Granollers està de festa

mayo 27, 2017

La Fira i Festes segueixen la seva moguda a la nostra ciutat.

Avui, carrers i places han estat embogits, curulls de màgia i bellesa. Els vuit grups que ens van anunciar que es mobilitzarien han superat totes les expectatives. L’Homenatge al Gregori Resina, instigador del Teatre a la nostra ciutat ha estat palès. El cap gros que el recorda és un bon  reflex de l’amic que se,n va anar.

M’he passejat,  per  places i carrers on he trobat saraus, a la de l’Església, a la Carretera, a la Porxada, a la de Perpinyà.

Alegria que era compartida per tothom. No passa sovint veure riure i sentir cantar a les persones que passejàvem. Fotos, cants, abraçades. Somriures de complicitat, ens sentíem còmplices de la disbauxa teatral.

Així hauria de ser sempre. Persones amb cares somrients, nens amb mirades inquisidores gràcies a les seves descobertes…

Arreu estava ple de joves i no tan joves empenyent grans màquines amb les bèsties i personatges que han fet  les delícies de petits i grans. Música, bon humor, «bon rotllo» com diuen els nostres joves.

Ser feliços és la màxima aspiració que tenim tots els mortals, aprofitem doncs  aquestes ocasions que, tristament, escassegen.

Visca la Fira i Festes, que perdurin les esperances de procurar, que cada, dia sigui com el d’avui, curull d’emocions.

 


Josep Mª Roger. Concert diumenge 9 d’abril a Puiggraciós

abril 8, 2017

 

Un molt esperat Concert és el que demà diumenge 9 d’abril oferirà Josep Mª Roger al Santuari de Puiggraciós. Com sempre un molt selecte Programa: obres d’Scarlatti, de Hydn, Mozart, i Corals de Bach, serviran per començar a viure la Setmana Santa que començarà el matí, a les 10.30h, amb la benedicció dels Rams.

Ens sentim cofois de poder presentar any rera any al nostre amic Josep Mª, notable artista que estima la Música i ens ajuda a conèixer, una mica més alguns: per què?

No deixeu d’acompanyar-nos, segur que valdrà la pena fer un impàs en el nostre diumenge,  per escoltar els gran mestres, els compositors però també l’intèrpret que juga amb el pianoforte, la seva passió.


Carles Riera en el record amb l’OCGr i Lluís Vidal

febrero 20, 2017

ocgrLa primera part del Concert vam escoltar «En Clau de flor,»  espectacle poètic musical a partir de «Les Flors de debò» de Mercè Rodoreda-recitades per Berta Vidal, amb música original de Lluis Vidal que va assumir també la Direcció.

 

La segona meitat va ser d’Homenatge a Carles Riera, el nostre enyorat amic, notable personatge no solament del mon de la Musica i la Cultura sinó de moltes altres disciplines com l’arquitectura.

Carles- Riera fotoEl Concert va ser entranyable, ja que, a més a més de l’OCGr que ell va iniciar fa més de 25 anys, ahir hi actuaven 8 joves que estudien al Conservatori de Música JosepMª Ruera de Granollers.  Van ser còmplices agosserats de l’efemèride. Com li deuria plaure al Carles aquesta fusió OCGr-Escola, animats pels seus mestres, alguns dels quals tocaven amb ells.

Van escollir aquelles obres que sabien entre les predilectes del nostre amic Carles: Simfonia «El Filosof» de Haydn. Tafelmusik Conclusió»de  Teleman » per a mi, la millor de totes les que van interpretar i que Carles estimava molt i escoltava, àdhuc en els seus darrers moments de vida.

El presentador Javier Pérez Senz va ressaltar que Teleman i Carles Riera tenien molt en comú: la seva passió per la música però també per l’art dels fogons. Em consta. Van seguir unes Contradanses de Mozart, i l’Obertura de «Il signore Bruschino» que l’Orquestra, dirigida com sempre per Corrado Bolsi, va brodar.

Un record especial doncs pel Carles, per la seva esposa Esperança, pels seus fills i néts presents a l’Auditori. Ens vam emocionar.

Carles era un personatge especial d’aquells que, sense fer soroll, mouen muntanyes i mars… Gràcies Carles pel teu mestratge, per la teva dedicació a la música, a Granollers, a l’Orquestra. Gràcies per la teva bonhomia i per la teva amistat. Fins a sempre!


Concert-Recital poètic a Puiggraciós a favor Refugiats

febrero 5, 2017

Interessant vetllada a Puiggraciós. Reciten:  Xavier Marí i Jaume Galobart . Música:Guillem Carmona violí, i, Jaume de Dios flauta travessera.

Mn Aaron de Larrazabal, ha presentat els artistes i la seva vetllada poètica-musical, alhora que ha instat els assistents a col.laborar amb Càrites-Grècia, en la seva tasca d’acollir Refugiats, on justament ha estat Xavier Marí.

puiggraciosHan recitat un interessant recull de poemes que han alternat amb peces musicals. En algunes ocasions actuaven conjuntament, mai però interferint la veu dels poetes, ni els poetes la dels instruments. Silenci musical-poètic que ens ha permès descobrir allò que, a vegades somniem o intuïm però, no som capaços de retenir.

Poema: La pregària de Francis James. Música: Stabat Mater de Pergolesi.

Poema: Fronteres que maten de Xavier Marí. Música: Fragment de la Passió St Mateu de J.S Bach.

Poema: Aigües de Lampedusa de Xavier Mari. Música: Niobe de Britten.

Poema: Camins del Sud de Limam Boicha. Música: Fons de tambor ètnic.

Poema: Es diu Jesús de Pere Casaldàliga. Música: Germà sol, Germana lluna de Donovan.

Poema: Els nens de la meva pàtria de Isa Al-Jariri. Música: Les benaurances. cantoral de Missa Dominical.

Poema: Gastar la vida de Lluis Espinal. Música: fons Instrumental.

Poema: No t’aturis de Mare Teresa de Calcuta. Música: Oboè de Gabriel.

————

Fronteres maten. Xavier Marí

El cru hivern és un infern.

Èxode. Un nen, una nena, un nen, un altre nen.

 

(perseguit i refugiat, ara l’AYLAN és un fugitiu i deportat)

Ulls tancats a la bondat. Que no et robin la comoditat. Compte que vénen!

Soldat: l’hospitalitat dissol fronteres!.

 

Homes i espasmes. Massa vells tots els sarcasmes.

Marges i furs, adéu als murs. Cremem les armes!

 Clam dels oprimits. El primer món diu -ben servits.

 

 On són els samaritans sense badomies?

El lladre vol empresonar la víctima.

Concertina. Maquinària d’exclusió.

 

Set de sentir. Contacte i encontre.

Atrapats, mutilats, morts. La terra plora.

El mar mira i tots dos tenim carències.

 

L’hospitalitat constitueix el poble solidari.

(perdura eternament el seu amor)

 

 

 

 

 

 

 


CIRC CRIC. BARO D’EVEL CIRK CIE (Catalunya/França) presenta: L’AMAGATALL

abril 21, 2016

DIVENDRES 22 D’ABRIL A LES 21H Circ Cric. Sant Esteve de Palautordera

Baró d'Evel

Concert: HIDDING PLACE
Curtmetratge: THE MISSING PART

Aquest any Baro d’evel torna al festival per fer del Circ Cric, un amagatall. Amagatall d’experiments, per desvelar una primera prova de les noves recerques musicals de la companyia.
Hidding Place, viatge per sonoritats minimalistes amb moments d’alt voltatge energètic, on la veu és el fil conductor. Són tres personalitats que creen un espai musical autèntic, com una poesia fràgil però profunda, com un amagatall efímer on reunir-se.
Respiració, veu, corda de guitarra, toc d’un harmònium que l’anima o la llum per descobrir (com dins d’una cova) l’amagatall.
Concert-espectacle? Espectacle-concert? Espectacle-desconcert?
Presentació del curtmetratge “The Missing Part” de Baro d’evel, estrenat el novembre 2015, al Centre d’Art Santa Mònica en el marc del Festival Temporada Alta.

Camille Decouryte (veu)
Nicolas Forest (guitarra elèctrica)
Blai Mateu Trias (harmònium, percussió i cos).

Proposta feta a mida pel Festival Circ Cric.
Es podrà escoltar el silenci, veure un bon got de vi i menjar alguna tapa.

http://www.barodevel.com


Pol Aumedes concluye su Performance

abril 10, 2016

Músico, pintor, artista, con don de palabra, Pol Aumedes nos sorprendió con su obra, su música, su manera de exponer sus razones y elucubraciones.
Sabe comunicar, interesar a quienes tiene cerca. Ha compartido su arte con escuelas, con grupos a los que ha implicado en la belleza del pensar, de crear con su música, su pintura. Descubrir los colores, ser capaz de visualizar conceptos escondidos, crear o no crear, he ahi el dilema.

Pol Aumedes Montserrat

Los libros sirven, pero descubrir e improvisar con los sentidos corporales: vista, oído, olfato, tacto, gracias a los materiales usados: pinturas, tierra, telas, sones, comportan sentimientos especiales a los espectadores, impactos que no dejan indiferentes a nadie.
Reconforta descubrir su rigor, virtud desconocida para muchos. Para tocar, producir música sea con una gralla, sea con la tarota, instrumento musical de viento de la familia del oboe formado por un tubo cónico de madera, una transición metálica y una lengüeta de doble caña de unos 60 centímetros, de origen medieval y germano utilizado antaño en la música de corte, o, con su péndulo y su diapasón produciendo sones increíbles, no se puede improvisar. A parte de preparación falta creatividad, sentido del ritmo, mucha dedicación y mucha pasión y amor.

IMG_20160409_192726

Me cuesta definir a Pol Aumedes Licenciado en Bellas Artes que, aunque él se defina como músico, creo que podría ser un gran clown, o un gran actor que, multifacético, sabe llegar a todos, no importa lo que muestre o interprete. Sí puedo afirmar que salimos felices, más ilustrados de aquel maravilloso encuentro en Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Me duele que su arte sea efímero, no permanezca en aquel espacio más tiempo.
Me recuerda a los grandes artistas del Renacimiento.


Cultura es vida

enero 25, 2016

Fin de semana cultural. A pesar de mucha movida me he perdido varias ofertas de Cine, todas me interesaban.

montserrat agost 2015

Inauguración del Ciclo de Jazz Granollers el viernes en el Casino. Lo comenté. Extra, esperemos que la programación siga en el mismo tono.
El sábado, en el Teatre Auditori de Granollers, otro espectáculo irrepetible que también comenté sobre Salvador Espriu.
Ayer domingo por la mañana, en el Santuari de Puiggraciós, actuó el Cor de Vacarises, dirigido por Andreu Brunat, acompañados al piano por Francesc Torras. Es un grupo talentoso que todos los años, en estas fechas nos hacen partícipes de sus obras, en esta ocasión música navideña y canciones que cantaban los esclavos negros en sus medios duros de trabajo. También piezas en ritmo de Jazz. Al final, después de algunos bises, cantamos juntos una canción tradicional catalana de Navidad.
Por la tarde el Teatre de Ponent la Cia Gataro, nos fascinó con «Cuentos satíricos de Pere Calders». Difícil decidir cual fue el mas exquisito. El programa lo recomendaba a los amantes de los relatos y de la literatura. Excelentes los actores Lluis Canet, Gemma Deusedes, Savina Figueras y Tono Saló dirigidos por Víctor Álvaro. La tarde pasó volando.
Tenenos excelentes programadores, conocedores de la programación que ayuda a vivir, a pesar de los escasos medios. Hacen verdadreas filigranas por ofrecer, a nuestra ciudad, temas innovadores, nunca adocenados es decir, vulgares.


El Tricicle. Grup Musical de la nova cançó 1967-1972. Teatre de Ponent de Granollers

enero 7, 2016

Quina vetllada tant meravellosa, la del 20 de desembre 2015, al Teatre de Ponent de Granollers. Els germans Frederic, Alvar i Ignasi Roda ens van fer recuperar l’alegria de sentir-nos vius, contents, esperançats, amb lletres que no han perdut el seu valor, amb el pas del temps: de denuncia, d’amor, picants, de melangia, d’enyorament.el tricicle dels Roda

Van recordar els orígens d’aquest grup, creat l’any 1967. Curiosament Joan Oliver els va batejar així, pel fet de ser 3 Roda.
En aquells inicis, tant Joan Oliver com Miquel Marti Pol van ser lletristes seus, tot i que, els tres germans, com deia la meva àvia, es porten l’oli i, son : excel.lents poetes, autors de les cançons, canten be, i no cal dir que toquen la guitarra de forma exquisida.
Vam constatar que les lletres de les cançons son vigents, gens antiquades. Això vol significar que els vicis i les virtuts no s’han modificat tot i els gairebé 50 anys transcorreguts.
En aquesta ocasió, els acompanyaven Anton Garcia al piano i, Eduard Altaba al contrabaix.

Esperem segueixin actius amb el seu Grup, que siguin «més» visibles i, ens delectin amb els seus sons, la seva música-poesia.
Que no cessin els reclams a les autoritats, ni faltin les odes d’amor a l’estimada. Tot plegat, música, bon humor, poesia-cultura, ajuden a ben viure la vida, en plenitud i amor, que prou falta ens fa.
Gràcies amics. No ens abandoneu!


Espai Brossa. Festa de Nadal amb els Amics

diciembre 15, 2015

Vetlla extra la d’ahir, a l’Espai Brossa, rodejats d’amics. Paraules del President Hermann Bonnin com sempre d’agraïment als assistents, els que fan possible el miracle de seguir dempeus aquest Teatre prodigiós, i desitjar a tots unes bones festes de Nadal. Transcric unes paraules de diferents autoritats del món de la Cultura-Art, que reflecteixen què suposa aquest Espai a la ciutat de Barcelona.

amics Brossa

La Munt Plans va fer de presentadora exquisida, per mostrar diferents tasts del espectacles que s’aniran servint aquesta Temporada. Costaria decidir, tots engrescadors.
Prefereixo no nomenar-los, ho aniré fent cada vegada que comenci el nou. Gent extra que desenvolupa el seu saber per a fer feliços els altres, a part de gaudir del goig del seu talent al servei del teatre.
Va ser tot meravellós, difícil escollir.ne un, en especial.
Extra la Nadala del Ferran Ycobalzeta, jo diria que el seu enginy poètic creix amb els anys.
Va culminar amb una Coral de gent que estima la música, que assaja cada setmana, que va invitar als assistents a sumar-s’hi…Tots ens hi vam interessar.
Difícil d’explicar, cal veure en directe tot el que ens van oferir.
Va ser una nit per reconciliar-se amb la Humanitat, aquella que sovint tractem de perversa… Hi ha gent fantàstica que necessita comunicar-se, i ho fan actuant, cantant, o, simplement, trobant-se per a contemplar la Lluna plena cada mes, o per sopar, després d’assajar amb el grup coral.


Frank Sinatra. Una voz en el recuerdo

diciembre 12, 2015

Cien años cumpliría hoy Frank Sinatra, aquel hombre que enamoró a la gente de mi generación, por su sonrisa, por sus películas, por sus canciones, cuando todo era prohibido. Algunas, forman parte de nuestra vida: Strangers in the night, New York, New York, Somthing stupid…
Swing, Jazz, canciones de amor. Vida azarosa, tres esposas, se dice que relaciones con la mafia en determinados momentos de su vida.
Nació el 12 de diciembre de 1915 en Hoboken (New Jersey). Su madre era, por lo que contaba, una mujer exigente, seguro que aprendió de ella en el rigor. Se sentía atraído por Bing Crosby que escuchaba en la radio.
Decidió que quería ser artista y, lo consiguió. Fue una estrella legendaria del swing y del jazz. Elemento fundamental de la música y la cultura popular del siglo XX. Artista de Cine, hombre guapo que ejercía fuerte atracción sobre las mujeres que, sucumbían en sus brazos. Apasionado y ruin, le calificaban algunas, pero, el esfuerzo que se imponía en el trabajo dio frutos. Permaneció durante cuatro décadas, en lo más alto de las listas de canciones imperecederas
Leí en una entrevista que le hicieron a su hijo Frank Sinatra Jr.: «sus imperfecciones eran irritantes pero, fue un artista genuino y, su obra, perdurará mientras las personas puedan escuchar, reflexionar y sentir»


A %d blogueros les gusta esto: