Jordi Cuixart. Des de la presó de Soto del Real

marzo 23, 2019
Estimadíssims socis i sòcies,

La millor manera de seguir acusant a l’Estat, de respondre a l’intent de criminalització del sobiranisme i de la nostra entitat és ser més forts que mai i demostrar-ho a l’Assemblea General que ha tingut lloc aquest matí a Barcelona. Avui, amb el vostre compromís insubornable, més de 160.000 socis i sòcies heu convertit Òmnium Cultural en la principal associació del país.

Sentim-nos-en orgullosos, però entomem també l’enorme responsabilitat que representa. Us demanem que no ens aturem aquí. Encara volem ser més socis per representar més i millor la transversalitat de la societat catalana. L’1 d’octubre és un punt de partida. I aquest Judici a la Democràcia una etapa més que cal utilitzar com a palanca en el camí cap a la plena llibertat. En l’enfortiment del sentiment de pertinença col·lectiva hi ha la màxima garantia de progrés i cohesió social.

L’escenari que se’ns presenta serà convuls, prou que ho sabem. Tant a nivell electoral, encara que guanyi el sobiranisme, com amb les condemnes, que pretendran ser alliçonadores i desmobilitzadores. Sabem que només de la nostra determinació col·lectiva en sortirà el desllorigador d’aquest atzucac on ens volen permanentment instal·lats.

Un dels aprenentatges més grans de l’1 d’octubre és que tot allò va ser possible gràcies a la radicalitat democràtica de milers i milers de persones. Potser no érem conscients que estàvem fent l’exercici de desobediència civil més massiu dels últims 50 anys a Europa. I aquí ens cal fer molta pedagogia, tant a dins com a fora de casa, i tenir ben present que no podem renunciar a fer tants actes de desobediència civil com sigui necessari. Recordem Hannah Arendt, Gandhi, Rosa Parks i Martin Luther King; recordem Xirinacs o el mateix Pepe Beúnza.

En l’intent de dividir-nos, és possible que ens segueixin pressionant perquè renunciem al ple exercici dels drets civils i polítics. Per no despertar la fera, diran. Però malgrat que molts encara no ho vulguin veure, per aquesta fera l’independentisme català és només una excusa. Igual que Trump utilitza la immigració o Salvini els refugiats, el feixisme espanyol utilitza Catalunya per retallar drets i llibertats del conjunt de la ciutadania, també de l’Estat.

Per això, des d’Òmnium us emplacem a mantenir el vostre paper actiu, militant. Tinguem sempre present que ni les amenaces de repressió ni tampoc la presó poden ser cap limitació a les legítimes aspiracions de la societat catalana. Que ens cal seguir sent exigents amb els partits polítics, i que a l’hora de demanar-los el màxim de coherència també els hem de demanar que expliquin clarament quins són els seus projectes polítics. I mantenir la unitat en el llarg termini.

Sabem sobradament la importància de la diversitat, però també que l’única manera de poder construir majories sòlides recau en la confiança i el respecte mutu.

Seguim lluitant per un futur compartit i ho fem situant la cultura, la llengua i la cohesió social al centre de la nostra activitat diària. Defensant el model d’escola catalana. Sense perdre l’essència d’Òmnium, d’allò que vàrem aprendre de la Muriel: seguir essent silents, perseverants, sempre oberts al diàleg, coherents, i tan disciplinats com transgressors. Amb aquesta ambició infinita per compartir-ho tot. Perquè no ho oblidem: el nostre únic enemic a batre és la por.

Avui voldria acabar aquesta carta amb un reconeixement i agraïment als tècnics de la casa, a totes les Juntes al territori així com a la Junta Directiva, amb el nostre Marcel Mauri al capdavant. Ningú millor que ell per simbolitzar aquesta capacitat de treball infinita, l’empatia i la generositat amb la que compartiu hores i més hores molt sovint sense rebre’n cap reconeixement, ni esperar-ne res a canvi.

Gràcies, també, a l’Eulàlia, la Montserrat i l’Ignasi per tot aquest temps de gran dedicació a la Junta. No marxeu gaire lluny, sabeu que us necessitem a prop.

Jo estic fort, serè i feliç. Perquè sé que vosaltres esteu forts, serens i preparats pel que hagi de venir. I perquè sé que junts vivim un dels moments més màgics que mai hauríem pogut imaginar. En ple segle XXI, on semblava que l’individualisme s’havia convertit en l’única divisa, en aquest raconet de la Mediterrània, a Catalunya, als Països Catalans, s’han alçat homes i dones que han dit que no, que els protagonistes del nostre destí serem nosaltres.

Creieu-me que poder representar-vos des de la presó, o des d’allà on sigui, és un dels regals més bonics que m’ha fet la vida.

Sempre endavant i Visca la República!

jordi cuixartJordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Presó de Soto del Real, 20 de març del 2019.

Jordi Cuixart: Jo acuso

febrero 11, 2019
 

Tanqueu les nostres biblioteques si voleu;

però no hi ha cap porta, cap pany,

cap forrellat que pugueu imposar

a la llibertat de la meva ment.”

Virgina Woolf

Estimadíssims socis i sòcies,

Aquest dimarts comença el Judici a la Democràcia i el primer que us vull dir és que estem més units i més forts que mai.

Divendres passat de bon matí ens vam poder abraçar amb la Carme i la Dolors, van ser uns pocs minuts però podeu imaginar que va ser un moment impossible d’oblidar. Vam fer el trajecte junts fins a Madrid, aïllats, en compartiments hermètics, de poc més d’un metre quadrat. Era impossible veure’ns, però ens enviàvem missatges de coratge i suport mutu. També escoltàvem els vostres clams i creieu-me si us dic que ens feu sentir afortunats.

La presó preventiva comporta una indefensió flagrant, i el tribunal que ens jutjarà ha vetat el testimoni d’experts internacionals i premis Nobel de la Pau. Però totes aquestes injustícies ens enforteixen encara més les conviccions. Desemmascararem la connivència dels poders de l’estat amb els hereus del franquisme. VOX, Fiscalia i advocacia de l’Estat van de bracet contra l’exercici de drets fonamentals, i això converteix el judici i les condemnes en una oportunitat excepcional cap a la República. La mobilització permanent esdevé del tot imprescindible.

Els presos no som la proclamació de cap derrota, i davant d’aquells qui branden plens de por la bandera de la repressió, cap odi ni rancor, al contrari. Ells criden perquè estan plens de por, però mai no podran silenciar les ganes de diàleg. És important que no ens deixem ningú pel camí, que tots els demòcrates de l’Estat, d’Europa i del món sencer també se sentin interpel·lats.

La nostra prioritat no és sortir de la presó, sinó la resolució del conflicte polític. Amb una ciutadania apoderada com l’1 d’octubre de 2017, estic convençut que aquesta societat serà allò que decideixi ser. Seguim el mestratge de persones excepcionals com Luther King, Gandhi, Rosa Parks, Thoreau, Hannah Arendt o el mateix Xirinacs, que en circumstàncies molt més adverses que les nostres van decidir no renunciar a perseguir els seus somnis.

Pels mesos que vindran, més generositat, empatia i sentit d’Estat que mai. Recobrem-nos en la nostra unitat i conjurem-nos en què, mentre l’Estat no doni resposta a aquest 80% de la societat catalana que vol resoldre el conflicte polític votant, estem obligats a exercir la desobediència civil tants cops com faci falta.

Salut, tendresa i sempre endavant!

jordi cuixartJordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Presó de Soto del Real, diumenge 10 de febrer del 2019.

12 de marzo de 1930. Gandhi: la marcha de la sal

marzo 12, 2016

Hoy, 12 de marzo de 2016, pasados 86 años, el problema de nuestro mundo no es solo el de la sal, imprescindible para la vida. La Humanidad sufre urgencias con los desplazados que huyen de guerras, violencias, inanición. Mueren junto a fronteras cerradas a cal y canto en un mundo que nos pertenece a todos. ué hacer?
Urge abordar la desobediencia civil cual hiciera Mahatma Gandhi. Nuestros políticos deben poner fin a la degradación humana que sufre la población mundial.
Hace unos años tuve el honor de visitar, en Delhi, el Memorial Gandhi donde reposan sus restos, hoy lugar de peregrinación, siempre con flores junto a su tumba.
También conocí el Centro Cultural que lleva su nombre donde queda patente la pobreza, la diversidad de aquel vasto país y, la dignidad de un pueblo que, lacerado sigue vivo, no quiere morir.

Cenro Gandhi 2

El 12 de marzo de 1930, Mahatma Gandhi inicia, en la India, acompañado de miles de seguidores, los pobres del pueblo hindú, una larga marcha hacia el mar en protesta por los impuestos británicos sobre la sal hasta llegar al Mar Arábigo.
Aquella caminata de Gandhi, considerado el mayor líder pacifista de la historia de la humanidad recorrió 400 kilómetros a pie, inaugurando una nueva era en la lucha por la independencia de India. La marcha culminó en Dandi, en las costas del Océano índico, donde Gandhi, tras darse un baño ritual, recogió un puñado de cristales de sal y agitó su puño mostrando a sus compañeros de viaje aquel preciado montón de cristales blancos.
Desde entonces, sus partidarios repartieron por todo el país octavillas enseñando a la población a purificar la sal, de forma casera.
El virrey británico respondió con el encarcelamiento de miles de indios y, entre ellos, al protagonista de la ejemplificadora acción: Mahatma Gandhi.
Aquella caminata, gesta insólita, vivida con pasión por parte de aquella multitud que acompañaba a Gandhi, proporcionará respeto y reconocimiento a él y a su movimiento pacifista de desobediencia civil, por parte de la comunidad internacional.


Mahatma Gandhi. 66 años tras su asesinato.

enero 29, 2014

Mahatma Gandhi nacido en Porbandar-India británica, el 2 de octubre de 1869 murió en Nueva Delhi-India, 30 de enero de 1948, asesinado por un fanático integracionista hindú Nathuram Godse.gandi Era abogado, libre-pensador, político, pacifista a favor de su pueblo. Recibió, de Rabindranat Tagore, el nombre honorífico de Mahatma. Desaprobó siempre los conflictos religiosos que siguieron a la independencia de la India, defendiendo a los musulmanes en el territorio hindú. Su presencia pasiva fue seguida por muchos adeptos. Tenia, cuando su muerte, el 30 de enero de 1948, 78 años. Sus cenizas fueron arrojadas al río Ganges. Recordamos su aspecto sencillo, su Fe, sus ánsias de justicia,de paz, de dialogo. Su manera de ser-actuar, ayudó al pueblo de la India a conseguir su independencia, del gobierno colonial inglés, a través de la no violencia, de la resistencia pacífica, de la desobediencia civil. Ha sido, para quienes laboramos en Cultura de Paz y No violencia, uno de nuestros guias, reconociendo que, la desobediencia, cuando las leyes son injustas, y no estan escritas para los pobres, nuestra obligación es: Desobedecer…


A %d blogueros les gusta esto: