On va Catalunya? Som ramat? Qui el pastura?

enero 28, 2020

Com diuen els amics de l’Empordà: Poc anem be….

Vivim moments difícils, com si ens trobessim a qualsevol país del mal nomenat tercer món on manen els més forts i traidors, els que maneguen i decideixen sobre vides i bens.

Sapiguem apartar-nos-en, decidir el camí atinat, aquell que ens pertoca. No volem ser ovelles que caminen emmig el ramat al so dels xiulets del seu amo. Urgeixen accions sàvies.

Nosaltres, els ciutadans, som sers pensants, capaços de distingir entre el be i el mal.

No acceptem ni acceptarem allò que ens volen fer empassar els que aspiren dirigir el futur del nostre poble, de manera enganyosa i furtiva. NO ho permetrem!

Catalunya és de TOTS els catalans que vivim i maldem per la Llibertat i la Independència.

Montserrat Ponsa. Primàries Granollers


Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena…

enero 21, 2020

Així canta el nostre Himne Nacional de Catalunya. Som gent gelosa del nostre tarannà i manera de comportar-nos.

N’hi ha d’altres, pocs, que fan molt soroll. Envejosos de la manera ser i fer de la nostra gent, la que treballa i vol viure AMB PAU prop dels seus, sense enrenou.

El pitjor pecat dels que no volen entendre Catalunya és el desmesurat afany de notorietat, sortir a la premsa. Tots els coneixem, sabem dels seus neguits.

Ahir es va iniciar el Judici al Major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluis Trapero, la Intendent Teresa Laplana, l’ex secretari d’Interior César Puig i l’ex Director General de Policia Pere Soler. Hem escoltat bajanades. Tot ho transformen al seu albur.

Àdhuc el dia ha sigut nefast, de pluja i vent poc habitual, s’ha sumat a la moguda dels que no volen acceptar que Catalunya és una Nació Sobirana

Sabem on som, NO tenim por! Tenim neta la consciència, NO així alguns dels que no ens entenen i només barrinen com fer mal…

 

 


És delicte pensar pensar diferent? El pensament és lliure!

septiembre 25, 2019

Costa d’assimilar el què vivim. Gent empresonada alguns més de dos anys sense que cap Judici els hagi inculpat. Famílies trencades, fills que creixent amb els pares-mares lluny, entre reixes.  Pares-avis-patint les conseqüències d’aquests allunyaments sense causa.

I els governs fent l’orni, uns castigant, altres callant sense discutir cara a cara al respecte.

El País necessita gent valenta que digui les coses pel seu nom. Qui calla és que hi està d’acord i, NO ho podem permetre.

Decidim i afrontem d’una vegada que som un Poble viu, que no vol morir. Un poble que vol ser lliure i vol lliure a tota la seva gent que no ha causat cap delicte.

Estar prop dels que ho pateixen, dels pares, esposes-marits, fills, et fa sentir culpable d’aquest delicte de silenci, massa freqüent a la nostra societat.

Així m’he sentit avui prop d’uns pares amoïnats que enyoren el fill empresonat. Quin dolor tant gran, quanta impotència.

Delicte? Pensar diferent, quan tots tenim clar que el pensament és o, hauria de ser lliure. Som sers humans dotats de raó, no animalons al servei d’altri.

 

 


A %d blogueros les gusta esto: