MANIFEST de Vicenç Viaplana, llegit ahir 1 D’octubre a Granollers.

octubre 2, 2019

Després de donar les Voltes de rigor a la Porxada de Granollers i

passejar en Manifestació pel centre de la ciutat,

l’Artista Vicenç Viaplana va llegir aquest extraordinari Manifest,

escrit per ell,

que reprodueixo.

 

Gràcies Vicenç.

El futur ja va essent nostre…

 

 

Bona nit.

Sí, ho vàrem fer

 

Aquell 1 d´Octubre

vàrem tirar pel dret

i  mai millor dit,

enmig d´entrebancs inversemblants en una democràcia

vàrem fer possible,

el  legítim i universal Dret a Decidir el nostre futur

i ho vàrem fer

Com ho fem sempre.

 

Pacíficament, organitzats,

celebrant poder exercir la plena democràcia.

 

Tots sabem quina va ser la resposta

La mateixa de sempre

La única possible quan al davant nomes hi ha un deliri

Un deliri que pretén,

en la seva histèria repressora,

fer nos creure que votar

es delicte.

 

El deliri creia, confiava

en que aviat desistiríem.

Ens imaginaven com

un ramat de bens

pasturats per irresponsables pastors.

 

No podien,

ni poden imaginar se, encara

que no hi han pastors,

ni nosaltres som bens,

que els pobles poden auto-organitzar se,

governar se, decidir

I que quan això passa son imparables.

 

Som un poble que sap el que vol

I el que vol es molt senzill d´entendre:

Llibertat i Democràcia.

De de d´aquell:

“Nos hemos cepillado el estatuto”

d´aquell trist personatge d’ inquietant somriure,

la delirant maquinaria no ha parat,

intentant amb sòrdides estratègies,

esborronar  els desitjos de llibertat i democràcia

del poble català.

 

Ha distorsionat la realitat fins a l’esperpent,

S´ha tret de la màniga organitzacions i partits

nomes per sembrar odi.

Ha fabricat silencis,

ha fabricat falsos relats,

empastifant, a tort i a dret,

sense cap mena d’escrúpol

 

“Les hemos destrozado el sistema sanitario”

Va dir aquell valent, amb total impunitat.

Ha convertit partits que havien sigut socialistes

en franquícies del no res.

 

Que us a passat, preguntaria als nois d’aquí darrera,

vosaltres que esteu sempre a tot arreu,

on sou?

Encara hi sou a temps

de recuperar la dignitat

 

Però els catalans em persistit,

hem continuat reivindicant els nostres Drets

en manifestacions de milers de milers de ciutadans,

demostracions pacifiques, festives, creatives.

 

Per que som un poble pacífic,

que estima la democràcia I la raó.

Ho hem demostrat sobradament.

Som el poble mes pacífic del mon.

 

Mentre el deliri segueix,

negant realitats inqüestionables,

empresonant, jutjant, reprimint,

el pes de la repressió va augmentant

 

Pesa mes i mes cada dia

i acabarà convertint se

en un pes tant enorme

que ja ningú el podrà moure

Serà una llosa que hipotecarà el seu futur

 

Que, de fet,

ja ha hipotecat la seva credibilitat per sempre.

Ara no ens els creiem nosaltres

Però aviat no se’ls creurà ningú.

 

I llavors la historia dictarà sentencia.

Una sentencia inexorable,

no dictada per cap jutjat.

Una sentencia ordenada per de les mes elementals

lleis de la física i del sentit comú.

 

Perquè el deliri ,

que neix de la por,

genera sempre

despropòsit, injustícia

i situacions altament inestables i

les situacions altament inestables

tenen sempre data de caducitat.

 

Em vist com, al llarg de l´historia,

grans imperis, religions, dogmes sagrats

i poders de tota mena que creiem eterns

s’ acaben esvaint

en un no res.

 

I es així com,

un dia o potser una nit

tornarem aquí,

i recordarem aquell

1 d´Octubre, en que vàrem votar,

en que varen apallissar a gent de bona fe

que nomes volia votar

 

Recordarem a tots els que ara estan al exili

i a la presó,

a tots els que han patit

tota mena de repressió i de por;

a tots aquells que han estat tractats

com a delinqüents

per haver treballat per la llibertat

i la democràcia plena pel nostre poble,

per un estat nou, just, obert i creatiu

i respectuós amb un planeta maltractat

 

Aquell dia, arribarà i serà diferent

perquè ens ha sentirem diferents,

estarem lliures del deliri.

Lliures

 

Gracies, per estar aquí un cop mes.

Gracies per persistir.

I insistir en la força de la raó i la democràcia

 

Vosaltres sou la força

Una força pacifica però indestructible

Nomes depèn de nosaltres

I ho sabem

 

Visca Catalunya Lliure, Oberta i creativa

Foto MR Casanovas


Granollers : 100 setmanes de Voltes a la Porxada

septiembre 1, 2019
granollers@assemblea.cat

 

Aquest dimarts, 3 de setembre, es compliran 100 setmanes que

caminem les voltes reivindicatives a favor dels presos polítics i exiliats.

Aquest dimarts un cop arribem a la Porxada es projectarà el

documental:

“Les nostres accions, el nostre poder. Del Pacifisme a la lluita no

violenta”

Us esperem.

 


Volem el presos i exiliats politics a casa

julio 18, 2018

Ahir dimarts 17 de juliol la Porxada de Granollers va ser de nou punt de trobada per clamar pels nostres amics presos i exiliats.

 

9 voltes a l’entorn del nostre emblemàtic Monument,  una per cada mes de privació de llibertat, amb gent de totes edats, procedents Granollers i de diferents pobles de la comarca.

Clam?

LLIBERTAT: PRESOS POLÍTICS

 

Una gran Pancarta presideix la Marxa, llaços grocs i rètols que diuen: Us volem a casa.

Fins quan aquest mal son? L’himne nacional va servir de cloenda a la trobada de cada dimarts a les 19’30h que, persistirà fins que tienguem els amics a casa, sans i estalvis.

Van anunciar El Sopar groc de Granollers. Serà el dia 28 de juliol a les 19h. Servirà per a trobar-se, sopar plegats i, omplir la Caixa de Solidaritat.

 


Delito: pensar diferente…

mayo 29, 2018

Como todos los martes, en la Plaça de la Porxada de Granollers, hemos clamado por la Libertad de los Presos y los exiliados políticos.

Luego de dar seis vueltas a nuestra emblemática Porxada exigiendo Libertad, personas de todas edades, llegadas de distintos lugares, hemos cantado y compartido la esperanza del retorno de nuestros presos políticos, nuestros amigos encerrados o exiliados por su pensar. Como siempre concluimos el encuentro con el Cant dels Segadors nuestro Himno.

Cuando de pequeños íbamos a catequesis y nos hablaban de los pecados y sus nomenclaturas: de pensamiento, de palabra, de obra, de omisión, todos me quedaban claros menos el  último.

Solo la madurez me lo ha hecho comprender: lo que deberíamos hacer y no hacemos, y, ahora le añado lo que algunos consideran delito, sin serlo: delito de pensar diferente.

Amigos encarcelados y exiliados: os queremos en casa a todos, cuanto antes. Vuestras familias os necesitan. Catalunya también.

 

 


A %d blogueros les gusta esto: