Monsenyor Jaume Traserra en el record

enero 25, 2020

Avui 25 de gener, a Solsona, hem recordat a Monsenyor Jaume Traserra coincidint amb l’aniversari de la seva mort a Granollers fa un any, el 25 de gener 2019.

Bona representació familiar. També de les persones que el van acompanyar els darrers temps, la Dra. Mònica Ribell i el seu cuidador Edmundo, entre altres amics. Tots emocionats encara de la seva generositat i sabiduria.

Ha oficiat el Bisbe Xavier Novell fent una excel.lent Memòria del seu predecessor el Sr Bisbe -Jaume Traserra-, com l’anomenàvem els que l’havíem conegut quan érem petits.

Nota de color i esperança l’han posat els petits, fills dels seus nebots.

La vida segueix, sapiguem aprofitar-la.

 

 


Carta abans de la matinada. Josep Mª Boixareu

enero 25, 2020

Amics, amigues

Quan encara no ens havíem refet de l’accident de la petroquímica de Tarragona ens arriben uns aiguats mai desitjats, ni en temps de sequera. Hi havia previsions i avisos, però un desastre d’aquesta magnitud era difícil de preveure; mig Catalunya ha estat, i encara està, afectada. El pitjor sempre son les víctimes mortals. Tan se val el nombre, amb una n’hi ha prou. No sé si recordo bé, però després del llibre Un millón de muertos de Josep Maria Gironella, Bartolomé Soler, de Palou, en va publicar un que es titulava Los muertos no se cuentan (perdoneu les imprecisions, fa temps i la memòria se’m rovella). Soler tenia raó, al menys pel títol. A qui li toca com a víctima un fill, el pare o un germà, amb la seva víctima en té prou.

Els mitjans de comunicació han donat prou informació sobre l’abast i els impressionants danys causats per la mal anomenada tempesta “Glòria”. Tenim les imatges ben gravades amb tots els drames que hi ha al darrere: persones, animals, bens de tota mena, agricultura, pesca, indústria, comunicacions, paisatge, construccions… Un desastre, pena, tristor. Responsables? Només n’hi ha un: el canvi climàtic, i seguirem així mentre els detractors interessats de la ciència no reaccionin i prenguin les mesures adients. Un alt cost a curt termini, però el desastre total a mig i llarg. El planeta, la humanitat, els éssers vius, estan condemnats si no s’actua de seguida.

Que algú hauria pogut fer quelcom millor? Això sempre, però personalment crec que les autoritats catalanes i els cossos d’assistència han fet, en termes generals, el que havien de fer. Si de cas, potser algunes coses estaven mal fetes des de feia molt de temps: construccions, proteccions…? Un punt en concret, l’alliberament d’aigües dels pantans de Sau i Susqueda. El dia abans dels aiguats quedava un 30% de capacitat buida i en dos dies van sobrepassar el 100%. Hi ha experts en com, quan i quant s’ha de desaiguar en cada moment i estic segur que es van trobar davant d’un impossible. No cerquem culpables d’ara. En tot cas hauríem de mirar molt enrere. Ara toca mirar endavant; recuperar i reconstruir el que es pugui i fer algunes coses millor, preveient a llarg termini el que sembla impossible de preveure.

Avui no estic en condicions d’escriure gaire més, però tampoc podia ignorar quelcom que ha afectat la major part de Catalunya i els catalans més directament o indirecta. A mi, a tots nosaltres, ens afecta el desastre a l’agricultura, pesca, comunicacions i crec que hi hauria d’haver una mostra de solidaritat de la ciutadania no afectada directament per ajudar als qui estan passant un tràngol que, en molts casos, serà llarg i penós i, també, ajudar a reconstruir la part de país malmesa. Ho hem fet en altres casos i situacions; ara també toca.

Estic trist, preocupat i, també, emprenyat. Avui no volia parlar de política, però és que el mateix drama territorial i humà m’hi obliga. Tractaré de ser breu. Mentre el president de la Generalitat, M. H. Sr. Quim Torra, estava recorrent tot el territori català afectat pels aiguats, reunint-se amb les autoritats i persones més properes al desastre,

el maligne Tribunal Supremo Español, decidia i proclamava públicament la seva inhabilitació. Aquella mala gent, poden ser pitjors persones? No! Perquè no son persones, son bèsties deleroses de sang catalana. Sí, així mateix, bèsties! Deuen pensar gaire en les víctimes del recent desastre? En el territori que si poguessin destruirien pitjor i més del que ho han fet els aiguats? Mala gent! I no entro en els fons de qui aquests dies també ha estat perseguit injustament per l’Audiencia Nacional, el major Trapero, a qui no li perdonaran mai la professional i impecable actuació dels Mossos d’Esquadra arran dels atemptats del 17-A, sobre el que encara no s’ha descobert qui hi havia al darrere. Penseu en unes sigles…

No sé com ni quan es compensarà els afectats directament pel desastre que ha patit Catalunya; no tinc gaires esperances que es puguin refer aviat, però, insisteixo, els ciutadans no afectats directament hauríem de fer alguna cosa.

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplan


Mirar con ojos de otros. Federico Mayor Zaragoza

enero 24, 2020

Hermoso Poema escrito en Florencia 27 de octubre 2005

 

Mirar con ojos de otros…

con otros ojos.

Ya es hora

de vernos

nosotros mismos,

como somos

y como aparecemos

Si no observamos

la realidad

desde todos los ángulos

y logramos saber

cómo es exactamente

seguiremos siendo incapaces

de cambiarla.


Declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya sobre l’art de la Franja i la col·lecció del Museu de Lleida

enero 24, 2020

El patrimoni cultural i històric té un valor fonamental. És una eina de vital importància com a vehicle per a la construcció d’identitats i per al reforç de mecanismes de pertinença. Al mateix temps, però, és un vestigi de lligams culturals, socials i econòmics entre comunitats i territoris, i testimoni de llur supervivència al llarg del temps.

La condició de patrimoni cultural no és excloent. Una mateixa obra pot formar part de diversos patrimonis culturals diferenciats i la seva pertinença no depèn en cap cas d’allí on sigui, ni tan sols de qui en sigui el propietari o el tenidor. En conseqüència, posseir un determinat patrimoni implica drets i deures: el dret que s’integri en el propi relat i el deure de protegir-lo, estudiar-lo i donar-lo a conèixer. Drets i deures que no es veuen limitats pel fet de gaudir o no de la possessió, ni tampoc pel fet que es trobi situat en un o altre territori.

En aquest sentit, les obres d’art de la col·lecció d’art sacre de les parròquies segregades del bisbat de Lleida, avui inscrites en el territori aragonès, formen part de l’herència de la Corona d’Aragó i, per tant, continuen essent patrimoni cultural tant de Catalunya com d’Aragó. Per això, cal que aquest patrimoni sigui gestionat com a element vertebrador dels llaços comuns entre dues comunitats veïnes, germanes i profundament relacionades, com són l’aragonesa i la catalana, i, en cap cas, com a instrument de confrontació i de menyspreu dels valors de la convivència i del bastiment d’un discurs comú.

Davant d’això, els principis de permanència, integritat i protecció de les col·leccions museístiques s’han de conjugar amb un tractament que les faci un bé útil, identificable i compartit. La gestió del patrimoni ha de partir d’un projecte compartit, que assoleixi el repte que ambdues comunitats mantinguin un sentiment de pertinença, sense que es perdi el sentit de col·lecció unitària, i que es desenvolupi una gestió compartida entre Catalunya i Aragó per mitjà d’una política d’exposicions itinerants o consecutives.

Per tot això, el Parlament de Catalunya manifesta la conveniència que la discussió sobre la titularitat de les col·leccions se sostregui de la lluita judicial i es porti al terreny patrimonial i tècnic.

Així mateix, el Parlament de Catalunya declara que s’han de salvaguardar la unitat i la integritat de les obres d’art sacre provinents de les parròquies que havien format part del bisbat de Lleida fins als anys 1995-1997, adquirides i integrades de manera lícita i legítima a la col·lecció lleidatana, i que s’han de gestionar de manera compartida, sempre d’acord amb criteris museològics que en garanteixin la dita unitat i la conservació, l’estudi i un coneixement ampli per part de tota la ciutadania.

Palau del Parlament, 23 de gener de 2020

Eduard Pujol i Bonell . Portaveu del GP JxCat; Anna Caula i Paretas, Portaveu del GP ERC; Eva Granados Galiano, Portaveu del GP PSC-Units; Susanna Segovia Sánchez, Portaveu del GP CatECP; Carles Riera Albert, Representant del SP CUP-CC

 


Josep Maria Tàsies: un eficaç i discret servidor de la ciutat. Rafel Ballús

enero 24, 2020

L’abril del 1979, quan varem començar el primer mandat dels ajuntaments democràtics, a Granollers i altres ciutats ens varem trobar que si volíem impulsar un canvi important de la política i la gestió municipals, ens calia en molts casos comptar amb equips de direcció de l’administració municipal renovats, ben preparats tècnicament i amb unes enormes ganes de treballar pel bon funcionament de l’ajuntament..

En poc temps varem tenir la sort i l’encert de constituir un nou equip directiu de l’administració municipal: La Núria Badia, com a Secretaria municipal; l’Àngels Badia a Urbanisme; en Josep Maria Figueres, com a enginyer municipal, la Maria Gispert com a arquitecte municipal, en Francesc Campanya com a cap de la policia municipal. I en Josep Maria Tàsies al cap de l’Àrea econòmica. Naturalment, els procés de donar nou impuls a les diferents àrees: cultura, ensenyament, serveis socials, etc va representar la incorporació, la majoria de vegades per promoció interna, de diferents professionals.

Tinc un magnífic record de tots ells, amb els que varem treballar intensament durant aquells primers anys i que, en molts casos, varen segui aportant la seva professionalitat al successius consistoris. Però la trista notícia del traspàs d’en Josep Maria Tàsies, em fa recordar –i vull que els granollerins en tinguin constància- que en Tàsies, com li deia tothom a l’ajuntament, va ser un col·laborador importantíssim a l’hora de possibilitar que els projectes nous i/o de millora que volíem tirar endavant fossin possibles. Per la senzilla raó que la situació econòmica amb la que ens varem torbar era catastròfica i redreçar-la era un aspecte clau per fer possible totes les altres coses. I ell va ser en aquest àmbit la meva mà dreta. Posava seny i imaginació professional a les reunions de l’equip de direcció de la gestió municipal, sempre amb discreció, amb sòlids plantejaments tècnics, facilitant les coses a un equip de govern municipal que venia amb unes ganes de canvi i impuls de nous projectes que haurien fet posar nerviós a qui no tingués el seu saber fer… i la seva paciència. Sovint, quan el cridava que vingués a l’alcaldia per a plantejar-li alguna pregunta, sense pràcticament dir-li res pujava amb la informació a la mà. Vaig arribar a creure que em llegia el pensament!

Més enllà dels tòpics que comencen amb “Tots els polítics són…” o “els funcionaris ja se sap…”, el cert és que quan coincideixen polítics honestos i amb ganes de millorar substancialment la qualitat de vida dels ciutadans,  amb una estructura administrativa excel·lent, les coses canvien en quantitat i qualitat. I, sincerament, crec que en Josep Maria Tàsies mereix el nostre reconeixement: va ser un eficaç i discret servidor de la ciutat

Rafel Ballús i Molina

Alcalde de Granollers (1979-1986)


¿Jueces progresistas y conservadores? ¡Qué disparate! Federico Mayor Zaragoza

enero 23, 2020

 

Tan disparate como imaginar a científicos y  médicos de izquierdas o de derechas en el ejercicio de su profesión. Desde un punto de vista personal, cada ser humano puede ser lo que juzgue más pertinente, haciendo pleno ejercicio de su libertad, siendo de una ideología u otra, de una creencia u otra… pero desde el punto de vista profesional, NO. El científico debe actuar guiado exclusivamente por el conocimiento permanentemente verificado y contrastado. Igual sucede con el médico y con tantas otras profesiones, que se basan en aplicar con la máxima diligencia e imparcialidad la ciencia y tecnología más avanzada… sea cual sea el partido político en que se milita, sea cual sea su visión social y trayectoria humana.
Y, sobre todo, un juez –cuya representación es la de una balanza con los platillos exactamente situados al mismo nivel y los ojos vendados- tiene como misión suprema aplicar la ley, sin atender a influencias de índole alguna. Si considera que una ley debe mejorarse está en su mano y forma parte de sus competencias proponerlo a las instancias legislativas. Pero “interpretar” la ley en virtud de su sesgo político o de otra naturaleza es indebido e intolerable. Constituye un delito antidemocrático.
Esperemos, pues, que las mujeres y hombres que ocupan tan alta misión sean excelentes y adecuados agentes de justicia, sin las lamentables connotaciones actuales de “conservadores” o “progresistas”.

Cuando solo queda el amor…

enero 23, 2020
La vida está llena de sobresaltos. Junto a situaciones maravillosas aparecen imprevistos que no permiten respirar. Recién, las tormentas que han afectado de manera especial Catalunya. Han ocasionado muertes, desaparición de zonas donde todos habíamos disfrutado de agradables convivencias familiares como el Delta del Ebre, o lugares maravillosos de Girona.
Factores imprescindibles para seguir adelante: Salud, Amor, Confianza. Trabajo.
Sin Salud nada es posible. Sin Amor la vida no es Vida. Sin Confianza la conviencia es nula. Sin Trabajo ¿cómo sobrevivir?
Salud pues para poder Trabajar y labrar un futuro digno para todos con Amor y Confianza
Triste ver tantas familias sumergidas en dificultades. O le damos un vuelco importante al mundo inculcando la necesidad de cambiar sistemas de vida-convivencia o, como diria mi buen amigo de vida Guayasamin: Nos vamos al carajo.
NO a tantas máquinas que, en lugar de protegernos y ayudarnos en determinadas labores nos roban el trabajo.
Acabemos con las malditas maquinitas, recuperemos el habla, cual corresponde al ser humano.
Discutamos, organicemos tertulias en lugar de instalarnos frente al televisor tragando lo que les interesa a algunos, para adormecernos.
Pidámosle a la luna que no deje de iluminarnos. Nunca voy a la cama sin darle las buenas noches.
Por escondida que se encuentre le digo: sé que estás ahí…

A %d blogueros les gusta esto: