Autoritats de Catalunya: que ningú dormi al ras…Confinament solidari?

marzo 14, 2020

Imaginem la situació d’aquests dones-homes-infants sense sostre que malviuen al carrer? Per què tots plegats ens omplim la boca parlant que ningú romangui al ras i, del Dret a l’habitatge digne per a tothom però restem muts, cecs, quiets?

En aquests moments difícils, quan el món està malalt i es recomana de romandre aïllats per evitar contagis del Coranavirus que ents setja, em demano: com s’ho manegaran homes-dones, nens-nenes, avis sense sostre que no tenen on i com protegir-se?

Gent del Govern, Cal organitzar mogudes arreu, per tal que ningú quedi al ras i que un sostre digne els aculli. Urgeix un Confinament Solidari per protegir la vida de tothom.

Oblideu les coses vanes que poden esperar. Sortiu a carrers i places, no deixeu que NINGÚ romangui oblidat quan la mort i la malaltia assetgen de forma virulenta.

 

 

 

 


Coronavirus …

marzo 12, 2020

Quina mena de món hem construït o millor dit, hem permès construïssin els que governen arreu!

Alguns hem parlat i treballat sempre del i pel món dels ésser humans TOTS, no importa procedència ni manera de pensar ni fer.

Hem lluitat per la Igualtat: tots els sers humans som iguals mateixos Drets, mateixos Deures. Però, què ha passat?

Hi ha dos deus omnipotents: el diner i el poder. Des que el món és món la lluita per aconseguir liderar-los ha estat àrdua, assassina, vandàlica.  Sempre van acompanyats d’altre vici greu: L’Enveja, que mata tot el què toca.

No ens estrany que, a benefici d’uns pocs, alguns sinistres, siguin capaços d’inocular virus letals. Qui?

Rumieu els que se’n beneficiaran. Qui? Tanqueu els ulls i els veureu. No poso noms però segur que tots els tenim en ment.

Son rics i tenen poder perquè treballen més? Mentida latent. Ho son pels maleficis i maniobres que fan a expenses, moltes vegades i en detriment de la ciutadania que observa, que sap, però calla. No fos cas que s’enfadés amb nosaltres i perdéssim la feina…

Doncs sÍ, caldria que tothom denunciés allò que no està ben fet…Tots hi sortiríem guanyant.  Vet aquí que tenen molts amics, una cort que els rodeja i adula a canvi, possiblement, d’engrunes però…  li permeten estar prop seu.

Els EUA i la Xina

Quantes vegades hem tingut saraus com el del Coronavirus? EEUU no pot acceptar que la Xina els superi. Cal frenar la seva economia… Que cadascú mediti.

Riquesa -Pobresa son latents des de Caim i Abel. L’enveja dona un mal viure als que la contrauen, pitjor que qualsevol Coronavirus.

Als que manen els destins de la Humanitat els convé, de tant en tant fer neteja, alhora que s’omplen les butxaques oferint com fer front a las pandèmies.

Per què hem d’estar pendents únicament de números positius, resultats favorables en tot allò que fem?

NO cal que tornem als temps de post guerra pel que fa a l’economia quan, malgat les desventures, tothom menjava el que tenia a l’abast, no arribat amb avió des d’Austràlia o des de Xina. Haurem de recuperar els cultius familiars, l’hortet que donava patates i verdures, quatre gallines que ponguin ous, potser unes gàbies per criar uns conills que seran ben rebuts a taula quan creixin, alimentats d’herba que recollirem dels camps…

Unes cabres? Per què no?

A tots els pobles existeixen lleteries d’unes vaques que alguns pagesos encara cuiden.

No crido el mal temps.  Cal preveure de bell antuvi solucions, abans no sigui massa tard. Tenir cura del què es pot i del què no s’ha de fer.

Jardins que es poden convertir en horts amb el que s’escau segons temps. Una fal·làcia? Millor que ens agafin previnguts.

Hi ha zones d’Espanya que avui, han vist tancades escoles i llocs de treball. Botigues mancades de subministraments. Siguem lúcids. Procurem el què necessitem.

NO abusem de la por, el pitjor dels enemics possibles. No ens trobem davant la Pesta Negra de 1348.

Com sempre, aquesta situació beneficiarà a uns quants… A qui?  Fem barates?


¿Globalización del Coronavirus? Germán Gorraiz López

febrero 10, 2020
———————–

  Shakespeare, por boca de un asustado Enrique IV expresa el miedo y la impotencia del hombre debido a la ausencia de certezas ante el caos de la mudanza : «¡Dios mío, si tuviésemos la opción de leer en el libro del destino y ver del tiempo las revoluciones, ver cómo la ocasión se burla y cómo llena el cambio la copa de Mudanza con diversos colores». Así, el Brexit significó el finiquito del «escenario teleológico» en el que la finalidad de los procesos creativos eran planeadas por modelos finitos que podían intermodelar o simular varios futuros alternativos y en los que primaba la intención, el propósito y la previsión y su sustitución por el «escenario teleonómico», marcado por dosis extrema de volatilidad y por la instauración del caos.

Por caos entendemos algo impredecible y que se escapa a la miope visión que únicamente pueden esbozar nuestros ojos ante hechos que se escapan de los parámetros conocidos con lo que inevitablemente recurrimos al término «efecto mariposa» para intentar explicar la vertiginosa conjunción de fuerzas centrípetas y centrífugas que terminarán por configurar el puzzle inconexo del caos ordenado que se está gestando. El citado» efecto mariposa» trasladado a sistemas complejos como la Demoscopia, la Meteorología, la Detección y Prevención de Epidemias, los Flujos Migratorios y la Bolsa de Valores tendría como efecto colateral la imposibilidad de detectar con antelación un futuro mediato.

Así, los modelos cuánticos que utilizan serían tan sólo simulaciones basadas en modelos precedentes, con lo que la inclusión de tan sólo una variable incorrecta o la repentina aparición de una variable imprevista provoca que el margen de error de dichos modelos se amplifique en cada unidad de tiempo simulada hasta exceder incluso el límite estratosférico del cien por cien, de lo que sería paradigma la previsible globalización del coronavirus y sus efectos colaterales en la economía mundial.

 


A %d blogueros les gusta esto: