Ha mort Josep Martorell, gran amic, arquitecte notable, home tranquil, culte, amant del país que volia lliure des d’anys ha, quan pocs ho demanaven.
Li venia de lluny, de pares i germans defensors de les llibertats, de la llengua, de l’Escola Catalana.
De quan parlar català era prohibit, com de nou volen prohibir-nos ara. Quan reunir-se unes poques persones sense permís era castigat-penat.
Amant de les Arts, amb tot el què abasta la paraula: la música, el Cant Coral -cantava a la Coral Sant Jordi que dirigia el seu germà Oriol-.
Enamorat de Menorca on anaven sovint amb la seva estimada muller la Roser Solanic, sempre prop seu.
Gent de be, que sempre va posar per davant la defensa de Catalunya no importa qui tingués davant.
Va passejar el nom del seu-nostre país arreu del món juntament amb l’equip d’arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay amb el qual van treballar i guanyar guardons també arreu.
Quantes vivències compartides a casa nostra, company del meu marit de temps passats de guerra i post guerra a Granollers. També amb els seus pares i germans amics dels Montaña-Tuset des de sempre, a través de la Pedagogia. Amistat que ha perdurat amb els anys.
Fins a sempre, a reveure!
Sin categoría | Etiquetado: 
Escrito por montserratponsa 
Han passat vuit anys i, les necessitats son les mateixes: Si no existeix llibertat de i per les persones, com podem aspirar a tenir un país lliure?
