Només trobo una resposta: vull fer sempre més coses de les que ens pertoquen. Per què, em demano sovint? No trobo resposta. El pensament és lliure i, al menys a mi em traeix. Em descobreix coses que intueixo i no vull quedar me les només per a mi…
Quan em llevo, mai gaire tard al voltant de les vuit, decideixo: avui m’ho prendré tot amb calma, no faré més coses de les previstes, no correré, podré anar a passejar…. Doncs no, em menteixo a mi mateixa, cosa que mai faig amb ningú més. Sort que el dia ja s’allarga.
He decidit anar caminant arreu, ni que sigui a comprar. Sense carregar massa pes, visc al dia. El problema rau en si es presenten convidats sense avisar…Sort que tenim llocs on menjar be i en sortim contents. El nostre poble es petit, tots ens coneixem, sobretot, els que hi portem anys…
Segueix clima inususal de bonança, sense pluja a la vista. Haurem de fer clams -alló que en dèiem rogatives- al cel demanant pluja o, estarem castigats a decretar limitacions serioses sobretot de rec. A casa nostra fa temps no reguem. Siguem cauts, si volem aigua per beure.
blog de Montserrat Ponsa 
Gsa Ser Proxies
Només trobo una resposta: vull fer sempre més coses de les que ens pertoquen. Per què, em demano sovint? No trobo resposta. El pensament és lliure i, al menys a mi em traeix. Em descobreix coses que intueixo i no vull quedar me les només per a mi.…
Me gustaMe gusta