Presos polítics. Els volem a casa

noviembre 14, 2017

Vergonyant la situació que viu el nostre país, repressió per part d’un Estat que fa figa, que te por de caminar sol. Com que necessita el nostre suport econòmic, no permet que ens en anem.

Diuen que enraonant la gent s’entén però, el diàleg ha estat sempre de sords…No volen escoltar-dialogar, simplement, volen imposar i, ho fan.

Curiosament els ciutadans de Catalunya ens hem enfortit. No tenim por de dir que volem ser lliures, que volem viure sense cuirasses, sense esglais.

És una situació com la que es produeix quan un fill vol emancipar se. Ha de tenir clar que, a partir d’aquell moment tota la responsabilitat serà seva, i haurà de fer front al que es presenti, en el moment que els deixem lliures per a decidir el seu futur.

Nosaltres ho tenim clar però els nostres “veladors” els que fins ara ens han “dirigit” -no pas amb l’estima necessària-  NO ens deixen marxar. Si tant ens volen, per què no s’ho han plantejat abans i ens han tractat millor?

De moment els EXIGIM que deixin en llibertat els Jordis, tot recriminant la inacceptable la forma en què els van empresonar. Pura vergonya! Ho estan disfressant de manera que, els de més enllà de l’Ebre es creuen el què els diuen des del Govern de la Nació, mentides inacceptables.

També cal que puguin tornar de l’exili els nostres governants… Sabem la trama que els havien preparat, amb grans dosis de ciència-ficció de la més burda.

Amics empresonats i exiliats: us volem a casa sans i estalvis. Les vostres famílies us necessiten i nosaltres, els vostres amics també. Som un poble que estima els seus com hem demostrat abastament.  Sense violència hem sortit a carrers i places, hem reclamat el vostre retorn amb gent arribada de tot Catalunya amb la que hem fet amistat.

Tots volem-exigim la vostra llibertat, escoltar les vostres experiències. No ens deixa dormir pensar amb la vostra soledat, gent acostumada a molta feina. Vet aquí que heu romàs en quietud inusitada, no buscada, tancats a pany i clau en lloc poc engrescador.

Us necessitem, vénen temps de feina grossa, la que vosaltres sabeu fer. Cal que ens ajudeu a reconquerir aquesta nostra vella-bella esperança, la Catalunya que ja havien somniat els nostres pares-avis i, ara, tenim a l’abast de la ma.

Que ningú escolti les veus de sirenes, com sempre nefastes, per enredar-esporuguir els menys valents.

Som-hi doncs! TOTS fora de la presó i de l’exili i, a treballar de valent.

 


El “Govern legítim” crea una “estructura estable” i crida a defensar la democràcia i la llibertat dels presos “segrestats”.

noviembre 9, 2017

En una carta signada per Puigdemont i els quatre consellers a Brussel•les, recriminen a la UE que doni empara “vergonyosa” a la repressió d’un “Estat embogit i descontrolat”

ACN Barcelona .- El “Govern legítim” liderat des de l'”exili” de Brussel·les per Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimecres al vespre l’activació d’una “estructura estable” per “mantenir la legitimitat” de l’executiu destituït pel govern d’Espanya i per “coordinar les accions” de denúncia internacional que posarà en marxa. En una carta dirigida a la ciutadania catalana a la que ha tingut accés l’ACN, demanen la complicitat ciutadana per “sostenir la democràcia, ara amenaçada per la coalició que va executar el 155, amb connivència amb la violència jurídica, policial i de l’extrema dreta”. A més, deploren que la UE hagi “emparat de manera vergonyosa” la repressió de l’Estat. I insten a defensar, en la manifestació convocada per aquest dissabte i a les leccions “imposades” del 21-D, la democràcia i la llibertat dels “presos polítics que té segrestats” l’Estat, en referència al vicepresident Oriol Junqueras, als consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Mundó, Josep Rull i Joaquim Forn i als líders d’Òmnium i ANC Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

El Govern legítim de Catalunya

En la missiva, a la que ha tingut accés l’ACN, Puigdemont i els consellers destituïts Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, deploren que la repressió és “clarament contrària a l’Estat de dret i a l’ordenament de la Unió Europea”. “Per dir-ho suaument, l’Estat s’ha situat molt a la perifèria del bloc democràtic central europeu”, continua la carta, on Puigdemont i els quatre consellers asseveren que el fet que hagin optat exclusivament per la “via democràtica” per fer la independència és el que ha portat l’Estat a considerar que “l’única manera de frenar-la és frenant la democràcia activant una estratègia desesperada i extrema”.

Pel “Govern legítim” de Catalunya, “és un greu error pensar que la repressió és el camí perquè una bona part dels catalans abandonin les seves legítimes aspiracions”. “Podran humiliar-nos i assetjar-nos, a nosaltres i a les nostres famílies”, però “no podran derrocar mai les nostres aspiracions democràtiques”, avisen.

Crida per la llibertat i l’autogovern

En la carta, asseguren que són “completament conscients” de la “desorientació causada” per la seva “manca de respostes ràpides” davant els “atacs desmesurats” contra les institucions catalanes, però asseguren que segueixen “forts i dempeus”. “Ni a vosaltres ni a nosaltres no ens podran robar ni un bri de la dignitat amb què afrontem aquestes hores difícils”, afirmen, i refermen l’aposta “pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada”.

Per tot plegat, fan una crida a fer front al que consideren un “Estat embogit i descontrolat” amb una “combinació eficaç de coratge, de fermesa, d’indignació, de rebuig, i alhora de pau i respecte” tant en la manifestació d’aquest dissabte 11 a Barcelona per la llibertat dels presos, com també acudint massivament a les urnes el 21 de desembre per “foragitar democràticament” de les institucions d’autogovern “els qui se les han volgut fer seves amb un cop d’estat”. “No ens deixem arrossegar per la pulsió violenta que impera en bona part del sistema polític espanyol, perquè és l’únic àmbit en què segur que perdrem”, alerten, i equiparen el “clan del 155” a Felip V, Primo de Rivera o Franco.

Directe.cat Alba Barrionuevo


El clam és de llibertat i república. L’Aurora

noviembre 9, 2017

Els carrers seran sempre nostres’ han fet la segona aturada ciutadana general, han paralitzat carreteres, autopistes i carrers a les grans ciutats i els pobles, tot combinat amb la convocatòria de vaga general desigual per la manca d’unitat sindical.

El moviment republicà enfoca les eleccions del 155 amb la convicció de que la força veritable rau més en la mobilització i lluita del poble que en uns lideratges que no estan a l’alçada del repte.

La rebel·lió catalana ha tingut prou força per aconseguir proclamar la república, però no la suficient per frenar el bloqueig per part de l’Estat. Tanmateix no s’ha dit l’última paraula.

La intervenció de les finances de la Generalitat (des del 20-S), la suspensió dels consellers i del president del govern català, l’empresonament dels Jordis, Sànchez i Cuixart, la dels i les conselleres, palesen que l’aplicació de l’article constitucional 155 destrueix les llibertats autonòmiques catalanes.

Les eleccions imposades per l’Estat, sense mínimes condiciones democràtiques, amb presos polítics hostatges de Regne, comencen a tornar-se contra qui les ha convocat; no s’ha provocat la desitjada divisió del moviment democràtic, sobiranista i independentista, entre uns que ho boicotegessin i altres que participessin.

En el cas de guanyar el 21-D el bloc constitucionalista i unionista -Ciutadans, PSC, PPC- amb l’acció legal i repressiva del govern estatal del PP, i el suport del PSOE, hi hauria una regressió generalitzada dels drets, serveis i llibertats catalanes. La llengua catalana menystinguda i postergada. L’economia catalana se’n ressentiria sense remei, cosa que afectaria greument al conjunt de l’economia espanyola.

Si guanyés àmpliament la majoria independentista de fins ara -PDECat, ERC, CUP-, ens hauríem de tornar a afrontar a la gran qüestió del 27-S a la nit, i la del silenci ensordidor del cap de setmana, en que el govern empès a la proclamació republicana, no va executar cap mesura de govern, ni simbòlica ni pràctica.

Quedar amb una situació parlamentaria similar a les eleccions anteriors, com si fossin un resultat de taules, no resoldria l’embat estatal que seguiria bloquejant i anul·lant l’autonomia.

Aquestes eleccions del 155 són un destret.

El desllorigador del que s’anomena blocs, constitucional i independentista, és conceptual i concret de poble mobilitzat.

En primer lloc no són dos blocs equiparables. El bloc constitucional és l’expressió política de la imposició estatal. És el bloc que representa el sosteniment d’un règim constitucional de 1978 caduc, impugnat pel moviment 15 M i denunciat com il·legítim per moviment republicanista català.

El bloc independentista està en franca progressió. Està fent un avenç des de l’anhel per la independència fins a les concepcions democràtiques republicanes, tendint a incloure les necessitats socials del nou Estat a constituir.

La clau rau en l’acord democràtic i social, com a fórmula per a la llibertat i la ruptura constitucional amb l’Estat espanyol del Regne.

Aquí apareix la concreció del poble mobilitzat l’1-O i 3-O. La nova legitimitat ciutadana política és la que pot permetre constituir un procés popular republicà. No hi ha avenç social, econòmic, ambiental, cultural i democràtic al marge o en contra del desenvolupament de la legitimitat de la decisió popular.

El moviment ciutadà , viu i vigorós, cerca la manera de l’avenç democràtic republicà.


A %d blogueros les gusta esto: