Josep Martorell i Codina. Adéu siau!

noviembre 29, 2017

Ha mort Josep Martorell, gran amic, arquitecte notable, home tranquil, culte, amant del país que volia lliure des d’anys ha, quan pocs ho demanaven.

Li venia de lluny, de pares i germans defensors de les llibertats, de la llengua, de l’Escola Catalana.

De quan parlar català era prohibit, com de nou volen prohibir-nos  ara. Quan reunir-se unes poques persones sense permís era castigat-penat.

Amant de les Arts, amb tot el què abasta la paraula:  la música, el Cant Coral -cantava a la Coral Sant Jordi que dirigia el seu germà Oriol-.

Enamorat de Menorca on anaven sovint amb la seva estimada muller la Roser Solanic, sempre prop seu.

Gent de be, que sempre va posar per davant la defensa de Catalunya no importa qui tingués davant.

Va passejar el nom del seu-nostre país arreu del món juntament amb l’equip d’arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay amb el qual van treballar i guanyar guardons  també arreu.

Quantes vivències compartides a casa nostra, company del meu marit de temps passats de guerra i post guerra a Granollers. També amb els seus pares i germans amics dels Montaña-Tuset des de sempre, a través de la Pedagogia. Amistat que ha perdurat amb els anys.

Fins a sempre, a reveure!

 


L’Independència d’un país comença per la llibertat de cada individu amb la seva voluntat sobirana

julio 22, 2017

Aquesta excel.lent frase, me la va dir, fa una pila d’anys -era l’any 2009-Josep Martorell i Codina, home excepcional, arquitecte, amic de l’ànima, quan li vaig fer una entrevista pel meu Blog.

Han passat vuit anys i, les necessitats son les mateixes: Si no existeix llibertat de i per les persones, com podem aspirar a tenir un país lliure?

Som molts els que anhelem una Catalunya lliure i en Pau, on tots, homes-dones, tinguem mateixos drets-deures, mateixes obligacions, mateixos interessos que han de ser, els de tots els que vivim i treballem en aquest petit país que estimem i volem sigui nostre, sense cap ma ni puny que ens ordeni i dirigeixi. Farem meravellas des de tots els àmbits: Educació-Cultura-Sanitat-Treball. Temps al temps!

Som majors d’edat, hem viscut temps negres de feixisme, hem esperat el moment de la llibertat anys ha. Ara, ho tenim a l’abast com mai ho havíem tingut.

Per què?

Jo diria que la resposta és perquè som molts, i hem perdut la por.  Ja no ens quedem tancats esperant que altres ho facin per nosaltres. Avui, any 2017, som capaços de cridar ben fort que volem ser independents d’un país que ens maltracta i viu a la nostra esquena.

Hem madurat, sabem que l’enemic és ferotge però no ens fa por perquè l’enfrontem i l’enfrontarem amb tot el vigor que calgui.

Volem decidir el nostre futur, la nostra quotidianitat. Tenim tot el què cal: gent preparada per a fer front a no importa quina tempesta nova ens arribi. Tenim polítics preparats i amb valentia suficient per resistir el embats que ens arriben i arribaran.

Ah! I tenim aquesta meravellosa arma que és la PARAULA per anar desgranant tot el què calgui explicar de portes enfora, a tots els amics del món que no entenen què passa perquè, fins ara, la veu cantant la portaven des del Govern de Madrid.

Ja n’hi ha prou!

Expliquem qui som, si no ho saben prou be. On som. Què tenim. Què desitgem.


A %d blogueros les gusta esto: