Ajornat el Concert “TOT JUGANT A BITLLES” Diumenge 7 d’abril a Puiggraciós

abril 4, 2019

El Grup Enllaç, del Santuari de la Mare de Deu de Puiggraciós, ajornem el Concert “Tot Jugant a Bitlles”  previst per diumenge 7 d’abril a les 17 h en el Santuari.  Tenien d’actuar Josep Mª Roger pianoforte. Oriol García clarinet. Nuno Mendes violí i viola.

El motiu és la mort sobtada Lluís Roger Soler, pare del nostre company Josep Mª Roger. Volem fer-los arribar el nostre condol a ell, a la seva mare i, a tots el familiars i amics que el ploren . Donarem a conèixer, amb temps, la nova data del Concert.

Avui hi ha hagut la Vetlla al Tanatori de Granollers. La Cerimònia de Comiat serà demà divendres, 5 d’abril, a les 16h, al seu poble:

 

PARRÒQUIA de RIELLS DEL FAI

 

C/. CREU DEL TERME, S/N

 


Climent Forner capellà poeta a Puiggraciós

abril 1, 2019

Diumenge  24 de març, organitzat pel grup Enllaç de  Puiggraciós, vam escoltar, embadalits, a Mossèn Climent Forner, sacerdot que ha exercit el seu ministeri a diferents pobles del Bages.

La seva poesia, té a veure amb la quotidianitat de la vida actual, molt involucrada amb el món que entre tots hem construït i, no ens agrada. La seva vessant humana està molt arrelada a la terra on s’ha mogut, Catalunya, que vol rica i plena tal com canta el nostre himne.

Singular personatge, amb el que vam compartir llarga vetllada poètica. Vam quedar impregnats de poesia, va recitar prop d’una hora sense que ningú fes cap senyal de cansament. Va saber escollir molt be les obres que va desgranar a manera de rosari, per acabar amb una que li te el cor robat i va  entonar, de tal manera, que ens va encomanar el seu fervor. Comparteixo el seu amor per aquest nostre país Catalunya que volem lliure i Republicà.

D’entrada però, Exigim que els

NOSTRES PRESOS I EXILIATS TORNIN A CASA AMB ELS SEUS.

Plany per Catalunya. Climent Forner

Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
només hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pàtria. Bella i poderosa
dama d’amors i honors, s’emmirallava
en la profunda i blava mar d’Ulisses,
mentre s’ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolços cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d’un nou oracle que ressusciti.
No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?
Cal descalçar-nos i pregar en silenci.

Podem llençar balcons avall senyeres
talment un clam de festa que es desbordi
en quatre rius damunt de les teulades:
d’aigua rosada, els rius no són de sang.
Podem ballar sardanes a la plaça
i fer que les muntanyes amb nosaltres
no parin de ballar-ne: La tenora
fa un espinguet de funeral solemne.
Podem segar a cops de falç fantàstiques
espigues d’or
, que no ens duran pa a taula
si les cadenes van oscant la falç.
Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,
que no tremola ni una fulla d’àlber.
Podem fer de la parla un baluard,
que l’enemic, astut, és dintre casa.
Podem guarnir de fulles de paraules
el cadavèric Pi de les Tres Branques,
que no reverdirà de primaveres.
El Cavaller, l’ha devorat el drac
i Montserrat és un castell de núvols.
Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa
i esventa cendres i revifa el foc,
se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.
Cal declarar la guerra de la pau
i batre’s, a pit nu i ull viu, amb totes
les armes invencibles de l’amor.
Mai no serem si no som lliures, mai!
Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:
Mai no serem si no som lliures, mai!
Si som, siguem i, si no som, deixem-nos
de somnis, de records i de follies.

Siguem qui som amb voluntat de ferro.
Només serem allò que vulguem ser,
prínceps que fan honor al nom dels pares
i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.
Poble asservit i desunit, riota
davant altres pobles de la terra
!
Posem-nos drets talment un bosc de pins
cridant aurores dins la nit dels segles.
Alcem-nos de la pols com un sol home.

Vosaltres la veieu? Jo no la veig,
només hi crec, i amb una fe molt pura.

 

 


Avui hem acomiadat a MªAssumpta Maymó i Perxés

junio 6, 2018

La germana Ma Assumpta, benedictina, des de fa quatre anys al Santuari de Puiggraciós va morir la nit de dilluns 4 de juny a la Casa mare, a Sant Pere de les Puel.les a Barcelona, rera llarga i dolorosa malaltia.

Dona excepcional, amb una capacitat intel.lectual-espiritual fora de mida.  D’intensa fe i esperança, sempre al servei dels que la necessitaven. Ha suportat amb gran dignitat temps difícils de malaltia, gràcies a la seva fe, la seva confiança amb el Deu que estima i te present a tota hora, no importa on.

Hem mantingut llargues converses des que va arribar. M’ha sigut de gran auxili en moments difícils, aquells que la vida et depara.

Teníem en comú la fe i l’esperança amb aquell  que tot ho pot: Déu. No ens espanta la mort, havíem repetit sovint, no tenim por ni en aquesta darrera fase.  No fa basarda si has estat coherent en la vida viscuda.

Avui una excelsa Cerimònia de Comiat a Sant Pere de les Puel.les ha servit de cloenda al seu patiment. Germans, nebots i re nebots i amics l’hem acomiadat amb cants i paraules. També germanes d’altres Comunitats i molts capellans.

La Ma Assumpta ha estat activa fins els darrers dies, malgrat els mals auguris de temps ha…

Tenia moltes responsabilitats dins la Comunitat. No me’n puc anar fins que no hagi preparat substitutes per la feina que m’ha estat confiada. Fa pocs dies em va dir: Montserrat, ja me’n puc anar, tot queda en bones mans.

Gràcies Ma Assumpta ha sigut un do de Deu poder-te acompanyar fins el final. Haver gaudit de la teva amistat, la teva humanitat, la teva saviesa, la teva generositat.

Fèiem broma respecte com seria la vida que l’esperava i, li vaig demanar de cercar l’Oriol i el Marc, meu espòs i meu fill quan arribés al Cel. Que els hi ratifiqués que: els estimem i que els trobem a faltar.

Resposta? Compto fer-ho. I, Amb profunda ironia va afegir: a veure si t’ho puc confirmar…

Celebrarem una Missa de comiat al Santuari un a reveure que anunciarem.

 

 


Llerona, un paradís natural. josep Mª Boixareu al Puiggraciós

mayo 11, 2018

Diumenge 13 de maig 2018 el Santuari de la Mare de Deu de Puiggraciós acollirà la presentació del llibre de Josep Mª Boixareu: Llerona un paradís natural.

Boixareu és membre del Grup Enllaç, conformat per gent de les contrades que, des de fa anys ens trobem, xerrem, compartim activitats, il-lusions, esperances,

Enguany festegem els 60 anys de la recuperació del Santuari, i de l’arribada de les monges benedictines, que han fet i fan bona feina d’acollida, de presència activa.

Durant el Curs, de forma mensual, programem activitats, en aquesta ocasió, la presentació del llibre de Boixareu, home polifacètic, personatge que no deixa indiferent a ningú. La seva humanitat desborda tota previsió.

 

 


Santuari de Puiggraciós. Concert: “Clàssics amb els instruments del seu temps”

abril 16, 2018
Convidem els amants de la bona música a compartir, a les 5 de la tarda de Diumenge 22 d’abril de 2018 al Santuari de Puiggraciós, de l’Ametlla del Vallès,  un Concert singular organitzat pel Grup Enllaç. 

Comptarem amb la participació de dos grans músics,

Oriol Garcia, corno di bassetto
Josep-Maria Roger, fortepiano.
Interpretaran: Obres de Haydn, Mozart, Beethoven
 
 
Oriol Garcia Molsosa, corno di bassetto
Estudia clarinet i clarinet històric amb en Carles Riera i en Lorenzo Coppola (ESMUC). És membre de l’Ensemble Una Cosa Rara amb qui desenvolupa una intensa activitat concertística ja sigui en el camp de la música de cambra amb instruments històrics (Els germans StadlerCafè Saumell) o en espectacles familiars (ClarinetàriumNotes&Films…).Paral·lelament ha tocat amb l’Orquestra Barroca CatalanaAcadèmia 1750, l’Orquestra Barroca de SevillaFreiburger Barockorchester oCapilla Real de Madrid i en grups de música de cambra com NachtmusiqueStadler Trio. Ha realitzat i creat tallers, materials didàctics i espectacles escolars per a la Fundació “La Caixa” i és professor de clarinet l’EMM i Conservatori Josep Maria Ruera (Granollers) i a l’EMM Josep Aymerich (La Garriga). 
 
Josep-Maria Roger, fortepiano
És un dels pioners a l’estat en la interpretació al fortepiano. El seu disc amb el primer enregistrament de la integral de l’obra pianística de Ferran Sor (Cantus-C9618) fou una revelació en l’àmbit internacional, posant de manifest la seva “musicalitat, ús subtil de l’articulació i del rubato, claredat i transparència de la dicció…” (J. Dupart, Diapason, 1998). Compromès amb la recuperació de música catalana del XVIII, ha editat de l’obra completa de Ferran Sor per a piano sol (Dinsic,1997) i per a quatre mans (Tritó, 2006-08) i enregistrat part de l’obra del compositor montserratí Felip Rodríguez (Cantus-C9622). Director de l’Escola i conservatori ‘J.M.Ruera’ de Granollers (2010-14), de la seva aula n’han sortit alguns dels pianistes que enregistren per a multinacionals. Concerts seus han estat enregistrats per a RNE, Catalunya Música i TV3.

Mª Àngels Bonet i Galobart: Arbres i Plantes de Puiggraciós

marzo 20, 2018

La Dra en Farmàcia Mª Àngels Bonet Galobart, ens va alliçonar de la riquesa que envolta el Santuari de Puiggraciós,  en una Xerrada de les que solem fer de forma mensual el Grup Enllaç.

Flora, Arbres i Plantes representatius de la zona. Usos. Olors. Qualitats que comporten, per què serveixen, on trobar-los.

A partir de la Cultura popular dels avis-avies que, anys ha, es servien de les plantes d’aquells bells indrets per a curar seus mals, per prevenir malalties, per evitar contagis, per tractar el bestiar, ha escrit uns llibres dignes de ser llegits, ullats de tant en tant, per recordar antigues maneres de viure, sempre a mercè de la Naturalesa a la que res, ni ningú pot superar.

Què dir de les olors i  de la idiosincràsia de cadascuna, de les herbes remeieres, imprescindibles quan no hi havia remeis, quan no era com ara que a la farmàcia ho proporcionen tot però, molts productes comporten riscs. No oblidem que la majoria de productes es fabriquen amb moltes d’aquelles essències.

Va fer avinents els noms populars de les herbes, la seva utilitat, on es trobaven, elements que més tard han servit per a ser qualificats per la Etnobotànica.

Mª Àngels Bonet mentre preparava la seva Tesi Doctoral va recórrer aquest vell-bell paisatge, va conversar amb tots els què coneixien be les herbes entre els quals un pastor de Bigues Francesc Pujol que tenia clar que, a la Naturalesa hi convivim plantes i persones. Tots estem amb consonància, sotmesos a mercè del vent, de la influència-temor de què passarà, fred, calor, pluja, pedregades.

Tots els seus “interrogats” gent gran de la zona parlaven de les herbes de les quals es servien: pel ronyó “herba pedrera”; per la tos el “te de roca Jasonia saxatilles”. O els confitats d’aiguardent i oli per curar cremades.

Va calcular en més de tres mil espècies las que existeixen a Catalunya, amb les quals es fabriquen tota mena de “pócimes” com l’Oli d’avet, l’oli de ginebra, que es preparava a totes les masies per a la seva venda. Papaver somniferum, l’herba de sant Segimon . El Rosmarinus, la Lavandula latifolia a partir de l’Espígol. L’Àrnica que aplega diferents plantes d’una mateixa família. El Roure martinenc per cicatritzar ferides. la Viola alba per les criatures quan ploren, sovint per malt de panxa. Puntes d’esbarzers i mores per glopejar pel mal de boca. Els caps d’ase i Espígol per fer aigua de colònia. El Romaní el rei de la mel. La farigola gran antisèptic. L’Herba fetgera i l’Anèmona Hepàtica, molt tòxiques. La malva per expectorar i tapar cremades. La mallerenga per rebaixar la tensió arterial. L’Arç blanc fruit vermell, gran tònic cardíac. GinebróCàdec , per fer oli pel bestiar contra els cucs, la sarna, la Psoriasi. La Sajolida la reina, per salar les olives. El Saüc, el més important d’usos medicinals. Necessita ombra i humitat. L’ essència de les seves flors en contacte amb el foc, lligades amb un drap, col.locat sobre cassoles de brases, son remei de moltes malures. Les flors de Saüc que, arrebossades amb farina i llet, es converteixen amb exquisits bunyols.

Tarda per recordar, i tenir molt present sempre, gràcies als seus llibres que recomano. Entre els quals: Un passeig per la Cultura popular del Montseny.

 

 


Puiggraciós. Lloc de pregària i encontre

julio 28, 2017

Sempre és reconfortant compartir, amb les germanes de Puiggraciós el nostre temps. Àvides de noticies, coneixedores de tot allò que passa arreu, avui hem compartit la Pregària de la tarda i, tot seguit, hem fet un cafè mentre parlàvem d’aquest estrany món que ens ha tocat viure i que, entre tots hem configurat.

Hem parlat del nostre país Catalunya que volen rica i plena, com la majoria de nosaltres, el amics de Puiggraciós. Ens hem fet preguntes, comentaris, tot intentant discernir respecte el futur que s’albira.

La Rosa, la Mª Lourdes, l’Assumpta, la Mª Teresa i la Montserrat -que ha vingut a passar uns dies a la que havia estat la seva llar força anys-, hem cercat llum a algunes incògnites que han sorgit a la conversa. Algunes, les hem deixat a l’aire. Costa endevinar, respecte algunes actituds i paraules…

Puiggraciós, és lloc de pregària, de tertúlia amb les germanes Benetes, acollidores, amatents a les necessitats dels que ens hi apropem.

Quan hi vaig surto carregada d’energia. La que ens cal i necessitem per a mantenir la serenitat.

Gràcies germanes, sabeu que ¡us estimo!

 


Josep Mª Roger, pianoforte, a Puiggraciós

abril 9, 2017

Aquesta tarda, al Santuari de Puiggraciós, hem escoltat un meravellós Concert de Josep Mª Roger, un dels pioners a l’estat en la interpretació al fortepiano.

El pianoforte de Josep Mª Roger va ser construït per P. McNulty a Amsterdam segons el model del constructor vienès Anton Walter que tenia Mozart.

El Concert va constar de 3 obres de Mozart i una de Haydn, i va ser introduit i conclòs amb dues corals de Bach.
de Mozart:
-Adagio K.540 ​en si menor
-Sonata K310 en la menor (I.Allegro maestoso. II. Andante. III.Presto)
-Fantasia K.397 en re m
-Andante amb variacions Hob.XVII:6 de Josep Haydn

El Concert va ser molt ben escollit i treballat per Roger, home curós, que viu la música amb passió d’amant.

Va introduir-nos a totes les obres, fent notar, les variacions que hi trobaríem: aquells moviments reiterats, amb tocs de notes diferents, els que pot proporcionar un bon pianoforte, acariciat per unes bones mans.

És un vertader espectacle veure-escoltar Josep Mª Roger,  seré immers a la seva interpretació. Cap rictus, cap moviment delator, pur art. Va començar de forma solemne amb una coral de Bach, justament la cantem en temps de passió: Vos sou senyor ma fortalesa…

 

La primera obra va ser l’Adagio K.540 en si menor de Mozart, d’estructura senzilla, amb un tema principal que es va repetint. Així ens ho va presentar a l’inici: tonalitats Mi menor, Re Major, Sol Major i Fa sostingut menor. Pura màgia. Va dir que s’apropa a les portes del romanticisme.

Va seguir amb la Sonata K310 en la menor que consta de tres moviments, seguint l’esquema clàssic de: moviment ràpid-lent-ràpid: Allegro maestoso. Andante cantabile con espressione, en fa major i compàs 3/4. Presto, en compàs 2/4. Potser la peça que més em va impressionar.

Fantasia K397 en re m és composició per a piano és una de les més populars. Va explicar que te només cent compassos. Sembla que Mozart  no la va acabar, d’aquí que, Roger, hi va posar la part que hi faltava. D’excel-lència…

La peça final va ser Andante amb variacions Hob.XVII:6 de Josep Haydn. El comentari? Si Mozart va tocar el cel, Haydn hi va entrar.  Es tracta d’un treball molt variat, d’una profunditat extra.

Josep Mª Roger va aconseguir entrar en el nostre interior per encomanar-nos el seu art, el seu saber, al menys per unes hores. Tothom romania sense respirar per no trencar aquella nebulosa plena de màgia, encomanadissa, que ens va transmetre amb les seves mans, el seu cor, el seu saber musical que és molt.

Ningú va marxar quan la sessió va acabar amb altra Cantata de Bach. Tothom s’hi acostava per agrair-li aquella majestuosa vetllada, al redós de la Verge de Puiggraciós i de les monges benetes que l’acomboien.

Simplement, gràcies Josep Mº, ets un personatge de pes en el món de la música.

 

.

 

 


Poesia i transcendència en Màrius Torres. Carles Riera

mayo 15, 2016

màrius torres

Des del grup Enllaç, del Santuari de Puiggraciós, us convoquem a aquesta CONFERÈNCIA a càrrec del doctor Carles Riera que, segur, no defraudarà ningú.

La dictarà el diumenge dia 22 de maig, a les 5 de la tarda, al Santuari de Puiggraciós puiggraciós
Tots coneixem i hem admirat l’obra de Màrius Torres, sempre vigent. Preciós l’enunciat:
«Com un poble d’ocells, fills de la llum eterna»
Carles Riera és Doctor en Filologia Catalana i Professor de la Universitat Ramon Llull


A %d blogueros les gusta esto: