Ambigüitats? S’han acabat!

septiembre 19, 2014

montse-2-mayo-2013
Hem passat massa anys, alguns la vida, amb la paraula potser, ni si ni no, ni blanc ni negre. Us recordeu del joc? A casa, encara a vegades hi juguem. Sempre acabes caient.
Ha arribat l’hora de decidir, exposar el nostre parer, si volem reeixir com a sers humans no importa el procés, situació. Convicció la tenim però, ens falta sovint l’empenta, la valentia de manifestar allò que pensem-desitgem.
Dol, constatar la falta de maduresa de molta gent que, encara avui, S XXI, es deixa endur per la por, el temor al què diran, o pensaran, si dic o faig… La primera premissa és estar convençut del què fas o, vols fer, escoltar el teu cor. Fet això, llençar-se a la conquesta d’allò que t’has proposat.
Ve a tomb amb el Procés Constituent que, dissabte, dia 20 de setembre, celebrarà la I Assemblea Municipalista de la Vall del Tenes, l’Ametlla i Parets, al Centre Cívic La Fàbrica, a Santa Eulàlia de Ronçana, a les 11 del matí.
Aquest grup de gent entusiasta, va sorgir a ran de la vinguda a Granollers de la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres. Van decidir treballar pels seus pobles, des d’una democràcia activa i de base, per tal que, siguin els ciutadans de cada poble, els que decideixin quina mena de municipis volen, quines polítiques s’han d’emprar, prioritats a dur a terme.
De forma unànime, volen esbossar el futur, a partir de les necessitats que considerem imprescindibles, socials, culturals, Medi-Ambientals, les que ens han de garantir una vida digna, on ningú n’estigui exclòs, sigui quina sigui la seva procedència, pensament, edat.
Volem sumar, amb totes aquelles persones que s’hi vulguin afegir, de cara a la confecció de llistes, per a les eleccions municipals. És urgent escalfar motors, preparar estratègies comunes, les que hauran d’aportar millor vida a tothom.
Tot passa per impulsar un nou model productiu, sostenible, noves formes de treballar, de produir, de consumir, de viure en comunitat, com fèien ja els nostres avis. Tinc perfecte record de la meva infantesa, de com era la vida quotidiana en el meu poble, de com les families s’ajudaven, compartien.
La nostra societat ha canviat, no cal arribar a aquells extrems, quan la misèria de post guerra feia estralls. La nostra guerra, és avui econòmica, les desigualtats maten tant com les bombes i no fan soroll però sí, son causa de moltes calamitats a les que cal afegir la corrupció. Els damnats som sempre els menys afavorits, els que depenem d’una nòmina: mestres, metges, jubilats. Sempre he defensat que, treballant normal, ningú es fa milionari. Meditem els per què…
Ara és l’hora d’intentar reeixir com a homes-dones d’uns pobles que volem ser sobirans. Conquerir aquesta promesa Democràcia, que encara no hem abastat. Tots ens coneixem, sabem qui pot ocupar-se dels temes que els nostres pobles necessiten. Conduir els pobles, articular nous models participatius no ens han de fer por, cal responsabilitzar-se en aquesta conquesta que preten, només, una millor vida per a tots.
Crec en les persones. Siguem actors d’aquest projecte engrescador que ha de suposar decidir com volem caminar cap aquest futur enterbolit que només podem guanyar si ens hi comprometem. Volem pobles habitables on valgui la pena viure. On tots sapiguem cap a on ens dirigim. Volem fer-ho de la ma de tots, joves, mitjans, grans. Els que hem nascut aqui i els que han vingut de fora. D’aqui aquesta Crida a participar el proper dissabte 20 de setembre, a la I Assemblea Municipalista a Santa Eulàlia de Ronçana. Us hi esperem!


Concert per la Llibertat.

junio 30, 2013

Ayer sábado, interesante Concierto en el Camp Nou, el del Club de Futbol Barcelona, donde unas 90 mil personas de todas edades, acudimos para apoyar esta maravillosa esperanza, hasta hoy mera palabra: Libertad para decidir nuestro futuro. Organizado por Òmnium Cultural, fue cita de grandes artistas que quisieron, con su arte, llamar la atención de los políticos para que accedan a negociar la decisión de Catalunya: convocar un Referendum para que el pueblo manifieste su opinión, respecto a la construcción de un futuro en libertad.

El Camp Nou era pura maravilla, multicolor, casi repleto -excepto las zonas que no tenian visibilidad-,  de gentes llegadas de toda la geografía catalana. Entrar en el recinto fue ya, inmiscuirse en una marea inacabable de hombres-mujeres-niños engalanados con los colores del Barça, el equipo de referencia, y con banderas catalanas. A partir de las 20 horas se inició la Fiesta, en la que participaron muchísimos artistas, grupos de Folk, Coblas, els Castellers de Vilafranca que nos deleitaron con uno de sus excelentes 3 de 9, el Orfeó català, el Cor per la integració formado por niños/as de diferentes procedencias étnicas, artistas de teatro. Nos emocionaron muchas de las canciones, acompañadas de emotivos recuerdos a compañeros que ya no están entre nosotros, grandes luchadores por las Libertades : Heribert Barrera, Moisès Broggi, Lluis Mª Xirinacs, Ovidi Montllor, Puig Antich… Especialmente emotivos Lluís Llach, Mª del Mar Bonet, Peret, Joan Isaac i Joan Aymerich, Mercedes Peón, Paco Ibáñez, Fermin Muguruza, Lluís Solé, la Cía. Elèctrica Dharma, Gerard Quintana, Pascal Comelades, Carles Santos con la Cobla  de Cambra de Catalunya…Interesantes adhesiones de politicos del orbe, de artistas, de algunas autoridades que se sumaron a la frase que enarbolaba el programa: Tots construïm un nou estat d’Europa. Muriel Casals, presidenta de Òmnium Cultural animó a los asistentes a seguir en este cometido, ganar la Libertad para Catalunya.

Creo que la fiesta se prologó demasiado, seis horas es un tiempo exagerado para cualquier evento. La primera Parte fue seguida con atención, pero no así la segunda. Suerte que, animosos, los asistentes hicimos, cual si estuvieramos contemplando un gran partido de futbol, la «OLA» que, empezando por las gradas superiores se prolongaba hasta el último asiento. Hermosos los mosaicos en rojo-amarillo-azul, que entre todos configuramos, a mi me correspondió levantar uno amarillo.  Se iniciaron tras el canto del Himno Nacional Catalana Els Segadors, y se prolongaron hasta el final del acto. can BarçaConcert


Els plataners de l’Ametlla, per Nani Muntanya

junio 25, 2013

Pel seu interès, considero pertinent publicar aquesta Carta, del Nani Muntanya, enviada als Mitjans de Comunicació.

Arbres carrtera BiguesA les acaballes dels anys de la bombolla, i després de molta feina i vicissituds, va quedar definit el Plà Territorial Metropolità de Barcelona, que afecta a més de 150 municipis

En consonància amb la infraestructura que ens afecta més de prop, el Quart Cinturó, ara sembla que descartat, es van definir unes variants, una oest-est, enllaçant Bigues i Riells amb la C-17, per els barris del sud de l’Ametlla, i una altra nord-sud, enllaçant també Bigues i Riells amb el Quart Cinturó, per la plana agrícola de Santa Eulàlia.

Però més que agafar Bigues i Riells com a referència, seria més just parlar dels polígons industrials de Can Barri (Bigues i R.), i de Can Magre (Santa Eulàlia), generadors d’una part molt important de la mobilitat a canalitzar. La més “pesant”.

El resultat final, aprovat per la Generalitat, ha dibuixat unes víes que, tot i que pretenen repartir càrregues, no han acabat d’agradar a ningú. Un “cafè per a tots” enverinat.

El Conseller de Territori comença a parlar d’una RondaVallès amb vocació de donar servei als Vallesos, amb unes millores a la carretera Granollers-Sabadell, comptant amb l’AP7 per tràfic de llarg recorregut, i amb un Corredor Mediterrani, que ha de descarregar notablement el tràfic de mercaderies per l’AP7.

El canvi, no ens enganyem, ve donat per el nou contexte econòmic, que no passatger, i sembla que finalment es comenci a escoltar al territori, i es modifiquin aquests projectes “faraònics”.

Recentment s’ha arranjat el pont de la Terrera, a l’Ametlla, i en breu es preveu començar la millora del revolt de Can Baró de Santa Eulàlia, municipi que està, després de molts anys, desenvolupant un nou POUM, on es preveu una “ronda” al Rieral.

A l’Ametlla, es planteja l’arranjament d’un important tram de la carretera BP1432, en el seu pas per el casc urbà.

Convido als veins dels dos municipis que mirin el que preveu el vigent  Plà Territorial, i en calculin els impactes ambiental, econòmic, i, sobretot, social, que suposen.

Jo m’estimo com el que més els plataners que m’han vist creixer, però si el sacrifici dels 28 “màrtirs” previstos ara a l’Ametlla, permet evitar impactes ambientals, econòmics i socials molt superiors, cal que analitzem el tema amb una perspectiva més àmplia.

Això si, hem d’exigir als nostres polítics que simultàniament obrin un procés, supramunicipal, deixant enrere diferències “històriques”, per avançar en l’eliminació de les infraestructures ara planificades, substituides per el que ja tenim i s’està millorant, amb una justa distribució de càrregues.

Sembla que és el moment.

I en el cas de l’Ametlla, cal obrir un concurs públic, transparent, per tal que tinguem alternatives a la única presentada pel consistori. Segur que ens sorprenem de com es pot millorar.

Per menys, doncs no és molt demanar, crec que les nostres consciències no haurien de premetre el “sacrifici” d’una part tan estimada del nostre patrimoni.

Ignasi Muntanya i Ponsa. Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Variant de la Carretera BP1432


A %d blogueros les gusta esto: