Jordi Sánchez. Jordi Cuixart. Jordi Turull. Us recordem!

abril 23, 2019

Dia assenyalat per romandre empresonats, lluny de la familia, de la vostra ciutat, dels vostres amics.

Us recordem, agraïm la vostra penitència, imposada per un govern malfactor, que us ha empresonat sense jutjar-vos.

Us volem lliures prop dels que estimeu i us estimen que som molts.

Una forta abraçada.  Que Sant Jordi acabi amb l’aranya que us intenta agredir.

La Història els en demanarà comptes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Jordi Cuixart. Des de la presó de Soto del Real

marzo 23, 2019
Estimadíssims socis i sòcies,

La millor manera de seguir acusant a l’Estat, de respondre a l’intent de criminalització del sobiranisme i de la nostra entitat és ser més forts que mai i demostrar-ho a l’Assemblea General que ha tingut lloc aquest matí a Barcelona. Avui, amb el vostre compromís insubornable, més de 160.000 socis i sòcies heu convertit Òmnium Cultural en la principal associació del país.

Sentim-nos-en orgullosos, però entomem també l’enorme responsabilitat que representa. Us demanem que no ens aturem aquí. Encara volem ser més socis per representar més i millor la transversalitat de la societat catalana. L’1 d’octubre és un punt de partida. I aquest Judici a la Democràcia una etapa més que cal utilitzar com a palanca en el camí cap a la plena llibertat. En l’enfortiment del sentiment de pertinença col·lectiva hi ha la màxima garantia de progrés i cohesió social.

L’escenari que se’ns presenta serà convuls, prou que ho sabem. Tant a nivell electoral, encara que guanyi el sobiranisme, com amb les condemnes, que pretendran ser alliçonadores i desmobilitzadores. Sabem que només de la nostra determinació col·lectiva en sortirà el desllorigador d’aquest atzucac on ens volen permanentment instal·lats.

Un dels aprenentatges més grans de l’1 d’octubre és que tot allò va ser possible gràcies a la radicalitat democràtica de milers i milers de persones. Potser no érem conscients que estàvem fent l’exercici de desobediència civil més massiu dels últims 50 anys a Europa. I aquí ens cal fer molta pedagogia, tant a dins com a fora de casa, i tenir ben present que no podem renunciar a fer tants actes de desobediència civil com sigui necessari. Recordem Hannah Arendt, Gandhi, Rosa Parks i Martin Luther King; recordem Xirinacs o el mateix Pepe Beúnza.

En l’intent de dividir-nos, és possible que ens segueixin pressionant perquè renunciem al ple exercici dels drets civils i polítics. Per no despertar la fera, diran. Però malgrat que molts encara no ho vulguin veure, per aquesta fera l’independentisme català és només una excusa. Igual que Trump utilitza la immigració o Salvini els refugiats, el feixisme espanyol utilitza Catalunya per retallar drets i llibertats del conjunt de la ciutadania, també de l’Estat.

Per això, des d’Òmnium us emplacem a mantenir el vostre paper actiu, militant. Tinguem sempre present que ni les amenaces de repressió ni tampoc la presó poden ser cap limitació a les legítimes aspiracions de la societat catalana. Que ens cal seguir sent exigents amb els partits polítics, i que a l’hora de demanar-los el màxim de coherència també els hem de demanar que expliquin clarament quins són els seus projectes polítics. I mantenir la unitat en el llarg termini.

Sabem sobradament la importància de la diversitat, però també que l’única manera de poder construir majories sòlides recau en la confiança i el respecte mutu.

Seguim lluitant per un futur compartit i ho fem situant la cultura, la llengua i la cohesió social al centre de la nostra activitat diària. Defensant el model d’escola catalana. Sense perdre l’essència d’Òmnium, d’allò que vàrem aprendre de la Muriel: seguir essent silents, perseverants, sempre oberts al diàleg, coherents, i tan disciplinats com transgressors. Amb aquesta ambició infinita per compartir-ho tot. Perquè no ho oblidem: el nostre únic enemic a batre és la por.

Avui voldria acabar aquesta carta amb un reconeixement i agraïment als tècnics de la casa, a totes les Juntes al territori així com a la Junta Directiva, amb el nostre Marcel Mauri al capdavant. Ningú millor que ell per simbolitzar aquesta capacitat de treball infinita, l’empatia i la generositat amb la que compartiu hores i més hores molt sovint sense rebre’n cap reconeixement, ni esperar-ne res a canvi.

Gràcies, també, a l’Eulàlia, la Montserrat i l’Ignasi per tot aquest temps de gran dedicació a la Junta. No marxeu gaire lluny, sabeu que us necessitem a prop.

Jo estic fort, serè i feliç. Perquè sé que vosaltres esteu forts, serens i preparats pel que hagi de venir. I perquè sé que junts vivim un dels moments més màgics que mai hauríem pogut imaginar. En ple segle XXI, on semblava que l’individualisme s’havia convertit en l’única divisa, en aquest raconet de la Mediterrània, a Catalunya, als Països Catalans, s’han alçat homes i dones que han dit que no, que els protagonistes del nostre destí serem nosaltres.

Creieu-me que poder representar-vos des de la presó, o des d’allà on sigui, és un dels regals més bonics que m’ha fet la vida.

Sempre endavant i Visca la República!

jordi cuixartJordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Presó de Soto del Real, 20 de març del 2019.

A Jordi Cuixart. Resposta al seu missatge.

enero 12, 2019
Estimat Jordi,

Gràcies, contenta del teu missatge que he penjat al meu Blog montserratponsa.wordpress.com, a Facebook, Twiter, Google, Linkedin.

Hem compartit activitats a Granollers en diferents ocasions. Em trobava davant la Conselleria d’Economia el dia de autos.

Segueixo de prop les vostres vicissituds, el vostres drames d’allunyament familiar. Què difícil tants dies sense poder-vos abraçar sense limitacions.

Soc molt crítica, penso que massa dels vostres juguen a Independència sense pensar que, els que esteu empresonats sous vosaltres, alguns dels quals, no polítics.

Soc partidària de desemmascarar-los, fer-los passar vergonya si és que mai n’han tingut. Barallar-se i discutir qui serà….ja arribarà.

De moment Llibertat per a tots, de manera urgent per a vosaltres els Jordi.s  .

A partir d’aquell moment que discuteixin qui mana a cada lloc. NO ara.

Alguns, No en volem saber res. Personalment n’hi ha massa que m’han defraudat.

Volem República on tot és de tots. Plegats decidirem.

Et desitjo millor Any 2019, que sigui net i clar, lluminós, que porti alegria als nostres cors maltractats.

Petons,

montserrat ponsa.

 


Jordi Cuixart des de Soto del Real

abril 7, 2018

Gràcies amic, agraïm el vostre coratge. Estem amb vosaltres. No us desanimeu…

Soto del Real, 6 d’abril de 2018

Estimadíssims tots,

La justícia europea està desemmascarant el relat judicial, polític i mediàtic que defineix el sobiranisme com un moviment violent que es va alçar en una rebel·lió. Els fets són indiscutibles i sempre hem mantingut alta i clara la bandera de la democràcia, la pau i la llibertat, així que ens cal mantenir la serenitat i confiança intactes.

Abraçades infinites per al Carles, la Meritxell, el Toni i en Lluís, per a la Marta, l’Anna, per a la Clara, també als altres 8 presos polítics que segueixen empresonats; a les famílies, amics i companys que clamen justícia i exigieixen que tots puguem tornar a casa ben aviat; a tothom a qui treballa sense treva i fa la feina ben feta perquè el castell de cartes de la mentida s’esfondri.

La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia. La nova campanya “Demà pots ser tu”, impulsada al costat d’entitats de drets humans, denuncia precisament que a l’Estat espanyol qualsevol persona que no comparteixi la versió oficial pot patir la repressió, la vulneració impune dels seus drets bàsics. Més enllà de Catalunya, ho veiem a Madrid, al País Basc o a Múrcia; la repressió i la censura amenaça activistes, artistes i tots aquells qui decideixin alçar la veu.

El règim del silenci es va esquerdant i la solidaritat no té aturador; transformem la por i l’autocensura en esperança i cultura sense renúncies: #NoCallarem.

Tot passa ràpid. Ja fa 6 mesos de l’1 d’octubre i sembla gairebé una eternitat. És important que no deixem mai de reivindicar la gesta mare del sobiranisme transversal i de base. Comparable al retorn del president Tarradellas, les vagues laborals dels 70 i 80 i l’Assemblea de Catalunya. Amb l’afegit gens menor que el Referèndum ha estat un exercici d’empoderament popular sense precedents i a contracorrent d’aquesta Europa fosca del segle XXI.

Aquest ha de ser el nostre talismà, un acte de valentia que ens ha canviat a tots per sempre. Mai res tornarà a ser igual i us confesso que això em dona una força tremenda en algun moment de debilitat.

La vida, aquesta conversa permanent i constant amb un mateix, ens ensenya un munt de  coses. Darrerament aprenc a viure el moment com un moment complaent. És així com el presidi s’està convertint en un acte de tendresa i respecte cap a la humanitat i, també, des de la humanitat cap a mi mateix.

Un dissident xinès deia que era tot un honor per ell ser pres polític a la Xina, doncs era la millor manera de poder denunciar la dictadura que patien els seus conciutadans. Salvant les distàncies i les condicions, l’entenc perfectament i em faig meves les seves paraules.

No tinc cap voluntat de martiri, però prenent aquesta determinació em sé molt feliç i confio en saber compartir-la amb vosaltres. Estem defensant una causa noble i justa i això ens fa afortunats, seria injust negar-nos aquest plaer.

En el curt termini s’albira un judici que hem de saber aproftiar com una palanca democràtica de denúncia política dins l’Estat, a Europa i al món sencer. Un crit d’alerta i auxili a tots els demòcrates del planeta. Si fem bé aquesta part, tinc la convicció que, els propers temps, el camí que ens espera estarà ple de noves oportunitats. Igual que la península Ibèrica, podem convertir la República catalana en una realitat inevitable. Tinguem ben present ambdues coses i que res ens prengui el somriure. Guanyarem, doncs hem après a ser lliures quan més oprimits ens tenen.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural


Jordi Sánchez Picanyol, t’enyorem!

febrero 21, 2018

Hola Jordi, molt temps sense veure’t, sense escoltar-te. Sense conspirar ni parlar de les nostres famílies, tu de l’esposa i els teus fills. Jo, de fills-néts-besnéts. Avui he rebut una Carta teva. No saps com t’ho estimo.  Gràcies. M’ha fet molt feliç.

Em consta que t’enyoren, t’estimen, que et volenja  a casa Què podem fer?

Aquest Gobierno del 155 no vol ni pot entendre que som gent de pau.  Que petits i grans treballem per causes justes.  Ara, per la Independència, i per la República d’aquesta Catalunya que tant estimem.

M’agrada també tenir a prop els amics que estimo. Mirar els hi els ulls, abraçar -los, enraonar xiuxiuejant, sense soroll, de tot allò que ens interessa:

Pensaments, ànims, esperances, amors i il.lusions compartides. També de la feina, de la família, d’aquell amic esgarriat que tots tenim i, ens amoïna. D’aquells amb els quals vam compartir projectes solidaris i ara estan molt lluny, pel que fa al pensament.

D’aquella Associació Catalunya Llibertats, constituïda a instàncies de Danielle Mitterrand persona excepcional que vaig tenir la sort d’acompanyar fins a la seva mort. Ens va permetre compartir activitats amb gent extraordinària.

Te’n recordes d’un Cicle de Conferències fetes per dones a la Pedrera? Danielle Mitterrand. Rigoberta Menchú. Anisa Boumedienne, entre altres?

Ara, ens dol no tenir-te a prop en aquelles trobades que compartíem. Ara hi hem assistit però tu, hi faltaves.

Tots hem pensat que et direm quan recuperis la Llibertat robada per aquest Estat autoritari que no ens estima. Que no entén res del què fem, d’allò què volem i, no dubto que conquerirem.

Em consta que llegeixes molt, que menges poc, que el fred us aclapara.

Et recomano d’escriure en un Diari tot allò que et passi pel cap en aquests moments ja massa llargs, lluny de casa, de la feina.

Gràcies per haver servit, juntament amb el Jordi Cuixart de “caps de turc” d’aquesta malaurada història que ja fa massa que dura.

On s’és vist tanta crueltat per part d’un Govern caduc, que no vol perdre prebendes, no importa el preu?

Ara, però, ha topat contra el mur català, invencible, que no atén a lamentacions. La tossuderia de tots no te límits.

No dubto que, ben aviat, tot quedarà com un mal somni.

Ànims Jordi, aviat a casa, perquè així ho hem decidit el poble!


Jordi Sánchez y Jordi Cuixart. ¡Os sentimos muy cerca!

enero 15, 2018

A tres meses vista de la detención de Jordi Sánchez y Jordi Cuixart nos sentimos dolidos y preocupados por su bienestar, su lejanía, tras aquella tan irregular detención. La pretensión radica en crear confusión, provocar odios y desalientos.

Aquella tarde del 16 de octubre, delante de la Conselleria de Economia de la Generalitat de Catalunya, con una multitudinaria presencia de gente que nos personamos para protestar contra el asedio de la policía y guardia civil, en aquella Sede de la Conselleria de Economía,  sin ningún percance, sin violencia, simplemente con cánticos y proclamas, Jordi  Sánchez y Jordi Cuixart fueron detenidos y llevados presos, acusados de sedición y violencia. La definición de la palabra Sedición, según reza el Diccionario de la lengua es: Levantamiento de un grupo de personas contra un gobierno con el fin de derrocarlo.

¿Su pecado?

Instar a la rebelión desde encima de un vehículo policial, al que algunos miembros de aquellos cuerpos les indicaron subir para pedir, a los Manifestantes, que se fueran a sus casas.

Protestábamos por la desmesurada actuación de fuerza  y, queríamos impedir, a aquellos grupos de seguridad: policía nacional y guardia civil, entrar de forma violenta a la Conselleria y llevarse Documentos, sin orden alguna de asalto.

Jordi,s os queremos en casa,  con vuestras familias, con vuestros amigos, libres de tanta soledad, apartados de vuestras esposas-hijos-padres.

Jordi Sánchez, tengo muchas ganas de verte, comentar este “especial” episodio de tu vida que, seguro, nunca pensaste vivir.

¡Salud y fuerza! El futuro será para todos vosotros-nosotros esperanzado, vistiendo de colores la tan añorada Republica, cada vez más cercana.

 


Granollers. Arriba la Presó pels presos polítics

enero 12, 2018

Jo ja m’he inscrit a #unpobleempresonat.

Dijous 18 de gener a les 20 h, a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers es posarà en marxa la presó simulada per exigir l’alliberament de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Ada Parellada, Tortell Poltrona, Carles Pérez i Jacint Carol Bruguera seran les primeres personalitats que s’hi tancaran.

Joan Lluís Bozzo llegirà un Manifest i Ivette Nadal hi posarà música amb les seves cançons.

L’acte també comptarà amb la presència de Manel Gener i Pep Fort, de l’ANC de Granollers i comarcal,  de Maria Glòria Casanovas i Sergi Bolea, d’Òmnium Granollers i Vallès Oriental. També hi haurà representants d’ERC, PDeCAT i de Crida per Granollers-CUP de Granollers.

Durant tota la setmana, fins al dimecres 24 de gener a les 20 h, voluntaris ocuparan les cel·les en torns de dues hores.

Si voleu participar-hi,

us podeu apuntar a: http://unpobleempresonat.cat

L’acció és organitzada per Òmnium Vallès Oriental, ANC i el CDR, i s’emmarca en les accions de denúncia  per posar,de manifest, la manca de democràcia que es viu a l’Estat espanyol i la privació de llibertats a què estan sotmesos

Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

L’espai el formen dues cel·les, en què hi ha una taula, una cadira, un llit, mantes, una estufa, un llum i un extintor.

També hi ha una bústia per a la recollida de donatius destinats a la caixa de solidaritat i a les despeses d’aquesta acc


A %d blogueros les gusta esto: