blog de Montserrat Ponsa

Aqueste poques però entranyables paraules meves van servir de presentació de l’Iñaki Alegria anit, al Cercle Cultural de Granollers

Fa il.lusió saber que no tot està podrit en aquest nostre món desigual. Escoltar l’Iñaki, revifa l’esperança d`un món nou, al servei de tots.
Quan veus que uns joves de 30 anys, marxen de la civilització on es pot disposar de tot i se’n van a compartir la pobresa amb la gent d’aquelles terres, que no disposen de cap comoditat, que la única recompensa és intentar salvar la vida d’aquells infants que els arriben moribunds, hem de pensar que ens trobem davant de gent molt especial, que TOTS hauríem d’intentar emular

Viuen amb una Comunitat religiosa, es mouen amb bus o, a peu. Sovint no llum, ni aigua, ni….

No cal presentar l’Iñaki, escolteu-lo i, vosaltres mateixos el podreu definir. Sí, vull ressaltar la seva passió per ajudar els més dèbils, nens d’Etiòpia damnats de la terra com tants que viuen a Àfrica. No us heu demanat mai per què nosaltres vam néixer en país més civilitzat…entre cometes? O la nostra pell és blanca…Quins mèrits hem fet?
El seu rigor i empenta, per deixar de banda les comoditats del nostre país, i anar a fer companyia, estar a prop d’ aquells que el necessiten, diu molt a favor d’aquest, jove, que ha apostat per la Vida, en majúscula, no per les banalitats del nostre món irreal.

Ha sabut descobrir els pobres de l’Evangeli, com els nomena el gran amic Pere Casaldaliga, que diu: “Els ulls dels pobres veuen amb altra llum”. NO ho dubto!
Iñaki, no soc jo qui ha d’enraonar, si et plau, presentat tu mateix, explica quin va ser el detonant que et va fer anar Etiòpia, què has trobat allà que, aquí, no tinguem.

Us Recomano, si podeu, de comprar el llibre que ha escrit, una joia. Ens fa descobrir la meravella del ser humà, pàgina rera pàgina.
Els diners que suposi la venda, van destinats, íntegres, a la ONG Duna, que, juntament amb l’Iñaki, vol intentar que aquells nens recuperin el seu somriure.