VIBRANT. Sempre al servei del nostre país.

marzo 18, 2019

ESTIC AMB VIBRANT.

LLUITANT PER UNA:

CATALUNYA LLIURE.

UNA REPÚBLICA AL SERVEI DEL POBLE.

GRÀCIES VIBRANT PER LA VOSTRA GOSADIA!

SEMPRE ENDAVANT  FINS A LA VICTÒRIA!

 

 


Plenari de l’Ajuntament de Granollers

marzo 1, 2017

Ahir vaig assistir a al Ple de l’Ajuntament de Granollers. Vaig sortir contenta d’haver-hi anat, feia temps no ho feia. Alguns dels temes formaven part del paquet de temes a discutir a la Tertúlia d’avui dimecres, a Radio Granollers.

pleciutat_0Al Ple vaig recordar quan, anys ha, no me’n perdia cap, quan la política era diferent, quan els problemes eren també altres. TOT, era complicat, però els Debats eren molt enriquidors. Ah! I quan s’acabava, TOTS anàvem a la Fonda Europa a prendre un cafè. Ningú creia el què veia. A la Sala de Plens havien discutit aferrissadament, al sortir al carrer, tots eren companys de poble.

Anit vaig descobrir veus que no coneixia, maneres de dir les coses amb seny. També la “mudesa” d’altres. O, per què no, alguna prepotència coneguda i, corroborada. Sap greu quan tothom està disposat a explicar què pensa però col.labora, mentre altri no accepta s’hi nega.

Tot i no tenir mateixa forma de veure alguns problemes, els partits locals son capaços de conciliar, de posar-se d’acord ni que sigui en uns mínims per tirar endavant la vida de la nostra ciutat.

Remodelar el Mercat Municipal entre altres temes, important per aquesta nostra ciutat plena de vida, i que te aquest espai “necessitat” no únicament d’una rentada de cara, sinó que cal endreçar a fons el seu interior i tota la zona que l’envolta. Consti que va ser construït quan Granollers tenia 20 mil habitants. Les necessitats han canviat.

Interessant el Projecte 3er Pla de Drogues del que tots els grups es senten còmplices i agraïts a les persones encarregades de dur-lo a terme. Va explicar la situació la regidora Mª del Mar Sánchez. Els nens i joves, les famílies,  rebran tota mena d’Informació i atenció: com prevenir, com actuar, com intentar canviar hàbits.  Sensibilitzaran sobre la prevenció al consum de Drogues, que tots sabem que maten…

També es va parlar del compromís de la Diputació de Barcelona i de la Diputació de Girona amb coordinació amb la Generalitat de Catalunya, per la defensa  i preservació del Pla del Parc Natural del Montseny, per contrarestar la Sentència del Tribunal Suprem d’anul.lació del Pla Especial que es va aprovar  el desembre del 2008.

Va haver.hi una votació per la Moció d’ERC respecte el Referèndum per la Independència. Si ha de ser vinculant o, l’hem de fer sense permís. Dels 25 vots en va tenir 22, ni Ciutadans ni PP. Terrades del PSC va fer però un aclariment: El nostre partit només l’acceptarà de forma legal.

Interessant la possibilitat de participar des del públic, per clamar a favor d’algun tema social que preocupa, com van fer ahir ICV-UGT per boca d’Araceli Orellana, coincidint amb el Dia de la Dona. Entre altres coses, va llegir:

“Des de la UGT de Catalunya, davant la reivindicació d’un nou 8 de març, volem expressar el nostre compromís amb la lluita i el treball per la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Aquest informe pretén visualitzar les situacions de desigualtat estructural que des de fa temps pateixen les dones en el mercat de treball a la comarca del Vallès Oriental. Situacions que ja s’han denunciat moltes vegades des del nostre sindicat i que vénen marcades, entre d’altres, per la bretxa salarial i prestacional entre dones i homes, la desigualtat ocasionada per la segregació del mercat laboral, la precarització dels sectors més feminitzats, la penalització de la maternitat a l’hora d’accedir i mantenir-se en el mercat, la discriminació de les dones en l’accés a la formació contínua i la feminització del treball parcial i les polítiques de permisos, que assumeixen els usos del temps i conciliació de la vida laboral, personal i familiar com una qüestió de dones…”

No cal dir que m’hi sumo, que reivindico aquest Reclam…


Trobada d’amics, de l’Ateneu per la Dignitat.

diciembre 20, 2016

Fa temps que, per motius diferents, ham deixar d’organitzar activitats des de l’Ateneu per la Dignitat. Van ser uns anys pròdigs en actes culturals-socials. Malalties d’alguns, mort d’altres, ens han aturat aquell caminar però no, en l’amistat que segueix vigent i vigorosa.

logo-ateneuQui som? Som un grup de ciutadans que volem aprofundir i difondre el concepte de la DIGNITAT HUMANA com un dels fonaments del comportament, en les contínues relacions de convivència que tenim com a éssers humans. Ens vam constituir com a ATENEU per la seva tradició a la nostra terra des del segle XIX.
Quins eren els nostres objectius?
“Aconseguir que la nostra societat visqui amb dignitat, és a dir, en una mútua relació de respecte en tots i cadascuna de les activitats públiques o privades.”
La DIGNITAT ha de ser un dels valors, si no el primer, fonamentals de l’educació i comportament humans. Associat , hi ha l’aspiració de potenciar i regularitzar la PARTICIPACIÓ CIUTADANA, com a desllorigador de la salut de la nostra democràcia
Van ser bells anys de compartir il.lusions i esperances, aquests valor que avui semblen caducs. Quina pena…
Gràcies amics, sempre plegats com els “mosqueteros”…


Granollers ret homenatge a Lluis Companys

octubre 15, 2016

homenatge-a-companys-2016
Avui, 15 d’octubre, coincidint amb 76 aniversari de l’afusellament del que fou President de la Generalitat Lluis Companys per la Dictadura franquista l’any 1940, s’ha dut a terme, en els Jardins del Pavelló Municipal d’Esports de Granollers, que porten el seu nom Lluis Companys, un Acte d’Homenatge organitzat per l’Ajuntament de Granollers. Fa 4 anys que, es va inicar aquesta iniciativa a instàncies d’ERC. Ara, seguida per la majoria dels components de l’equip Municipal.
L’acte ha començat amb música, amb Víctor Conesa, alumne de l’Escola Municipal de Música Conservatori Josep M. Ruera, que ens ha delectat amb peces de Bach primer i, finalment ens ha acompanyat amb el Cant dels Segadors.

S’ha llegit un Manifest de repulsa i de record, fent memòria de la trajectòria política-social de Companys, de les circumstàncies que van envoltar la seva mort. Ha quedat palès que Granollers vol rememorar la seva figura.

Joan Villarroya, Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, autor, entre d’altres, de Els Bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939), Revolució i Guerra Civil a Badalona, Desterrats: l’exili català de 1939 i coautor de Catalunya sota les bombes, 1936-1939 , ha fet una passejada per la vida de Companys, destacant la seva passió pel país, la seva visió d’una Catalunya somniada que no va poder veure.homenatge-a-companys-2016-1 Fotos: Toni Torrillas
Hem cantat el nostre himne: el Cant dels segadors, i em deixat clavells vermells als peus de l’escultura.
Els que tenim determinada edat ens commou rememorar aquells fets que tan ens van marcar.
Amb la gent que anhelava un futur que somniaven esperançats i, van haver de fugir.
La lluita segueix, els camins no son planers però seguim endavant, esperant donar resposta a aquells que van marcar pautes i obrir llums.


Circ Cric. Bombolles de Pallassos i Titelles

mayo 4, 2016

Festival Circ Cric

PEP BOU, JORDI BERTRAN I TORTELL POLTRONA
Presenten: BOMBOLLES DE PALLASSOS I TITELLES
Circ Cric
7 de maig, 18 h

Increïble tarda de dissabte la que oferiran Tortell Poltrona, Pep Bou i Jordei Bertan.
Tres mags, cadascú des del seu món màgic, estaran junts per a fer-nos somniar, tornar a ser petits i mirar el món des de la il-lusió i l’esperança, i passar una Vetllada inoblidable a la Carpa del Circ Cric. Que ningú s’ho perdi!


Quinze pensaments de Mossèn Ballarín. Núvol.

marzo 18, 2016

Mossèn Ballarín ha mort aquesta matinada a l’edat de 96 anys. Fa poques setmanes, Pòrtic publicava un recull de pensaments, transcrits i endreçats per l’editor Jaume Huch. Reproduïm aquí quinze frases espigolades d’aquest llibre, titulat Mossèn Ballarín per ell mateix, que esdevé involuntàriament una mena de testament. La vetlla tindrà lloc al Tanatori de Berga. Foto: Vilaweb/ACN

mn ballarin

Meravelloses com sempre les seves paraules, no cal dir res més. Sempre a prop, amatent al què passava, pendent de qui el necessitava. Sense pels a la llengua. Gràcies.

1. He d’agrair dues coses als escolapis. La primera que essent una cabra no em van treure i, després, que els tres últims anys que a casa anàvem malament de quartos, vaig anar a col·legi sense pagar i no ho sabia ningú.

2. A ple bombardeig, el meu pare va fer l’única declaració polí- tica que li he sentit: «Vindrà el Franco i podrem anar a missa, però pobra Catalunya». Jo sóc dels qui, guanyés qui guanyés, havia de perdre la guerra.

3. Sense adonar-me’n jo sempre he estat creient. No et fas capellà, te’n fan. Te’n fa el de dalt i llestos. El món clerical sempre l’he viscut a repèl.
 Però com que Déu m’hi ficava, em fa l’efecte que encara que hagués sabut com eren els capellans, també me n’hauria fet.

4. Des dels onze anys amb la proclamació de la República Cata-lana sóc del Macià. Sóc un home que sempre ha tingut per drecera aquella Cata-lunya que somiava el Macià.

5. Dec ser un carallot, però em fa creure més en Déu la desesperació freda d’un amic que no pas les pràctiques missaires. He tingut la sort, però, de trobar una bogeria més grossa que fumar herba: ser capellà.

6. Les paraules van a la seva. És impossible de forçar-les. Déu s’estima el blanc del paper i el blanc de l’ànima més que els escrits i les pregàries. En el blanc, hi pot escriure Ell.

7. No he aconseguit arribar a surrealista, m’agrada massa la coca de Sant Joan.

8. La vida no és com te la donen sinó com te la prens. La vida no és una raó directa, sinó inversa: qui guanya perd i qui perd guanya.

9. Cadascú és ell i el seu llapis. O la seva nina o el seu didal. Els objectes de debò són d’una sola persona. Quan la persona se’n va, el llapis, la nina i el didal ja no són un objecte, són un buit.

10. La solitud és perillosa: comença amb la pau i la contemplació, acaba amb l’oci, la dormida i la tristesa.

11. La bellesa no demana la vida dels seus. Però és freda. Així que s’escalfa una mica es torna amor. I l’amor ja demana la vida i la mort.

12. Avui dia tenim angoixa vital, i si no en tenim ens la cultivem, i si no estem boigs anem al psiquiatre per tornar-nos-hi.

13. Et trobes amb molta gent que es confessa agnòstica, que vol dir que no sap res, o atea, que vol dir que sap que Déu no hi és. Mai no he trobat ningú sense una espurna cristiana.

14. Cada home, malgrat les misèries del Peret i les meves, té alguna cosa de pur, alguna cosa de ple. Per més que fem, la tendre-sa ens sortirà per alguna esquerda.

15. Hem passat segles ficats a casa, veient passar captaires per la porta. El xiprer prop de la masia és el signe d’acollida al pobre que vingui. Ells, sense dir-ho, ens tornaven l’enyorament dels camins.


Pere Casaldàliga, segons el P. Abat Josep M. Soler

febrero 14, 2016

pere casaldaliga Abat Josep M Soler

A través d’un text senzill i entenedor, acompanyat de fotografies i de dibuixos de Sebastià Serra, relata com el va conèixer, l’estimació que li té i per què va marcar la seva vida i el seu futur com a monjo

El P. Abat retrata el bisbe Casaldàliga en un llibre de Publicacions de l’Abadia de Montserrat adreçat a nens i nenes a partir de 6 anys

El P. Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, explica als nens i nenes a partir de sis anys qui és Pere Casaldàliga. Ho fa a través del llibre Pere Casaldàliga de la col·lecció Sabies qui?, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, dedicat a aquest claretià, de qui tothom parla i sap el seu nom.

El P. Abat de Montserrat explica, per mitjà d’un text senzill i entenedor, acompanyat de fotografies i de dibuixos de Sebastià Serra, com aquest personatge, a qui va conèixer de petit, va anar del seu Balsareny natal a Sabadell, on va fer de mestre al col·legi dels Claretians.

El P. Abat explica que va ser mestre seu a Sabadell, i que no oblidarà mai la seva manera de ser i de pregar. Relata que el P. Casaldàliga va dirigir un programa de ràdio, va fundar una revista i que va començar a atendre els immigrants que arribaven a la ciutat i no tenien feina ni diners.

Al llibre també explica com Pere Casaldàliga se’n va a viure al Mato Grosso, a l’Amazònia del Brasil, quan tenia 40 anys, a dedicar la vida als més pobres, al Tercer Món. I també com rep el nomenament de bisbe, que li fa el Papa Pau VI, que en principi no volia acceptar, però que al final ho fa a canvi de continuar essent com és.

El text del P. Abat Josep Maria Soler desprèn una estimació cap a aquest mestre que va marcar la seva vida i el seu futur com a monjo. Pere Casaldàliga no busca ser famós, diu el P. Abat, sinó viure segons l’estil de Jesús, com el P. Antoni M. Claret.

El llibre Pere Casaldàliga, amb text del P. Abat Josep Maria Soler i dibuixos de Sebastià Serra, pertany a la col·lecció Sabies qui?, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que també conté els títols dedicats a Francesc d’Assís, Roger de Taizé, Benet de Núrsia i Teresa de Calcuta.

La presentació del llibre es va dur a terme el dilluns 9 de desembre 2015, a les 19h, a la Sala Pere Casaldàliga, de la Llibreria Claret de Barcelona (Roger de Llúria, 5. Barcelona). L’acte va ser conduït pel president de la Unió de Religiosos de Catalunya, P. Màxim Muñoz, i va comptar amb la participació de l’autor del text, el P. Abat Josep M. Soler; i de l’il·lustrador, Sebastià Serra.


Un món nou il.luminat d’esperança?

enero 26, 2016

Vet aqui el meu article publicat al Butlletí de Puiggraciós, presentat diumenge passat al Santuari.

montserrat agost 2015

Han passat ja 50 anys d’aquella iniciativa de Joan XXIII, el Concili Vaticà II, procés renovador, canvis d’actitud de l’Església que obria les portes, entre altres, a l’ecumenisme, l’ús de llengua vernacle, la passió per la Pau que tenia aquell Papa bo, però, on som? Als que tenim la sort de tenir Fe, l’Esperança no ens falta. Des de la Comunitat de Puiggraciós confiem conquerir un món més just on els éssers humans siguin reconeguts, amb tots els drets i deures: tots som iguals, en les diferències. Fem-ho possible!
És trist corroborar què passa al món, dominat des de sempre per uns pocs que, tenen poder sobre vides i béns. La corrupció ha sigut present entre els amos-senyors-països, i ningú, gosava reclamar. La por ens era inoculada. El poble no era cec, ni sord, però Sí mut, no tenia veu, li era negada la Paraula. Els mitjans d’informació, de forma majoritària, estaven-estan al servei de qui els paga. Però els avenços tecnològics han fet gran rebombori, sabem què passa a qualsevol lloc del Planeta en el moment que es produeix. Hem perdut la Por, i, hem recuperat la Paraula. Ens sentim lliures per opinar, tot i saber que, qui ho hauria de fer, no ens escolta. Ho faran quan siguem milions de veus les que clamem justícia contra: les Iniquitats, Abusos, Oblits, Guerres, Fam, Medi Ambient. Ara més que mai, amb els Refugiats.
No pot ser que ens acostumem i ens ho empassem tot. No vulguem ser majoria passiva, la que oblida quan li convé. Els Refugiats entre els quals molts nens, que fugen de guerres però també de la Fam, haurien de ser els nostres objectius: acollir-los, ajudar-los a recuperar la seves vides lluny dels seus països-familiars-amics. És un tema candent però ja no se’n parla. S’estan morint de fred en els camps, perquè moltes fronteres els barren el pas. Fronteres europees, és a dir, de la nostra incumbència. Mobilitzem-nos per a donar-los aixopluc, per acomboiar-los fins que pugui tornar amb els seus. I, de manera especial, exigim s’acabi la fabricació-venda d’armes, font de lucre de molts països entre els quals Espanya. No fem veure que no ho sabem. És aquell pecat que, quan era petita no entenia, el d’omissió.


Fòrum Català Teologia i Alliberament. Barcelona gener 2016

noviembre 24, 2015

El Fòrum Català Teologia i Alliberament celebra una trobada presencial cada dos anys. Enguany se celebrarà el proper mes de gener. Si és del vostre interès, reserveu la data.

FÒRUM CATALÀ TEOLOGIA ALLIBERAMENT

La trobada estarà muntada al voltant de 3 eixos: Fractures (dissabte matí) / Diàleg (dissabte tarda) /Acollida ( diumenge matí), amb taules rodones i tallers.

Si creieu que podeu oferir algun taller, en algun d’aquests eixos, estaríem encantats!

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment.

http://www.teologiaialliberament.cat


Iñaki Alegria. Presentació

octubre 30, 2015

Aqueste poques però entranyables paraules meves van servir de presentació de l’Iñaki Alegria anit, al Cercle Cultural de Granollers

Fa il.lusió saber que no tot està podrit en aquest nostre món desigual. Escoltar l’Iñaki, revifa l’esperança d`un món nou, al servei de tots.
Quan veus que uns joves de 30 anys, marxen de la civilització on es pot disposar de tot i se’n van a compartir la pobresa amb la gent d’aquelles terres, que no disposen de cap comoditat, que la única recompensa és intentar salvar la vida d’aquells infants que els arriben moribunds, hem de pensar que ens trobem davant de gent molt especial, que TOTS hauríem d’intentar emular

Viuen amb una Comunitat religiosa, es mouen amb bus o, a peu. Sovint no llum, ni aigua, ni….

No cal presentar l’Iñaki, escolteu-lo i, vosaltres mateixos el podreu definir. Sí, vull ressaltar la seva passió per ajudar els més dèbils, nens d’Etiòpia damnats de la terra com tants que viuen a Àfrica. No us heu demanat mai per què nosaltres vam néixer en país més civilitzat…entre cometes? O la nostra pell és blanca…Quins mèrits hem fet?
El seu rigor i empenta, per deixar de banda les comoditats del nostre país, i anar a fer companyia, estar a prop d’ aquells que el necessiten, diu molt a favor d’aquest, jove, que ha apostat per la Vida, en majúscula, no per les banalitats del nostre món irreal.

Ha sabut descobrir els pobres de l’Evangeli, com els nomena el gran amic Pere Casaldaliga, que diu: “Els ulls dels pobres veuen amb altra llum”. NO ho dubto!
Iñaki, no soc jo qui ha d’enraonar, si et plau, presentat tu mateix, explica quin va ser el detonant que et va fer anar Etiòpia, què has trobat allà que, aquí, no tinguem.

alegria con Gambo

Us Recomano, si podeu, de comprar el llibre que ha escrit, una joia. Ens fa descobrir la meravella del ser humà, pàgina rera pàgina.
Els diners que suposi la venda, van destinats, íntegres, a la ONG Duna, que, juntament amb l’Iñaki, vol intentar que aquells nens recuperin el seu somriure.


A %d blogueros les gusta esto: