Tertúlia a Radio Granollers

septiembre 28, 2016

Avui interessant Tertúlia a Radio Granollers de la ma de l’Elisenda Cuquet, amb la Montse Eras el Vicenç Relats i jo mateixa. tertulia-radiogr-28-setembre-2016
Molts temes Socials,
1-La vinguda a la nostra ciutat Granollers, per tercer any consecutiu, d’activistes pels Drets Humans d’arreu del mon per compartir amb escoles y públic en general, les seves experiències viscudes prop dels Refugiats. Un acte important es durà a terme al Museu dimecres 5 d’octubre a les 18.30h . A la Plaça de la Corona hi ha una molt interessant Exposició sobre aquest tema.
2-Parets acollirà novament la Cursa pel Treball Digne de la UGT de Catalunya, amb una cursa popular de 5Km i altra de 10Km. El cost: 5 euros per la curta i 10 per la llarga. La recaptació de les inscripcions a la Lluita d’Arnau, aquell nen que, ja recuperat va donar nom a aquesta moguda, enguany es destinarà a la Investigació de la Histiocitosis i del Càncer Infantil que duu a terme l’Hospital de Sant Joan de Deu.cursa-solidaria
Oscar Riu, secretari comarcal d’UGT ha manifestat que «la Cursa és també per reivindicar el treball digne»
3-Hem parlat sobre el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besós que ha ampliat l’àmbit territorial i ofereix a tots el Municipis de la Conca de la Tordera, la possibilitat d’integrar-se per a constituir un Organisme supramunicipal: Besós-Tordera.
Hem ressaltat la bona feina feta amb el Besós, abans pura immundícia, avui lloc per a gaudir de la Natura, plantes, flors, aus, aigües nítides amb peixos.
També hem llençat per antena un acte Solidari que es farà a Cardedeu dissabte 1 d’octubre i diumenge dia 2. refusats
Les entrades es poden comprar a través de la web cecuca.cat Centre Cultural Cardedeu.
Diu el Programa «Des de Baix Montseny acull hem volgut aportar el nostre granet de sorra a la conscienciació, la visibilització i la reflexió, perquè no podem, ni volem, restar impassibles davant aquest drama global.
Per a tots aquells que creieu en el projecte de Refusats, però que no podreu venir el dia 1 o 2 d’octubre al CeCuCa o que voleu fer una una altra aportació a més de la de l’entrada, posem a la vostra disposició la fila zero de Refusats.»

Avui temes de solidaritat importants. Jo em demano però,pPodrem algun dia parlar de temes que ens facin riure no posar neguitosos?


FundiPau. I Jornada Alfons Banda

mayo 12, 2016

Tres campanyes per al control i l’abolició de les armes

FundiPau

Podem evitar que es venguin armes a conflictes com el de Síria? És possible prohibir les armes nuclears? Es pot prevenir el desenvolupament de robots assassins? Us convidem a debatre sobre aquests i altres temes amb els màxims representants internacionals de les tres principals campanyes de desarmament i control d’armes.

Dijous 26 de maig de 2016, 19.00 h a La Sala de l’Espai Francesca Bonnemaison -c/ Sant Pere més Baix, 7, Barcelona-

Amb Allison Pytlak, de la campanya Armes sota Control, Beatrice Fihn, de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, Thomas Nash, de la Campanya Aturem els Robots Assassins i la participació del president de FundiPau, Xavier Masllorens. Moderarà l’acte el periodista i analista internacional, Rafael Vilasanjuan.

armes

El debat sobre les armes nuclears torna a les Nacions Unides

Fins el 13 de maig, la seu de les NNUU de Ginebra acull la segona sessió del Grup de Treball Obert sobre armes nuclears creat per l’Assemblea General el desembre del 2015.

Durant dues setmanes els delegats de més d’un centenar de països hauran debatut sobre com hauria de ser un tractat de prohibició i sobre la possibilitat d’iniciar un procés diplomàtic el 2017 per fer-lo possible.

Seguiment dels avenços de la reunió del grup de treball


Somnio una Europa… Emotiu i dur discurs del papa Francesc amb motiu de rebre el premi Carlemany

mayo 9, 2016

Divendres 6 de maig, el papa Francesc va rebre al Vaticà als principals dirigents europeus amb motiu de recollir el premi internacional Carlemany que cada any, des de 1950, reconeix les persones i institucions que han destacat pel seu treball en favor de la unificació dels pobles europeus, la defensa dels més alts valors humans: la llibertat, la humanitat i la pau, i l’ajuda als pobles oprimits i marginats.
El papa Francesc no va deixar escapar l’oportunitat de fer una severa reflexió a les autoritats presents i per extensió a tots els ciutadans europeus, respecte del futur d’Europa, el model econòmic imperant, la corrupció política i el paper que està tenint en la dramàtica crisi dels refugiats.

papa francesc

Aquests són alguns dels paràgrafs més destacats:
Què t’ha passat Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat? Què t’ha passat Europa, terra de poetes, filòsofs, artistes, músics, escriptors? Què t’ha passat Europa, mare de pobles i nacions, mare de grans homes i dones que van ser capaços de defensar i donar la vida per la dignitat dels seus germans?
Les arrels dels nostres pobles, les arrels d’Europa es van anar consolidant en a través de la seva història, aprenent a integrar en síntesis sempre noves les cultures més diverses i sense relació aparent entre elles. La identitat europea és, i sempre ha estat, una identitat dinàmica i multicultural.
Estem convidats a promoure una integració que troba en la solidaritat la manera de fer les coses, la manera de construir la història. Una solidaritat que mai pot ser confosa amb l’almoina, sinó com a generació d’oportunitats perquè tots els habitants de les nostres ciutats -i de moltes altres ciutats- puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat.
La cultura del diàleg implica un autèntic aprenentatge, una ascesi que ens permeti reconèixer l’altre com un interlocutor vàlid; que ens permeti mirar a l’estranger, l’emigrant, el qual pertany a una altra cultura com a subjecte digne de ser escoltat, considerat i apreciat.
Com podem fer partícips als nostres joves d’aquesta construcció quan els privem del treball; d’ocupació digna que els permeti desenvolupar-se a través de les seves mans, la seva intel·ligència i les seves energies? Com pretenem reconèixer-los el valor de protagonistes, quan els índexs d’atur i subocupació de milions de joves europeus van en augment? Com evitar la pèrdua dels nostres joves, que acaben per anar-se’n a un altre lloc a la recerca d’ideals i sentit de pertinença perquè aquí, a la seva terra, no sabem oferir-los oportunitats i valors?
Això requereix la recerca de nous models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no per a uns pocs, sinó per al benefici de la gent i de la societat. Penso, per exemple, en l’economia social de mercat, encoratjada també pels meus predecessors.
Si volem mirar cap a un futur que sigui digne, si volem un futur de pau per a les nostres societats, només podrem aconseguir-ho apostant per la inclusió real: «aquesta que dóna el treball digne, lliure, creatiu, participatiu i solidari». Aquest canvi (d’una economia líquida a una economia social) no només donarà noves perspectives i oportunitats concretes d’integració i inclusió, sinó que ens obrirà novament la capacitat de somiar aquell humanisme, del qual Europa ha estat el bressol i la font.
Somio una Europa jove, capaç de ser encara mare: una mare que tingui vida, perquè respecta la vida i ofereix esperança de vida. Somio una Europa que es fa càrrec del nen, que com un germà auxilia el pobre i als que vénen a la recerca d’acollida, perquè ja no tenen res i demanen refugi. Somio una Europa que escolta i valora els malalts i als ancians, perquè no siguin reduïts a objectes improductius de descart. Somio una Europa, on ser emigrant no sigui un delicte, sinó una invitació a un major compromís amb la dignitat de tot ésser humà. Somio una Europa on els joves respirin l’aire net de l’honestedat, estimin la bellesa de la cultura i d’una vida senzilla, no contaminada per les infinites necessitats del consumisme; on casar-se i tenir fills sigui una responsabilitat i una gran alegria, i no un problema a causa de la manca d’un treball prou estable. Somio una Europa de les famílies, amb polítiques realment eficaces, centrades en els rostres més que en els números, en el naixement de fills més que en l’augment dels béns. Somio una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascú, sense oblidar els deures envers tots. Somio una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha estat la seva última utopia.


Pere Casaldàliga, segons el P. Abat Josep M. Soler

febrero 14, 2016

pere casaldaliga Abat Josep M Soler

A través d’un text senzill i entenedor, acompanyat de fotografies i de dibuixos de Sebastià Serra, relata com el va conèixer, l’estimació que li té i per què va marcar la seva vida i el seu futur com a monjo

El P. Abat retrata el bisbe Casaldàliga en un llibre de Publicacions de l’Abadia de Montserrat adreçat a nens i nenes a partir de 6 anys

El P. Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, explica als nens i nenes a partir de sis anys qui és Pere Casaldàliga. Ho fa a través del llibre Pere Casaldàliga de la col·lecció Sabies qui?, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, dedicat a aquest claretià, de qui tothom parla i sap el seu nom.

El P. Abat de Montserrat explica, per mitjà d’un text senzill i entenedor, acompanyat de fotografies i de dibuixos de Sebastià Serra, com aquest personatge, a qui va conèixer de petit, va anar del seu Balsareny natal a Sabadell, on va fer de mestre al col·legi dels Claretians.

El P. Abat explica que va ser mestre seu a Sabadell, i que no oblidarà mai la seva manera de ser i de pregar. Relata que el P. Casaldàliga va dirigir un programa de ràdio, va fundar una revista i que va començar a atendre els immigrants que arribaven a la ciutat i no tenien feina ni diners.

Al llibre també explica com Pere Casaldàliga se’n va a viure al Mato Grosso, a l’Amazònia del Brasil, quan tenia 40 anys, a dedicar la vida als més pobres, al Tercer Món. I també com rep el nomenament de bisbe, que li fa el Papa Pau VI, que en principi no volia acceptar, però que al final ho fa a canvi de continuar essent com és.

El text del P. Abat Josep Maria Soler desprèn una estimació cap a aquest mestre que va marcar la seva vida i el seu futur com a monjo. Pere Casaldàliga no busca ser famós, diu el P. Abat, sinó viure segons l’estil de Jesús, com el P. Antoni M. Claret.

El llibre Pere Casaldàliga, amb text del P. Abat Josep Maria Soler i dibuixos de Sebastià Serra, pertany a la col·lecció Sabies qui?, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que també conté els títols dedicats a Francesc d’Assís, Roger de Taizé, Benet de Núrsia i Teresa de Calcuta.

La presentació del llibre es va dur a terme el dilluns 9 de desembre 2015, a les 19h, a la Sala Pere Casaldàliga, de la Llibreria Claret de Barcelona (Roger de Llúria, 5. Barcelona). L’acte va ser conduït pel president de la Unió de Religiosos de Catalunya, P. Màxim Muñoz, i va comptar amb la participació de l’autor del text, el P. Abat Josep M. Soler; i de l’il·lustrador, Sebastià Serra.


Jornada extra a l’entorn del Dret a la Informació per una Cultura de Pau.

diciembre 2, 2015

Blanquerna, organitzada per FundiPau i Fundació Cultura de Pau amb la col.laboració de l’Ajuntament de Barcelona, ha acollit un molt important nucli de ciutadans de totes edats, entre els quals joves batxillers, interessats en aquest tema, cabdal, pel que fa al futur de la Humanitat.

Dret Informació

Han donat la benvinguda els presidents de les Fundacions organitzadores, Xavier Masllorens, i Federico Mayor Zaragoza.
Masllorens va començar amb una frase de José Saramago: Somniava un món en el qual els poderosos fossin més justos, i, els justos més poderosos. Altre cita la d’un captaire que demanava caritat. Tenia un paper que deia: SOC CEC, NECESSITO AJUT. Poques persones li deixaven res. Va passar un especialista en màrketing que li va canviar la frase. Deia: «Avui és primavera i no la puc veure.» El pot es va omplir de monedes. Ho va aplicar al tema Informació: cal reclamar, per tal de tenir accés a una Informació veraç, no tergiversada que ens permeti jutjar. Va parlar de tres criteris: si la Informació és de proximitat, de la Temàtica, de l’origen, és a dir, de qui la dona. No es pot desconfiar sempre de l’adversari, hem de considerar els altres amb respecte d’actitud, conducta. No hem de respondre al terrorisme d’uns pocs, amb la força de molts. Va acabar dient, No maleeixis la foscor, encén una espelma.
Federico Mayor va manifestar-se feliç de trobar-se a la Universitat Blanquerna, mirall en temps difícils, de vells-bells records. De quan l’any 1948, era l’Escola Normal de Magisteri, del Bisbat de Barcelona. Va ser l’any 1971 que es va dir Blanquerna, la obra pedagògica de Ramon Llull
Blanquerna, ja tenia clar que Educació equival a ensenyar a pensar, aprendre a dirigir les nostres vides. Lo altre és Capacitació. Va senyalar que el temps mana, que avui vivim situació de no retorn social-mediambiental, que cal un canvi radical. Si no actuem, les futures generacions ens menysprearan i diran: podien, però no es van atrevir. Plegats, hem doncs de rectificar. Tenim dret a una Informació verídica, respecte a la gran transició que hem de fer. Hem estat sempre manats per homes de poder absolut, ara podem ser, i dir amb veu alta: Soc un element del canvi…Si hi ha llavor, les llavors es converteixen en fruits. La Informació és doncs la clau, d’un futur diferent: per promoure idees clares a favor del desarmament, per explicar que un 18% disposa de tot, mentre un 80% es mor de fam, i, tots valem el mateix. Hem de dir PROU! a les Lleis de mercat que obvien les persones, a nosaltres el pobles. Mai més la veu de l’AMO. Hem d’ajudar a alliberar la humanitat de la Por. Som ciutadans del mon, tenim consciència global, coneixements per prendre mesures, som espectadors actius NO muts, podem expressar-nos i fer realitat la Carta dels Drets Humans. Siguem visibles no anònims. Tots tenim la mateixa Dignitat. Exigim una Comunicació participativa, una nova Economia, rebutgem la deslocalització productiva. Fem doncs la transició de la força a la paraula.
Tres Taules amb Ponents de luxe, una el matí, dues a la tarda
1) “El Dret a la Informació ara i aquí”, amb Albert Sánchez Dtor. adjunt de El Periódico i Professor de la Universitat de Blanquerna. Milagros Pérez Oliva redactora en cap de El País Catalunya i Professora de la UPF. Vicenç Partal Director de Vilaweb i vicepresident d’Européan Journalisme Center. Moderadora Montserrat Arbós, Professora a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i membre del Patronat de FundiPau.
2) Dret a la Informació i conflictes armats amb Gemma Parellada, periodista i reportera a l’Àfrica. Joan Roura sots cap internacional de TV3 i especialista en Pròxim Orient. Cristina Sánchez, àrea internacional de RNE i conductora «Países en conflicto». Moderador Rafael Vilasanjuán, periodista, membre del Patronat FundiPau i ex secretari de MSF.
3) Ampliant i reforçant el dret a la Informació amb Carlos Sánchez Almeida advocat i Director General de la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información PDLI. Gemma García Fàbrega, periodista i membre de la Directa. Roger Palà periodista i fundador i coordinador de Crític. Toni Soler. Moderador Marc Vidal, cap d’internacional del Diari Ara i ViceDegà del Col.legi de periodistes de Catalunya.
Jornada, per a mi memorable, per la qualitat de les intervencions, per la senzillesa de tots els que han parlat, apassionats de la seva feina, tot i la duresa i perill que representa.


Fòrum Català Teologia i Alliberament. Barcelona gener 2016

noviembre 24, 2015

El Fòrum Català Teologia i Alliberament celebra una trobada presencial cada dos anys. Enguany se celebrarà el proper mes de gener. Si és del vostre interès, reserveu la data.

FÒRUM CATALÀ TEOLOGIA ALLIBERAMENT

La trobada estarà muntada al voltant de 3 eixos: Fractures (dissabte matí) / Diàleg (dissabte tarda) /Acollida ( diumenge matí), amb taules rodones i tallers.

Si creieu que podeu oferir algun taller, en algun d’aquests eixos, estaríem encantats!

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment.

http://www.teologiaialliberament.cat


Divendres 3 de juliol «RHUM», al CIRC CRIC!!

junio 30, 2015

Aquest espectacle, Premi Zirkòlika 2014 al Millor Espectacle de Pallassos, va esgotar les entrades la temporada de Nadal 2014-15, al Teatre LLiure de Gràcia. Servirà per a retre homenatge al desaparegut pallasso, Joan Montanyès “Monti” (1965-2013)
Per primera vegada, el podrem veure en una pista de CIRC!!
En Joan Montanyès, ‘Monti’, va deixar inacabat aquest projecte sobre la figura del mític pallasso Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum’.

Rhum


Som l’animal que parla. No callarem!

junio 5, 2015

Ateneu per la DignitatAvui encontre amb els amics de l’Ateneu per la Dignitat. Com sempre, el Ferran ens ha dedicat una excel.lent poesia.
Gran debat sobre politica, sobre la fragmentació que patiran els ajuntaments. La necessitat d’exercitar la PARAULA.

l’animal que parla

La sort és excusa per por al fracàs
però mai l’animal que parla pot dir,
quan les paraules el fan del tot capaç,
que no té bons recursos per subsistir.

Ell parla, escolta, recorda, molt pensa,
estima, es defensa, és molt gosat
i posa una energia ben intensa
en tota lluita per la comunitat.

Diu el llegat del Big Bang original
o de la gran Creació universal,
que els humans, els privilegiats serem.

Per acomplir el bell mandat d’aquesta faula,
caldrà dir ben alt la darrera paraula:
“Som l’animal que parla. No callarem”

ferran ycobalzeta cibiach
L’Ametlla del Vallès, 29 de març de 2015

DINAR D’AMICS de l’ATENEU per la DIGNITAT
Can Camp 05 juny 2015


Pere Casaldaliga. De professió l’esperança

mayo 25, 2015

Avui, a la Casa Amèrica Catalunya s’ha inaugurat una molt especial Exposició sobre la Vida-obra del nostre estimat Bisbe Pere Casaldàliga. L’enunciat dona fe del què vol ser, un recorregut per la llarga trajectòria d’aquest home especial, que de forma planera, sense soroll ni ostentación, és exemple en el qual emmirallar-nos per desc obrir que tenim molt a aprendre. I, Casa Amèrica Catalunya,ho ha fet amb molta cura, a partir de Fotografies extres de Joan Guerrero, de cartes, de poesies, de pensaments. S’ha destacat el Premi Catalunya que se li va atrogar quan Pasqual Maragall, era President de la Generalitat, present a l’acte d’avui acompanyat de la seva esposa Diana.

Pedro Casaldaliga

Si la presentació per part del Director de Casa Amèrica Catalunya Antoni Traveria ha estat un acte d’amor envers Pere Casaldaliga, enamorat de la seva persona i obra, de les seves causes, també ho ha sigut escoltar els representants dels patrocinadors Laura Foraster, directora executiva de Diplocat i Carlos Velázquez, director de Màrqueting de Roca Corporación Empresarial. O els amics: el claretià Pere Font, o el Toni Comin. Tots han ressaltat les seves Causes, la seva humilitat i compromís, el saber estar al costat dels esclosos, dels pobres. M’ha emocionat de manera especial Joan Guerrero, el fotògraf que l’ha acompanyat sempre. Ha explicat que Pere li va demanar de fer fotos per un llibre . Les feia, les hi mostrava. Tot seguit, Pere les vestia de poesia. Paraules atinades també de José Augusto Lindgren, cònsol general del Brasil a Barcelona.
De Paco Escribano, autor del llibre Descalç sobre la terra vermella -que com ha dit Antoni Traveria qui no l’ha llegit està en pecat venial-, o la película que es va construir a partir del llibre. Ha narrat les seves Causes. Son moltes i encertades: de Deu, dels pobres, dels màrtirs, del diàleg interreligiós, de les dones. La causa negra, la causa indígena, la de la Patria Grande.
Digne d’esment per part de tots de la seva humilitat, generositat, el seu compromís al costat dels esclosos. Va descobrir, ben aviat, que altre món és possible, de pau, d’amor, de convivència de tu a tu. Els assistents, que érem molts, gairebé ni respiravem. Emocionat el relat del compositor Carles Cases, que ha fet una obra dedicada a Casaldaliga. De la seva neboda Glòria Casaldaliga que ha parlat en nom de la familia. Ningú tenia pressa, tothom escoltava. Ha fet la cloenda Jordi Martí i Galbis, regidor de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona que ha tingut paraulñes emotives per Casaldaliga tot i que ha dit, que era l’únic que no el coneixia personalment.


Joan Herrera amb els treballadors i treballadores de Valeo Climatización Martorelles

julio 21, 2014

Pau no és únicament absència de guerra. NO tenir accés a la feina, o perdre-la per que l’empresa acomiada quan els guanys no son el què eren, és, també una guerra que mata. Mentre els beneficis eren copiosos, van repercutir en els treballadors? Tot plegat fa pensar…

ICV Valeo

Aquest matí el coordinador nacional d’ICV Joan Herrera, acompanyat pel diputat d’ICV-EUiA al parlament de Catalunya, Joan Mena, Jordi Manils coordinador comarcal d’ICV dl Vallès Oriental i Alberto López, alcalde de La Llagosta s’han reunit amb el comitè d’empresa de Valeo Climatización Martorelles.
En la trobada a les portes de la planta, el comitè d’empresa ha pogut explicar al dirigent ecosocialista en quin punt es troben els treballadors i treballadores de la fabrica, abans de començar la vaga la propera nit de dimecres.
“Nosaltres estem aquí per expressar la nostra solidaritat amb els treballadors i treballadores de Valeo, ajudarem en el que faci falta” explicava Joan Herrera a la plantilla de Valeo.
“És imprescindible fer un pla industrial específic pel Vallès Oriental sud, no podem permetre el desballestament industrial i econòmic que està patint aquesta comarca” afegia Herrera.
D’altra banda l’organització d’ICV del Vallès Oriental treballarà conjuntament amb el grup parlamentari de la coalició d’ICV-EUiA perquè aquest dijous 24 de juliol els representants dels treballadors i treballadores del Valeo Climatizasción Martorelles, puguin tenir una reunió amb els representants de tots els grups parlamentaris de la comissió de d’empresa i ocupació, perquè puguin exposar quin és l’actual situació de l’empresa i buscar possibles solucions.
“És indecent que la direcció de l’empresa, després de demanar ella mateixa, la mediació de la Generalitat no hagi donat cap resposta a les peticions del propi comitè, així com a la mediació” parlava Manils amb ls representats del comitè. “És duríssim tenir a 260 persones sense informació, a les portes d’una vaga, exigim que l’empresa doni alguna informació més i treballi pel pla industrial, tal com demanen la plantilla” comentava López.


A %d blogueros les gusta esto: