15 anys sense l’Oriol 2003/2018

julio 10, 2018

Fa quinze anys, el dimecres 9 de juliol de 2003 vaig perdre l’amor de la meva vida, l’Oriol, pare dels nostres fills, avi-besavi dels nostres néts-besnéts la majoria dels quals no ha conegut.

Sento gran enyorança. Per què em vas deixar? Aquella mort sobtada em va colpir per sempre més…

Necessito sentir-me abraçada-protegida-estimada. La Tristesa d’amor no m’abandona. Tampoc els dubtes, molts per què… Em costa somniar i em demano: per què si no et tinc?

Perdura en mi l’esperança del retrobament! Ara però, enyorança,  nostàlgia del què plegats vam viure, crear, compartir: AMOR, amb tot el que abasta la paraula.

Saps? Segueixo mirant el cel cada dia, sobretot cada nit. Sempre em demanaves, “hi has vist quelcom diferent avui? Sí, et responia, Sí, et dic novament malgrat que, sense tu res és igual.  Sàpigues que Et sento molt a prop… T’estimo!

Foto amb la nostra filla Silvia quan tenia pocs mesos 1957

 


A %d blogueros les gusta esto: