’alcalde Josep Mayoral i la Regidora Alba Barnusell.

La nostra Fundació serà singular, ja que parlarem i treballarem a partir de Les Arts, amb gent dels diferents camps: de la Medicina, del Periodisme, la Pintura,  l’Escultura,  l’Educació, la Ciència,  la Fotografia,  la Cuina,  l’Esport, la Cultura Popular, del Ioga.

Tenim clar que Pau és un tot, per tant, EQUILIBRI. No únicament absència de guerra.

Tenim preparats ja alguns Projectes i Accions per  a dur a terme, que anirem comunicant.

Us necessitem a tots. Tothom és artista des d’alguna vessant. Us esperem.


Carme Forcadell Presidenta del Parlament. Tots estem amb tu!

diciembre 15, 2016

BARCELONA 9 11 2015   POLITICA  CARME FORCADELL ANTES DE  PRONUNCIAR ARTUR MAS SU DISCURSO DE INVESTIDURA EN EL PARLAMENT  FOTO DE JULIO CARBODemà divendres 16 de desembre, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat citada a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ella va ser escollida democràticament per a representar el poble de Catalunya i estarem al seu costat especialment quan sigui cridada a declarar davant tribunals per un suposat delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. Per aquest motiu, demà divendres 16 a les 9:00, acompanyarem la presidenta a les portes del TSJC, situat al passeig de Lluís Companys, 12-14 de Barcelona.

Manifest:

Sortim de nou al carrer per a expressar la nostra ferma voluntat i l’insubornable compromís en la defensa de les institucions i dels principis democràtics que les sustenten.

Actuem amb el convenciment de la validesa del principi recollit a la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, aprovat pel Parlament el 23 de gener del 2013, quan proclama que “el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i sobirà”.

Denunciem la incapacitat i la manca de voluntat del Govern espanyol per a resoldre democràticament un problema polític. La judicialització de la política ha empobrit i malmès irremeiablement alguns dels fonaments del sistema democràtic.

Expressem el nostre suport a tots els càrrecs electes i institucionals que estan amenaçats per la Fiscalia General i l’Advocacia de l’Estat, en més de 400 expedients judicials, per haver exercit legítimament les funcions de representació del poble que les urnes els van conferir.

Utilitzar els tribunals per a impedir el debat polític al Parlament, i criminalitzar els representants del poble que, exercint el mandat rebut a les urnes, faciliten aquest debat, és impropi d’un sistema democràtic, atempta contra el pluralisme polític i, en conseqüència, esdevé inacceptable per a qualsevol demòcrata.

Els qui no han guanyat a les urnes el suport de la majoria no poden imposar el silenci a les nostres institucions amb amenaces d’inhabilitació contra els càrrecs electes i institucionals. Les pressions per a limitar l’acció dels nostres representants són també l’intent de silenciar tot un poble. Per això considerem que si la presidenta Forcadell acaba sent jutjada, amb ella s’estarà jutjant tot un poble.

Com a demòcrates exigim als governants de l’Estat espanyol que deixin de comprometre els tribunals en una tasca que, en democràcia, els és impròpia. Els instem a abandonar per sempre més la judicialització de la vida política. Els convidem a respectar i a participar en el debat que es deriva de la voluntat del poble de Catalunya, expressada en reiterades ocasions, legítimament i democràticament, als carrers i a les urnes.

Manifestem la convicció que el referèndum és la solució de més alt consens en els sistemes democràtics avançats, per a acordar les grans decisions de futur.

El diàleg ha estat sempre la nostra bandera i ara no l’abandonarem. Davant els qui avui gesticulen amb el diàleg però mantenen la judicialització com a única concreció de la seva acció política, nosaltres, els demòcrates, creiem en el diàleg d’acord amb les majories que neixen de les urnes i que configuren, donen sentit i legitimen el Parlament i els plens municipals.

Ens comprometem a defensar amb coratge la democràcia, les nostres institucions i els nostres representants. No defallirem en aquesta defensa.

No a la judicialització de la política!

Sí a la defensa de la democràcia, de les institucions i dels representants legítims del poble!

Tots amb Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya!


“J’accepte la grande aventure d’être moi”.

abril 27, 2016

Ahir vaig anar a veure aquesta Exposició, a cura de Maïs Jorba i Marta Darder, singular Homenatge a aquella gran dona amb la qual moltes ens hem emmirallat Simone de Beauvoir.

EXPO BEAUVOIR

Nou artistes ens permeten entrar en el seu món, a través de les seves obres: Vídeos, Escultura, Gravat, Tècnica mixta, Instal.lació, Olis, Xilografies. Deixen al descobert les seves inquietuds artístiques en aquest nostre món, incert, en el que ningú respon a ningú ni, per a ningú.
L’art: la Poesia, la Pintura, l’Escultura, la Paraula, sí donen respostes, alhora que ens permeten d’entrar en aquest mon oníric dels somnis, la bellesa, l’esperança a través de l’art, des de totes les vessants.
Meravellada d’escoltar la filosofia de vida, giny suara perdut ara recuperat que mostra Eulàlia Valldosera que, et deixa clavat a terra fins el final.
O contemplar-tocar l’escultura de Maïs la Barque, simple però altívola, marcant ruta.
Han fet una bona tria. Segur que no deixa indiferent a ningú.
No és fàcil immiscir-se en el món interior de ningú però, contemplant-escoltant-imaginant-tocant, hom descobreix què senten aquestes artistes, què pretenen, i, ens permeten entrar i descobrir des del seu món, com modificar aquelles estructures -socials- que ja somniava Simone de Beauvoir i elles i nosaltres compartim.

“J’accepte
la grande aventure
d’être moi”
Exposició d’homenatge
a Simone de Beauvoir

Amb obres d’Eugènia Balcells,
Marta Chinchilla, Mari Chordà,
Marta Darder, Maïs,
Àngels Ribé, Soledad Sevilla,
Eulàlia Valldosera i Ester Xargay.

Aquesta exposició s’emmarca dins de les activitats de l’Homenatge a Simone de Beauvoir, celebrades amb motiu del 30è aniversari de la seva mort.

Coordina l’Observatori Cultural de Gènere
amb la col·laboració de l’Institut Francès de Barcelona i del Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones, 2014 SGR 44 (Centre Dona i Literatura, Seminari Filosofia i Gènere).

Amb el suport de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya.
Fins al 29 d’abril


Carles Vallbona Calbó. Amic de l’ànima

noviembre 1, 2015

Aquestes van ser les meves paraules per recordar Carles Vallbona. La foto correspon al Sopar d’Oncovallès.

Homenatge Vallbona 2015

Carles era company de Medicina del meu marit Oriol Muntanya, Promoció 1950. Son moltes les “batalletes” que hem lliurat, alegries i penes. Ens va acompanyar quan vam perdre l’avi Montaña, el nostre fill Marc, quan va morir l’Oriol.
El va afectar la mort del seu germà Vicenç i, molt, el de la seva cunyada Paquita. Era a casa d’ells, a Barcelona, on s’instal.lava quan venia a Catalunya. A partir d’aquell moment, es va quedar a Granollers, a casa de l’amic Carles Serra. El Carles Serra va estar delicat de salut i, Vallbona em va trucar des de Houston –ho feia sovint-, per demanar-me li cerqués un hotelet. Li vaig oferir de venir a casa, a l’Ametlla. Així va recomençar una nova fase d’aquella vella-bella amistat.
Ens trobàvem amb amics mutus per a respondre a les seves preguntes sobre la gent de Granollers. Parlar d’alguna ex novieta, o d’aquell personatge que explicava estranys acudits… o…de gent que, sovint, nosaltres ni tan sols recordàvem. També per comentar l’aparença d’algunes dones, per culpa de la seva transfiguració estètica, pits, morros, que les fan irreconeixibles. Per què es demanava?
A casa nostra a l’Ametlla, Carles era una Institució. Petits i grans esperàvem la seva arribada, feia de conseller de tots, fills, néts. Amb una néta van signar, àdhuc, un compromís de conducta, entre altres temes, de no fumar, que Carles controlava des de Houston. La seva humanitat enamorava petits i grans.
Gaudia dels saraus al voltant de la taula amb família i amics…Explicava acudits, sovint pujats de to, feia broma amb no importa què. Li agradava menjar –només prohibit l’all-, xerrar, discutir sobre el be i el mal. Malgrat explicava que no bevia, quan després de sopar apareixien els meus fills, s’oblidava del seu dir i, feia com la resta. Debatre respecte el què està permès i del prohibit, era tema preferent. També sobre política i religió. Admirava al Papa…
Consti que, quan jo el vaig conèixer fa molts anys, era més aviat un home seriós, i, com deia el meu marit, una mica carca, pel que fa a la religió. “Porta uns rosaris que li arriben als peus” deia, l’Oriol. Va canviar, com hem fet molts d’aquells que vam ser educats amb aquell déu del terror, no del pare amorós que estima seus fills…Era, un devot creient.
Amatent davant de qualsevol malalt, no tenia mai un NO per a ningú, no importa l’hora.
Savi escrupolós, no dubtava en actuar quan un malalt no rebia l’atenció òptima. Endur-se-l d’on estava ingressat, per a dur-lo on sabia que li farien el què necessitava, mai va ser per a ell un handicap. Hi ha persones en aquest menjador, que ho podrien ratificar. Son vives, gràcies al Carles.
Escoltar-estimar-confiar-ajudar eren alguns dels seus costums-lemes. Sabia com dir a un malalt que tenia a prop el destí final… Mai, amb embuts, però sí, amb delicadesa.
Anava sempre amb uns retalls de paper a la butxaca, on duia escrit el Programa a dur a terme dia a dia: Hospital, Oncovallès, Conselleria Salut de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Granollers. Espais en blanc on escriure on dinaríem o soparíem, o, si tindríem temps per alguna ruta cultural. Mai vaig sentir dels seus llavis un retret sobre ningú.
Es bo, i de gent noble, com fa avui Oncovallès amb qui va col-laborar estretament, i com van fer l’Hospital i l’Ajuntament de Granollers i la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, retre públic homenatge al company de fatigues, projectes, d’esperances per tants motius. El darrer, per l’exemple que ha donat durant la seva llarga agonia. Ho feia tot, per a recuperar-se, cap metge ho entenia, donada la seva situació. No parlava però amb el seu fill Carles, cantaven l’Aleluia de Haendel. La setmana passada família i amics vam anar a depositar les seves cendres al cementiri de Granollers on reposarà per sempre, prop dels seus. La cerimònia, menada pels seus fills, va cloure justament cantant l’Aleluia. Estic segura de que el Carles cantava amb nosaltres.
Aquell Metge Pediatre primer, al servei dels nens amb Polio en aquells anys durs, quan la Medicina no era avançada com ara. Professor Universitari, estimat pels estudiants que, en moltes ocasions, el van nomenar Millor Professor de l’any. Metge generalista que atenia els pobres, aquells que no tenien “assegurança, imprescindible a USA”, en el Centre Peoples Health Center, un dels 22 Centres de Houston de Medicina Comunitària dels quals Carles n’era màxim responsable. Des de l’agost 2014 porta el seu nom: Vallbona Helth Center. Aquell mateix dia li van entregar un Pegamí, en nom del Comptat que diu que: el dia 10 d’agost, serà, a partir d’aquella data, declarat el Día del Dr Carles Vallbona. Duia la Medicina a les entranyes i, la va saber cultivar i regar, amb el seu rigor, la seva bonhomia i amor.
Carles, era un metge avançat, mai es conformava amb la rutina. Darrerament era un apassionat d’aquella força amb la que treballen els chamans. Força que no serà reconeguda fins que es pugui mesurar. “Sé que existeix, hi crec, ajuda molt els malalts i deshauciats,” assegurava. Fèiem encontres amb amics posseïdors d’aquest do, coneixedors del tema, sovint arribats de pobles llunyans, per debatre i compartir coneixements-experiències-resultats. Escoltar les accions-efectes, era esperançador. Puc assegurar que no es tracta de res anormal, son gent que estimen els altres i els ofereixen el seu ajut, creïble i efectiu. En una Conferència a la Sala Tarafa, així ho va manifestar, tema que va sobtar a alguns assistents entre els quals, el meu marit, que sempre li feia la guitza. Vaig aprendre molt de tots. Ho he dit ràpid, però ens va omplir molts temps, i ens va fer conèixer gent extraordinària com l’Enric -suara traspassat-, i, la Teresa. Carles els admirava i els volia veure sempre que venia.
Vallbona era capaç d’animar qualsevol Conferència adreçada a Gent Gran. Era un públic que l’admirava. Les seves recomanacions, malgrat que conegudes, eren sempre esperades. Tots sabem de la seva passió per les 10 mil passes diàries que aconsellava, que ell feia a qualsevol lloc de la casa, el vespre, si no les havia complertes de dia. De pujar escales, però, ratificava, que el millor exercici és ballar, excel.lent, si pot ser amb parella però també sol, a bon ritme, i, cada dia.. Però l’òptim, entre tots els exercicis practicables és: fer l’amor…
No cal dir que els assistents sortien contents i esperançats. Tot a l’abast, res costós, quan l’economia ens ofega.
Consti que quan se’n tornava a Houston, tenia sempre millor aspecte… “És complicat estar sol, aquí, prop vostre, recupero el goig dels amics,” manifestava sovint.
Carles, et trobem a faltar. Saps be, que et portem en lloc preferent del nostre cor.


Catalunya decideix avui, 27 Setembre 2015, el futur

septiembre 26, 2015

Votaré SÍ, convençuda, esperançada en un futur millor per a tots: un país Solidari, Culte, Respectuós de tots per a tots.

montserrat 9

Votaré pensant amb aquells que No podràn votar perque ens van deixar, sense poder exercir el seu vot:
el meu estimat espós Oriol Muntanya, el meu fill Marc. Pels meus sogres Joan Montaña i Maria Tuset.
Votaré pels grans amics que havien maldat per aquest moment, que sempre els va ser negat:
Antoni Cumella, Josep Laporte, Heribert Barrera. Santi Santamaria. Josep Uclés.
Votaré per intentar oferir, als meus néts-besnét, un esdevenidor net i clar, on valgui la pena viure.


Salvador Saura – Ramon Torrente. Medalla FAD 2015 per la trajectòria en el món del llibre

mayo 5, 2015

edicions l'Eixample

No sempre les notícies que ens arriben son bones. Sí els darrers dies que he festejat amb amics diversos guardons. Entranyables tots!
La Junta del FAD ha lliurat la Medalla FAD 2015 per a la trajectòria, en el món del llibre, a Salvador Saura i Ramon Torrente.

Sol-solet-oreneta

Adjunto l’argumentació del FAD per aquest reconeixement.
Durant el transcurs de la Festa Anual de Socis que el FAD celebra a la seva seu de l’edifici del Disseny Hub Barcelona, s’atorguen les Medalles FAD a persones o entitats que han fet aportacions valuoses a la vida social i cultural del nostre país. La Junta Directiva del FAD ha considerat que hi ha nombroses raons que us fan mereixedors d’aquest reconeixement, i és per això que tinc la satisfacció de comunicar-vos-ho en nom de tots.

Per la vostra actitud pionera en favor d’una concepció del llibre que transcendeix els seus límits formals. Per la creació d’obres que són ja autèntiques fites de l’edició del nostre país, i que ens han educat i obert els ulls més enllà del que explicaven les seves pàgines. Per la vostra infrangible i constant innovació estètica, i la perseverança a forçar els límits del tècnicament possible, subvertint els esquemes de producció tradicionals, assumint riscos econòmics i obrint camins. Per la vostra labor, en suma, il·luminadora.

En nom de la Junta Directiva i en el meu propi, us demano que accepteu aquest reconeixement, que esperem serveixi d’exemple per a les noves generacions de ciutadans compromesos amb l’arquitectura, l’art, el disseny i la cultura.

Nani Marquina


Volem l’Abat Escarré a Catalunya

abril 17, 2015

abat_escarre

Presentació del llibre “Prop de l’Abat Escarré”
Cruïlla de debat i Editorial Escua es complauen a convidar-vos al darrer acte del cicle de presentacions del llibre

PROP DE L’ABAT ESCARRÉ DES DE LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA

de Ramon Vila – Abadal, i amb la col·laboració de Josep M Macip.

L’acte, tindrà lloc el proper dia 22 d’abril a les 19 hores a la seu social d’Òmnium Cultural, i comptarà amb la participació dels autors Sr. Ramon Vila–Abadal i el Sr. Josep M. Macip, del president de Cruïlla de Debat, Sr. Enric Cirici, i de la presidenta d’Òmnium Cultural Sra. Muriel Casals.


Taula Rodona d’Oncovallès. Qualitat de Vida

septiembre 28, 2013

Anit, interessant Festa-Sopar d’Oncovallès que es va iniciar amb una Taula-debat per parlar de Qualitat de Vida de manera especial, pel que fa als afectats de càncer. Ponents d’èlit van destacar la necessitat de Vida Saludable, amb bons costums: Vida sexual, Alimentació, Esport, Espiritualitat. El President d’Oncovallès Pere Cladellas va donar la benvinguda als assistents.  La Dra. Eulàlia Cladellas va tocar el tema sexualitat, de forma planera com ens te acostumats, sense embuts. Va ressaltar la necessitat d’una bona relació amb la parella, el compromís, trobar noves fòrmules si cal, per a mantenir l’afectivitat, l’amor. Glòria Gómez va posar emfasi en la dieta Mediterrània, eina capdal per a una bona recuperació dels afectats, però que cal fer extensiva a tota la ciutadania, si volem evitar obesitat, afeccions digestives, de colon…El Dr, Eduard Mauri va instar a la pràctica d’esport de forma continuada, en la mesura possible de cadascú. El Dr. Carles Vallbona va fer una repassada a tot el tractat, sabem de la seva constant proclama a l’esport, a la dieta sana per evitar danys que poden ser de tota índole. Va cloure la Taula Josep Mayoral entusiasta defensor d’aquests enunciats que marcaven la Taula, habituals a la nostra ciutat Granollers, pionera de l’esport des de fa molts anys. Va recordar com, de la ma del Dr Carles Vallbona i del Dr Manel Balcells, va néixer la Medicina de l’esport. També va esmentar que Granollers compta amb una Mitja Marató que és el nostre orgull, i contribueix a consolidarMontserrat image de cara aquesta Qualitat de Vida a la que tots aspirem.


A %d blogueros les gusta esto: