Mn Antón Bassolas. Adéu siau!

agosto 19, 2015

Maria de Puiggraciós

Mn Antón ens ha deixat, després de llarga vida al servei de l’Església: a Canovelles, a l’Ametlla del Vallès, a Bigues, però també a la pedagogía. Havia estat professor a l’Institut de Granollers en els seus inicis. La darrera vegada que ens va mostrar el seu saber -era un gran estudiós, inquiet per la cultura-ciència del nostre Vallès-, va ser el gener d’enguany al Santuari de Puiggraciós on ens va il.lustrar, respecte a la beata Maria de Puiggraciós. Reprodueixo unes Notes de la seva Ponència.

Mn Anton Maria de Puiggraciós

Maria Badia i Flaquer era filla dels masovers de Can Maspons, una família de Notaris que passava força temps a Bigues. Vivien al mig d’un bosc frondós on la Maria es sentia atreta per la poesia. Va ser batejada el 3 de setembre de 1903, confirmada el 24 d’octubre de 1907 i va fer la 1ª comunió el 25 de maig de 1913.
Va deixar d’anar a escola quan va morir el seu pare l’any 1905. Col-laborava a les feines domèstiques i, era molt religiosa. Tenia amistat amb el Rector del poble Mn Gabriel Oller i amb un capellà que venia sovint a fer sermons, el pare Lledó, rector del Monestir de les Carmelites de Vic.
Quan tenia 18 anys va decidir entrar al noviciat, però no ho va dir a ningú de casa seva, no ho entendrien. Eren força germans i, tots, lloaven la seva feina. Els grans ja eren fora de casa, quedava només la mare amb els petits. No era doncs estrany que la família acceptés que se n’anés, la necessitaven.
Tot sembla indicar que, la seva sortida de casa, va ser ja un inici de martiri.
La Maria i una amiga de Bigues, la Rosa Garriga, van entrar d’amagat al Monestir de Vic el 9 d’octubre de 1929. La nit abans, havien preparat les seves pertinències dins uns cistells que van amagar sota matolls. Com cada dia, la Maria es va acomiadar de mare i germans i, se’n va anar comprar. Havia demanat un carruatge per tal l’anés a buscar per portar.la a Vic. Dos dies després, va ser la Rosa la que hi va anar. Tot fa suposar que el rector de Bigues Mn Antoni Argemí, les va ajudar.
Dos anys de noviciat, promesa temporal de dedicar la vida a Déu i, el 14 d’abril de l’any 1931, fa fer els vots perpetus. En aquella celebració no hi era la mare, sí però, alguns germans: el Félix, el Jaume, la Judit.
La Maria era molt religiosa, amb gran fidelitat al sagrari, on romania hores pregant. Li van encomanar la Infermeria del Monestir. Tenia excel.lent relació amb tothom, tots l’estimaven. El pare Lledó visitava sovint el Monestir.
Pel que sembla, no es van assabentar del què passava a fora, “la declaració de la República l’any 1936”. La Rosa va tornar a Bigues, la Maria va anar a viure fora del Monestir. Mantenia forta relació amb el pare Lledó.
Un dia, quan anava a la modista a provar-se un vestit, la van agafar. Un milicià la va reconéixer pel camí. Van agafar també a dos capellans que es trobaven en aquell indret. Els van fer pujar a un cotxe i van viatjar direcció Riuprimer. Allà els van assassinar, davant la porta de l’església. Un dels capellans era el Vicari Episcopal de Vic.
La Maria, va intentar escapar però, la van detenir. Li descarregar 32 trets. Ho van veure dos veïns, que van explicar haver contemplat aquella macabra actuació dels milicians.
Els veïns van fer una fosa i, els van enterrar tots tres. Quan es va acabar la guerra, les monges van recuperar els cadàvers i els van enterrar al Monestir. Tot seguit van iniciar els tràmits de Beatificació.
Va ser beatificada el 28 d’octubre de 2007.


Ramon Ferrandis i Jordi Ribó. 30 anys i un dia

diciembre 29, 2014

ramon jordi elisenda

Segur que, la presentació del llibre de Fotografies del Ramón Ferrandis i del Jordi Ribó ha sigut un esdeveniment esperat i singular, d’aquest mes de desembre. La Sala Tarafa bullia d’efervescència el dilluns dia 22, com deia el Ramón el dia de la Loteria. Doncs sí, la ciutat es va mobilitzar.
Tots ens sentíem còmplices d’aquelles fotos. Be, tots els més grans de manera especial que, al veure-les, fèiem un resset a les nostres vides i reculàvem fins a temps on, les esperances ens acompanyaven més que ara.
Aquelles tartanes de la Fira de l’Ascensió, o el Josep Carreras desprès d’un recital al cinema Majèstic a favor del nostre Hospital. Què dir de la vinguda del President Tarradellas i la seva esposa, o de l’enterrament de l’amic Antoni Cumella.
Veure l’imatge d’un jovenissim gran amic. el Santi Santamaria. D’aquell memorable encontre al Cercle Cultural de La Caixa on tantes aventures culturals vam tenir accés, amb Dario Fo. És a la pàgina 80 i, m’hi he reconegut. Per cert que, li vaig fer una Entrevista que, cap mitjà va voler publicar. Tantes coses importants deia.
Grans remembrances també d’aquell equip de Bàsquet que ens feia vibrar, el Granollers Areslux que tantes alegries ens va donar amb un equip d’èlit i un entrenador extra Jesús Codina, presidit per l’Antoni Novoa.
Gràcies Ramon i Jordi, heu fet bona feina. Hi ha fets que no els podem oblidar. Les imatges valen més, en algunes ocasions, que les paraules. Son més fàcils de recopilar i mostrar.


A %d blogueros les gusta esto: