Santuari de Puiggraciós. Concert: “Clàssics amb els instruments del seu temps”

abril 16, 2018
Convidem els amants de la bona música a compartir, a les 5 de la tarda de Diumenge 22 d’abril de 2018 al Santuari de Puiggraciós, de l’Ametlla del Vallès,  un Concert singular organitzat pel Grup Enllaç. 

Comptarem amb la participació de dos grans músics,

Oriol Garcia, corno di bassetto
Josep-Maria Roger, fortepiano.
Interpretaran: Obres de Haydn, Mozart, Beethoven
 
 
Oriol Garcia Molsosa, corno di bassetto
Estudia clarinet i clarinet històric amb en Carles Riera i en Lorenzo Coppola (ESMUC). És membre de l’Ensemble Una Cosa Rara amb qui desenvolupa una intensa activitat concertística ja sigui en el camp de la música de cambra amb instruments històrics (Els germans StadlerCafè Saumell) o en espectacles familiars (ClarinetàriumNotes&Films…).Paral·lelament ha tocat amb l’Orquestra Barroca CatalanaAcadèmia 1750, l’Orquestra Barroca de SevillaFreiburger Barockorchester oCapilla Real de Madrid i en grups de música de cambra com NachtmusiqueStadler Trio. Ha realitzat i creat tallers, materials didàctics i espectacles escolars per a la Fundació “La Caixa” i és professor de clarinet l’EMM i Conservatori Josep Maria Ruera (Granollers) i a l’EMM Josep Aymerich (La Garriga). 
 
Josep-Maria Roger, fortepiano
És un dels pioners a l’estat en la interpretació al fortepiano. El seu disc amb el primer enregistrament de la integral de l’obra pianística de Ferran Sor (Cantus-C9618) fou una revelació en l’àmbit internacional, posant de manifest la seva “musicalitat, ús subtil de l’articulació i del rubato, claredat i transparència de la dicció…” (J. Dupart, Diapason, 1998). Compromès amb la recuperació de música catalana del XVIII, ha editat de l’obra completa de Ferran Sor per a piano sol (Dinsic,1997) i per a quatre mans (Tritó, 2006-08) i enregistrat part de l’obra del compositor montserratí Felip Rodríguez (Cantus-C9622). Director de l’Escola i conservatori ‘J.M.Ruera’ de Granollers (2010-14), de la seva aula n’han sortit alguns dels pianistes que enregistren per a multinacionals. Concerts seus han estat enregistrats per a RNE, Catalunya Música i TV3.

Mª Àngels Bonet i Galobart: Arbres i Plantes de Puiggraciós

marzo 20, 2018

La Dra en Farmàcia Mª Àngels Bonet Galobart, ens va alliçonar de la riquesa que envolta el Santuari de Puiggraciós,  en una Xerrada de les que solem fer de forma mensual el Grup Enllaç.

Flora, Arbres i Plantes representatius de la zona. Usos. Olors. Qualitats que comporten, per què serveixen, on trobar-los.

A partir de la Cultura popular dels avis-avies que, anys ha, es servien de les plantes d’aquells bells indrets per a curar seus mals, per prevenir malalties, per evitar contagis, per tractar el bestiar, ha escrit uns llibres dignes de ser llegits, ullats de tant en tant, per recordar antigues maneres de viure, sempre a mercè de la Naturalesa a la que res, ni ningú pot superar.

Què dir de les olors i  de la idiosincràsia de cadascuna, de les herbes remeieres, imprescindibles quan no hi havia remeis, quan no era com ara que a la farmàcia ho proporcionen tot però, molts productes comporten riscs. No oblidem que la majoria de productes es fabriquen amb moltes d’aquelles essències.

Va fer avinents els noms populars de les herbes, la seva utilitat, on es trobaven, elements que més tard han servit per a ser qualificats per la Etnobotànica.

Mª Àngels Bonet mentre preparava la seva Tesi Doctoral va recórrer aquest vell-bell paisatge, va conversar amb tots els què coneixien be les herbes entre els quals un pastor de Bigues Francesc Pujol que tenia clar que, a la Naturalesa hi convivim plantes i persones. Tots estem amb consonància, sotmesos a mercè del vent, de la influència-temor de què passarà, fred, calor, pluja, pedregades.

Tots els seus “interrogats” gent gran de la zona parlaven de les herbes de les quals es servien: pel ronyó “herba pedrera”; per la tos el “te de roca Jasonia saxatilles”. O els confitats d’aiguardent i oli per curar cremades.

Va calcular en més de tres mil espècies las que existeixen a Catalunya, amb les quals es fabriquen tota mena de “pócimes” com l’Oli d’avet, l’oli de ginebra, que es preparava a totes les masies per a la seva venda. Papaver somniferum, l’herba de sant Segimon . El Rosmarinus, la Lavandula latifolia a partir de l’Espígol. L’Àrnica que aplega diferents plantes d’una mateixa família. El Roure martinenc per cicatritzar ferides. la Viola alba per les criatures quan ploren, sovint per malt de panxa. Puntes d’esbarzers i mores per glopejar pel mal de boca. Els caps d’ase i Espígol per fer aigua de colònia. El Romaní el rei de la mel. La farigola gran antisèptic. L’Herba fetgera i l’Anèmona Hepàtica, molt tòxiques. La malva per expectorar i tapar cremades. La mallerenga per rebaixar la tensió arterial. L’Arç blanc fruit vermell, gran tònic cardíac. GinebróCàdec , per fer oli pel bestiar contra els cucs, la sarna, la Psoriasi. La Sajolida la reina, per salar les olives. El Saüc, el més important d’usos medicinals. Necessita ombra i humitat. L’ essència de les seves flors en contacte amb el foc, lligades amb un drap, col.locat sobre cassoles de brases, son remei de moltes malures. Les flors de Saüc que, arrebossades amb farina i llet, es converteixen amb exquisits bunyols.

Tarda per recordar, i tenir molt present sempre, gràcies als seus llibres que recomano. Entre els quals: Un passeig per la Cultura popular del Montseny.

 

 


Puiggraciós. Lloc de pregària i encontre

julio 28, 2017

Sempre és reconfortant compartir, amb les germanes de Puiggraciós el nostre temps. Àvides de noticies, coneixedores de tot allò que passa arreu, avui hem compartit la Pregària de la tarda i, tot seguit, hem fet un cafè mentre parlàvem d’aquest estrany món que ens ha tocat viure i que, entre tots hem configurat.

Hem parlat del nostre país Catalunya que volen rica i plena, com la majoria de nosaltres, el amics de Puiggraciós. Ens hem fet preguntes, comentaris, tot intentant discernir respecte el futur que s’albira.

La Rosa, la Mª Lourdes, l’Assumpta, la Mª Teresa i la Montserrat -que ha vingut a passar uns dies a la que havia estat la seva llar força anys-, hem cercat llum a algunes incògnites que han sorgit a la conversa. Algunes, les hem deixat a l’aire. Costa endevinar, respecte algunes actituds i paraules…

Puiggraciós, és lloc de pregària, de tertúlia amb les germanes Benetes, acollidores, amatents a les necessitats dels que ens hi apropem.

Quan hi vaig surto carregada d’energia. La que ens cal i necessitem per a mantenir la serenitat.

Gràcies germanes, sabeu que ¡us estimo!

 


Josep Mª Roger, pianoforte, a Puiggraciós

abril 9, 2017

Aquesta tarda, al Santuari de Puiggraciós, hem escoltat un meravellós Concert de Josep Mª Roger, un dels pioners a l’estat en la interpretació al fortepiano.

El pianoforte de Josep Mª Roger va ser construït per P. McNulty a Amsterdam segons el model del constructor vienès Anton Walter que tenia Mozart.

El Concert va constar de 3 obres de Mozart i una de Haydn, i va ser introduit i conclòs amb dues corals de Bach.
de Mozart:
-Adagio K.540 ​en si menor
-Sonata K310 en la menor (I.Allegro maestoso. II. Andante. III.Presto)
-Fantasia K.397 en re m
-Andante amb variacions Hob.XVII:6 de Josep Haydn

El Concert va ser molt ben escollit i treballat per Roger, home curós, que viu la música amb passió d’amant.

Va introduir-nos a totes les obres, fent notar, les variacions que hi trobaríem: aquells moviments reiterats, amb tocs de notes diferents, els que pot proporcionar un bon pianoforte, acariciat per unes bones mans.

És un vertader espectacle veure-escoltar Josep Mª Roger,  seré immers a la seva interpretació. Cap rictus, cap moviment delator, pur art. Va començar de forma solemne amb una coral de Bach, justament la cantem en temps de passió: Vos sou senyor ma fortalesa…

 

La primera obra va ser l’Adagio K.540 en si menor de Mozart, d’estructura senzilla, amb un tema principal que es va repetint. Així ens ho va presentar a l’inici: tonalitats Mi menor, Re Major, Sol Major i Fa sostingut menor. Pura màgia. Va dir que s’apropa a les portes del romanticisme.

Va seguir amb la Sonata K310 en la menor que consta de tres moviments, seguint l’esquema clàssic de: moviment ràpid-lent-ràpid: Allegro maestoso. Andante cantabile con espressione, en fa major i compàs 3/4. Presto, en compàs 2/4. Potser la peça que més em va impressionar.

Fantasia K397 en re m és composició per a piano és una de les més populars. Va explicar que te només cent compassos. Sembla que Mozart  no la va acabar, d’aquí que, Roger, hi va posar la part que hi faltava. D’excel-lència…

La peça final va ser Andante amb variacions Hob.XVII:6 de Josep Haydn. El comentari? Si Mozart va tocar el cel, Haydn hi va entrar.  Es tracta d’un treball molt variat, d’una profunditat extra.

Josep Mª Roger va aconseguir entrar en el nostre interior per encomanar-nos el seu art, el seu saber, al menys per unes hores. Tothom romania sense respirar per no trencar aquella nebulosa plena de màgia, encomanadissa, que ens va transmetre amb les seves mans, el seu cor, el seu saber musical que és molt.

Ningú va marxar quan la sessió va acabar amb altra Cantata de Bach. Tothom s’hi acostava per agrair-li aquella majestuosa vetllada, al redós de la Verge de Puiggraciós i de les monges benetes que l’acomboien.

Simplement, gràcies Josep Mº, ets un personatge de pes en el món de la música.

 

.

 

 


Poesia i transcendència en Màrius Torres. Carles Riera

mayo 15, 2016

màrius torres

Des del grup Enllaç, del Santuari de Puiggraciós, us convoquem a aquesta CONFERÈNCIA a càrrec del doctor Carles Riera que, segur, no defraudarà ningú.

La dictarà el diumenge dia 22 de maig, a les 5 de la tarda, al Santuari de Puiggraciós puiggraciós
Tots coneixem i hem admirat l’obra de Màrius Torres, sempre vigent. Preciós l’enunciat:
«Com un poble d’ocells, fills de la llum eterna»
Carles Riera és Doctor en Filologia Catalana i Professor de la Universitat Ramon Llull


A %d blogueros les gusta esto: