30 septiembre 2017. Noche de sueños

septiembre 30, 2017

Sueños, esperanzas compartidas en una noche para el recuerdo. 30 de septiembre l’Ametlla del Vallès ha cambiado su faz, parece otro pueblo.  Se diría de Fiesta Mayor. Pués sí, es la vigília de la gran Fiesta de la Democracia.

Cena compartida, copas, sanas discusiones, sonrisas, abrazos, esperando la cita de mañana: tendremos la oportunidad de decidir, con nuestro voto, el futuro que anhelamos.

L’Ametlla, pueblo donde vivimos con mi familia desde el año 1969 tiene en la actualidad 8.337 habitantes. Es  una población en la que los vecinos salen poco a la calle pero hoy, 30 de septiembre de 2017, la cita lo merece, nos hemos reunido en el patio de la Escuela Berti, donde mañana, ejerceremos nuestro derecho:  votar para decidir el futuro de Catalunya.

Cena comunitaria, los vecinos, con sus “tapers” se han sentado alrededor de mesas para comentar los acontecimientos que estamos viviendo los últimos días en nuestro país.

Jóvenes y no tan jóvenes, con música, con amenas discusiones, hablamos del ansiado mañana esperanzados ante el futuro. La fiesta seguro se prolongará hasta entrada la madrugada. Cualquier excusa es buena para cantar, discutir, bailar…

La Historia hablará del día 30 de septiembre: el de la esperanza.

Pero de manera especial lo hará del: 1 de Octubre del 2017. El que nos permitió Votar.

¿Puede alguien impedirlo?

 

 


1 de Octubre 2017. Fecha para la Historia

septiembre 30, 2017

Me admira el comportamiento de la ciudadanía en Catalunya. Actos masivos, personas de todas edades y procedencia, obviamente de pensamiento y educación diversa con los que hemos compartido muchas horas como anoche, en el acto de final de la Campaña a favor del Voto para 1 de Octubre. Hemos hecho amistad con más de uno de ellos, ayer, con dos vascas, llegadas exprofeso para vivir de cerca los acontecimientos de estos días. Ni un pequeño percance por el comportamiento de nadie, todo lo contrario, las personas te hacen sitio si pretendes hacer una foto y el espacio es limitado

La gente se divierte, canta, baila, comparte tal vez una cerveza, manifiesta su sentir, cuenta lo que le ha sucedido, donde ha participado. También  lo que no le agrada: algún discurso o comentario.

Ayer hablamos de lo bochornoso que resulta escuchar al Presidente de España, su “hablar por hablar”  respecto al adiestramiento de niños, de usarlos cual pieza de choque en las escuelas, para intimidar a la policía. ¡NO nos conoce! Habla por lo que le cuentan tal vez sus enemigos para hacerle decir lo que ellos no se atreven porqué saben que no es verdad.

Sepa Presidente que somos gente educada, conocedores de nuestros derechos-deberes. Sí, compartimos nuestro parecer en casa, chicos y adultos en sana discusión, única forma de llegar a la luz…

Sabemos cuidar de nuestros hijos-nietos y también  de los de los otros . ¿Pretensión? Hacerles crecer, para que se conviertan en personas de bien y puedan  jugar papel importante en el futuro nuestra sociedad.

NO nos gusta manipular cual hace la prensa y el Gobierno de Madrid en todas sus “apariciones”, discursos que yo tildaría de película de terror…

No saben nada de nosotros, nos presentan con cuernos y rabo, analfabetos… Pero, ahí estamos, prestos a demostrar que, tenemos claro lo que queremos, lo que años ha hemos estado reclamando ante los sordos habituales, el Gobierno de la Nación que no puede perder tiempo hablando con Catalunya. Solo intentan acorralarnos y, cedernos las migajas que sobran en sus platos. Hemos decidido decir: BASTA YA. ¡NOS VAMOS!

En mi casa, cuando mis hijos eran pequeños, tenían una frase repetitiva: Tu te lo has buscado. Frase que hoy, 30 de septiembre 2017, viene al caso, y se la digo al Presidente del Gobierno español y a sus colegas absolutistas. Ustedes, todos, se lo han buscado: Catalunya será ¡Libre!

Mañana 1 de Octubre 2017: VOTAREMOS.

 


Caminando hacia la “Independència”

septiembre 29, 2017

Caminando se hace camino, se hace camino al andar.

Eso hicimos en Catalunya, muchos, desde que tenemos uso de razón. Soy hija de la guerra civil, nacida el mes de marzo de 1937 en un pueblito del Bages donde nada era fácil.

Familias divididas por la guerra, algunos se encontraban en distintas zonas del país y fueron alineados entre grupos a los cuales nunca se habrían sumado pero, les sumaron por órden del Dictador de turno. Muertes por ambos lados que pudieron evitarse si, el Dictador no hubiese decretado aquella guerra tan incivil.

Ha costado mucho superar las líneas que desunían familias y amigos y, cuando parecía que lo habíamos superado, otro dictador ordena y, envía fuerzas del orden y muchas bravatas, a Catalunya, entre las cuales la de prohibir sobrevolar Barcelona el domingo a partir de determinada altura, para impedir se hagan fotos de lo que aquí suceda. Pero claro, el Dictador llama al desorden. ¿Obedecerán?

Se pone en boca frases insospechables: que los catalanes usamos a los niños para acciones que, tal vez él y los suyos harían de manipularles y adiestrarles para acciones inexplicables. El primer Ministro sale en TV y habla sin saber lo que dice. Entre muchas bravatas ha dicho que es necesario dialogar. Qué pena que no les suceda lo que le sucedió a Pinocho, que, al mentir les creciera la nariz. España sería punto de encuentro “turístico” para visionar a los narigudos.

Turistas que, tal vez en lugar de venir a Catalunya a disfrutar de la belleza de nuestras playas, la gentileza de la ciudadanía, la buena mesa, el Arte en mayúscula de nuestro Museos iría a la capital del “Reino” a otro acontecimiento: el de las narices y narigudos.

En Catalunya hemos tenido largo y aciago camino pero, en estos momentos, podemos dar el do de pecho el próximo domingo 1 de Octubre 2017, con nuestro:

Sí al Referèndum, que nos puede comportar la ansiada y trabajada Independència.

No crean que ha sido fácil, algunos hablamos de una vida al servicio de tan ansiado vocablo: Independència, fruto de largo caminar, de burlas, de incomprensiones, de enemistades.

No entiendo que, algunos consideran que: o estás conmigo o estás contra mí. Triste realidad ya que la pluralidad nos hace más ricos.

Libertad de opinión, Libertad de pensamiento, nos hace grandes y aumenta la capacidad de acción cotidiana a favor de todos.

 

 


Manifest Crida per la Democràcia.

septiembre 29, 2017

Quan es compleixen 42 anys del final de la dictadura, el Govern de Catalunya, amb l’aval de la majoria del Parlament i de la ciutadania, ha convocat un Referèndum que apel·la a tots els demòcrates. Vénen dies històrics en què caldrà defensar i blindar la convocatòria de l’1 d’octubre dels embats de l’Estat.

I és que vivim en un Estat que ens impedeix avançar. Un Estat que suspèn bona part de les lleis indispensables que aprova el Parlament per donar resposta a drets bàsics, prop de 30 lleis suspeses des del 2010, com la llei per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica o la liquidació de la via autonòmica amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Un Estat que margina les infraestructures, polititza la justícia, ataca el català, l’escola, les institucions i els representants polítics. Som víctimes d’un Estat que posa en perill el sistema de convivència i de cohesió social.

Som en una deriva antidemocràtica impròpia a l’Europa del segle XXI: amb un ministre de l’interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes o querelles contra la presidenta del Parlament per permetre el debat al Parlament.

Davant d’aquesta situació inèdita i insostenible que vulnera de forma flagrant drets democràtics tant bàsics com la llibertat d’expressió o el dret a vot, l’única alternativa que ens queda és defensar la democràcia amb totes les nostres energies.

És per això que des d’Òmnium, entitat fundada el 1961 i que treballa des fa més de mig segle per la promoció de la llengua, la cultura i la cohesió social de Catalunya, avui impulsem una Crida per la Democràcia.

Una Crida que, inspirada en la Crida a la Solidaritat que va contribuir a fer renéixer la lluita per les nostres llibertats als anys 80, vol ser el punt de trobada dels demòcrates de Catalunya, més enllà que siguin independentistes o no. Una Crida que neix per defensar amb tota la determinació els valors democràtics i el Referèndum d’autodeterminació i que denunciarà de forma sistemàtica, creativa i audaç tots i cadascun dels atacs que fa l’Estat espanyol a la nostra democràcia, als nostres representants i al nostre poble.

Crida per la democràcia
Defensem el Referèndum. Denunciem l’Estat Espanyol.


Llevant Teatre obrirà les portes

septiembre 29, 2017

Passi el que passi l’1-O, el proper dimecres 4 d’octubre a les 20:30 ho celebrarem amb la jornada de portes obertes i presentació

del nou LLEVANT TEATRE.

El canvi de nom, de Ponent a Llevant, no és l’únic canvi.
La façana de blau a negre, és el més visible, però dimecres 4 descobrireu què hem preparat per fer que
el vestíbul no sigui tan sols una taquilla, sinó un espai de relació, un espai artístic, de creativitat, de converses i bon rollo.
I la platea transformada amb unes grades que cada dia que passa són més accessibles i uns números tan grans a les cadires, que faran de LLEVANT TEATRE el primer teatre de Catalunya amb números que es poden llegir sense haver de fer contorsionismes.
I el web? El logo? La imatge?
Tots aquests interrogants i més tindran la seva resposta el dimecres 4 d’octubre a les 20:30 al nou LLEVANT TEATRE.
Us animem a venir i també a fer-ne difusió.
Brindarem per la nova temporada!
Si veniu, ens aniria molt bé que ho confirmeu al correu info@llevanteatre.cat, així farem un pica-pica sostenible: que no en sobri, però tampoc en falti.
En cas de no poder us esperem a “Les rois fainéants” (6 i 8 d’oct.), una bona ocasió també per descobrir les novetats i

passar una estona divertida amb aquesta comèdia visual.
Recordeu que de moment podeu comprar les entrades a http://www.escanagran.cat.
Estem carregades d’energia i de ganes d’omplir la sala a cada espectacle.
Ens hi ajudeu?


Els Iaio flautes independents!

septiembre 29, 2017

No sé qui ha escrit aquest text, me l’ha reenviat una amiga, la Montse. Quanta veritat contenen aquestes paraules. Ningú pot negar que som molts els que, malgrat els nostres anys, hem sigut sempre fidels a uns ideals que mai hem trencat. Ara és l’hora anhelada. VOTAREM! Recordarem sempre la Tardor 2017, EL Montseny i la seva llum anunciant esdevenidor.

S’ha comentat que a les concentracions de suport als “investigats” pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent “gran”. Certament, semblen majoria de gent “gran” els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de “voluntaris de seguretat” ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions. No entro en discutir si és cert o no que la majoria d’independents som gent gran. Vull comentar qui som aquesta gent “gran”.

Som gent d’entre 60 i 70 anys. (No només, clar!) Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO. Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l’assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català  amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l’Escoltisme. Som aquells joves que omplí­em els recitals de Raimon i Lluí­s Llach. Som aquells joves que vam “suar socialisme” el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat. Som aquells joves mestres de les escoles d’estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per oferir escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles dels Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistí­em a xerrades i conferències al CIDOB i a l’ICESB on poguérem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada. Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l’exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE, LCR, PTE, BR, … fins a quedar a l’òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves “curtits” i entrenats en la lluita contra la dictadura i per a conspirar en la clandestinitat. Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en “peu de pau”. Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que “el alcoyano” per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l’esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar, de petits els Cors de Clavé. Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d’aquells pares que no van poder anar a escola més enllà  dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d’aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven “no et fiquis en política fil meu”, i no els vam fer cas. “De vegades la pau, no és més que por”. I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi son en la lluita per la independència. “Los viejos rokeros no mueren nunca” i si ells van viure “per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”, i nosaltres hem vingut “d’un silenci, antic i molt llarg”, nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.

HO FAREM, ARA ÉS L’HORA, ENDAVANT LES ATXES!


Unos 16.000 estudiantes se manifiestan en Barcelona a favor del referéndum. El Periódico

septiembre 28, 2017
Miles de estudiantes de secundaria y universitarios han comenzado este mediodía una manifestación en la plaza Universitat de Barcelona a favor del derecho a decidir y de la celebración el próximo domingo del referéndum de autodeterminación, declarado ilegal por el Tribunal Constitucional. Juan Carlos Cardenas / EFE
Unos 16.000 estudiantes se manifiestan en Barcelona a favor del referéndum

A %d blogueros les gusta esto: