Meravellós Concert el que ens va oferir l’ Orquestra de Cambra de Granollers, la que alguns hem acompanyat des del seu naixement de la ma de Carles Riera, el nostre malaguanyat amic que se’n va anar massa aviat i ens va deixar orfes de la seva saviesa i generositat.
Orquestra de la que molts, entre els que em sumo, sentim pròpia, no en va hem estat prop seu en tot moment des de la seva creació fa més de 25 anys, sempre que ens ho han demanat. Els hem vist-sentit créixer, els veiem il.lusionats i feliços mentre actuen, gens rígids com son la majoria de músics d’arreu, massa pendents dels seus instruments.
No és així amb els nostres, que senten i mostren la seva satisfacció mentre actuen, somriuen, es belluguen acompanyant el ritme, feliços de fer-nos feliços amb allò que saben fer molt be: TOCAR, cadascú el seu instrument. Gràcies.
Important l’obra que ens van oferir, gens fàcil, però van satisfer les nostres expectatives. Jo diria que han crescut, dominen la seva feina-dèria: tocar per a ser feliços i fer nos feliços a nosaltres, els espectadors.
La Sonata a Kreutzer obra mestra de Bethoven ens va deixar muts, ulls tancats per tal de fer-la ben nostra. Igual ens vam sentir amb la de Janácek. Extraordinaris tots els instrumentistes, del primer al darrer. El virtuosisme s’ha encomanat, a manera de virus a partir del “mal” del seu Director. Gran, entre els grans.
Ah! esperem no es recuperin del seu virus de virtuosisme. Que no admetin cap antídot.
Els fantasmes de Tolstoi ens van acorralar, vam romandre quiets, arraulits als nostres llocs, imaginant què deurien sentir els seus autors si nosaltres, orfes de saviesa musical, ho vam gaudir en grau suprem
Només un però…. M’hi sobren els textos llegits… Distreuen, fan perdre la serenor, trenquen la màgia de la música, al menys a mi.
Sin categoría | Etiquetado: 
Escrito por montserratponsa 
Li venia de lluny, de pares i germans defensors de les llibertats, de la llengua, de l’Escola Catalana.
He tenido la suerte de conocer a varios que, como Fidel, han sido polémicos. Es difícil entender muchos por qué, que curiosamente, cuando te sientas junto a ellos y les escuchas, modifican pensamientos. Sus razones son siempre a favor de los “pequeños y desheredados de la tierra” aunque el mundo no lo quiera admitir.
Llevo 10 días aquí y ya me parece un siglo. El tiempo se ha parado y no consigo darle una cierta rapidez.
En transmisión televisiva, hemos escuchado sus emocionadas palabras, las de una persona serena, preparada, que ama su país. Que es consciente del momento que vivimos, sometidos al Artículo 155 que forzó su exilio, para no correr la misma suerte que otros compañeros de su equipo que permanecen en prisión: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Rull, Raül Romeva, Meritxell Borrás, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Carles Mundó acusados de sedición.
comú acord han endegat una proposta excel.lent, no només pels avis i acompanyants sinó, també, per aquells nens/es de sis anys que, han iniciat, de la ma de la seva professora de Música, un Projecte per contactar avis-nens a través de la música.
T
Leo Messi se queda en su equipo de siempre, el Barça, con el que inició su caminar en la cantera del Club.
Recordamos tiempos pasados pero también de futuro que deseamos en Paz y Libertad. En la foto del año 1955 con nuestros padres, abuela, los tíos con lo que yo me crie, mi novio Oriol, un año antes de nuestra boda. Yo tenía un brazo escayolado por un accidente con la Vespa de mí tío.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.