Osona i els Refugiats. Toni Coromina

enero 4, 2017

És així com es fan les coses, NO parlant sinó actuant. Gràcies amics d’Osona.

viv-placa

El passat mes de setembre, l’obertura al Seminari de Vic del centre de protecció internacional de refugiats gestionat per la ONG Dianova va tenir un ampli ressò ciutadà i mediàtic, a més d’una notable resposta solidària per part de la ciutadania i associacions vigatanes. Els 41 refugiats instal·lats al Seminari (iraquians, sirians, veneçolans, colombians, ucraïnesos, georgians i desplaçats provinents d’un total de 14 nacionalitats) s’estaran a Vic durant un període d’aclimatació d’un mínim de sis mesos, fins a la primavera, i d’un màxim de nou mesos, fins que aconsegueixin tenir l’autonomia suficient per establir-se en els municipis que escullin per viure i treballar. Aleshores, les seves places seran ocupades per 41 nous refugiats a causa de la guerra o la persecució ideològica i religiosa.

Mesos abans de la seva arribada, per canalitzar el suport ciutadà als desplaçats de tota mena de conflictes i planificar accions conjuntes, el passat mes de maig, l’ajuntament de Vic va impulsar la Taula de Refugiats, un conglomerat format per una dotzena associacions solidàries, humanitàries, culturals i esportives que treballen en aquest àmbit, a més de persones a títol individual, voluntaris que han anat a ajudar als camps de refugiats, foto-periodistes o ciutadans preocupats pels refugiats amb ganes de posar el seu gra de sorra.

Coincidint amb la seva arribada progressiva a Vic, el mes d’octubre la plaça major de Vic va acollir una multitudinària Diada Solidària de Refugiats per sensibilitzar la població i donar a conèixer el drama d’aquests ciutadans d’arreu del món que han d’abandonar llurs pàtries. Entre les nombroses activitats que es van celebrar a la freqüentada plaça Major van destacar actuacions musicals, teatre infantil, degustacions gastronòmiques, xerrades, conferències i una exposició de grans plafons fotogràfics.

Dies després, Càritas Diocesana, l’Associació Tapís, la Llar Juvenil i Joguines Sense Fronteres van donar als refugiats del Seminari diferents estris i articles de primera necessitat, roba i un centenar de joguines. De fet, entre el col·lectiu de desplaçats, els nens sempre solen ser els més perjudicats. Sense menystenir les aportacions de la resta d’entitats, la donació de Joguines Sense Fronteres té un simbolisme especial, perquè es tracta d’articles de caràcter no bèl·lic, amb la finalitat que els nens i nenes es diverteixin, juguin i puguin estar alegres fora del seu àmbit natural. Jou Puifgferrer, el coordinador d’aquesta entitat vigatana, acostuma a dir que “la imaginació dels infants no té límits. La capacitat que tenen per crear del no-res una joguina, ens sorprèn a tots. Un tros de fusta i un camí de sorra es poden convertir en un circuit fantàstic per fer carreres, o un pal de l’escombra i una corda en el millor cavall. Però en la seva situació, els nens refugiats no tenen la possibilitat d’elaborar aquestes joguines. Per això les hem donat”.

Més enllà dels refugiats del Seminari, des de fa prop d’un any a Vic existeix l’ONG El Poble Ajuda Al Poble, un grup de voluntaris, que el passat mes de setembre van enviar al Líban un camió de gran tonatge ple de roba, aliments, medicaments, material d’higiene i joguines. Un carregament que va arribar a mans de 3.000 persones, la majoria famílies assentades en camps d’aquell país.

D’altra banda, a finals de novembre, l’auditori de Calldetenes es va omplir amb motiu d’un concert i una subhasta solidària per a recollir fons destinats a Proactiva Open Arms, una organització no governamental sense ànim de lucre que es dedica a rescatar del mar els refugiats que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, la persecució o la pobresa. La vetllada, presentada pel mític Doctor Ginestet, es va iniciar amb la subhasta de diverses obres donades per una dotzena d’artistes plàstics osonencs. La segona part va consistir en un concert del grup Fràgil, una banda formada per músics veterans de la Plana de Vic amb una dilatada experiència als escenaris i que han tocat en diferents èpoques amb artistes de renom com Pep Sala, Pau Riba, Jaume Sisa, El Último de la Fila, Bars, Sau, Aurelio i los Vagabundos, Taxi Tat, Kul de Mandril, Situados Proximamente, Steve and The Hooligans, Club Flamingo, Laura Segarra, L’Home Groc o Pubers, entre d’altres. En el transcurs de la vetllada, la banda va compartir l’escenari amb JU, Ricard Puigdomènech, Pep Poblet i Quimi Portet, que van interpretar alguns temes propis amb els components de Fràgil.

Totes aquestes activitats ciutadanes i mostres de solidaritat palesen que a Vic i Osona hi ha un important pòsit de persones generoses que no s’obliden d’altres ciutadans d’arreu del món amb seriosos problemes per viure en els seus països d’origen.


Projecte PALMYRA. Acollida e Integració de Refugiats/ des

junio 28, 2016

La gent, el millor del món. Ens apleguem, fem, treballem, intentem resoldre allò que els polítics no son capaços de fer. Gràcies a tots, el futur serà nostre!
El Jordi Palou Loverdos m’ha enviat Informació d’aquesta Entitat que no dubto, ajudarà a pal.liar necessitats injustes, provocades per alguns “senyors del món”

FICAT

QUI SOM?
La Fundació Privada Ficat és una entitat sense ànim de lucre, creada com a associació el 1996 i transformada en fundació el 2000. Està formada per voluntaris i col.laboradors, tots professionals de les diferents branques del Coneixement Social i que té com a objectiu vetllar per la justícia social, lluitar per la defensa dels drets humans i per la integració de totes les persones i col.lectius que es troben en risc d’exclusió social, garantint el ple exercici dels seus drets.
L’àmbit d’actuació són alguns dels col.lectius vulnerables de la població, com ara les persones privades de llibertat, les persones migrants i els joves i menors no acompanyats en situació de marginació a l’àmbit territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Dins del col.lectiu de migrants o nouvinguts, hem de palesar la intervenció dels nostres serveis sociojurídics amb persones sol.licitants d’asil o amb l’asil ja reconegut en els darrers anys, com a realitat consolidada.
PROJECTE PALMYRA:
Davant la realitat punyent de l’arribada massiva de refugiats i migrants al nostre continent, el Projecte Palmyra pretén ser una petita aportació des de la ciutadania organitzada per posar remei a la situació escandalosa de persones concretes.
Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), a finals del 2014 hi havia 59,5 milions de persones que s’havien vist forçades a deixar enrere les seves cases, i fins i tot els seus països, a causa de guerres, conflictes i violacions flagrants dels drets humans. És la primera vegada, des de la Segona Guerra Mundial, que se supera la xifra de 50 milions de refugiats.
El projecte Palmyra es centra en una segona fase d’acollida amb funcions d’atenció, prevenció i dinamització de la persona amb els objectius d’autonomia i integració social, el qual s’adiu amb el concepte d’integració del Pla Barcelona Ciutat Refugi presentat el setembre del 2015, del cual aquesta iniciativa pretén esdevenir una eina més.
Estaríem parlant d’una segona acollida per a la integració del/la refugiat/a (o sol.licitant) i habitatge normalitzat amb seguiment social professionalitzat durant 12 mesos.

Els serveis d’acollida que es prestaran des del Projecte Palmyra no pretenen abastar totes les necessitats personals i socials dels destinataris, sinó coordinar el seu acompliment. Aquests serveis d’acollida i integració han de coexistir amb la resta de possibilitats, com ara serveis socials, habitatge d’inclusió, inserció sociolaboral, educació, assistència sanitària, etcètera. Considerem vital en aquesta fase poder oferir a les persones un lloc d’acollida, entès com un espai normalitzat, amb serveis bàsics, apropiats a les seves necessitats, i que permeti el gaudi dels drets fonamentals, així com una intimitat i privacitat.
Els/les residents estaran subjectes a programes socials en els que la formació, la inserció sociolaboral i l’accés a l’autonomia tindran una importància rellevant.
L’acollida i integració es farà en un entorn urbà i arquitectònic normalitzat a la ciutat de Barcelona. L’element normalitzador i desghetificador serà clau en el procés d’integració dels/les refugiats/des.


A %d blogueros les gusta esto: