Sempre he confiat amb les persones, NO amb les sigles de cap mena. Confio amb Mayoral!D’aqui meva participació a l’acte d’ahir.

S’ha acabat el temps de promeses, les Campanyes electorals son, només, foc d’encenalls. N’hi ha molts –massa-, que menyspreen la paraula Prometre, no son capaços d’omplir-la de contingut. Vet aqui que el Programa que proposa Josep Mayoral no es de prometences, és de feina feta, la de sempre, governar amb, i per la gent.
Tot i que dormo a l’Ametlla, em sento més granollerina que la majoria dels que avui se n’omplen la boca. Aquí he viscut, crescut, aprés el què se. He parit nou fills, al nostre Hospital.
Considero que la Ciutat, tot i que alguns la qualifiquen de Bonsai, ofegada per uns pocs… és model a exportar.
Coses a fer? Segur que ens en falten, d’aquí la necessitat de seguir amb el Projecte de Mayoral per a cloure un Cicle que, no dubto, passarà a la Història d’aquesta nostra ciutat vallesana, que em consta te projecció al món.
Com a ciutat Educadora, ciutat Per la Pau, promotora de Cultura, posant émfasi a la Música, el Teatre, l’Art,l’Esport, i no, només d’elit sinó escolar. Ciutat de Comerç, de Festa, ciutat amb ganes de «ben viure».
Granollers, amb Mayoral i un bon equip que l’ha acompanyat i, ara altre de nou ben triat l’acompanyarà, ha sabut incorporar a la gent dels Barris, a la vida Municipal.
Va adonar-se que, plegats, és més fàcil construir i liderar estratègies a tots nivells, socials-culturals, de convivència-civisme, de conciliació, perquè, tothom els sent com a propis, seus.
Quan la majoria de ciutats-pobles s’han estancat per culpa de la crisi, Granollers ha seguit pugnant pel benestar i futur de la gent a tots nivells. Ha dedicat, Partides Econòmiques de xoc, per a fer front a les necessitats que han pal.liat urgències de supervivència, a aquells ciutadans que ho precissaven.
La nostra, és una ciutat dinàmica-creativa, defensora de la Ètica i la Justícia, és a dir, dels Drets de tots. És Ciutat acollidora on tothom, sigui quina sigui la seva procedència, s’hi troba be. Com han canviat els Barris! Recordo com eren els anys 60-70-80…
La preocupació de Mayoral és, en aquest moment, el 17% d’atur, i, d’aquelles persones que sense feina, se’ls han acabat els ajuts.
També l’amoïna que, molts dels nostres joves, quan acaben estudis primaris no poden optar a Secundaris, sigui per notes, sigui per motius econòmics, i no tinguin opció a Cicles formatius reglats, és a dir, un grau formatiu públic, que els preparin-integrin per a la vida d’un treball, que els permeti viure amb dignitat. Sé que és un dels seus reptes per aquest proper mandat.
Què és el que millor ha fet? Treballar i decidir per i amb els ciutadans. Escoltar, esbrinar què passa arreu, no pel què li expliquen sinó perquè, és a tot arreu on hi ha una necessitat, un reclam, però també, on es festeja una alegria.
M’agrada aquest Consell d’infants amb els que es reuneix i escolta les seves inquietuds. O veure com, quan camina per la ciutat, la gent s’atura per a saludar-lo i conversar. Tothom el reconeix.
Ha impulsat, amb un bon equip, una nova manera de fer política amb transparència. Cada mati, quan arriba a la casa gran, sap si hi ha algun tema especial a resoldre, repassa les instàncies que han arribat. És exigent amb tothom, exigència que comença amb ell mateix. Em consta que no s’acorda res, a cap àrea de l’Ajuntament, que no s’hagi explicat amb antel-lació a tots els que, d’una u altra manera treballen aquell tema. Igual que passa amb les obres que es fan a la ciutat, sempre amb el consens dels veïns.
M’agrada, quan el trobo pel carrer, estar prop seu per a descobrir que no hi ha ningú que passi pel seu costat que no l’abraci. Ah! i sense ser època electoral.
La projecció de Granollers, a través d’Alcaldes per la Pau, han portat lluny la nostra ciutat: Hiroshima-Nagassaki, però també arreu de la Mediterrània. Ho he compartit i, m’agrada. Necessitem que pugui seguir desplegant aquesta bandera blanca que diu MAI MÉS!
Tenim clar que és plegats, uns i altres, que hem de fer molt en comú.
NO, per sortir a les fotografies –com aspiren alguns- sinó per construir eixos de convivència-coneixements-d’ajut-d’amor.
«Educació i Paraula», vet aqui dues armes d’expansió massiva, que son les que empren Mayoral i el seu equip, que son també les meves des que tinc ús de raó.
Tinc una bona amiga xilena que diu que “La terra és del que la treballa”
Per tant, fent un símil, considero que Granollers ha de ser pels que han demostrat ser servidors fidels de la ciutadania, per aquells que s’han preocupat, amb rigor, de treballar pel benestar d’aquesta ciutat que estimen i senten seva: Josep Mayoral i la seva gent. SORT!!!