Mestres Montaña. Una escola especial

febrero 5, 2017

Segur que per a mi és una escola especial: porta el nom dels pares del meu espòs, els mestres Montaña, persones singulars, que van dedicar la seva vida per a crear vida en els altres.

mestres-montanaLa satisfacció nostra és gran, ja que l’equip pedagògic que des de fa 31 anys ha conduit aquest centre és molt especial, estima la seva feina com si d’ella depengués sa pròpia vida, prop d’aquells nens/es, que  preparen per aquest futur, jo diria que incert, que tenim al davant.

Dijous ens hi vam passejar, amb la Karina i l’Esteban, arquitectes dels quals ja he parlat. Tenien ganes de conèixer  aquell singular edifici obra de Martorell-Bohigas-Mackay.

Els va emocionar tot, l’espai, les circumstàncies, l’emplaçament però, de manera especial, van quedar enamorats del tracte que els mestres donen als infants.

Ens va acompanyar la directora, la Cristina, a la que vull agrair la seva disposició de compartir llur experiència, quan els demano d’anar-hi amb amics interessats, per veure l’equipament i conèixer  de prop com acomboien els infants.

Vaig fer fotos dels autoretrats que s’han fet aquells joves alumnes -els més petits-,  que pengen a les parets de les aules.  Increïbles!


Cloenda de , L’Aula Universitaria de la Fundació Marti l’Humà, de La Garriga

junio 19, 2015

La Fundació Marti l’Humà de La Garriga, va aplegar, al Patronat, un centenar de persones, les que segueixen el Curs de l’Aula de Formació Universitària, enguany en la Xª Edició, a més a més d’altres, que com jo, volíem escoltar la veu crítica del convidat, Juanjo López Burniol, al que el presentador Alex Muñoz, Coordinador de l’Aula, va qualificar com: un Senyor de Barcelona.
Penso que es tracta d’un personatge polivalent al que val la pena escoltar. Les seves opinions mereixen respecte. És, per tant, un senyor de Barcelona amb tota la força que aquestes paraules suposen.
salayet
Tant Muñoz com Salayet van recordar que enguany la FUMH està de dol, per la mort, fa uns mesos, del seu iniciador i President Joan Cucurella, al que tots van dedicar emotives paraules.
Salayet va parlar de la bona feina que s’ha fet aquest Curs a l’Aula de Formació de la FUMH:
32 Conferències de les 33 programades, ja que una es va suspendre. Era el dia d’aquella gran tempesta que va deixar incomunicades moltes carreteres per la força del vent i, la caiguda d’arbres.
Hi han participat 3.300 persones. S’ha parlat d’Història, Música, de Temes Socials, d’Economia, Salut, Art, Antropologia, Poesia, Ciència, Cinema. S’han fet sessions molt innovadores de: Literatura música a l’entorn de la figura de Montserrat Roig. Altre molt especial va ser de Música en directe, a més a més d’un Documental, recordant a Ovidi Montllor. Altre molt emotiu va ser sobre els mestres represaliats.
Hem volat a Xina, a l’Antàrtida, a Mèxic. Sempre ben acompanyats de gent responsable.
Va acabar la seva exposició dient: vull recordar, sense menysprear ningú, que la nostra Aula Universitària va començar amb l’eminent Salvador Cardús que va dissertar-dibuixar el país que volem fer.
Avui, la darrera dels Curs 2014-2015, fem la cloenda amb altre notori notari amic, Juanjo López Burniol, que ens posarà al dia respecte la situació de les Crisis: Econòmica-Política.
Res seria possible però, sense les nou persones que col-laboren amb nosaltres i les va nomenar.
Res tindria sentit, si vosaltres no fóssiu aquí.


Tertúlia Radio Granollers

junio 25, 2014

Radio Gr 25 juny 2014
La tertúlia d’avui ha sigut “moguda”. S’ha acabat el temps, sense poder concretar sobre el darrer tema. l’Elisenda Cuquet, la periodista, que la mena, ha tallat gairebé en sec, NO! més temps.
El primer dels temes a tractar: la decisió de que, un artista, Aryz, pinti un mural en una pared mitgera de la nostra ciutat, al carrer Roger de Flor, justament ran d’un espai amb torres d’alta tensió avui, fora de servei. Aquell espai podria ser el responsable d’aquell Bombardeig de l’any 1938, quan, avions feixistes, van descarregar seva càrrega mortífera sobre Granollers.
Ara, aquest Mural, dignificarà la zona. Mostra un Jove lluitador, eines a la ma contra la ignomínia i, una dona de bellesa extra, de mirada esperançada, arribada de terres llunyanes. Mirades al futur…
Hem estat d’acord amb la proposta, potser relacionada, també, amb el moviment de gent que parla de la grisor de la ciutat , que necessita color.
No hi estic d’acord. Tenim una ciutat cobejada per altres ciutats més importants que voldrien emular-la. Algun dels contertulians ha insinuat que aquell moviment, ha ajudat a que, des de l’Ajuntament, sorgís aquesta proposta. És important i, esperem, que germini i s’amplii.
Pel que fa a les activitats promogudes amb motiu de la Setmana de la Dignitat, no s’han pogut debatre com preteníem. Considero que amb la paraula DIGNITAT, no s’hi pot jugar, ni fer broma. DIGNITAT és quelcom innat, propi de tots els éssers humans . Ningú ens la pot robar, d’aquí la ridiculesa de que, alguns, convoquin la Setmana de la Dignitat, potser desconeixen què suposa.
És una manera de ser, de fer, de viure, de pensar, d’actuar…


A %d blogueros les gusta esto: