blog de Montserrat Ponsa

Malauradament de tot hi ha a la vinya del senyor dèien les iaies. Doncs sí. Recordo l’ú d’octubre 2017 com un dia d’esperança. Va començar la nit anterior el 30 de setembre preparant taules per anar a votar. Distribuint nos segons van indicar-nos des de l’ajuntament. A les 6 del matí ja hi érem tots. La por de que apareguéssin els que no volien la votació era candent.

Vam compartir-presidir una Mesa electoral. La gent va acudir de forma massiva, molt aviat, així que es va donar per oberta la votació. La por-temença que vinguéssin a robar-nos les urnes uns pocs forasenyats que no volien la votació, va fer que tothom es prestés a fer-nos costat. Consti que van intentar fer-ho però, no se’n van sortir. La policia també va fer de les seves.

Mai havia vista tanta germanor al nostre poble! Va guanyar el sentit comú. Dol que encara no haguem actuat segons aquells resultats. Sovint em demano per què? Maleïda POR!

Els records ajuden a seguir dempeus. Si a més a més tenim famílies llargues, la multiplicació augmenta i cal tenir ho ben anotat en una llibreta, molt preuada per a mi, per evitar l’oblit.

Castigats com hem estat a no moure’ns gaire de casa per la maleïda pandèmia, els contactes familiars han minvat, actius només via telefònica. Deu salvi el telèfon de tot mal!

La vida és envejosa, no li plau que ho passem be. Sovint ens colpeja amb allò que més estimem. Pretén deixar-nos en solitut però, no ho permetre’m. Els records son poderosos!

‘Don’t look up’: l’agència espacial nord-americana posa a prova un sistema per defensar la Terra dels asteroides

Il·lustració de la nau de la missió DART mentre sobrevola l’asteroide contra el qual ha de xocar. NASA / JOHNS HOPKINS, APL / STEVE GRIBBEN

• Leer en castellano

BarcelonaSi algun dia un asteroide amenaça amb impactar contra la Terra, com passa a la pel·lícula Don’t look up, la vida al nostre planeta tal com la coneixem no estaria necessàriament condemnada. I tampoc no caldria enviar-hi Bruce Willis perquè introdueixi una bomba nuclear dins la roca, com a Armageddon. Ni tan sols caldria destruir l’asteroide. N’hi hauria prou aconseguint que l’astre en qüestió es desviés una mica de la seva ruta i passés de llarg de la Terra. Amb aquesta premissa és que la NASA ha iniciat amb èxit la seva missió DART (Double Asteroid Redirection Test), la primera missió espacial de prova per salvar la Terra d’una catàstrofe com la que va acabar amb els dinosaures.

La sonda DART ha impactat aquest dilluns a les 19.15 h de dilluns hora nord-americana (la 1.15 h de la matinada de dimarts a Catalunya) contra el petit asteroide Dimorphos, a 10,9 milions de quilòmetres de la Terra. El petit aparell de la NASA, de la mida d’una màquina de venda automàtica, es va enlairar de la Terra el novembre passat , i tal com estava previst, ha colpejat amb èxit l’astre escollit per fer aquesta simulació: Dimorphos. Ara l’equip d’investigadors de la NASA observarà si l’impacte ha aconseguit desviar l’asteroide de la seva òrbita de forma suficient.

L’impacte s’ha vist amb la càmera integrada en la sonda, que ha permés observar una imatge molt propera de la superfície rocosa de l’asteroide just abans de xocar.

Nuestra cita

An empty stomach is not a good political adviser. Albert Einstein.

Así cantaba Mina en los setenta del siglo pasado, para rematar el mensaje con las palabras “soltanto parole”, es decir, simplemente palabras.

El resultado de las elecciones generales en Italia ha confirmado –y es un caso poco corriente–  lo que los sondeos previos anunciaban: la líder del partido Hermanos de Italia (Giorgia Meloni) ha obtenido el 26% de los votos (7.300.000), lo que le permitirá alcanzar el puesto de Jefe de gobierno, con el seguro apoyo de dos partidos próximos a su propuesta ideológica: la Liga (que encabeza Matteo Salvini) y Forza Italia (el vehículo inversor de Silvio Berlusconi).

Y los medios convencionales se han echado las manos a la cabeza, ante el riesgo que supone que la tercera economía europea esté gobernada por un partido de extrema derecha.

Han de tranquilizarse. No pasa ni pasará nada. Meloni sabe muy bien que los “mercados” no le van a permitir veleidades que afecten a sus intereses. Dejarán que ella siga con su discurso populista, integrista y reaccionario que ha tenido buena acogida entre el pueblo italiano, un pueblo teóricamente culto y democrático, curtido políticamente, que con la volatilidad de su voto (ahora a la izquierda, ahora a la derecha, y mañana a la que sea) pone de manifiesto su nula capacidad de análisis. Tenía razón Shakespeare cuando decía que “la vida es un cuento narrado por un idiota, lleno de ruido y de furia, que nada significa”.

Al fin y al cabo los electores están a la altura de sus políticos. Los ciudadanos descendientes del Renacimiento, del Humanismo, de las florecientes repúblicas del Medievo, se sienten cómodos con los mensajes de la señora Meloni, que declara ser “mujer, italiana y cristiana” y que descarga sus traumas infantiles con su propósito de “luchar contra los lobbies LGBT”, que defiende “la familia natural” (que para ella es “un papá y una mamá”) y que pondrá todas las limitaciones que pueda (y ya son muchas) para que las mujeres mantengan su derecho al aborto. Todo esto podrá afectar directamente a una parte de la sociedad, pero a los tenedores de los bonos de la Deuda Pública italiana esta faceta de la señora Meloni les importa muy poco. Tampoco les preocupa excesivamente que para ella Benito Mussolini fuera “un buen político” ni que ponga el acento en cerrar las fronteras para “proteger a Italia de la islamización”.

Porque la señora Meloni, por muy incendiaria que parezca, es una simple empleada del poder económico y, si quiere mantenerse en el puesto, tendrá que ajustarse al guion. Y el guion es declararse atlantista (aceptar la tutoría del gobierno de Estados Unidos), someterse a los dictados de la Comisión Europea (que controla el grifo de los 200.000 millones de euros para ayudar a reactivar una economía de bajo rendimiento), apoyar militarmente a Zelenski y seguir el coro de las sanciones a Rusia.

La señora Meloni es una “influencer” con suerte, que ha sabido conectar con los programas rosa de los medios a través de su propia biografía. Suelta obviedades como el que reparte caramelos, como lo hacía en España el desaparecido Albert Rivera o la fugaz Inés Arrimada, que también veremos pronto desaparecer. La señora Meloni pertenece a un mundo de chaperos mediáticos, que vuelcan sus intimidades en Instagram y poca cosa más. Pronto se olvidará de su euroescepticismo.

La clave de todo ello, como siempre, está en las variables económicas. Con un PIB de 1,8 billones de euros y un PIB per cápita de 30.200 euros, Italia arrastra una Deuda de 2,7 billones de euros (un 150% de su PIB). Con unos intereses al alza, el servicio de la deuda tomará cada vez más una porción importante de los Presupuestos Generales del Estado. Sabe muy bien el gobierno (ese gobierno y todos los gobiernos europeos) que el pago de los intereses es factor prioritario en sus obligaciones, por encima de las partidas sociales por muy necesarias que éstas sean. Italia paga anualmente unos 60.000 millones de euros de intereses (un 3,5% de su PIB).

Si la Meloni “se portara mal” y los bonistas empezaran a volcar sus papeles en el mercado secundario, el país quebraría y a ella no le serviría de nada ser “mujer, italiana y cristiana”.

“Soltanto parole” que cantaba Mina.

L’edat no perdona, més encara amb la maleïda pandèmia -inoculada, sempre ho he tingut clar pero ara s’ha confirmat- les trobades amb amics s’han fet més difícils. Trobes a faltar aquelles amistats amb les que tant has compartit. La maleïda por, ho ha frenat a molts, de manera especial als més grans.

Ens han complicat la vida, la manera de fer, alterant tots els comportaments. Poder enraonar i discutir per arribar a acords amb parents i amics ens ha estat robat. Recuperarem la normalitat? Confio sigui aviat!

Sort dels amics que mai fallen, de la familia que tens més propera. Del telèfon per contactar amb els més llunyans

Aquest article l’he repetit moltes vegades. No callaré fins a fer-lo realitat. M’agradaria compartir-lo amb parents i amics ja…El vaig escriure’l davant les urnes del 27S

Segueixo pensant que, si no espavilem i posem en ordre les nostres idèes i esperances, alguns marxarem sense ser lliures. No m’agradaria. Què urgeix?

Demostrar que s’ha acabat el temps de silenci i de les falses disquisicions. És hora d’actuar, clamar, guanyar el futur. Hi ha un temps per cada cosa. Catalunya ens reclama. No deixem escapar cap oportunitat si volem ser lliures i acabar amb les dictadures imposades des de terres enllà.

Llegiu les «Disposicions dictades pel Borbón Felipe V» (no era rei d’Espanya, sinó que tenia els títols del fitxer adjunt que és l’inici del text del decret «Nueva Planta») després de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

o Abolició de les Corts de Catalunya.
o Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
o Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
o Extinció de la Generalitat de Catalunya.
o Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
o Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
o Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
o Establiment a Catalunya de l’encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
o Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
o Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.
o Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com Valladolid, La Corunya, Sant Sebastià, malgrat haver estat promès a l’acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
o Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
o Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
o Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
o Prohibició als habitants de Barcelona d’anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de retreta.
o Creació de l’ominós «donativo» pel qual s’exigia als catalans un repartiment de més d’un milió de lliures catalanes.
o A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva amb l’ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l’impost.
o Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d’altres estaments que es distingien per l’amor al país.
o Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals, de l’il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona.
o Execució al garrot, el 5 d’abril de 1715, d’en Francesc Casllar i Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de glòria durant el setge.
o Empresonament durant el febrer i l’abril de 1715, de 3.876 persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
o Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi d’Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
o Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar de la persecució dels soldats espanyols.
o Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
o Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
o Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l’Ajuntament.
o Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
o Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
o Supressió dels càrrecs d’arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
o Prohibició de que els catalans poguessin posseir cap mena d’armes.
o Recollida i destrucció dels «Anals de Catalunya», escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra
o Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a l’absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
o Abolició, el primer d’octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
o Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda dita «ardits de Catalunya».
o Prohibició de l’ús de l’espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
o Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat la taula amb una cadena.
o Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
o Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s’hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
o Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l’hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui «Oració del rei».
o Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana «Honorata» pel «delicte» d’haver tocat a sometent durant el setge.
o Construcció d’un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
o Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver d’enderrocar més d’un miler d’edificis, sense cap compensació, i es va obligar els seus propietaris a fer l’enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer.
o Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella
o Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que n carro estava obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
o Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s’havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.

Recordar es retrobar aquells moments que ens ha donat la vida: 105 dies clamant per la pau, la justícia, la dignitat amb un equip de persones arribades de diferents punts de la geografia entonant una sola veu.

Alguns vam fer tot el recorregut i, com sempre, jo era la més vella. No em vaig però aturar davant cap adversitat. Gràcies a tots! Als que ho van fer possible -a mi Federico Mayor Zaragoza President de Fundació Cultura de Pau- i als que ens van acomboiar en aquell recorregut on, el més important era l’amor que emanava gent de totes races, llengues i color caminant amb un mateix clam, que segueix vigent i urgeix posar en acció: PAU! JUSTÍCIA! LLIBERTAT! AMOR!

Por Beatriz Talegón, Diario 16 /Resumen Latinoamericano, 25 de septiembre de 2022 

El Dr. Andrew G. Huff formaba parte de EcoHealth Alliance como Vicepresidente. Militar, epidemiólogo y experto en enfermedades infecciosas, con décadas de experiencia en investigación científica y seguridad nacional.

Era uno de los científicos principales de la empresa de biotecnología hasta que dejó su cargo y denunció lo que había vivido respecto al SARS-COV2.

Desde aquel momento, que él describe como «el día más feliz de su vida», ha sido una de las voces que ha denunciado ante las autoridades y la opinión pública lo que se hacía en EcoHealth Alliance, cómo se financiaba y qué tipo de estudios y experimentos tenían lugar en Wuhan.

Este científico y militar publicó una obra: «La verdad sobre Wuhan. Cómo se ha creado la mayor mentira de la Historia». En este libro, el autor escribe sobre por qué el gobierno de Estados Unidos apoyó el Desarrollo del COVID-19 en EEUU y China. El Dr. Andre G. Huff detalla, desde su visión como experto en bioterrorismo, por qué considera que la versión dada sobre la fuga del laboratorio y, especialmente, las razones para ocultarlo, fueron incorrectas.

Ayer El Dr. Andrew G. Huff compartía en sus redes sociales el resumen de su declaración hecha ante el Senado y el Congreso de Estados Unidos, bajo juramento.

En los documentos que publicó, señala que «el virus SARS-COV2 fue creado en un laboratorio en Wuhan, China, por EcoHealth Alliance y financiado por Anthony Fauci a través del NIH/NIAID.

Las pruebas, señala, demuestran las siguientes cuestiones, entre otras:

1.- SARS-COV2 fue creado en el laboratorio de Wuhan, China

2.- Anthony Fauci fundó la creación del SARS-COV2 y mintió al Congreso sobre la financiación del trabajo en Ganancia de Función

3.- La Comunidad de Inteligencia de Estados Unidos estaba al corriente y habría estado involucrada en la financiación del trabajo denominado Ganancia de Función

4.- Un buen número de socios, tanto públicos como privados, estaban al corriente en los trabajos de Ganancia de Función, que dieron como resultado el SARS-COV2

5.- Anthony Fauci y otros coordinaron el encubrimiento de la financiación de los trabajos de Ganancia de Función de los que surgió el SARS-COV2

Añade el texto que, dadas las recientes acciones penales de alto nivel tomadas por el Congreso y por el Departamento de Justicia, se espera que las investigaciones inmediatas cuenten con el apoyo de los dos principales partidos, a la luz de la información recopilada recientemente. Renz LAw y Make Americans Free Again brindarán todo el apoyo posible en tales investigaciones y enjuiciamientos. Además, señala el texto, que están sufriendo una verdadera censura para que toda esta información no salga a la luz.