La manifestació del 15 d’abril a Barcelona sortirà a les 12.30 h de la plaça Espanya i avançarà per l’avinguda Paral·lel

abril 13, 2018


Parets del Vallès recorda Jordi Turull i exigeix seu alliberament.

diciembre 4, 2017

Més de 700 persones vam participar ahir diumenge 3 de desembre 2017 a una Caminada, a Parets, demanant l’alliberament dels presos polítics entre els qual Jordi Turull, veí d’aquesta bonica població del Vallès Oriental que avui hem conegut pam a pam.

Hem acompanyant familiars i amics del Jordi empresonat igual que la resta per causes d’una Justícia injusta. Justícia d’un Govern que IMPOSA per l’Article 155, que NO accepta escoltar.

Justicia que No coneix el valor de la PARAULA, la nostra gran arma, la que obre camins, la que trenca barreres tot i ser d’expansió massiva. Serà que alguns NO la coneixen?

Hem caminat 5Km Km en franca companyonia, parlant de la situació que viu Catalunya, amb presos polítics i culturals. Amb la meitat de govern a l’exili, que de forma vergonyant no pot tornar a casa si no vol seguir la mateixa direcció que la resta.

La resta de govern català, el.legit a les urnes, ha estat desposseït de la seva autoritat i substituït  pels que la capital del Reino ens ha enviat.

A Parets ens diria una Festa parlant dels nostres amics fora de les seves llars per obeir el dictat de les seves consciències. Els ho agraïm, des de terra ferma.

Hem cantat i clamat, hem acompanyat els pares, esposa i filles de Jordi Turull caminant pel poble, fins arribar a un dels molts Parcs que disposa aquesta ciutat vallesana on hem compartir esmorzar i activitats lúdiques, a més a més de parlaments d’agraïment de la família.

Som poble sobirà, així ho demostren els actes que es duen a terme, de forma festiva, d’amistat, d’acompanyament de les famílies a les que se’ls  privat la llibertat dels seus.

NINGÚ, ens pot prohibir de dir els seus noms, ni tan sols a la Radio ni a la TV. On s’és vist! Pura Dictadura la que patim!

Els primers empresonats, els que van obrir la caixa de trons van ser: Jordi Sánchez president de l’Assemblea Nacional de Catalunya i Jordi Cuixart President d’Òmnium Cultural.

Jo no em cansaré d’escriure’ls i cridar, ni que sigui des de casa, des de la finestra o la porta. Tots hauríem de fer-ho, a entrada de fosc amb espelmes enceses o llanternes.

Jordi Sánchez Picanyol!!!

Jordi Cuixart!!!

Jordi Turull!!!

Josep Rull!!!

Raúl Romeva!!!

Carles Puidemont. President de la Generalitat!!!

Oriol Junqueres VicePresident Generalitat!!!

Joaquim Forn!!!

Meritxell Borràs !!!

 Antoni Comín!!!

Dolors Bassa!!!

Meritxell Serret!!!

Lluis Puig Gordi!!!

 

Em permeto escriure i cridar els seus noms i clamar pel seu retorn a casa,

TOTS A CASA!

Ah!!! I sense MANILLES!!! Quanta indignitat!

ELS QUE LES HAURIEN DE DUR POSADES, PER A TOTA L’ETERNITAT, SON ELS QUE ENS ROBEN i  ELS QUE HAN ROBAT amb el beneplàcit dels que manen a ESPAÑA.

Els mateixos que ara ens volen arrabassar, per la força de la violència i les armes, el nostre petit país: Catalunya. Sàpiguen que NO ho permetre’m!

 


Carme Forcadell Presidenta del Parlament de Catalunya en prisión

noviembre 9, 2017

Cuesta mucho ¡no entender nada!  Pues sí, triste panorama el que nos estàn presentando algunos políticos. Han perdido el arte de navegar en el momento que han perdido la brújula, si es que alguna vez la tuvieron.

Detener a la Molt Honorable Carme Forcadell por defender sus ideas, sin armas, sin amenazas, sin chantajes, merece castigo. Considero que No se puede castigar con prisión: el pensar, las ideas, únicas armas de las que nos servimos algunos, muchos, en Catalunya.

Nunca hemos aceptado la obligación de decir Amén, a lo que no forma parte de nuestro ser.

NO se puede vivir sin ideas, los pensamientos nos abruman, pueden ser punitivos. Pues sí, lo són…

Los miembros del Tribunal actúan cual sistemas mafiosos, en su afán recaudatorio.

No olvidemos que la Mesa del Parlament de Catalunya y su expresa catalana pasará la noche en prisión, esperando salir, cuando paguen su “rescate”: 25 mil euros los miembros de la Mesa, 150 mil la Presidenta. Exento, Nuet, por haber expuesto claramente que no votó a favor de la Independencia.

Yo les recomendaría, a quienes no están de acuerdo en construir un país libre, que se replanteen cambiar de país.  Descubrir lo que quieren expoliar, es la razón, el ser o no ser.

Nuestro NO al borreguismo. Vayan donde gusten, Catalunya es para quienes sienten qué es su país, lo ha sido y lo será siempre. La queremos libre de tanta inquisición, de tanta mentira.

Queremos que los catalanes, que tanto miedo les damos, puedan presentarse a las elecciones del 21 Diciembre y Ganar por Goleada

La verdad es que me siento defraudada, nos quieren robar nuestros pensamientos e ideas pero, ¡NO LO CONSEGUIRAN

 


L’Independència d’un país comença per la llibertat de cada individu amb la seva voluntat sobirana

julio 22, 2017

Aquesta excel.lent frase, me la va dir, fa una pila d’anys -era l’any 2009-Josep Martorell i Codina, home excepcional, arquitecte, amic de l’ànima, quan li vaig fer una entrevista pel meu Blog.

Han passat vuit anys i, les necessitats son les mateixes: Si no existeix llibertat de i per les persones, com podem aspirar a tenir un país lliure?

Som molts els que anhelem una Catalunya lliure i en Pau, on tots, homes-dones, tinguem mateixos drets-deures, mateixes obligacions, mateixos interessos que han de ser, els de tots els que vivim i treballem en aquest petit país que estimem i volem sigui nostre, sense cap ma ni puny que ens ordeni i dirigeixi. Farem meravellas des de tots els àmbits: Educació-Cultura-Sanitat-Treball. Temps al temps!

Som majors d’edat, hem viscut temps negres de feixisme, hem esperat el moment de la llibertat anys ha. Ara, ho tenim a l’abast com mai ho havíem tingut.

Per què?

Jo diria que la resposta és perquè som molts, i hem perdut la por.  Ja no ens quedem tancats esperant que altres ho facin per nosaltres. Avui, any 2017, som capaços de cridar ben fort que volem ser independents d’un país que ens maltracta i viu a la nostra esquena.

Hem madurat, sabem que l’enemic és ferotge però no ens fa por perquè l’enfrontem i l’enfrontarem amb tot el vigor que calgui.

Volem decidir el nostre futur, la nostra quotidianitat. Tenim tot el què cal: gent preparada per a fer front a no importa quina tempesta nova ens arribi. Tenim polítics preparats i amb valentia suficient per resistir el embats que ens arriben i arribaran.

Ah! I tenim aquesta meravellosa arma que és la PARAULA per anar desgranant tot el què calgui explicar de portes enfora, a tots els amics del món que no entenen què passa perquè, fins ara, la veu cantant la portaven des del Govern de Madrid.

Ja n’hi ha prou!

Expliquem qui som, si no ho saben prou be. On som. Què tenim. Què desitgem.


Declaració del Parlament de Catalunya contra l’homofòbia: la lesbofòbia, la gaifòbia, la bifòbia i la transfòbia

mayo 17, 2016

Llegida el 17 de maig de 2016 en l’Acte amb motiu del dia internacional contra l’homofòbia

Ple del Parlament

Des que, el 1990, l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de trastorns sexuals, es va adoptar la data del 17 de maig com a Dia Internacional de la lluita contra l’Homofòbia (lesbofòbia i gaifòbia), la bifòbia i la transfòbia. El Parlament de Catalunya de nou s’adhereix a aquesta jornada, que recorda que cal donar resposta a tota situació de discriminació, d’injustícia i de violència envers les persones per llur identitat de gènere o llurs orientacions sexuals i afectives.

Els principis d’equitat i de no-discriminació són elements fonamentals dels drets humans, i així ho recull la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. El Parlament de Catalunya expressa la seva voluntat que es desplegui aquesta llei en tot el seu abast per a eradicar qualsevol situació de discriminació i assegurar que la diversitat sexual i afectiva es pugui viure en plena llibertat. El Parlament de Catalunya expressa el rebuig a qualsevol discriminació i violència per raó d’identitat o orientació sexuals i aposta per una societat que superi estereotips i tracti amb respecte i dignitat la participació i representació de les diferències i diversitats sexuals i afectives.

Així mateix, el Parlament vol mostrar el seu suport i reconeixement a totes les persones que han estat perseguides o que han patit discriminació o vio-lència per llur identitat o orientació sexuals, i també vol expressar la seva voluntat d’assegurar el compliment d’aquesta llei, que recull les demandes històriques de moviments i associacions que han liderat durant dècades la reivindicació dels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i interse-xuals, que han assolit legalment un reconeixement social i polític que se’ls havia negat, però que, malauradament, encara estan lluny d’una plena normalització.

Amb motiu d’aquesta jornada, doncs, el Parlament de Catalunya condemna les actituds de rebuig, de prejudici i d’hostilitat contra lesbianes, gais, bise-xuals, transgèneres i intersexuals; aposta pel reconeixement de la llibertat i la igualtat entre totes les persones en una societat democràtica i plural, i fa una crida a tots els poders polítics, institucions, entitats i col·lectius i a tota la societat civil per a eradicar tot tipus de discriminació i violència per raó d’identitat de gènere o d’orientació afectiva i sexual. A Catalunya, i així ho reconeix la Llei, totes les persones han de poder viure llurs diferències de gènere o sexe en condicions d’igualtat, equitat i llibertat.

Palau del Parlament, 17 de maig de 2016


Entendre les religions. Puiggraciós

marzo 28, 2016

puiggraciós Santuari

A Puiggraciós, on des del Grup Enllaç intentem programar de forma mensual activitats que ens portin al diàleg, a la descoberta d’allò que intuïm i a vegades ens costa entendre, vam tenir el mes de febrer una Conferència Magistral a càrrec del Dr. Joan Estruc i Gibert que, amb molta autoritat, com pertocava donada la importància del tema, va parlar d’aquesta realitat punyent d’entendre les religions.
Va dir que, com a sociòleg parlaria des de fora de la situació religiosa a Catalunya a partir de tres grans idees.
-Quan parlem de religió pensem només en el catolicisme. Malgrat que sobre el paper és una idea clara, Religió NO és nomes l’església catòlica, tot i que sigui important.
-Fa 35/40 anys es deia que la religió tenia els dies comptats, que era una rèmora del passat. Avui any 2016, sabem que era-és una idea falsa. Si la nostra mirada és global, no només a casa nostra, constatem que el nostre món segueix religiós com sempre, de manera especial als EU d’Amèrica del Nord on la religió juga paper important a la vida quotidiana i pública. Els Presidents acaben sempre el seu discurs amb una mateixa fórmula: “Deu beneeixi Amèrica”. la religió no s’ha acabat ni te pinta de fer-ho també a l’Amèrica Llatina Llatina, Àfrica.
-La manera de viure avui no és la mateixa de fa uns anys. La Religió no es viu com fa 50/60 anys enrera, però no és un vestigi residual. Els interessos eclesiàstics, la preocupació, el comportament respecte els preceptes exigits no es basen, només, en demanar si hom creu amb Deu, si va a missa, amb quina freqüència.
Aquesta mesura no suposa que hi hagi bons cristians que segueixen les regles com sempre, però n’hi ha d’altres que no van a missa és a dir, no son practicants però son creients. Les estructures d’ortodòxia se n’ha anat a can pistracs: control natalitat, confessió, tenir fe, obeir… De la submissió, hem passat a la participació crítica.
Transformació lloable de l’Església catalana a la que s’ingressava de naixement de forma automàtica. Ara no, ets igualment català secularitzat, l’església no juga paper determinant en la defensa de determinats valors.
Ha perdut la seva capacitat d’imposar-se per la força. Ara hi ha voluntarietat religiosa. És la consciència de cadascú que decideix. L’Estat no pot controlar, depèn de les decisions de cadascú.
PLURALISME RELIGIÓS
S’ha acabat el monopoli dels catòlics, ara la societat catalana és plural, domina però, hi ha altres religions minoritàries.
Aquesta situació genera, a alguns, incertesa. És més còmode el monopoli religiós imposat que l’actual. Ara cal prendre decisions.
No tothom es veu amb cor de conviure amb aquesta incertesa-inseguretat. D’aquí els fonamentalismes, que s’aferren a veritats absolutes.
Vista la pluralitat, avançaríem més si, en lloc de preguntar què creu l’un i l’altre, ens preguntéssim. Com creu l’un i, Com creu l’altre. Descobrirem que som transversals-fronterers, i que em puc entendre millor amb un musulmà, més que amb un altre catòlic. Fronteres que ens separen s’acostarien. S’acabarien les incerteses i creences que ara ens suposen inseguretat.


Quinze pensaments de Mossèn Ballarín. Núvol.

marzo 18, 2016

Mossèn Ballarín ha mort aquesta matinada a l’edat de 96 anys. Fa poques setmanes, Pòrtic publicava un recull de pensaments, transcrits i endreçats per l’editor Jaume Huch. Reproduïm aquí quinze frases espigolades d’aquest llibre, titulat Mossèn Ballarín per ell mateix, que esdevé involuntàriament una mena de testament. La vetlla tindrà lloc al Tanatori de Berga. Foto: Vilaweb/ACN

mn ballarin

Meravelloses com sempre les seves paraules, no cal dir res més. Sempre a prop, amatent al què passava, pendent de qui el necessitava. Sense pels a la llengua. Gràcies.

1. He d’agrair dues coses als escolapis. La primera que essent una cabra no em van treure i, després, que els tres últims anys que a casa anàvem malament de quartos, vaig anar a col·legi sense pagar i no ho sabia ningú.

2. A ple bombardeig, el meu pare va fer l’única declaració polí- tica que li he sentit: «Vindrà el Franco i podrem anar a missa, però pobra Catalunya». Jo sóc dels qui, guanyés qui guanyés, havia de perdre la guerra.

3. Sense adonar-me’n jo sempre he estat creient. No et fas capellà, te’n fan. Te’n fa el de dalt i llestos. El món clerical sempre l’he viscut a repèl.
 Però com que Déu m’hi ficava, em fa l’efecte que encara que hagués sabut com eren els capellans, també me n’hauria fet.

4. Des dels onze anys amb la proclamació de la República Cata-lana sóc del Macià. Sóc un home que sempre ha tingut per drecera aquella Cata-lunya que somiava el Macià.

5. Dec ser un carallot, però em fa creure més en Déu la desesperació freda d’un amic que no pas les pràctiques missaires. He tingut la sort, però, de trobar una bogeria més grossa que fumar herba: ser capellà.

6. Les paraules van a la seva. És impossible de forçar-les. Déu s’estima el blanc del paper i el blanc de l’ànima més que els escrits i les pregàries. En el blanc, hi pot escriure Ell.

7. No he aconseguit arribar a surrealista, m’agrada massa la coca de Sant Joan.

8. La vida no és com te la donen sinó com te la prens. La vida no és una raó directa, sinó inversa: qui guanya perd i qui perd guanya.

9. Cadascú és ell i el seu llapis. O la seva nina o el seu didal. Els objectes de debò són d’una sola persona. Quan la persona se’n va, el llapis, la nina i el didal ja no són un objecte, són un buit.

10. La solitud és perillosa: comença amb la pau i la contemplació, acaba amb l’oci, la dormida i la tristesa.

11. La bellesa no demana la vida dels seus. Però és freda. Així que s’escalfa una mica es torna amor. I l’amor ja demana la vida i la mort.

12. Avui dia tenim angoixa vital, i si no en tenim ens la cultivem, i si no estem boigs anem al psiquiatre per tornar-nos-hi.

13. Et trobes amb molta gent que es confessa agnòstica, que vol dir que no sap res, o atea, que vol dir que sap que Déu no hi és. Mai no he trobat ningú sense una espurna cristiana.

14. Cada home, malgrat les misèries del Peret i les meves, té alguna cosa de pur, alguna cosa de ple. Per més que fem, la tendre-sa ens sortirà per alguna esquerda.

15. Hem passat segles ficats a casa, veient passar captaires per la porta. El xiprer prop de la masia és el signe d’acollida al pobre que vingui. Ells, sense dir-ho, ens tornaven l’enyorament dels camins.


A %d blogueros les gusta esto: