No perdem l’esperança…

noviembre 17, 2020

Des que el món és món tot te un començament i un final. Així és la vida. No tot son flors i violes com deien en el seu temps les nostres iaies. Hi un temps per néixer, per créixer, per formar-se. Per intentar discernir entre el be i el mal. Anar a escola, potser a la Universitat, trobar amics que t’acompanyaran a per vida. Trobar feina, treballar. Enamorar-se, formar una família després de trobar aquell amor que esperaves. Tenir fills, cuidar-los, veure’ls créixer, es fan grans. Procurar formar-los amb l’ajut de mestres i educadors per tal sàpiguen discernir entre el be i el mal.

Us heu plantejat mai aquesta anàlisi? Jo sí i em deleixo per trobar explicacions, per aclarir alguns per què…

Fa mesos que la pandèmia ens vol idiotitzar però, ho te mal parat. Ara tenim més temps per descobrir situacions que el confinament troba en la memòria, fets que, quan tot funcionava normal no érem capaços d’aclarir. És un exercici que tots ens hauríem d’imposar. Em venen al cap moltes frases fetes i promeses sobretot de polítics que mai es van complir.

Em ve a la memòria aquella frase que repetia sempre el President Adolfo Suárez: Quiero prometer y prometo… va quedar a l’aire, sense efectivitat. Les paraules se les enduu el vent…


A %d blogueros les gusta esto: