Jordi Sánchez. Estem amb tu

marzo 21, 2018

Mentre escrivia aquestes ratlles el President del Parlament Roger Torrent ha donat la notícia: demà dijous 22 de març 2018 el Parlament de Catalunya el.legirà el President de la Generalitat després de la teva decisió d’abandonar la política.  Jordi Turull serà proposat al plenari per a la seva el-lecció.

Què passarà?  Divendres Turull  ha de presentar-se davant el Jutge de la Sala Segunda del Tribunal Supremo, Pablo Llarena juntament amb altres dels Consellers processats.

Jordi, vull que sàpigues que estem  amb tu. Imaginem com deu ser de penós mantenir-se serè dins la presó, lluny de la família, esposa, fills, amics. També per la feina, per la que sempre has maldat, disposat a ajudar, a col-laborar amb qui et necessités. Es hora de recuperar la normalitat.

Em consta el teu compromís, la fermesa amb tot allò que des de sempre has cregut. Aquest és el nostre tarannà. Res, ni ningú, ens els podrà arrabassar.

Vivim temps confosos, entenc que hi hagi qui es trobi a mercè dels dubtes. La serenitat demostrada per part del poble de Catalunya és digna d’encomi.

Hem d’aconseguir, que aquells que els afecta la tebiesa, descobreixin que el desconcert és una arma que, l’enemic esgrimeix per a manllevar l’esperança, virtut que ens volen arrabassar. També que no es deixin portar per camins de violència i donar peu a la raó dels violents.

És important no fer cas de les noticies d’alguna premsa venuda a l`enemic. Enverinen i confonen, tot intentant dividir.

Els costa de pair la serenitat emprada pels ciutadans del nostre país. Així som els ciutadans d’aquesta Catalunya que vol ser lliure, que vol viure amb Pau i Dignitat dins una República.

Amb ganes de veure’t, de xerrar, d’ajudar a dibuixar aquest poble  que volem sobirà.

 


Investir a un preso preventivo. Bea Talegón

marzo 9, 2018

Bea Talegón

En este artículo voy a tratar de explicar las razones por las que Jordi Sànchez (o cualquiera de los presos preventivos que se encuentran ahora mismo encerrados en los distintos centros penitenciarios) está amparado por el derecho para acudir a la sesión de investidura y ser votado como president de Catalunya.

Mis argumentos siempre se fundamentan en los de quienes, conociendo y siendo expertos en la materia, han formulado sus explicaciones estos días. Fundamentalmente, me voy a referir a las reflexiones del catedrático de Derecho Constitucional Javier Pérez Royo.

En distintos artículos publicados, el catedrático lo explica claramente: si el president del Parlament (Torrent) propone a Jordi Sànchez como candidato a la Presidència de la Generalitat, nadie puede impedir que acuda al pleno del Parlament para exponer su programa de gobierno. Y es que, el acto de investidura del presidente de Gobierno o de una Comunidad Autónoma es un acto exclusivamente parlamentario, que da inicio a la legislatura. Precisamente por la importancia de este acto, su regulación es escrupulosa: desde la Constitución, pasando por el Estatuto de Autonomía hasta el reglamento que lo desarrolle (bien sea el del Congreso de los Diputados o el del Parlamento regional correspondiente). Según estas normas, queda perfectamente claro que ningún poder tiene facultad de inmiscuirse en un proceso de investidura salvo el que consagra el propio Parlamento.

La normativa establece que únicamente al presidente del Parlamento le compete llevar a cabo las consultas con los distintos grupos parlamentarios para, a continuación, proponer el candidato que él considere oportuno. En este caso en concreto, Torrent se encuentra con dos únicas líneas que no puede atravesar: el candidato debe ser un diputado electo y no puede estar privado del ejercicio del derecho de sufragio (cosa que solamente puede suceder si se ha dictado una sentencia firme, o sea, que no quepa recurso contra ella).

Jordi Sànchez es diputado, puesto que fue elegido como número dos de la lista de JuntsxCat. Ya en aquel momento, cuando tuvieron lugar los comicios, se encontraba en prisión. Pero esto no fue obstáculo (tal y como debe ser, según la ley) para poder concurrir y ser candidato. Así que, como es lógico, una vez obtuvo su escaño como diputado, entra dentro de las posibilidades (perfectamente legales), que sea propuesto como candidato a president.

Pérez Royo señala que el principio de división de poderes exige que en esta atribución que le da exclusivamente la competencia al president del Parlament (Roger Torrent), no pueden inmiscuirse ni el poder ejecutivo ni el judicial. Y no puede, por tanto, adoptarse ninguna medida que pudiera entorpecer la voluntad del president.

El principio de división de poderes exige que en esta atribución que le da exclusivamente la competencia al president del Parlament, no pueden inmiscuirse ni el poder ejecutivo ni el judicial

Yendo más allá: no sólo no se puede entorpecer de ninguna manera, sino que, además, las autoridades públicas, según señala Pérez Royo, tienen la obligación de colaborar con el president. Y es, precisamente en este sentido, el hecho de que Roger Torrent se dirigiese ayer al juez Llarena para que éste acuerde todo lo necesario para que Jordi Sànchez acuda a la sesión de investidura del próximo 12 de marzo a las 10 de la mañana.

Erróneamente algunos medios de comunicación han titulado que “Torrent pide a Llarena facilitar que Sànchez pueda ser investido como nuevo president de la Generalitat”. Craso error (seguramente no inocente) por parte de quien titula así la pieza informativa. Porque Torrent no pide a Llarena, sino que lo requiere, como máxima autoridad que es, y el juez no puede no atenderlo. De lo contrario, como señala Pérez Royo, el juez Llarena estaría invadiendo la competencia exclusiva y excluyente del president del Parlament. Además, señala el catedrático, el juez instructor tiene la obligación de asegurarse de que va a poder asistir.

Pero Pérez Royo no es el único que se ha manifestado públicamente en este sentido. Recientemente, José Antonio Martín Pallín, magistrado emérito del Tribunal Supremo (que también fue juez instructor), lo expresaba en estos términos: “Tenemos un precedente en el que el TS Navarra dijo con arreglo a la división de poderes, y a lo que debe ser una democracia, que un juez no puede impedir a un parlamentario acudir al Parlamento a ser votado. Lo que está en juego es si el poder judicial puede invadir el poder legislativo. De lo contrario, sería vulnerar la voluntad de quienes le han votado”.

Añadía el pasado sábado en una entrevista en la televisión: “Hay un auto, de un juez instructor (procuro olvidar los nombres), que se permite decirle a un Parlamento que (un parlamentario) puede delegar el voto. He sido magistrado del Tribunal Supremo y juez instructor de muchas causas y no se me ocurriría decirle a un Parlamento lo que tiene que hacer, no es mi labor porque estaría invadiendo. Del mismo modo que si el Parlamento le dijese al juez que pusiera en libertad a los detenidos, porque estaría invadiendo la separación de poderes. La separación de poderes es la clave de la democracia. Creo que (Jordi Sànchez) debería poder acudir”.

“Todo esto no hubiera pasado si el ministerio fiscal no pone la querella. El Supremo no habría actuado, pues estaba en su sitio. Ha actuado porque el ministerio fiscal ha puesto la querella. Si no, no habría actuado. En este caso, creo que Maza se equivocó rotundamente; además no es una querella del tipo que nos enseñaron en la Escuela Judicial. Esta querella, que tiene 106 folios, es el “récord Guinness” de mi carrera, es un relato que puede, casi, con otros 106 folios, constituir un libro o una novela, pero no es una querella como manda la ley de Enjuiciamiento Criminal”.

No sólo no se puede entorpecer de ninguna manera la investidura, sino que, además, las autoridades públicas, según señala Pérez Royo, tienen la obligación de colaborar con el president

Para no dejar dudas, el magistrado emérito fue preguntado sobre la condición de los cuatro presos preventivos: ¿son presos políticos? Martín Pallín no lo dudó un segundo: “Evidentemente. No lo digo yo, sino los suizos. Que han tenido fama siempre de tener una profunda cultura política (también de ocultación de capitales ajenos, todo tiene su parte), pero el representante de la Oficina Federal de Suiza ha dicho que no piensa concederle a España la extradición porque son delitos políticos”.

En conclusión, atendiendo a los futuros acontecimientos, Pérez Royo es contundente: “Si no dejan ser investido a Jordi Sànchez, estaremos ante un delito de prevaricación por parte del juez. Y en este momento, Sànchez podrá querellarse contra el juez, pudiendo pedir la nulidad de todo lo instruido hasta la fecha. Estaríamos ante un delito de prevaricación de libro”.

Como señala el catedrático, la Constitución establece en el artículo 23 el derecho de sufragio (tanto activo, votar; como pasivo, ser votado), junto con el artículo 14 que establece que todos los españoles somos iguales ante la ley. Y subraya el profesor que la Constitución dice “españoles”, no dice “seres humanos” o “personas”, porque únicamente los españoles tienen el derecho de sufragio y participan en condiciones de igualdad para la formación de la voluntad general. Y esto es, precisamente, lo que a un individuo le convierte en “ciudadano”: en España, en Francia y en cualquier país democráticamente constituido.

Finaliza Pérez Royo: “Este derecho solamente se le puede privar a un individuo mediante sentencia judicial firme. Mientras tanto, ese derecho prevalecerá frente a cualquier otro porque es el derecho constitutivo de la democracia”.

Suscribo cada palabra, cada frase, cada punto y cada coma. Y en estos casos, es un verdadero placer coincidir con dos referentes a los que tuve el gusto de estudiar en la Facultad de Derecho. Por cierto, no he leído a ningún catedrático ni a ningún jurista de prestigio decir lo contrario. Tome nota.


L’ex-diputat David Fernàndez es desmarca de la CUP i aposta per investir Sánchez. Vilaveb

marzo 8, 2018

Destaca el simbolisme que representaria que Catalunya tornés a tenir un president empresonat


Jordi Sánchez Picanyol, t’enyorem!

febrero 21, 2018

Hola Jordi, molt temps sense veure’t, sense escoltar-te. Sense conspirar ni parlar de les nostres famílies, tu de l’esposa i els teus fills. Jo, de fills-néts-besnéts. Avui he rebut una Carta teva. No saps com t’ho estimo.  Gràcies. M’ha fet molt feliç.

Em consta que t’enyoren, t’estimen, que et volenja  a casa Què podem fer?

Aquest Gobierno del 155 no vol ni pot entendre que som gent de pau.  Que petits i grans treballem per causes justes.  Ara, per la Independència, i per la República d’aquesta Catalunya que tant estimem.

M’agrada també tenir a prop els amics que estimo. Mirar els hi els ulls, abraçar -los, enraonar xiuxiuejant, sense soroll, de tot allò que ens interessa:

Pensaments, ànims, esperances, amors i il.lusions compartides. També de la feina, de la família, d’aquell amic esgarriat que tots tenim i, ens amoïna. D’aquells amb els quals vam compartir projectes solidaris i ara estan molt lluny, pel que fa al pensament.

D’aquella Associació Catalunya Llibertats, constituïda a instàncies de Danielle Mitterrand persona excepcional que vaig tenir la sort d’acompanyar fins a la seva mort. Ens va permetre compartir activitats amb gent extraordinària.

Te’n recordes d’un Cicle de Conferències fetes per dones a la Pedrera? Danielle Mitterrand. Rigoberta Menchú. Anisa Boumedienne, entre altres?

Ara, ens dol no tenir-te a prop en aquelles trobades que compartíem. Ara hi hem assistit però tu, hi faltaves.

Tots hem pensat que et direm quan recuperis la Llibertat robada per aquest Estat autoritari que no ens estima. Que no entén res del què fem, d’allò què volem i, no dubto que conquerirem.

Em consta que llegeixes molt, que menges poc, que el fred us aclapara.

Et recomano d’escriure en un Diari tot allò que et passi pel cap en aquests moments ja massa llargs, lluny de casa, de la feina.

Gràcies per haver servit, juntament amb el Jordi Cuixart de “caps de turc” d’aquesta malaurada història que ja fa massa que dura.

On s’és vist tanta crueltat per part d’un Govern caduc, que no vol perdre prebendes, no importa el preu?

Ara, però, ha topat contra el mur català, invencible, que no atén a lamentacions. La tossuderia de tots no te límits.

No dubto que, ben aviat, tot quedarà com un mal somni.

Ànims Jordi, aviat a casa, perquè així ho hem decidit el poble!


Jordi Sánchez y Jordi Cuixart. ¡Os sentimos muy cerca!

enero 15, 2018

A tres meses vista de la detención de Jordi Sánchez y Jordi Cuixart nos sentimos dolidos y preocupados por su bienestar, su lejanía, tras aquella tan irregular detención. La pretensión radica en crear confusión, provocar odios y desalientos.

Aquella tarde del 16 de octubre, delante de la Conselleria de Economia de la Generalitat de Catalunya, con una multitudinaria presencia de gente que nos personamos para protestar contra el asedio de la policía y guardia civil, en aquella Sede de la Conselleria de Economía,  sin ningún percance, sin violencia, simplemente con cánticos y proclamas, Jordi  Sánchez y Jordi Cuixart fueron detenidos y llevados presos, acusados de sedición y violencia. La definición de la palabra Sedición, según reza el Diccionario de la lengua es: Levantamiento de un grupo de personas contra un gobierno con el fin de derrocarlo.

¿Su pecado?

Instar a la rebelión desde encima de un vehículo policial, al que algunos miembros de aquellos cuerpos les indicaron subir para pedir, a los Manifestantes, que se fueran a sus casas.

Protestábamos por la desmesurada actuación de fuerza  y, queríamos impedir, a aquellos grupos de seguridad: policía nacional y guardia civil, entrar de forma violenta a la Conselleria y llevarse Documentos, sin orden alguna de asalto.

Jordi,s os queremos en casa,  con vuestras familias, con vuestros amigos, libres de tanta soledad, apartados de vuestras esposas-hijos-padres.

Jordi Sánchez, tengo muchas ganas de verte, comentar este “especial” episodio de tu vida que, seguro, nunca pensaste vivir.

¡Salud y fuerza! El futuro será para todos vosotros-nosotros esperanzado, vistiendo de colores la tan añorada Republica, cada vez más cercana.

 


Granollers. Arriba la Presó pels presos polítics

enero 12, 2018

Jo ja m’he inscrit a #unpobleempresonat.

Dijous 18 de gener a les 20 h, a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers es posarà en marxa la presó simulada per exigir l’alliberament de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Ada Parellada, Tortell Poltrona, Carles Pérez i Jacint Carol Bruguera seran les primeres personalitats que s’hi tancaran.

Joan Lluís Bozzo llegirà un Manifest i Ivette Nadal hi posarà música amb les seves cançons.

L’acte també comptarà amb la presència de Manel Gener i Pep Fort, de l’ANC de Granollers i comarcal,  de Maria Glòria Casanovas i Sergi Bolea, d’Òmnium Granollers i Vallès Oriental. També hi haurà representants d’ERC, PDeCAT i de Crida per Granollers-CUP de Granollers.

Durant tota la setmana, fins al dimecres 24 de gener a les 20 h, voluntaris ocuparan les cel·les en torns de dues hores.

Si voleu participar-hi,

us podeu apuntar a: http://unpobleempresonat.cat

L’acció és organitzada per Òmnium Vallès Oriental, ANC i el CDR, i s’emmarca en les accions de denúncia  per posar,de manifest, la manca de democràcia que es viu a l’Estat espanyol i la privació de llibertats a què estan sotmesos

Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

L’espai el formen dues cel·les, en què hi ha una taula, una cadira, un llit, mantes, una estufa, un llum i un extintor.

També hi ha una bústia per a la recollida de donatius destinats a la caixa de solidaritat i a les despeses d’aquesta acc


Sànchez i Forn deixarien l’escó si es torna a desobeir. Ot Serra i Mariona Ferrer. Diari ARA

enero 11, 2018

El conseller promet al Suprem no tornar al Govern i Cuixart defensa un referèndum pactat amb l’Estat

 

Les exigències de la fiscalia per sortir de la presó han pesat en les estratègies de defensa de Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que en una declaració de més de sis hores ahir al Tribunal Suprem van reconèixer que la via unilateral no portaria a la independència i van prometre actuar a partir d’ara dins el marc constitucional. Fins i tot l’exlíder de l’ANC i el conseller d’Interior, diputats electes, van prometre renunciar a l’escó si el nou Govern es desvia del camí del pacte amb l’Estat. Forn, a més, va assegurar que no repetirà a l’executiu, mentre que el president d’Òmnium, que no es va presentar als comicis del 21-D, va subratllar la conveniència de treballar per un referèndum pactat.

Amb la mirada posada en el ple de constitució del Parlament de dimecres que ve, Forn i Sànchez van voler donar arguments de pes al ministeri públic i al jutge perquè reconsiderin la seva situació processal. Sobretot després que la sala penal del Suprem negués la llibertat a Oriol Junqueras perquè no veu “dades objectives” que demostrin que no es tornaran a produir els fets pels quals està investigat. Aquest matí, basant-se en tot allò que van declarar ahir, els seus advocats presenten un escrit adreçat a Pablo Llarena en el qual demanen la llibertat, amb l’objectiu de poder recollir l’acta de diputat de manera presencial. En no estar condicionat pel calendari polític, la defensa de Cuixart té previst sol·licitar la sortida de presó la setmana vinent.

Tal com va explicar l’ARA, la fiscalia no dona marge a la interpretació i sospesaria demanar la llibertat per als presos polítics només en cas que acatessin sense embuts la Constitució, fet que, segons algunes fonts presents en la sessió d’ahir, no es va produir amb la mateixa intensitat en els tres presos. Forn va considerar que l’1-O era “il·legal” i va defensar que el camí a la independència, a la qual no renuncia, ha de passar per una reforma de la carta magna. Cuixart, al seu torn, va considerar que, vistes les conseqüències de l’1-O i la DUI, el nou estat només es pot construir després d’un referèndum convocat des del govern espanyol. En canvi, Sànchez va utilitzar una fórmula més indirecta: va recordar que ha signat el document de jurament o promesa de la Constitució per poder assumir l’escó al Parlament. Tot i això, tal com va explicar el seu advocat, Jordi Pina, en declaracions als mitjans, el número 2 de JxCat va assegurar que “sempre ha proclamat que no està a favor de la DUI i que mantindrà aquest posicionament de cara al futur”.

Els Mossos i els fets del 20-S

Tot i la voluntat d’aixecar les mesures cautelars, la compareixença al Suprem, a petició dels empresonats, perseguia també l’objectiu de defensar-se dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics que se’ls atribueixen. Segons van explicar les seves defenses, Forn va insistir que el seu compromís amb el “mandat polític” que tenia el Govern per fer el referèndum s’havia de separar de la tasca de policia judicial dels Mossos d’Esquadra. En cas que hagués volgut utilitzar el cos com a instrument per obtenir el seu objectiu, va dir, “Ells tampoc m’haurien deixat”, va afirmar, segons els seus advocats. Forn també va subratllar que l’operatiu dels Mossos per l’1-O es va presentar a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el TSJC i la fiscalia, i “ningú va dir que el canviessin”. És més, els Mossos es van quedar sols en les reunions de coordinació. Preguntat per la violència policial durant el referèndum, va assegurar que en cap moment s’esperaven aquesta resposta de l’Estat. De fet, va considerar que el secretari d’estat de Seguretat va donar a entendre que hi hauria una tolerància similar a la que hi va acabar havent el 9-N.

El conseller va negar la suposada passivitat de la policia catalana tant l’1-O com el 20-S, per bé que es va desvincular dels operatius de les dues jornades perquè estaven dissenyats pel mateix cos. Sobre els fets davant la conselleria d’Economia, origen de la causa contra els líders de les entitats independentistes, Sànchez i Cuixart van admetre que es van cometre “actes vandàlics no buscats”. En paraules de Pina, els van atribuir a “brètols que van trencar vidres i punxar rodes dels cotxes de la Guàrdia Civil”. També van marcar distàncies amb les concentracions davant els hotels on s’allotjaven els agents dels cossos de seguretat -eren “espontànies”- i van remarcar que l’ANC i Òmnium “mai han convocat manifestacions violentes”. Juntament amb les peticions de llibertat, les defenses adjuntaran proves audiovisuals per demostrar que Sànchez i Cuixart van cridar a desconvocar la mobilització del 20-S per no interferir en les diligències judicials.

Llarena no té previst pronunciar-se sobre la llibertat dels presos fins a la setmana que ve, amb la incògnita de si ho farà abans del ple de constitució del Parlament de dimecres. Per curar-se en salut, els advocats de Sànchez i Forn, com ja ha fet el de Junqueras, sol·licitaran permisos per poder assistir a aquesta sessió i també a la d’investidura, que s’ha de celebrar com a molt tard el 31 de gener. El Suprem podria resoldre avui mateix si deixa sortir d’Estremera -per canviar de presó- el líder d’Esquerra. Si fos així, serà el primer cop que tornarà a Catalunya en dos mesos i mig.


A %d blogueros les gusta esto: