Puiggraciós clama per la Llibertat amb Mariona Casanovas-Enric Majó-Tais Costa. Fotos Ramón Ferrandis

julio 10, 2018

 

Interessant Acte poètic-musical, festa que va reunir nombrosos amics del nostre Santuari, per clamar pels empresonats i exiliats polítics pels quals vam exigir el seu alliberament i retorn a casa. La Germana Rosa Julibert va donar la Benvinguda als assistents i als artistes, després de saludar els pares i germanes de Jordi Turull presents a la festa.

Mariona Casanovas i Enric Majó rapsodes i Tais Costa Ruera violoncel, van oferir mostres del seu art, un excels repertori ben triat, que es va dur a terme  enmig d’un silenci inusual, trencat només pel clamor dels aplaudiments. Ningú volia perdre’s cap mot, en el que va ser un excel.lent duel de paraules, NO d’aquelles que se’n du el vent sinó de les que fiblen la intimitat dels que les escolten i no volen deixar que se’ls escapi res. També ben escollides les peces del cello, fruit de la passió de la nostra celista, bona amiga.

Va produir-se una vertadera simbiosi, d’aquelles que no permeten que ningú visqui sense l’altre: intèrprets-públic. Intèrprets entre ells.

Pujava tant el to, i l’entusiasme dels assistents que la Mariona i l’Enric van enardir amb gran força colpidora tanta, que va fer aixecar els assistents dels bancs. Obres? Molt escollides dels més grans poetes: Espriu. Machado. Salem Zenia. Jordi de Sant Jordi. Passolini. Maria Mercè Marsal. Mercè Amat, entre d’altres…

Extra tot el Programa, i de to elevat els bisos:  la Mariona va cloure  amb Podries de Joana Raspall i, l’Enric, amb el Romance de la Guardia civil,  obra de Garcia Lorca que no van deixar ningú indiferent.  Ni als que ja els coneixíem ni als que els escoltaven, potser en viu, per primera vegada. Excel.lent la Tais Costa, amb gran domini del cello, oportuna com pertoca a una concertista-professora que sap escollir el què cal en cada moment. Va començar l’Acte amb el Cant dels ocells. Van anar intercalant, enmig de les poesies: la Ricercara N 1 de Gabrielli. Courante de la Suite 2 de J.S Bach. I va cloure amb la Sarabande suite 2, també de Bach.

La Caixa de Solidaritat amb els presos i famílies va ser també digna d’encomi. La festa va seguir força estona amb fotos i comentaris.

 

 

 


Mª Assumpta Maymó. Santuari de Puiggraciós. Diumenge 17 de juny.

junio 10, 2018

Santuari de la Mare de Deu de Puiggraciós

Diumenge 17 de juny 2018. A les 11’30h

Missa exequial en record de la

Gna. Assumpta Maymó i Perxés.

La germana Ma Assumpta, benedictina, que ha estat al Santuari quatre anys, va morir la nit de dilluns 4 de juny a la Casa mare, a Sant Pere de les Puel.les a Barcelona, rera llarga i dolorosa malaltia.

Convidem a tots els amics a participar-hi


Santuari de Puiggraciós. “Llerona, un paradís natural” amb Josep Mª Boixareu

mayo 6, 2018

 

El Grup Enllaç de Puiggraciós que mensualment organitza activitats culturals, enguany ho fem de manera especial ja que festegem els 60 anys de la recuperació del Santuari, al front del qual hi ha les germanes benetes.

Pel que fa a mes de maig hem previst la presentació del llibre Llerona, un paradís natural de Josep Mª Boixareu pel diumenge 13 de maig a les cinc de la tarda.

M’han demanat de fer la presentació del Josep Mª, bon amic des de fa molts anys. M’honora la seva amistat.

Puiggraciós és un espai d’acollida, de pregària, de silenci, però també d’amistat, d’encontre amb els amics, o de passeig per aquesta Natura tant especial que l’envolta.

 

 


Bona Pasqua des de Puiggraciós

abril 15, 2017

Nit esplèndida per celebrar la Pasqua amb les germanes benetes i molts amics, en el Santuari de Puigraciós.La vista de la lluna, era pura meravella.

La Cerimònia Pasqual és de gran transcendència  pels cristians: festegem el triomf de Crist sobre la mort.

Si dijous i divendres commemoràvem la Litúrgia de la Passió i mort de Jesús, avui recordem la vida.

Els que tenim la sort de tenir fe, considerem que és la Festa més gran de l Església, ningú ha vençut la mort per poderós que sigui.

Bona Pasqua doncs a tothom, celebrem la vida. Al-leluia!


Josep Mª Roger. Concert diumenge 9 d’abril a Puiggraciós

abril 8, 2017

 

Un molt esperat Concert és el que demà diumenge 9 d’abril oferirà Josep Mª Roger al Santuari de Puiggraciós. Com sempre un molt selecte Programa: obres d’Scarlatti, de Hydn, Mozart, i Corals de Bach, serviran per començar a viure la Setmana Santa que començarà el matí, a les 10.30h, amb la benedicció dels Rams.

Ens sentim cofois de poder presentar any rera any al nostre amic Josep Mª, notable artista que estima la Música i ens ajuda a conèixer, una mica més alguns: per què?

No deixeu d’acompanyar-nos, segur que valdrà la pena fer un impàs en el nostre diumenge,  per escoltar els gran mestres, els compositors però també l’intèrpret que juga amb el pianoforte, la seva passió.


Hilari Raguer: No tenim Declaració de Independència però, la decisió està presa.

marzo 29, 2017

Organitzat pel Grup Enllaç de Puiggraciós diumenge passat, presentat per Josep Mª Boixareu,  vam escoltar el pare Hilari Raguer, que, amb entusiasme, va expressar el seu fervor i pensar, respecte el  moment que viu el nostre país. “No tenim Declaració de Independència però, la decisió està presa.”

Com que se’m fa difícil escriure tot allò que va dir, que va ser molt, i contundent, transcriuré frases que donen molt de sí, per a intentar treure conclusions.

Les Diades han mostrat al món la nostra decisió, no s’ha formalitzat, però la Independència ja ha començat.

Va fer historia dels intents a través de la Història que aquest tema ha estat candent amb diferents col.lectius però sempre han fracassat, amb armes pel mig. Va nomenar tots els prohoms que defensaven  aquest voler ser Poble, tant aquí com arreu del món.

Ara però Ómnium Cultural i la ANC son més eficaços que els “armats”.

Penseu també que, enlloc del món hi ha tants esports federats i aficionats sota la identificació de Catalunya. El poble català te gran diversitat: seny i rauxa però ha mantingut la fermesa de les creences . Consti que, ser Independent  no és pecat. És una virtut.

Va parlar d’alguns Bisbes repetanis, de polítics que ens fan la guitza  volent nos espanyolitzar. La a seva postura es tàcita. “no es pot imposar, és com prendre el nom de Déu en va”. Sempre han oprimit la nostra tasca.

Va dir que el Papa Francesc, en una entrevista va dir :Tota divisió m’amoïna però cal ser analitzada. La secessió d’una Nació s’ha d’agafar amb pinces, en aquest cas, analitzar la resistència catalana dels darrers  anys,  lluita que va començar amb la guerra dels Segadors, i la Guerra de Secessió. La política del Vaticà és realista, mai volen trencar relacions amb ningú, quan arribi l’hora, ho acceptaran.

El Dret a ser Nació, sobrepassa la cultura-família va dir anys ha Joan Pau 2on a la UNESCO, referint-se a croats i eslovens: “lluiten per tal que la Sobirania de cada Nació sigui escoltada, no només l’Economia sinó, en tant que la seva pròpia existència humana.

En un moment determinat de la seva Conversa va dir: l’11 de Setembre és un símbol igual que ho és la Creu. No quedarà però així…

Va recordar paraules que, els més grans tenim presents quan des de El Movimiento deien: Un Rey, una Moneda, una Lengua.

Va parlar de Característiques del Procés actual:

S’ha acabat la POR de declarar-se independentista,  aquell síndrome de gos apallissat que tenien molts.

Rajoy segueix dient que és un procés de caps calents. Fa 3 segles no es podia dir, la repressió era letal.

Veiem  factible la Independència en un futur no llunyà. Sabem que no serà fàcil.

Motivació econòmica. Som conscients de l’espoli Fiscal. Perill de que els polítics es centrin amb aquests serveis.

Motivació pel que fa als immigrants, s’hi sumen per raons sentimentals.

Sentiment visceral, alguns de financers i comerciants molt contundents. Han fet tard per les reformes. La solució és doncs  nostra.

Els polítics s’adonen d’aquestes observacions. La Història, gran riu cabalós, ara: Cascada o com diuen ells ”Catarata”.

S’esmicola doncs el Derecho de Conquista.

I ara què?

Tenim molts processats, si els absolen els donen la raó, si els condemnen, els faran màrtirs.

Va deixar clar que el poble català haurà de sortir de nou al carrer de forma pacífica, com sabem fer. Cal que el món s’adoni de la voluntat majoritària.


A %d blogueros les gusta esto: