Dimecres 13 de juny. Clariana. Teresa Batlles. Esmorzars de forquilla

junio 14, 2018

Sí, esmorzar de forquilla a la Fonda Europa lloc de Trobada un dimecres al mes amb Clariana. La instigadora: Teresa Batlles i, en aquesta ocasió, el convidat era Joan Garriga, advocat. historiador, amic, home dinàmic que ho sap tot, encuriosit sempre no importa el motiu. Deu comensals al voltant d’una taula el vam escoltar, amatents, embadalits amb la seva saviesa i bon humor. Joan Garriga és un personatge que, si no existís, caldria inventar.

A partir d’un llibret de Urbanitat dels anys 60, autora una dona, Professora de Primer Ensenyament, vam conversar de tot allò que era obligat, de tot el què era prohibit i punible. Petites frases amb significat profund. Parla dels pares, dels avis. Dels Directors espirituals ara en desús, gairebé com pares i avis. Com saludar. Significat d’Amistat. Com educar. Com fer feliç a la parella.

Moltes controvèrsies: les nenes no podien “replicar” mai. No es podia parlar de tenir la “Regla”. No els era permès d’anar amb bicicleta, com tot, era pecaminós.  Les dones tenien d’anar sempre darrera els marits.

No podem oblidar que la majoria d’una noia era als 21 anys. Vam parlar del maig del 68, el Maig francès quan una sèrie de protestes, vagues i manifestacions van trencar moltes rutines de tot ordre. Va arribar l’amor lliure.

Va suscitar llarg diàleg, tots teníem molt a comentar, records d’infància, d’escola, de família. Interessant com sempre. Ajuda a recordar i expressar sentiments sovint amagats.

Bona taula la de la Fonda Europa, bona companyia d’amics, gran enraonador sabedor del què diu van suposar un punt d’inflexió a les nostres rutines, un obrir ulls i orelles als que saben entusiasmar amb el seu saber. Gràcies Joan Garriga, gràcies Clariana i Teresa Batlles.

 

 


Dimarts 12 de juny 2018

junio 14, 2018

Tarda amb molta activitat. Visita a l’Eulàlia, llarg temps amb ella.  Està contenta, somriu  quan em veu. Vam pintar una bona estona, impossible xerrar.

A les 19h al restaurant el Mirallet de Granollers, presentació de la 13a edició del Premi de Pintura Paco Merino. Els amics mai t’oblidarem. Home especial, genial, amic dels amics, grandíssim artista de la nostra ciutat que va treballar fins els darrers moments de la seva vida. T’estimem! Sempre en el record, rera grans moments compartits. Recordo quan va anar a pintar a l’Escola Mestres Montaña amb els nens. Entusiasme general.

A les 19’30 com cada setmana, set voltes a la Porxada en Manifestació per reclamar la Llibertat dels Presos Polítics. El clamor és sempre igual: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS.  Som conscients de la situació que viuen les seves famílies, no és doncs estrany que els vulguem a casa. Ahir va acabar amb l’actuació especial de dos joves rapers,  amb forta denuncia de la situació que viu Catalunya i la seva gent.

A les 20h a Sant Francesc, vetllada important que es va iniciar amb unes poesies recitades per Antoni Pardo, preludi de la presentació i comentaris, per part de  Joan Garriga, d’unes fotografies de Ramón Ferrandis fruit d’una visita a la Presó Model de Barcelona després de tancar-la.  Mostres del què suposa una Presó pels que romanen dins: espais de 8 metres per quatre lliteres. Una comuna. Una finestra amb barrots. La família lluny. Cel.les vigilades. Les visites de 40 minuts darrera vidres. També els petons. Rètols a les parets com: 2 de març de 1974: Salvador Antich executat: Accepto la meva responsabilitat . Foto Ramón Ferrandis

La situació segueix avui vigent: 600 Km lluny de casa, desesperança, tristor dins els murs infranquejables. La comunicació exterior un bàlsam per la seva resistència.

Soto del Real: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Estremera: Oriol Junqueras, Raúl Romeva, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull.

Alcalá Meco: Carme Forcadell. Dolors Bassa.

Exiliats: Carles Puigdemont. Meritxell Serret. Toni Comin.. Clara Ponsati. Lluis Puig. Marta Rovira. Anna Gabriel.

Exigim: Justícia i Llibertat.

L’acte va acabar amb una actuació musical de Laura Garriga i Carles Riba que van interpretar, amb excel-lència, encomanant esperança, cançons del nostre país Catalunya. Per acabar, vam cantar plegats l’ Estaca de Lluis Llach

 

 


Esmorzars de forquilla amb Joan Garriga i Clariana. Fonda Europa

noviembre 23, 2017

Ahir dimecres 22 de novembre, convidats pel grup Clariana -SalutBenestarSaviesa- amb el que la Teresa Batlles belluga molta cultura i coneixements, el Joan Garriga advocat-historiador i jo, hem anat a parlar de temps passats, d’un país que maldava per aixecar el cap, sotmès a la guerra incivil que tants danys i morts va causar.

Ho hem fet a partir del meu llibre Records I 1937/1944, la meva infantesa al Pont de Vilomara poble on vaig néixer, a l’Hostal del poble, on vaig viure els primers set anys de vida amb la meva família. Per què fins els set anys? Perquè el mes de setembre de 1944 em van portar a Granollers a casa d’uns oncles, on la meva vida va fer un gran gir. Si al poble era una nena feliç, malgrat la migradesa del moments la vida dels infants seguia el seu camí. L’escola, els jocs, els berenars a la font, la pesca al riu Llobregat. A Granollers tot va ser diferent, em va costar adaptar-me a la nova vida.

Al voltant d’una gran taula a la Fonda Europa, on solen fer aquestes trobades, hem parlat d’aquells anys, de les vicissituds viscudes per una nena que, de sobte, surt d’un petit llogarret i arriba a una ciutat on tot és diferent:  la gent, els infants, la família, l’escola.

El Joan Garriga ens ha fet forta dissertació sobre aquells temps, quan la guerra i la misèria era el pa de cada dia, vicissituds de la nostra ciutat i la seva gent. El Bombardeig, la postguerra però va fer també un repàs de coses avui inusuals que van formar part de les nostres vides i van causar impacte amb els assistents. Tant, que alguns han decidit recollir totes aquelles andròmines per a molts desconegudes i obrir un espai on es pugui guardar i ser admirades pel gran valor que tenien en temps passats.

Gràcies a tots el amics que ens vàreu acompanyar. La Tertúlia va durar unes quatre hores i vam decidir reveure’ns en una propera sessió. Tots vam aprendre coses que no sabíem i van fer noves amistats.

 


A %d blogueros les gusta esto: