Maria-Mercè Marçal. Divisa 1977

septiembre 18, 2018

M’agrada escriure, m’agrada llegir. Si abans em costava la poesia, ara m’embadaleix.

Vet aquí laDivisa de la Maria-Mercé Marçal any 1977, que sento com a pròpia.

 

 

 

 

A l’atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


POESIA. Miquel Marti i Pol (1929-2003): “ARA MATEIX” (en catalán y en español)

septiembre 13, 2018

La poesía pone en evidencia situaciones inadmisibles. Supera barreras. Rompe silencios. Intimida al enemigo. Grandísimo nuestro poeta catalán Miquel Martí Pol.

Tuve la suerte de conocerle, de compartir tiempos con él, con otro gran amigo, Santi Santamaria.

 

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible



Ahora mismo enhebro esta aguja

con el hilo de un propósito que callo

y me pongo a remendar. Ninguno de los prodigios

que anunciaban taumaturgos insignes

se ha cumplido, y los años pasan rápido.

De nada a poco, y siempre con viento de cara,

qué largo camino de angustia y de silencios.

Y estamos donde estamos, más vale saberlo y decirlo

y asentar los pies en tierra y proclamarnos

herederos de un tiempo de dudas y renuncias

en que los ruidos ahogan las palabras

y con muchos espejos medio cambiar la vida.

De nada nos vale la añoranza o la elegía,

ni el toque de displicente melancolía

que nos pongamos jersey o corbata

cuando salimos a la calle.

Tenemos apenas lo que tenemos y basta:

el espacio de historia concreta que nos corresponde,

y un minúsculo territorio para vivirla.

Pongámonos de pie otra vez y que se sienta

la voz de todos solemnemente y clara.

Gritemos quiénes somos y que todo el mundo lo escuche

Y luego, que cada uno se vista como buenamente le plazca, y adelante!,

que todo está por hacer y todo es posible.

 

 


Concert-Recital poètic a Puiggraciós a favor Refugiats

febrero 5, 2017

Interessant vetllada a Puiggraciós. Reciten:  Xavier Marí i Jaume Galobart . Música:Guillem Carmona violí, i, Jaume de Dios flauta travessera.

Mn Aaron de Larrazabal, ha presentat els artistes i la seva vetllada poètica-musical, alhora que ha instat els assistents a col.laborar amb Càrites-Grècia, en la seva tasca d’acollir Refugiats, on justament ha estat Xavier Marí.

puiggraciosHan recitat un interessant recull de poemes que han alternat amb peces musicals. En algunes ocasions actuaven conjuntament, mai però interferint la veu dels poetes, ni els poetes la dels instruments. Silenci musical-poètic que ens ha permès descobrir allò que, a vegades somniem o intuïm però, no som capaços de retenir.

Poema: La pregària de Francis James. Música: Stabat Mater de Pergolesi.

Poema: Fronteres que maten de Xavier Marí. Música: Fragment de la Passió St Mateu de J.S Bach.

Poema: Aigües de Lampedusa de Xavier Mari. Música: Niobe de Britten.

Poema: Camins del Sud de Limam Boicha. Música: Fons de tambor ètnic.

Poema: Es diu Jesús de Pere Casaldàliga. Música: Germà sol, Germana lluna de Donovan.

Poema: Els nens de la meva pàtria de Isa Al-Jariri. Música: Les benaurances. cantoral de Missa Dominical.

Poema: Gastar la vida de Lluis Espinal. Música: fons Instrumental.

Poema: No t’aturis de Mare Teresa de Calcuta. Música: Oboè de Gabriel.

————

Fronteres maten. Xavier Marí

El cru hivern és un infern.

Èxode. Un nen, una nena, un nen, un altre nen.

 

(perseguit i refugiat, ara l’AYLAN és un fugitiu i deportat)

Ulls tancats a la bondat. Que no et robin la comoditat. Compte que vénen!

Soldat: l’hospitalitat dissol fronteres!.

 

Homes i espasmes. Massa vells tots els sarcasmes.

Marges i furs, adéu als murs. Cremem les armes!

 Clam dels oprimits. El primer món diu -ben servits.

 

 On són els samaritans sense badomies?

El lladre vol empresonar la víctima.

Concertina. Maquinària d’exclusió.

 

Set de sentir. Contacte i encontre.

Atrapats, mutilats, morts. La terra plora.

El mar mira i tots dos tenim carències.

 

L’hospitalitat constitueix el poble solidari.

(perdura eternament el seu amor)

 

 

 

 

 

 

 


¡Rebeldes, rebelaos!

enero 23, 2017

Federico Mayor Zaragoza es, entre muchas cosas, un poeta. Tengo el placer de tener sus libros. Es bueno cuando, te impacientas, o te cuesta imaginar el mañana, leer sus poemas.Federico Mayor en Buenos Aires

El que transcribo pertenece al libro Alzaré mi voz, con bellas ilustraciones de Cachi Soler.

 

¡Rebeldes, rebelaos! ¡Nunca

dejéis que os lleve la corriente!

……..

Atados, ceñidos, acotados por la muerte

…y por la piel.

Y, sin embargo, sin limites de espacio ni de tiempo.

……..

¡Sobrellevad el miedo!

¡Volad, volad!

Alzaos, hijos: ¡Volad a contraviento!


Poesia i transcendència en Màrius Torres. Carles Riera

mayo 15, 2016

màrius torres

Des del grup Enllaç, del Santuari de Puiggraciós, us convoquem a aquesta CONFERÈNCIA a càrrec del doctor Carles Riera que, segur, no defraudarà ningú.

La dictarà el diumenge dia 22 de maig, a les 5 de la tarda, al Santuari de Puiggraciós puiggraciós
Tots coneixem i hem admirat l’obra de Màrius Torres, sempre vigent. Preciós l’enunciat:
«Com un poble d’ocells, fills de la llum eterna»
Carles Riera és Doctor en Filologia Catalana i Professor de la Universitat Ramon Llull


CIRC CRIC. BARO D’EVEL CIRK CIE (Catalunya/França) presenta: L’AMAGATALL

abril 21, 2016

DIVENDRES 22 D’ABRIL A LES 21H Circ Cric. Sant Esteve de Palautordera

Baró d'Evel

Concert: HIDDING PLACE
Curtmetratge: THE MISSING PART

Aquest any Baro d’evel torna al festival per fer del Circ Cric, un amagatall. Amagatall d’experiments, per desvelar una primera prova de les noves recerques musicals de la companyia.
Hidding Place, viatge per sonoritats minimalistes amb moments d’alt voltatge energètic, on la veu és el fil conductor. Són tres personalitats que creen un espai musical autèntic, com una poesia fràgil però profunda, com un amagatall efímer on reunir-se.
Respiració, veu, corda de guitarra, toc d’un harmònium que l’anima o la llum per descobrir (com dins d’una cova) l’amagatall.
Concert-espectacle? Espectacle-concert? Espectacle-desconcert?
Presentació del curtmetratge “The Missing Part” de Baro d’evel, estrenat el novembre 2015, al Centre d’Art Santa Mònica en el marc del Festival Temporada Alta.

Camille Decouryte (veu)
Nicolas Forest (guitarra elèctrica)
Blai Mateu Trias (harmònium, percussió i cos).

Proposta feta a mida pel Festival Circ Cric.
Es podrà escoltar el silenci, veure un bon got de vi i menjar alguna tapa.

http://www.barodevel.com


Teatre Auditori de Granollers. El meu poble i jo…

enero 23, 2016

el_meu_poble_web
Avui dissabte 23 de gener, a les 21:00h els poemes d’Espriu cobraran vida a l’espectacle multimèdia de Lluís Danés. lluis danés
Un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a través d’una selecció de poemes de Salvador Espriu.
Será gràcies al moviment, la música i les imatges d’aquest espectacle, interesant proposta, amb música en directe, de Dídac Rocher, coreografia d’Anna Marín, la interpretació de Bruna Cusí i les projeccions audiovisuals de Lluís Llach, Pep Guardiola, Gerard Quintana i Mònica Terribas, entre altres personalitats de la cultura, l’esport i el periodisme català, que de la ma de Lluis Danés que, el dia de la presentació a Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau, ens va encomanar el seu entusisame.


A %d blogueros les gusta esto: