Trist Nadal 2018

diciembre 27, 2018

Aquest Nadal no ha sigut un Nadal qualsevol… Trist.  Tant de bo reneixi la vida, l’esperança.

Presos Exiliats, Malalts. Terratrèmols. Desplaçats!

El món a la deriva. La Naturalesa que protesta i s’esbrava amb el més pobres deixant-los sense sostre…

Fronteres barrades amb pany i clau… Persones lluny dels seus cercant futur…

El Mediterrani que ofega  esperances i vides.

Polítics que NO s’entenen, arreu…

Massa avarícia i fam de Poder.

També a casa nostra.

Penso que es hora, PLEGATS,  d’entonar un Mea culpa. Tots tenim molt a dir, a fer. Responsabilitats globals!

 

 


Dimarts 12 de juny 2018

junio 14, 2018

Tarda amb molta activitat. Visita a l’Eulàlia, llarg temps amb ella.  Està contenta, somriu  quan em veu. Vam pintar una bona estona, impossible xerrar.

A les 19h al restaurant el Mirallet de Granollers, presentació de la 13a edició del Premi de Pintura Paco Merino. Els amics mai t’oblidarem. Home especial, genial, amic dels amics, grandíssim artista de la nostra ciutat que va treballar fins els darrers moments de la seva vida. T’estimem! Sempre en el record, rera grans moments compartits. Recordo quan va anar a pintar a l’Escola Mestres Montaña amb els nens. Entusiasme general.

A les 19’30 com cada setmana, set voltes a la Porxada en Manifestació per reclamar la Llibertat dels Presos Polítics. El clamor és sempre igual: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS.  Som conscients de la situació que viuen les seves famílies, no és doncs estrany que els vulguem a casa. Ahir va acabar amb l’actuació especial de dos joves rapers,  amb forta denuncia de la situació que viu Catalunya i la seva gent.

A les 20h a Sant Francesc, vetllada important que es va iniciar amb unes poesies recitades per Antoni Pardo, preludi de la presentació i comentaris, per part de  Joan Garriga, d’unes fotografies de Ramón Ferrandis fruit d’una visita a la Presó Model de Barcelona després de tancar-la.  Mostres del què suposa una Presó pels que romanen dins: espais de 8 metres per quatre lliteres. Una comuna. Una finestra amb barrots. La família lluny. Cel.les vigilades. Les visites de 40 minuts darrera vidres. També els petons. Rètols a les parets com: 2 de març de 1974: Salvador Antich executat: Accepto la meva responsabilitat . Foto Ramón Ferrandis

La situació segueix avui vigent: 600 Km lluny de casa, desesperança, tristor dins els murs infranquejables. La comunicació exterior un bàlsam per la seva resistència.

Soto del Real: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Estremera: Oriol Junqueras, Raúl Romeva, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull.

Alcalá Meco: Carme Forcadell. Dolors Bassa.

Exiliats: Carles Puigdemont. Meritxell Serret. Toni Comin.. Clara Ponsati. Lluis Puig. Marta Rovira. Anna Gabriel.

Exigim: Justícia i Llibertat.

L’acte va acabar amb una actuació musical de Laura Garriga i Carles Riba que van interpretar, amb excel-lència, encomanant esperança, cançons del nostre país Catalunya. Per acabar, vam cantar plegats l’ Estaca de Lluis Llach

 

 


A %d blogueros les gusta esto: