Els compromisos republicans de Quim Torra i la voluntat de sintonia amb la CUP marquen el discurs d’investidura. Pere Cardús

mayo 12, 2018

El ple d’avui ja respira les olors dels animals del zoo, al costat del parlament, pròpies de quan comença a fer calor. Encara que sabem que el millor amic de Quim Torra, que pronuncia el discurs d’investidura no és cap animal sinó un llibre. Torra obre avui un capítol especial en la seva trajectòria. ‘No s’ho havia imaginat mai’, em confessa just uns minuts abans un familiar pròxim seu. L’expectació és centrada avui en el discurs que farà el candidat. Perquè la CUP dubta ara si manté l’abstenció que l’ha de permetre o si canvia el vot en contra del nou candidat. Fins demà no ho decidirà, i per això avui s’observa el discurs de Torra amb gran atenció, mentre les converses al passadís, al despatx, als carrers i per Telegram i Signal miren d’acostar posicions i de cercar punts de trobada.

Excepcionalitat
‘Jo avui no hauria de ser aquí. No hauria d’estar fent el discurs d’investidura ni hauria de demanar-vos la confiança per a poder fer govern. Hi hauria de ser el molt honorable Carles Puigdemont, president legítim de la Generalitat.’ Torra comença, com no podia ser de cap altra manera, amb una menció i agraïment als presos i exiliats que haurien de ser avui a l’hemicicle. ‘Ho repetirem tantes vegades com calgui. Mai no ens cansarem de recordar-los perquè mai no ens cansarem de lluitar per la seva llibertat.’ Aplaudiment llarg a la cambra, sense C’s, PSC, CeC ni PP, és clar.

El govern necessari

Quim Torra entra a l’hemicicle acompanyat de la plana major de Junts per Catalunya (fotografia: Albert Salamé).

‘La millor manera de refer el nostre país de l’atac del 155 és tenir govern. La millor manera que el país avanci republicanament és tenir govern. Ho puc dir a la manera de Joan Fuster: «tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.»’ Torra ha descrit la situació actual de Catalunya, on ‘el dret de qualsevol poble de l’autodeterminació és criminalitzat’. I ha afegit que som en un moment polític absolutament excepcional que ho afecta tot. ‘Ningú no està tan dolgut com jo que s’hagi arribat en aquesta legislatura’, ha dit, per repassar a continuació els quatre intents d’investidura precedents.

‘Persistirem, insistirem i l’investirem’, ha dit llavors Torra en referència a Carles Puigdemont. El candidat ha defensat que la solució del conflicte exigeix el retorn dels presos i exiliats a casa i el respecte de la decisió democràtica dels ciutadans de Catalunya. ‘Cal un govern que expressi la seva voluntat inalterada de respectar el mandat del 1r d’octubre. Cal un govern fort i un país fortíssim i unit per encarar els desafiaments que se’ns presenten’, ha expressat Torra.

Responsabilitat i diàleg
A més, segons que ha dit, els únics responsables de les decisions que prengui el govern d’ara endavant han de ser-ne els seus membres. I no es poden derivar responsabilitats per als presos i els exiliats. És així com Torra ha volgut protegir expressament els represaliats del xantatge de l’estat espanyol.

Torra ha decidit de dirigir-se directament al rei espanyol i a Rajoy. Ha apel·lat a les seves paraules a favor del diàleg. Ho ha fet en castellà. I a continuació, dirigides al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, en anglès, per dir que no es pot acceptar el silenci de les institucions europees davant de la repressió de l’estat espanyol. I per demanar-li respecte per la decisió democràtica dels catalans i una mediació en la direcció que Juncker mateix ha expressat aquesta setmana.

Els insults

Quim Torra acaba el discurs observat per l’oposició (fotografia: Albert Salamé).

‘Crec que no es pot fer servir l’insult per comunicar-nos’, ha dit Torra, que ha estat interromput per un aplaudiment sarcàstic dels diputats de Ciutadans, alguns diputats del PSC i el PP, amb el somriure burleta de Ramon Espadaler. Un aplaudiment que volia fer present per primera vegada a l’hemicicle –segur que en vindran moltes més– els piulets de Torra de fa sis anys que del minut zero han servit a l’unionisme per a una campanya organitzada contra el candidat. Un exemple d’allò que avisava Malcolm X quan deia que ‘si no s’està previngut, els mitjans del poder acabaran fent-nos creure que les víctimes són els botxins i els botxins són les víctimes’.

Radicalitat i procés constituent

Quim Torra saluda la diputada de la CUP, Natàlia Sànchez (fotografia: ACN).

A continuació, Torra ha desgranat les grans traces que inspiraran el programa de govern si la majoria li fa confiança. I ha posat l’accent a un dels aspectes que la CUP exigeix als socis de majoria republicana per a donar suport al candidat: el procés constituent des de la base. ‘Impulsarem un procés constituent participat pels ciutadans. Un procés que ha de dibuixar el model institucional, econòmic i social. Fem-ho radicalment, anem a l’arrel dels problemes. Un procés que aspira a tant, que ho vol tot. I ha d’acabar amb una proposta de constitució per a la república. A qui fa por que el model de país s’elabori amb la màxima radicalitat democràtica?’

‘Arrencar la legislatura ens dóna la força per engegar totes les formes republicanes. El país es posarà a prova i tots n’haurem de ser dignes’, ha dit Torra per tancar aquest apartat. Els diputats de la CUP, que no han deixat de prendre apunts durant tot el discurs, han gastat més tinta que en cap altre moment quan Torra ha parlat del procés constituent.

Pla de xoc contra el 155
També ha explicat que un dels seus objectius prioritaris és reparar i restituir tot allò que s’ha desmuntat de la Generalitat ‘sense el permís dels catalans’, en referència al pla de xoc per desfer els efectes del 155 d’aquests mesos. El govern nomenarà un comissionat que dependrà del Departament de Presidència que s’ocuparà d’inventariar totes les decisions preses aprofitant el cop d’estat del 155 per a poder-les revertir. El candidat de Junts per Catalunya també ha anunciat la retirada de les demandes de la Generalitat interposades pels seus advocats per instrucció del govern espanyol en la seva intervenció contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs exigint una reparació econòmica pel 9-N.

Escola de qualitat per a tothom, sanitat pública a l’abast de tots, igualtat d’oportunitats, progrés i dinamisme econòmic, mitjans de comunicació públics potents… han estat també part del discurs de Torra. I ha anunciat que es restablirà una estructura potent per a tenir veu al món i exercir la diplomàcia com mereix el país, en una referència clara a les delegacions desmuntades per la intervenció del 155, així com el Diplocat.

‘Hem de seguir junts’

Quim Torra llegeix una frase de Marià Villangómez (fotografia: Albert Salamé).

‘Benvolgudes i benvolguts compatriotes, la llibertat de Catalunya no serà obra d’aquest parlament, ni d’aquest govern; la llibertat de Catalunya us l’heu guanyada vosaltres’, ha dit Torra dirigint-se als ciutadans. ‘No renuncieu mai a la vostra llibertat personal, defenseu-la tal com l’heu defensat, pacíficament i radicalment. Així és com els pobles guanyen les victòries més belles. I la vostra victòria és el fracàs d’un estat que no solament no ha volgut negociar mai, ni tan sols reunir-se per parlar; sinó que ha usat la violència contra el poble. Però el 1r d’octubre van fracassar i fracassaran si mai gosen tornar a emprar la violència, perquè sempre fracassarà qualsevol règim de força que pretengui destruir les idees i la dignitat de les persones. Sempre fracassarà.’

També ha tingut un record per a Muriel Casals: ‘Potser de totes les persones que he conegut, fora de la meva família, cap no m’ha ajudat tant a créixer com a persona com la Muriel Casals. Vaig tenir la sort de treballar-hi uns anys, braç a braç. Muriel no era només el somriure d’una revolució, era una revolucionària que somreia. Ella va sobrevolar una Catalunya en refundació, lligant tot allò que es podia lligar, fossin persones, sentiments, idees o temps. I sobretot el llegat de la Muriel és un llegat increïble, perquè la Muriel ens va regalar esperança.’ I s’ha dirigit als diputats: ‘I a vosaltres, diputades i diputats, us dic: nostra és ara la feina. Ara és l’hora de l’obra. Avui ens desfem del passat, de l’article 155 i obrim al nostre davant un nou futur. Construïm-lo junts. Tan junts com els valors que signifiquen ‘Catalunya’ i ‘República’, dos ideals per sempre inseparables.’ I ha recordat una frase de Marià Villangomez: ‘Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig.’

Albiol mira el rellotge abans d’anar a dinar (fotografia: Albert Salamé).

Un aplaudiment a peu dret ha tancat la intervenció de Torra. Els diputats de Junts per Catalunya ho han fet amb decisió i energia. Els d’Esquerra s’han alçat a poc a poc i recol·locant-se la roba per acabar aplaudint a trompicons. Els de la CUP no s’han alçat ni han aplaudit. Els de Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú i PP han mantingut el capteniment asseguts als  seients fins que no s’ha aixecat la sessió fins a les tres de la tarda. Aleshores serà el seu torn. El dinar servirà per preparar els atacs habituals, repassar la filera de piulets de fa sis anys i les paraules que més podrem sentir: ‘titella’, ‘xenòfob’, ‘racista’…


El pueblo de Cataluña merece un respeto. Beatriz Talegón

enero 30, 2018

Torrent, el presidente del Parlamento de Cataluña ha hablado. Hoy, el día de la investidura, cuando todo era un manojo de nervios, ha parecido tranquilo y firme para decir que con la Democracia no se juega. 

Anoche cientos de miles de personas se fueron a dormir imaginando cómo transcurriría el día de hoy. Imaginando las posibilidades que tendría Puigdemont de llegar a España, si habría llegado ya, todo lo que podría pasar. ¿Tú qué crees que pasará mañana? Nos preguntábamos antes de dormir. Todo eran conjeturas, porque cualquier cosa podría pasar.

Al despertar ya sabíamos que ayer Puigdemont escribió al Tribunal Supremo para decirle que no pensaba pedirle permiso al juez instructor Llanera para ser investido. También se dirigió al Tribunal Constitucional para plantearles la retirada de unas medidas cautelares que nadie le había solicitado y que además, son de una más que dudosa legalidad. Y para terminar, remitió una carta al presidente del Parlamento catalán para recordarle que él es el encargado de hacer cumplir el Reglamento de la Cámara legislativa, precisamente la norma que establece la inviolabilidad de los diputados.

Justo antes de acostarnos teníamos la última noticia: la convocatoria del Tribunal Constitucional de la reunión para hoy a las 13.00 con el fin de pronunciarse sobre la petición de retirada de las medidas cautelares por parte de Puigdemont.

A primera hora de la mañana amanecíamos con la confirmación del pacto entre las fuerzas políticas soberanistas: se mantenía a Puigdemont como candidato con el apoyo de todos. Se preveía, en ese momento, que la investidura seguiría adelante.

Sin embargo, a las 10.00 comparece Torrent. Y habla claro. Cristalino. Deja claro que el candidato legítimo y elegido por las urnas es Puigdemont. Sin posibilidad de cambio. Y que como presidente del Parlamento de Cataluña es su obligación garantizar la inviolabilidad de sus diputados, respetar y hacer respetar la voluntad popular y lo emanado de las urnas el pasado 21 de diciembre. No dará un paso atrás. Al Parlamento de Cataluña no le imponen candidatos desde el Gobierno de España, y no se doblegarán ante ningún tipo de presión o injerencia. Contundente.

En vista de que la sesión de investidura no se podía producir con las garantías democráticas necesarias, decide suspenderla hasta nuevo aviso, pero no desconocida  Informa de la orden emitida a los servicios jurídicos del Parlamento para que, a su vez, presenten las alegaciones pertinentes ante el TC, y así continuar el camino democrático para hacer cumplir la voluntad del pueblo. Sin precipitarse y sin arriesgar. 

Inmediatamente después han comenzado a saltar las alarmas: unos dicen que Torrent ha operado por su cuenta, otros que en realidad tiene una intención oculta (preparar el camino para otro candidato), que ha intentado hablar con Puigdemont y no lo ha conseguido… Ruido para generar discusión, confusión y enfrentamiento entre soberanistas. Es necesario no caer en esta trampa.

Personalmente pienso que Torrent ha tomado una decisión valiente, sensata y coherente. Defiende al candidato Puigdemont y con su decisión, le ha protegido de la cacería que tenían preparada contra él. Responderá al TC, a quien ha criticado duramente por su falta absoluta de rigor. Planta cara al Gobierno de España que ha desoído al Consejo de Estado. Pone las cosas en su lugar. 

El camino requiere hacerse tranquilo. Sin precipitarse. Esto es una jugada de ajedrez. Un mal movimiento tirará por tierra toda la partida. Y cada paso que se dé, ha de hacerse de manera escrupulosamente democrática, dejando en evidencia, precisamente, la falta de democracia y de legalidad de la que adolecen las decisiones del gobierno español.

No se deje caer en manos de la discordia, del debilitamiento. Mantener la calma, la decencia democrática y continuar denunciando los atropellos que se vienen produciendo por parte del Partido Popular es obligado en estos momentos. Y, por qué no decirlo: cuanto más enreden desde España este proceso, más débiles se quedarán, pues no tienen fundamentos (ni democráticos ni legales para hacer lo que están haciendo). Es cuestión de tiempo que todo el mundo se dé cuenta. Paciencia, perseverancia y mirada larga.

Aquí el discurso de Torrent:

Comparezco después de unos días en que el Estado español ha mostrado una de las caras más oscuras con la decisión del gobierno español de cometer un fraude de ley y con la decisión de un TC de fijar de urgencia unos condicionantes en la investidura de Puigdemont que nadie había pedido.

El TC sin ningún tipo de petición previa ordena a la Mesa del Parlament cómo ha de interpretar su propio reglamento. Una decisión política ad hoc hecha por quien debería ser árbitro constitucional. Una decisión de compromiso para no desacreditar el fraude de ley del gobierno español.

El gobierno español y el TC pretenden vulnerar los derechos de millones de catalanes y catalanas que fueron a votar el 21D. Y eso no lo vamos a permitir.

No aceptaremos que se diga que los catalanes y las catalanas han votado mal, para votar lo que ellos querían. No aceptaremos las injerencias a un Parlament democrático que tiene el derecho y el deber de invertir el presidente que recoja más apoyos.

Ni la vicepresidenta Soraya ni el Tribunal Constitucional decidirán quién debe ser el presidente de la Generalitat. Son los diputados y las diputadas elegidos democráticamente a quienes les corresponde hacerlo.

Proponer el presidente Puigdemont como candidato a ser investido presidente de la Generalitat fue fruto de la voluntad expresada por una mayoría de esta cámara. Y en tanto que esta voluntad se mantiene, no propondré ningún otro candidato a la investidura.

El presidente Carles Puigdemont tiene toda la legitimidad para ser candidato y tiene todo el derecho. Para defender este derecho me he comprometido personalmente en Gante a garantizar su inmunidad, como la de todas y todos los diputados, en el ejercicio de sus derechos políticos en el Parlament.

En este sentido, he instado a los servicios jurídicos de la cámara a que el Parlament se persone y formule alegaciones a la resolución del TC.

Atendiendo a la petición del presidente Puigdemont de garantizar su derecho a tener un debate de investidura con garantías, así como para dar tiempo a las alegaciones presentadas por el propio presidente, el pleno previsto para hoy queda aplazado, pero en ningún caso desconvocado .

El pleno de investidura del candidato Carles Puigdemont se mantiene convocado y se celebrará una vez garantizado un debate de investidura efectivo y sin injerencias. Una investidura que tenga valor real y que sea efectiva.

Me comprometo a generar el escenario más favorable para garantizar que la voluntad de la ciudadanía expresada en las elecciones se haga realidad.

Insto al TC a resolver las alegaciones en la mayor brevedad para deshacer el chapuza jurídica que ha perpetrado.

Sé cuál es mi responsabiliat y cuál es mi compromiso. Tengo el deber de proteger la soberanía de este Parlament de injerencias y ataques antidemocráticos. No me movió un mil milímetro de la defensa de los derechos democráticos de los diputados y diputadas, a pesar de las amenazas.

Iré hasta el final para defender los derechos del presidente Puigdemont para someterse al debate de investidura con todas las garantías.

Todas mis energías irán a defender la institución, defender los diputados, defender los votantes, defender, en difinitiva, la esencia de la democracia. Para que la democracia no se suspenda.

La voluntad mayoritaria de los catalanes no se suspende. Este Parlament invertirá el candidato que reciba el apoyo de la mayoría de la cámara, no lo que se decida desde un despacho a 600 kilómetros.

Este Parlament, votado democráticamente, elegido por la ciudadanía, representa políticamente el pueblo de Cataluña. Y eso merece un respeto. El pueblo de Cataluña merece un respeto.


A %d blogueros les gusta esto: