Sempre ens quedarà la natura, l’art

octubre 15, 2020

En moments difícils com els que estem vivint, quan no tenim clar què ens arribarà demà -sentiment conegut per alguns per haver-lo viscut en altres ocasions, nou per a altres -en aquells que consideren que ho poden comprar tot amb diners, jo els dic que no és possible!. Les dificultats actuals no es dominen amb diners, son altres les armes que ajuden a superar-les. Hem d’aprendre a compartir el què tenim; a gaudir del nostre temps a través de la contemplació visual,  la lectura, l’escriptura; a recórrer i descobrir el nostre entorn, per a molts desconegut.

   El producte del que parlo no es compra ni es ven, és al nostre abast de forma perenne i gratuïta, començant per la natura, generosa en produir-nos sensacions de plaer no importa l’època de l’any: sons, tons, olors… Tinc debilitat per la tardor, és quan es prodiguen i superen tots els colors de l’arc de sant Martí, que es multipliquen a partir del vent, de la temperatura, de la humitat, de la ubicació.

   Mai no em perdo cap a la vesprada, quan el sol i la claror comencen a esmunyir-se, moment que es produeixen visions que solen durar segons, no les veus si no estàs pendent a la seva moguda. Els núvols hi tenen un paper notori… Mai no es repeteixen imatges iguals, l’arc iris és un trencaclosques infantil comparat amb la immensitat del cel, l’ambient, les olors, flaires que, irrepetibles, intentes retrobar, però no figuren entre les nostres possibilitats. Sortir a passejar quan el sol se’n va a la posta és contemplar una mostra de llums i colors que no trobareu a cap galeria d’art. I és lliure de peatge. Només cal saber mirar, ensumar, escoltar i gaudir d’allò que la natura ens ofereix cada dia, si no és que la pluja ho impedeix.

   Tinc la sort de viure a pocs metres del bosc, de camins adequats per a caminar sense risc de trobar aglomeracions. Camins que abans no trobava ningú però ara molts han decidit caminar, imprescindible si volem reeixir i no caure en el parany de la por de sortir de casa. Una bona mascareta que ens protegeixi de mals efluvis i, a fer via… Ah! I llenceu-la sovint. Millor fer-se amb  les de roba que es poden rentar i reutilitzar. Parlant d’art, recomano una Exposició a la Gothsland Galeria d’Art de Barcelona al Carrer Consell de Cent 331. “Guayasamin i els seus amics catalans” (Antoni Cumella i Serret i Modest Cuixart), prorrogada fins el 24 d’octubre.

   Fem bondat, movem-nos  l’imprescindible protegits amb  la mascareta si sortim al carrer. Intentem que els joves escoltin les recomanacions que, si no es duen a terme, faran llarga la pandèmia i els damnats.

I avui a la Cuina de resistència els recomano un petit llibret: Nens a la cuina editat fa 17 anys. 

Quan vaig escriure i presentar el llibre Una dèria pels fogons amb la cuina de casa meva, els meus nets van reclamar: “I nosaltres què?” Poc després va sortir Nens a la cuina que, com a curiositat va presentar a Barcelona el Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, que venia per unes activitats i em va demanar ¿puedo asistir y hacer la presentación? El assistents ho van agrair.


A %d blogueros les gusta esto: