Marc Montaña Ponsa. 26 Octubre1961/1996

octubre 25, 2017

Quants records em vénen al cap quan s’acosta aquesta data: dissabte 26 d’octubre 1996. Fa 21 anys!

Després de dinar amb uns amics i gaudir de la conversa, cap a 2/4 de 7 de la tarda arriba una maleïda trucada de telèfon. A l’altra banda, una veu mig tremolosa em diu: estem a l’Hospital de Granollers, el Marc s’ha desmaiat. Crec que no vaig respondre res. Recordo que vaig deixar el telèfon i li vaig dir al meu espòs Oriol: el Marc és mort….

Es va enutjar amb mi. Per què dius aquesta bestiesa?

Imagino que un pressentiment de mare em van fer arribar aquella sensació que, minuts després es va confirmar. Vam sortir volant amb el cotxe cap a l’Hospital.

Només veure la cara dels seus companys que esperaven la nostra arribada va corroborar aquell maleït pressentiment. Jeia mort sobre una llitera. Havia deixat d’existir al camp de futbol on jugaven, amb el seu equip de veterans. Va caure de genolls a terra i, tot seguit, d’esquena. No van poder lo reanimar. Segur que la mort va ser instantània. Mort sobtada l’anomenen.

Estupefacció a la família, tothom va aparèixer en pocs minuts, també els que vivien més lluny. Res a fer, poc a dir…les paraules son més vanes que mai en aquestes situacions.

Va costar refer-nos, no podíem pronunciar el seu nom. Per què ens passava una cosa com aquesta?

Només amb el pas dels anys hem recuperat lentament la serenitat. Sabem que No és el primer, ni el darrer, a patir quelcom similar. No és un consol però sí, la constatació de que la vida no està en mans nostres, algú la dirigeix.

Sé que ens retrobarem. També amb l’Oriol meu estimat espòs que no va superar mai la mort del Marc. Segur que estan junts, vetllant per nosaltres. Son estrelles que ens guien i il.luminen en aquest món estrany que vivim.

Marc, t’enyorem!

 


Record especial per l’Oriol

marzo 24, 2017

Avui, Sant Josep Oriol, era dia senyalat a casa nostra.

El meu espòs es deia Oriol i, no cal dir, que festejàvem, amb la família, el seu sant.

Et trobem a faltar.

La teva mirada ens manca.

T’estimem!


Carles Riera en el record amb l’OCGr i Lluís Vidal

febrero 20, 2017

ocgrLa primera part del Concert vam escoltar “En Clau de flor,”  espectacle poètic musical a partir de “Les Flors de debò” de Mercè Rodoreda-recitades per Berta Vidal, amb música original de Lluis Vidal que va assumir també la Direcció.

 

La segona meitat va ser d’Homenatge a Carles Riera, el nostre enyorat amic, notable personatge no solament del mon de la Musica i la Cultura sinó de moltes altres disciplines com l’arquitectura.

Carles- Riera fotoEl Concert va ser entranyable, ja que, a més a més de l’OCGr que ell va iniciar fa més de 25 anys, ahir hi actuaven 8 joves que estudien al Conservatori de Música JosepMª Ruera de Granollers.  Van ser còmplices agosserats de l’efemèride. Com li deuria plaure al Carles aquesta fusió OCGr-Escola, animats pels seus mestres, alguns dels quals tocaven amb ells.

Van escollir aquelles obres que sabien entre les predilectes del nostre amic Carles: Simfonia “El Filosof” de Haydn. Tafelmusik Conclusió”de  Teleman ” per a mi, la millor de totes les que van interpretar i que Carles estimava molt i escoltava, àdhuc en els seus darrers moments de vida.

El presentador Javier Pérez Senz va ressaltar que Teleman i Carles Riera tenien molt en comú: la seva passió per la música però també per l’art dels fogons. Em consta. Van seguir unes Contradanses de Mozart, i l’Obertura de “Il signore Bruschino” que l’Orquestra, dirigida com sempre per Corrado Bolsi, va brodar.

Un record especial doncs pel Carles, per la seva esposa Esperança, pels seus fills i néts presents a l’Auditori. Ens vam emocionar.

Carles era un personatge especial d’aquells que, sense fer soroll, mouen muntanyes i mars… Gràcies Carles pel teu mestratge, per la teva dedicació a la música, a Granollers, a l’Orquestra. Gràcies per la teva bonhomia i per la teva amistat. Fins a sempre!


A %d blogueros les gusta esto: