Enguany no he pogut participar de forma directe, a Barcelona, la la Manifestació de la nostra diada. A les persones grans ens costa mobilitzar-nos. Necessitem que ens acompanyin i, si és urgent ho demanem però costa, quan es tracta de quelcom que no és vital.
Data que portem al cor i que ens obliga a reflexionar. Què? Les coses que hem fet i aquelles que, potser, calia haguésssim obviat. Guardem però grans records d’aquesta diada, així nomenem l’11 de Setembre, alguns bons, d’altres potser no tant però, ajuden a viure
La vida no perdona ningú i, consti, que no em puc queixar. Agradable encontre amb un gran amic amb el que intentem discernir, sempre, entre el be i el mal.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.