Nadal.

diciembre 24, 2018

Els que tenim determinada edat recordem el sentit que tenien aquestes festes a la nostra infantesa. Eren dies de família, de retrobament amb els parents llunyans que arribaven amb trens i cotxes de línia quan res era fàcil. Quan les comunicacions escassejaven, els telèfons no estaven a l’abast de tothom. De més o menys  lluny viatjàvem amb tren per passar un parell de dies amb avis-pares-germans.

Recordo que des d’on ens deixava el tren a Sant Vicenç de Castellet teníem de caminar mitja hora llarga a peu per arribar a casa, al Pont de Vilomara Ah! i no protestàvem. Estàvem molt contents de poder-ho fer.

Compartien neguits i èxits, els més grans parlaven de com els anava la feina i el negoci si s’esqueia.

Les famílies Festejaven  Nadal i Sant Esteve a Catalunya, commemoracions que, malauradament, han sortit de moltes Agendes pel que fa al tema religiós.

Ara serveixen per a fer compres, dispendis inusuals, en aquells temps passats quan les economies familiars eren minses.

Avui, minses o no, esgarrifa veure com tothom gasta més del que està al seu abast. Pocs s’acosten a les celebracions religioses. Potser no saben ni què vol dir Nadal.

 


A %d blogueros les gusta esto: